Mon (poble): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-del [[estat +de l'[[estat) |
enllaços |
||
Línia 1:
:''No s'ha de confondre amb [[Hmong (ètnia)|Hmong]]''
Els '''talaings''' o '''mons''' (poble mon) són un poble de [[Birmània]] ([[Myanmar]]) que viuen principalment al sud del país d'origen [[mon-khmer]] (mentre els birmans són tibetobirmans). Estan remotament emparentats als [[was]], [[palaungs]] i [[riangs]] de l'[[estat Shan]], als khmers de [[Cambodja]] i als [[hkamuks]] de [[Tailàndia]]. Van formar regnes que van estar sempre enfrontats als birmans. Finalment foren dominats pels birmans a la segona meitat del segle XVIII. La seva llengua és el [[mon (llengua)|mon]] o talaing. El seu ancestre mític és Talinga i la tradició diu que derivava de la unió amb un emigrant de sang telugu. Els talaings s'anomenen a si mateixos mons.▼
{{Infobox Ethnic group
|group = Mon
|image = [[Fitxer:MND61.jpg|270px|]]
|caption = Homes Mon amb el vestit tradicional a un festival
|poptime= de 7 a 8 milions
|region1 = {{flag|Burma}}
|pop1 = uns 8 milions
|ref1 =
|region2 = {{flag|Thailand}}
|pop2 = 100,000
|ref2 =
|langs = [[mon (llengua)|mon]]
|rels= [[Budisme]]
|related =
}}
▲Els
==Història==
El [[1757]] el rei birmà Aungzeya va envair el regne
▲Els mons o talaings van arribar a Birmània vers el 1500 aC procedents del sud de [[Xina]] i s'hi van establir. Vers el 300 aC es va fundar un regne mon, el regne de Suwarnabhumi, amb capital a [[Thaton]]. Es van fer budistes vers el 200 aC. En aquest període és quan sorgeix el símbol nacional mon, l'ànec conegut com a Hamsa o Bap (Bop) que és una au mitològica de l'Índia (ànec brahmnini), una mica semblant a un cigne. Aquest símbol, en daurat davant un sol vermell, apareix a un antic estendard blau del regne mon de Sadhuim. El [[573]] els germans Samala i Wimala van fundar el regne mon de Hongsavatoi, amb capital a [[Pegu]] (nom clàssic Hamsavati, ciutat dels cignes, que segons la tradició li fou donada pel propi [[Sidharta Gautama]], (Buda). A partir del segle X van començar a arribar a la zona altres grups ètnics, com els birmans i els tais.
▲El [[1757]] el rei birmà Aungzeya va envair el regne talaing i el va devastar, matant milers de mons o talaings inclosos tres mil monjos només a la capital i milers a altres llocs. Els monjos sobrevivents van fugir a Tailàndia i els monjos birmans es van establir als monestirs mon. La literatura mon, escrita en fulles de palma, fou destruïda i la llengua mon prohibida. En el segle següent van patir un fort procés d'assimilació. El [[1824]] el país mon fou ocupat pels britànics en el curs de la [[primera Guerra Anglo-birmana]] i fou inclòs a l'[[Índia Britànica]]. El [[1901]] només 321.898 persones es van declarar talaings (la meitat parlaven talaing) sent importants només a les regions entorn de les seves antigues capitals de Thaton i Pegu ([[Bago]]). Els talaings eren budistes però en la major part de les característiques (físiques, vestimenta, costums) són pràcticament iguals als birmans.
El [[1937]] el territori fou inclòs al govern colonial de [[Birmània]]. El [[1942]] va quedar ocupat pel [[Japó]] i del [[1943]] al [[1945]] va formar part de la República independent birmana sota control del Japó. Els britànics van tornar el [[1945]] i aviat van prometre la independència als birmans.
Linha 9 ⟶ 25:
Quan Birmània estava a punt de proclamar la independència els polítics mons van optar per un estat separat. Els seus veïns karens van formar la Karen National Defense Organization (KNDO) i els mons la Mon National Defense Organization (MNDO). La rebel·lió la va iniciar la KNDO l'agost de [[1948]] i s'hi van unir el Mon National Solidarity Movement dirigit per Naing Aung Tun i el Mon Independence Movement dirigit per Naing Shwe Kyin. Ambdós grups, inicialment en desacord, es van unificar el [[1952]] i va sorgir el Mon Peoples Solidarity Group que va seguir cooperant amb els insurgents karens, i van estar aliats també a les restes de l'exèrcit del [[Kuomintang]] (KMT) que el [[1950]] havia entrat a Birmània des Xina. El [[1954]] el grup va prendre el nom de Mon People's Front, i va quedar sota la direcció de Naing Aung Tun, que es va sotmetre al govern, entregant-se 1111 soldats armats. Naing Shwe Kyin va sortir del país cap a [[Tailàndia]] amb els seus seguidors i es va establir a la frontera entre ambdós països per continuar la lluita armada. Naing Shwe Kyin va aconseguir establir el [[1962]] el [[New Mon State Party]], els membres del qual actuaven a la clandestinitat. El New Mon State Party va cooperar amb altres grups armats i va mantenir la lluita fins al [[1993]]. Les negociacions de pau es van iniciar el desembre de 1993 i un acord fou signat el juny de [[1995]] pel qual el NMSP va renunciar a la lluita armada i fou legalitzat. 7.860 soldats van entregar les seves armes el [[29 de juny]] de [[1995]]. El govern ha concedit assistència econòmica a la regió sota control de la NMSP, la capital de la qual es Ye Chaung Pya.
==
{{commonscat}}
|