Dar al-Kuti: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 24:
Rabah no va estalviar esforços per consolidar el poder d'al-Sanusi i transformar-lo en un client. Després de l'annexió de Dar Runga el 1890, el senyor de la guerra del Sudan va tractar d'ampliar l'esfera d'influència del seu nou client i eliminar qualsevol desafiament que podés provenir dels partidaris de Kobur. Durant les pròximes dues dècades, Dar al-Kuti es va convertir en un estat gairebé autònom amb la seva pròpia esfera d'influència que s'estenia per gran part de la moderna república Centreafricana del centre, centre-nord i el nord-est i nord-oest, una àrea prop de la meitat de la mida de França.
 
No obstant això, la capital Chá va ser atacada i destruïda per un exèrcit de Wadai sota Cherfeddine, l'aguid de Wadai, l'octubre de 1894. Després d'això, al-Sanusi va mantenir-se en moviment durant dos anys fins que va fundar un assentament fortificat a Ndélé. El 28 d'agost de 1897, al-Sanusi va acceptar el protectorat francès sobre Dar al-Kuti amb un tractat de comerç i aliança que van signar el propi Xeic Mohammed el-Senoussi i l'administrador Gentil en nom de França. Tot i que el conveni fou revisat en dues ocasions per tal d'ampliar la influència francesa al país, el 18 de febrer 1903 i de nou el 26 gener 1908, Dar al-Kuti mantingué l'autonomia fins a la mort del propi al-Sanusi el 12 de gener de 1911 a Dar al -Kuti. Deixava al menys dos fills, Kamun i Kangaya, i una filla, Hadia (nascuda vers 1873, casada el 1890 amb Fadl al-Allah, fill gran de Rabah). Kamun va pujar al tron però el seu germà Kangaya amb 60 lleials i 200 guerrers i els caps Bakoungia, Dembao, Paoura, Asraga, Iatogo, i Bara van atacar per sorpresa la factoria de Paoura el 27 de desembre; dos agents de la companyia dels Sultanats de l'Alt Ubandi, de noms Bellard i Mallac, van morir, i la factoria va quedar parcialment destruïda.
 
==Annexió francesa==
 
Després d'això, els francesos van prendre el control de la major part de Dar al-Kuti. El fill d'Al-Sanusi, Kamoun (Kamun), va fugir a l'est, a Ouanda-Djallé, després de la mort del seui pare; allí va resistir als francesos fins el 17 de desembre de 1912, quan el capità Souclier va prendre Ouanda-Djallé i Kamoun va buscar refugi al Sudan.
 
El nom de Dar al-Kuti es va utilitzar posteriorment per a una divisió administrativa colonial que corresponia a l'antic sultanat (''Circonscription de Dar el-Kouti''). Va ser utilitzat per última vegada els anys 1937-1946 (Departament del Dar el-Kouti). Des de 1946 la regió ha canviat de nom tres vegades: el Districte Autònom de N'Délé (1946-1961), la Subprefectura Autònoma de N'Délé (1961-1964), i la Prefectura de Bamingui-Bangoran des de 1964.
 
==Llista de governants==