Betty Friedan: diferència entre les revisions

Nascuda en una família d’origend'origen jueu, va viure a [[Nova York]] i posteriorment es va traslladar a [[Santa Mònica]] ([[Califòrnia|(Califòrnia]]). Va graduar-se ''summa cum laude'' aal l’[[Smith College]], el 1942. Va cursar estudis de [[psicologia]] a la [[Universitat de Califòrnia]], [[Berkeley]], i va treballar com a redactora per a ''Federated Press'' (1943-1946) i per a ''EU News'' (1946-1952), ambdós relacionats amb el món sindical. A Nova York, va conèixer Carl Friedan, productor i executiu d’unad'una agència de publicitat. El 1947 es van casar. El matrimoni va tenir tres fills i, el 1969, es van divorciar.<ref name="llibre-pensadores">{{Ref-llibre|cognom=Guerra|nom=María José|títol=20 pensadoras del siglo XX|lloc=Oviedo|any= 2006|editorial=Nobel|pàgines=171-189}}</ref>

El 1952, quan estava esperant el seu segon fill, Betty va ser acomiadada del seu lloc de treball. Es va dedicar, a partir de llavors, a tenir cura de la família, mentre feia alguns treballs com a periodista ''free lancefreelance''. Gràcies a un encàrrec dedel l’SmithSmith College, va fer un qüestionari a les seves antigues companyes d'estudi i va descobrir que compartia amb la majoria de dones la insatisfacció per la vida que portava. Va fer un article sobre el tema que cap mitjà li va voler publicar i, llavors, va decidir fer-ne un llibre. Va realitzar més qüestionaris, va consultar experts i va trigar cinc anys a redactar el llibre. ''The Feminine Mystique'' es va publicar el 1963. Analitzava el paper de les dones de classe mitjana convertides en mestresses de casa sense recursos propis. Defensava que la mística femenina és una manera d’enganyar ad'enganyar les dones i que les dones han de buscar objectius propis independentment dels marits i els fills, sense sentir-se culpables. El llibre va ser premiat amb el [[Premis Pulitzer|premi Pulitzer]] l’anyl'any 1964 i es va convertir en un autèntic ''best-seller'' i un referent per al moviment feminista.<ref>{{Ref-web|url = http://jwa.org/encyclopedia/article/friedan-betty|títol = Betty Friedan|consulta = 21 octubre 2015|llengua = |editor = Jewish Women: A Comprehensive Historical Encyclopedia. Jewish Women's Archive|data = 1 març 2009}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.biografiasyvidas.com/biografia/f/friedan.htm|títol = Betty Friedan|consulta = 20 octubre 2015|llengua = |editor = Biografías y Vidas|data = }}</ref>

El 1966, va fundar la National Organization for Women (NOW), una organització on es van integrar diversos col·lectius feministes. El 1969, va fundar el National Association for the Repeal of Abortion Laws, més tard conegut com ''Naral Pro-Choice America''. També va participar en la creació del National Women Political Caucus (NWPC), el 1971. La seva tasca va ser criticada per les seves reticències a donar suport a les reivindicacions de les minories racials i de les lesbianes, que no va incloure en el moviment feminista fins al 1978.<ref>{{Ref-web|url = http://jwa.org/encyclopedia/article/friedan-betty|títol = Betty Friedan|consulta = 20 octubre 2015|llengua = |editor = Jewish Women: A Comprehensive Historical Encyclopedia. Jewish Women's Archive|data = 1 març 2009}}</ref>

Betty Friedan va col·laborar amb nombrosos articles en diversos mitjans de comunicació. El 1981, va escriure ''The second stage'', obra en la qual defensa una col·laboració més gran entre homes i dones, cosa que li va comportar críticacrítiques per part de sectors feministes. Altres llibres destacats d'aquesta autora són: ''The fountain of age'' i ''Life so far''. Va morir, a Washington DC, el 4 de febrer de 2006, dia queen què complia 85 anys.<ref name="llibre-pensadores"/>

* ''The Feminine Mystique'' (1963).

* ''It Changed My Life: Writings on the Women's Movement'' (1976).

* ''The Second Stage'' (2000).

* ''The Fountain of Age'' (1993).

* ''Beyond Gender'' (1997).

* ''Life So Far'' (2000).

* [http://www.bradley.edu/sites/bettyfriedantribute/ ''Web'' de tribut a Betty Friedan a la Universitat de Bradley].

* [http://www.nytimes.com/2006/02/05/national/05friedan.html?pagewanted=all&_r=0, Obituari al ''New York Times'', 5 de febrer de 2006].