Mon (poble): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correccions |
mCap resum de modificació |
||
Línia 15:
|related =
}}
[[File:Mon woman, 1904.gif|thumb|Dona mon
Els '''mons''' (poble mon) són un grup ètnic d'origen [[mon-khmer]] que va formar una de les cultures més antigues de l'[[Àsia Sud-oriental]]. Els mons varen ser el grup que va portar a terme l'expansió del [[budisme]] [[Theravada]] a tota la zona d'[[Indoxina]]. El poble mon viu actualment a parts de [[Birmània]] ([[Myanmar]]) i
Els mons estan remotament emparentats als [[was]], [[palaungs]] i [[riangs]] de l'[[estat Shan]], així com als [[khmers]], [[Nyah Kur]] (Chao Bon) i [[hkamuks]]. La llengua tradicional d'aquest poble és el [[mon (llengua)|mon]].
Línia 22:
Els mons van formar grans regnes, com els de [[Lavo]], [[Dvaravati]] i [[Hariphunchai]], els darrers dels quals varen ser destruïts pels [[bamar]]. A la segona meitat del segle XVIII varen poguer formar el regne independent de [[Hanthawaddy]] que finalment fou dominat pels birmans els quals varen dispersar la població.<ref>{{Gazetter1908}}</ref>
==Història==
El poble mon va arribar a Indoxina vers el 1500 aC procedent del sud de [[Xina]] i s'hi va establir. Vers el 300 aC es va fundar un regne mon, el regne de Suwarnabhumi, amb capital a [[Thaton]]. Es van fer budistes vers el 200 aC. En aquest període és quan sorgeix el símbol nacional mon, l'oca o cigne Bap (Bop), au mitològica, que és semblant al Hamsa (हंस) de l'Índia. Aquest símbol, en daurat davant un sol vermell, apareix a un antic estendard blau del regne mon de Sadhuim. El [[573]] els germans Samala i Wimala van fundar el regne mon de Hongsavatoi, amb capital a [[Pegu]] (nom clàssic Hamsavati, ciutat dels cignes, que segons la tradició li fou donada pel propi [[Sidharta Gautama]], (Buda). A partir del segle X van començar a arribar a la zona altres grups ètnics, com els bamar (birmans) i els tais.
El [[1757]] el rei birmà Aungzeya va envair el regne de Hanthawaddy i el va devastar, matant milers de mons inclosos tres mil monjos només a la capital i milers a altres llocs. Els monjos sobrevivents van fugir a Tailàndia i els monjos birmans es van establir als monestirs mon. La literatura mon, escrita en fulles de palma, fou destruïda i la llengua mon prohibida. En el segle següent van patir un fort procés d'assimilació. El [[1824]] el país mon fou ocupat pels britànics en el curs de la [[primera Guerra Anglo-birmana]] i fou inclòs a l'[[Índia Britànica]]. El [[1901]] només 321.898 persones es van declarar mons (la meitat parlaven mon) sent importants només a les regions entorn de les seves antigues capitals de Thaton i Pegu ([[Bago]]).
El [[1937]] el territori fou inclòs al govern colonial de [[Birmània]]. El [[1942]] va quedar ocupat pel [[Japó]] i del [[1943]] al [[1945]] va formar part de la República independent birmana sota control del Japó. Els britànics van tornar el [[1945]] i aviat van prometre la independència als birmans.
| |||