Mon (poble): diferència entre les revisions

El [[573]] els germans Samala i Wimala van fundar el regne mon de Hongsavatoi, amb capital a [[Pegu]] (nom clàssic Hamsavati, ciutat dels cignes, que segons la tradició li fou donada pel propi [[Sidharta Gautama]], (Buda). A partir del segle X van començar a arribar a la zona altres grups ètnics, com els bamar (birmans) i els tais.

 

El [[1757]] el rei birmà Aungzeya va envair el segòn regne de Hanthawaddy i el va devastar, matant milers de mons inclosos tres mil monjos només a la capital i milers a altres llocs. Els monjos sobrevivents van fugir a Tailàndia i els monjos birmans es van establir als monestirs mon. La literatura mon, escrita en fulles de palma, fou destruïda i la llengua mon prohibida. En el segle següent van patir un fort procés d'assimilació. El [[1824]] el país mon fou ocupat pels britànics en el curs de la [[primera Guerra Anglo-birmana]] i fou inclòs a l'[[Índia Britànica]]. El [[1901]] només 321.898 persones es van declarar mons (la meitat parlaven mon) sent importants només a les regions entorn de les seves antigues capitals de Thaton i Pegu ([[Bago]]).