Oli d'oliva: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
Línia 39:
L'ús d'[[oli vegetal|olis vegetals]] en la vida quotidiana, tant el seu ús gastronòmic com religiós, o altres aplicacions habituals, va acompanyar a la humanitat des de temps immemorials, emprat com a [[combustible]] a la [[il·luminació]] dels [[temple]]s religiosos. Se sospita que les primeres plantacions s'han realitzat en l'extensa àrea que va des de [[Síria]] a [[Canaan]] (des del V mil·lenni aC Fins començaments del III mil·lenni aC) .<ref>{{ref-llibre|autor = Rafi Frankel|coautors = Rafael Frankel, Shmuel Avitsur, Etan Ayalon|títol = History and Technology of Olive Oil in the Holy Land|edició = il·lustrada|any = 1994|editorial = Eretz Israel museum|lloc = Tel Aviv|llengua = anglès|isbn = 0917526066}}</ref> Es creu que el seu ús va néixer potser amb l'[[agricultura]], però es coneixen usos de l'arbre de l'olivera en el [[Paleolític Superior]] (12000 aC).
 
L'origen de la producció d'oli d'oliva s'ha de buscar en les costes del llevant mediterrani. En tota la regió siriopalestina es va començar a extreure oli d'olives silvestres, no{{què|data=novembre de 2015}} es va començar a cultivar l'olivera de forma sistemàtica en la mateixa zona. A [[Egipte]], on es va començar el cultiu de l'olivera cap al 2000 aC, es va començar a utilitzar l'oli d'oliva amb fins cosmètics. Els [[Antic Egipte|egipcis]] ja apuntaven a [[Isis]] com la deessa que va ensenyar el cultiu de l'olivera als homes. Els mateixos egipcis van començar a comercialitzar l'oli d'oliva.<ref Name="Sibbett">{{ref-llibre|autor = G. Steven Sibbett|editor = G. Steven Sibbett; Louise Ferguson|títol = Olive Production Manual|edició =2a ed.|any = 2004|editorial = Agriculture & Natural Resources|llengua = anglès|isbn = 1879906147}}</ref> Ja a l'interior de les cambres funeràries es veuen representats vasos i [[Àmfora (recipient) |àmfores]] amb oli d'oliva. Aviat s'estendria al mediterrani, sent part integrant de la trilogia: [[pa]], [[vi]], oli.<ref Name="Davidson">{{ref-llibre|cognom = Davidson|nom = Alan|enllaçautor = Alan Davidson (escriptor culinari)|títol = The Oxford Companion to Food|editorial = Oxford University press|data = 1999|lloc = Oxford|llengua = anglès|pàgines = 554-555|isbn = 0-19-211579}}</ref>
 
La producció oleícola no va arribar als [[antiga Grècia|grecs]], fins a mitjans del II mil·lenni aC a través de la conquesta micènica de [[Creta]] (on es documenta la producció d'oli i el seu ús ritual des del període minoic antic). En la posterior civilització hel·lènica que es va desenvolupar a l'àrea, l'oli d'oliva sempre va tenir un important paper. En l'origen mític d'[[Atenes]], l'[[olivera]] té un paper fonamental, ja que diu la tradició que tant Atenea com Posidó van voler tenir sota la seva protecció a la nova ciutat i per això Zeus va oferir un present als atenencs, preferint aquests el present d'Atenea, un rebrot d'olivera. Durant les competicions gimnàstiques, els grecs s'ungien amb oli d'oliva que després es netejaven utilitzant un artefacte de bronze o coure anomenat ''' estringilo '''. En l'època de l'expansió colonial grega, al voltant del segle VII aC els grecs van portar la producció d'oli a Itàlia.
Línia 64:
El tast de l'oli novell és un acte ple de significat entre els oliveraires. D'una banda, perquè suposa el moment culminant de tot un any dedicat al conreu de l'oliverar. D'altra, perquè si l'oli no ix bo se'l destinarà a usos distints del culinari, com ara cremar velloses, encendre el foc o fer sabó.
 
Al País Valencià se sol dir que l'oli més bo és l'obtingut de la varietat blanqueta, que és una oliva petita que no arriba a fer-se mai negra{{CN|data=novembre de 2015}}. Els més entesos són del parer que l'oli perquè siga bo no ha de ser gros, sinó clar i transparent; la dita ''un oli claret com l'or'' expressa a la perfecció aquesta exigència. L'oli excessivament àcid no se'l considera acceptable per al consum{{CN|data=novembre de 2015}}.
 
== Extracció de l'oli ==