Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
[[Fitxer:Asteroid Belt ca.svg|300px|thumb|Imatge dels asteroides troians davant i darrere [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] al llarg del seu camí orbital. També es mostra el cinturó principal d'asteroides entre les òrbites de [[Mart (planeta)|Mart]] i Júpiter.]]
Els '''asteroides troians''' són un grup d'[[asteroides]] que comparteixen òrbita amb un [[planeta]] o satèl·lit major entorn dels [[punts de Lagrange]] estables L<sub>4</sub> i L<sub>5</sub> (punts troians), els quals estan situats aproximadament 60° al davant i 60° al darrere del planeta en la seva òrbita, respectivament. Els asteroides troians estan distribuïts en dues regions allargades i corbades al voltant d'aquests punts de Lagrange amb una mitjana de [[semieix major]] d'unes 5,2 [[unitat astronòmica|UA]].<ref name="Yoshida2005">{{ref-publicació|cognom=Yoshida|nom=F.|coautors=Nakamura, T|títol=Size distribution of faint L<sub>4</sub> Trojan asteroids |any=2005 |publicació=The Astronomical journal |volum=130|exemplar=6|pàgines=2900–11|doi=10.1086/497571|bibcode=2005AJ....130.2900Y}}</ref> El primer asteroide troià de l'[[òrbita de la Terra]], anomenat [[2010 TK7]], es descobrí l'any 2010 i es féu públic l'any 2011.
 
Generalment, el terme «asteroide troià» es refereix als asteroides troians de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], que en constitueixen la gran majoria, encara que també se n'han trobat alguns a les òrbites de [[Mart (planeta)|Mart]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]].<ref>{{ref-publicació |títol= McGraw-Hill Concise Encyclopedia of Science and Technology|url= http://www.answers.com/topic/trojan-asteroid|consulta= 16-12-2009|exemplar= 5a|data= 2004|publicació= McGraw-Hill Professional|llengua= anglès|isbn= 978-0071429573 |capítol= Trojan asteroids}}</ref> A data de març de 2012, el nombre de troians coneguts superava els 5.253, dels quals només 10 no pertanyien a Júpiter.<ref name="IAU">{{ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/lists/Trojans.html|títol= IAU Minor Planet Center|consulta= 18-12-2009|autor= Unió Astronòmica Internacional}}</ref><ref name=count>{{ref-web|títol=Trojan Minor Planets |url=http://www.minorplanetcenter.org/iau/lists/Trojans.html |editor=Minor Planet Center|consulta= 19 març 2012}}</ref> El nom que reben és en honor dels herois de les [[guerres troianes]]: els asteroides situats en el punt L<sub>4</sub>, que precedeixen a Júpiter, reberen els noms dels guerrers grecs –d'aquí ve que se'ls coneguin com els «grecs»–, mentre que els que segueixen a Júpiter, en el punt L<sub>5</sub>, reberen noms dels defensors de la ciutat de [[Troia]] –per això familiarment se'ls designa com els «troians».
|peu2= Representació dels cinc [[punt de Lagrange|punts lagrangians]], en particular de L<sub>4</sub> i L<sub>5</sub>, punts en els quals se situen els asteroides troians.
}}
Les estimacions del nombre total de troians es basen en estudis profunds d'àrees petites del cel.<ref name="Yoshida2005">{{ref-publicació |autor= Yoshida, F.; Nakamura, T.|data= 2005|títol= Size Distribution of Faint Jovian L4 Trojan Asteroids|publicació= The Astronomical Journal|volum= 130|exemplar= 6|pàgines= 2900-2911|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2005aj....130.2900I|doi= 10.1086/497571|consulta= 18-12-2009}}</ref> Es creu que el grup L<sub>4</sub> podria contenir entre 160.000 i 240.000 asteroides de diàmetre major de 2 km i al voltant de 600.000 de diàmetre major d'1 km.<ref name="Yoshida2005" /><ref name="Jewitt2000" /> Si el grup L<sub>5</sub> contingués una quantitat similar d'asteroides, el nombre total de troians de diàmetre major que 1 km superaria el milió. Aquests nombres són comparables als del [[cinturó principal d'asteroides]].<ref name="Yoshida2005"/> S'estima que la suma de les masses de tots els troians és 0,0001 vegades la massa de la [[Terra]], o una cinquena part de la massa del cinturó principal.<ref name="Jewitt2000" /> Probablement es coneixen tots els troians de [[magnitud absoluta]] de fins a 9,0.<ref name="Jewitt2004">{{Ref-llibre |autor= Jewitt, David C.; Sheppard, Scott; Porco, Carolyn|títol= Jupiter. The planet, satellites and magnetosphere|consulta= 18-12-2009 |volum= 1|data= 2004|publicació= Cambridge University Press|llengua= anglès|isbn= 0-521-81808-7|pàgines = 263-280|capítol= Jupiter's outer satellites and Trojans|urlcapítulo= http://www.ifa.hawaii.edu/jewitt/papers/JUPITER/JSP2003.pdf}}</ref> El nombre de troians observats al voltant del punt L<sub>4</sub> és lleugerament superior als del punt L<sub>5</sub>; no obstant això, com que la variació del nombre dels troians més brillants és escassa, aquesta disparitat probablement es deu a l'existència de biaixos en l'observació.<ref name="Jewitt2004" /> Tanmateix, alguns models indiquen una estabilitat lleugerament major en el grup L<sub>4</sub>.<ref name="Marzari2002" />
 
El troià de major grandària és [[(624) Héctor]], el qual té un radi de 101,5 ± 1,8 km.<ref name="Fernandez2003" /> Existeixen pocs troians la grandària dels quals sigui molt més gran que la mitjana de la població. Per sota d'un radi de 42 km, el nombre de troians creix molt ràpidament, molt més que en el cinturó principal. Aquesta xifra correspon a una magnitud absoluta de 9,5, assumint un [[albedo]] (quantitat de radiació reflectida) del quatre per cent. En el rang entre 4,4 i 40 km de radi, la distribució de les grandàries dels troians és similar a la del cinturó principal. Com que l'observació no proporciona dades, es desconeix la massa dels troians de menor grandària,<ref name="Marzari2002" /> els quals es creu que són els productes de col·lisions entre troians majors.<ref name="Jewitt2004" />
71.973

modificacions