Diferència entre revisions de la pàgina «Marca Hispànica»

60 octets eliminats ,  fa 5 anys
m
Revertides les edicions de Lolannnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn (discussió) a l'última versió de AntoniBM
m (hola estamos en vic me llamo fadua)
m (Revertides les edicions de Lolannnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn (discussió) a l'última versió de AntoniBM)
hola a todos estaMOS en vic me llamo fadoa[[Fitxer:Comtats de la Marca Hispànica a inicis S IX.PNG|355px|thumb|[[Comtats catalans]] i d'altres territoris a inicis del [[Segle IX]].]]
 
La '''Marca Hispànica''' és la [[locució]] que entre el [[821]] i el [[850]] fou usada en els ''[[Annales regni Francorum]]'' (Annals Reials dels Francs) i en els ''[[Annales Bertiniani]]'' per a designar globalment els territoris i [[comte|comtat]]s conquerits per [[Carlemany]] a l'entorn dels Pirineus<ref>Catalunya Vella, Aragó, Sobrarb, Ribagorça i el Regne de Pamplona</ref> per tal de defensar l'[[Imperi Carolingi]] de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del [[califat de Còrdova]]. Durant el [[segle XVI]] i [[segle XVII|XVII]], i tal com ha reiterat Michel Zimmermann, el concepte Marca Hispànica esdevingué un concepte historiogràfic sustentat per raons ideològiques a fi de justificar, tant els drets de la corona francesa sobre territoris catalans, i també per a situar-hi, de manera anacrònica, el naixement de [[Principat de Catalunya]].<ref name="SABATE-1998/1">[[#SABATE-1998|Sabaté 1998]], pp. 377-378{{cita|De fet, com ha reiterar Michel Zimmermann, solament raons ideològiques sustenten la noció unitaria inherent al concepte de ''Marca Hispànica'', ja sigui per a ubicar-hi les ''droits de la couronne française'' [drets de la corona francesa] o per a cercar-hi ''anachroniques constructions ideologiques (l'enracinement d'une identité catalane'') [anancròniques construccions ideològiques (l'arrelament d'una identitat catalana)]. La realitat altmedieval és la d'un expansiu poder carolingi que fa retrocedir el domini musulmà, no sols de les pròpies terres, sinó també, entre el 752 i el 801, d'aquella ''Gothica'' estesa des del Roine fins al Llobregat, el Cardener i la Serra de Boumort. Aquest espai, abans de ser ocupat pels musulmans en la segona dècada del segle VIII formava part del regne visigot, la restauració del qual és ara invocada pels carolingis només a manera de reclam justificatiu, perquè l'objectiu aplicat immediatament és el d'un completa absorció, com ha testimonien els vessants tant polítics com eclesiàstics. Així, l'ordenament territorial d'aquest espai es basarà en una divisió comtal que no és artificiosa sinó assumidora, en cada cas, de les entitats físiques i humanes prèvies sense necessitat de cap permanent carcassa institucional superior.}}</ref> Durant la segona meitat del [[segle XX]] els historiadors medievalistes [[José Antonio Maravall y Casesnoves]] i [[Ramon d'Abadal i de Vinyals]] demostraren concloentment la inexistència de cap ''Marca Hispànica'' com a entitat territorial o administrativa, i que la locució ''Marca Hispànica'' fou solament un mer recurs literari culte usat en els ''[[Annales regni Francorum]]''. Tot i haver estat refutada l'existència d'aquest ens territorial, durant els anys noranta del [[segle XX]] l'historiador català [[Flocel Sabaté i Curull|Flocel Sabaté]] denuncià que el concepte historiogràfic de ''Marca Hispanica'', com a punt de naixement de Catalunya, s'estava tornant a reviscolar i era reintroduit en manuals d'història de Catalunya destinats a la formació d'estudiants de primària i secundària.
La historiografia del [[segle XVI]] i [[segle XVII]] transmeté la imatge de la naixença de Catalunya fent-la sorgir directament del domini carolingi arran de la concessió que el rei de França va fer a [[Guifré el Pilós]] «''de lo comptat de Barcelona y Principat de Cathalunya franch'' [lliure] ''de subjecció al Rey de França''», emprant les paraules d'Onofre Manescal ([[1597]]); mentre que Andreu Bosc precisava el [[1621]] que «''el país'' [Catalunya] ''en temps de Lothario no tenia encara lo títol de Catalunya, sinó d'Espanya o Marcha d'Espanya o fins de Aquitània''». Però seria [[Pèire de Marca]] qui el [[1668]] contribuiria més a consolidar aquest concepte que en l'alta edat mitjana ja existia un país unitari anomenat Marca Hispànica (''Marca Hispania antea dicebatur'') que formava l'extrem de l'[[imperi carolingi]] en la seva divulgada obra «''Marca Hispanica sive limus hispanicus''» (1668). I és que de fet, durant l'anterior [[Guerra dels Segadors]] (1640-1659), [[Pèire de Marca]] va ser el visitador general i intendent de [[Lluís XIV]] a Catalunya, qui a partir de 1644 va recórrer diversos arxius de Catalunya a fi de documentar l'originària pertinença a França d'un territori que tindria la capital a Barcelona i que s'hauria denominat ''Marca Hispànica'', dotant a aquesta locució geogràfica d'uns continguts polítics i institucions unitaris, i argumentant-ne la legítima possessió a França.<ref name="SABATE-2007/63">[[#SABATE-2007|Sabaté 2007]], p. 63{{cita|No en vano, el visitador general e intendente de Luis XIV en Cataluña, Pèire de Marca, a partir de 1644 recorre diversos archivos del país a fin de documentar l'originaria pertenencia a Francia de un territorio que tendría la capital en Barcelona y que se habría denominado Marca Hispánica, dotando así a esta expresión geográfica de unos contenidos políticos e institucionales unitarios, como expresaban intelectuales catalanes desde el siglo XVI}}</ref> Fos com fos, el [[1659]] i pel [[Tractat dels Pirineus]], els [[Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya|comtats de Rosselló i Cerdanya]] havien estat annexionats a França.
 
Al [[segle XIX]], durant la [[Renaixença catalana]], encara era ben viva la concepció historiogràfica que situava les arrels de Catalunya en la ''Marca Hispànica'', que era concebuda com una unitat territorial dins dels dominis carolingis sota la preeminència dels comtes de Barcelona. I aquesta visió encara fou assumida en ple [[segle XX]] per [[Josep Calmette]], qui situava les arrels de Catalunya com a país en la ''Marca Hispanica'', i per tant, en el mateix punt que les altres nacions europees; Josep Calmette argumentava que el terme "[[Marca (territori)|marca]]" era una prova que als territoris conquerits a [[Hispània]] pels carolingis, aquests hi havien instituït, com ja havien fet abans en altres regions frontereres -cas de la [[Bretanya]], [[Saxònia]], [[Panònia]] o el [[Friül]]-, un districte unitari de caràcter militar i administratiu governat per un marquès que governava la Marca i que tenia jurisdicció sobre els comtes.comptats espanyols
 
Per contra, ja el [[1947]] l'historiador Antonio de la Torre assenyalà que les explicacions tradicionals sobre la Marca Hispànica grinyolaven i requerien d'una revisió. El [[1954]] [[José Antonio Maravall y Casesnoves]] assenyalà la inexistència de cap ''Marca Hispànica'' com a definició d'entitat territorial, i [[Ramon d'Abadal i de Vinyals]] demostrà que al regne franc mai no hi existí el càrrec de marquès d'Hispània, així com que als documents expedits per la cancelleria franca no s'hi emprà en cap cas l'expressió ''marca Hispanica''; per contra, Abadal indicà que la locució ''Marca Hispànica'' fou un mer referent geogràfic emprat de manera culta entre el 821 i el 850, i sense cap mena de valor jurídic. Aquesta denominació fou creada amb el propòsit de satisfer la necessitat de disposar d'un terme apte per referir-se a un territori que era part d'[[Hispània]], però estava sota domini franc per causa de la conquesta; així, per analogia amb altres àrees fronteres -les [[marca (territori)|marques de frontera]]-, s'usà la locució ''Marca Hispanica'' sense que en realitat hi hagués cap mena d'unitat territorial o administrativa en aquest territori. Davant de l'evidència, el [[1962]] l'historiador [[Ferran Soldevila]] rebutjà atorgar cap mena d'entitat al concepte historiogràfic de la ''Marca Hispanica'' en la revisió de la seva obra ''Historia de Catalunya'', un criteri mantingut en les diferents històries generals de Catalunya publicades fins a l'actualitat.
1.587

modificacions