Imperi Otomà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 102:
[[Fitxer:Mehmet I honoraries miniature.jpg|thumb|Mehmet I i els seus consellers]]
L'autoritat otomana va entrar en crisi durant onze anys. Ni Tamerlà ni els seus successors no van imposar-hi cap domini durador i el panorama va quedar obert per a les lluites de poder entre els membres de la família otomana i els senyors territorials. La situació no era fàcil, ja que eren quatre els prínceps otomans que es disputaven el tron. Després d'un període de lluites fratricides, va ser-ne [[Mehmet I]] (1413-1420) el guanyador. Amb aquest soldà i, sobretot amb [[Murat II]] (1421-1451), el govern otomà va tornar a recuperar la unitat. Com que Mehmet havia vençut gràcies al suport de l'aristocràcia turca, se li va donar èmfasi al passat turc de la dinastia regnant, i per primera vegada es van encarregar unes cròniques de la seva història.<ref name=lewis/> Va donar prioritat a potenciar el comerç amb els països europeus i va signar un tractat amb [[Venècia]] el [[1416]]. La infanteria genísser va quedar com a guàrdia personal del soldà, i l'aristocràcia va tornar a controlar la seva quota de poder. El seu exèrcit va creuar el [[Bòsfor]], va prendre [[Edirne]] i va començar el primer dels grans setges a [[Constantinoble]] ([[1422]]), no tant per conquerir-la, sinó per castigar els bizantins per la seva deslleialtat en haver donat suport als rivals del soldà.
A més d'això, Murat va desenvolupar el famós sistema del ''devhirme'', amb el qual reclutava periòdicament els millors joves cristians de les províncies dels Balcans per convertir-los a l'islam, amb la finalitat de donar el seu servei a l'imperi per tota la vida. A aquests, se'ls va afavorir al principi perquè adquirissin poder, i així equilibressin el poder que acumulava l'aristocràcia turca. Després de la signatura de dos tractats de pau, Murat va cedir el tron voluntàriament al seu fill [[Mehmet II|Mehmet]], de la joventut del qual van intentar aprofitar-se els seus enemics. Volent treure partit de la situació, es va fer una crida a una croada per expulsar els otomans d'Europa; semblava que ho anaven a aconseguir, però Mehmet va cedir el tron una altra vegada al seu pare, que amb els seus exèrcits va aconseguir una devastadora victòria en la [[Batalla de Varna]]. Després d'això, l'Imperi otomà va establir un control directe sobre [[Macedònia (regió)|Macedònia]], [[Tràcia]], [[Bulgària]] i gran part de [[Grècia]].
| |||