Diferència entre revisions de la pàgina «Lluna»

172.815 bytes afegits ,  fa 4 anys
m
Bot: Rv. edic. de 88.7.41.133 (disc.) a vers. 16032730 de Yeza (disc.) [er:5]
(Contingut canviat per «<nowiki/><nowiki/> ».)
m (Bot: Rv. edic. de 88.7.41.133 (disc.) a vers. 16032730 de Yeza (disc.) [er:5])
{{vegeu (des)|el satèl·lit de la Terra}}
<nowiki/><nowiki/>[[Categoria:Lluna| ]]
{{Infobox planet
| name = Lluna
| apsis = gee
| symbol = [[Fitxer:Moon symbol decrescent.svg|19px|Símbol lunar]]
| image = [[Fitxer:FullMoon2010.jpg|200px|Lluna plena]]
| caption = [[Lluna plena]] vista des de l'[[hemisferi nord]]
| background = #ddd
| adjectives = {{hlist |lunar |selènic}}
| periapsis = 362.600&nbsp;km<br>(356.400–370.400&nbsp;km)
| apoapsis = 405.400&nbsp;km<br>(404.000–406.700&nbsp;km)
| semimajor = {{val|384399|u=km}}{{nbsp|2}}({{val|0.00257|u=AU}}){{sfn|Wieczorek|2006}}
| eccentricity = {{val|0.0549}}&nbsp;{{sfn|Wieczorek|2006}}
| period = {{longitem|class=nowrap |{{val|27.321582|ul=d}}<br/>{{mida|(27&thinsp;d 7&thinsp;h 43,1&thinsp;min{{sfn|Wieczorek|2006}})}}}}
| synodic_period = {{longitem|class=nowrap |{{val|29.530589|u=d}}<br/>{{mida|(29&thinsp;d 12&thinsp;h 44&thinsp;min 2,9&thinsp;s)}}}}
| avg_speed = {{val|1.022|ul=km/s}}
| inclination = {{nowrap|5,145° respecte a l'[[eclíptica]]<ref name="Lang2011"/>{{efn|name=inclinació}}}}
| asc_node = {{longitem|Regressió d'una [[Revolució orbital|revolució]] en 18,6&nbsp;anys}}
| arg_peri = {{longitem|Progressió d'una revolució en 8,85&nbsp;anys}}
| satellite_of = [[Terra]]
| flattening = {{val|0.00125}}<!--Calculat de les dades de sota-->
| equatorial_radius = {{nowrap|{{val|1738.14|u=km}}{{nbsp|2}}{{mida|(0,273 Terres)}}<ref name="NSSDC"/>}}
| polar_radius = {{nowrap|{{val|1735.97|u=km}}{{nbsp|2}}{{mida|(0.273 Terres)}}<ref name="NSSDC"/>}}
| mean_radius = {{nowrap|{{val|1737.10|u=km}}{{nbsp|2}}{{mida|(0,273 Terres)}}{{sfn|Wieczorek|2006}}<ref name="NSSDC"/>}}
| circumference = {{nowrap|{{val|10.921|u=km}}{{nbsp|2}}{{mida|([[equador terrestre|equatorial]])}}}}
| surface_area = {{nowrap|{{val|3.793|e=7|u=km2}}{{nbsp|2}}{{mida|(0,074 Terres)}}}}
| volume = {{nowrap|{{val|2.1958|e=10|u=km3}}{{nbsp|2}}{{mida|(0,020 Terres)}}}}
| mass = {{nowrap|{{val|7.3477|e=22|u=kg}}{{nbsp|2}}{{mida|({{val|0.012300}} Terres{{sfn|Wieczorek|2006}})}}}}
| density = {{val|3.3464|ul=g/cm3}}{{sfn|Wieczorek|2006}}
| surface_grav = {{nowrap|{{val|1.622|ul=m/s2}}{{nbsp|2}}{{mida|({{val|0.1654|u=[[força G|g]]}})}}}}
| moment_of_inertia_factor = {{val|0.3929|0.0009}}<ref name="Williams1996">
{{ref-publicació|cognom1=Williams|nom1=James G.|cognom2=Newhall|nom2=XX|cognom3=Dickey|nom3=Jean O.|títol=Lunar moments, tides, orientation, and coordinate frames|publicació=Planetary and Space Science |volum=44 |exemplar=10 |any=1996 |pàgines=1077–1080 |issn=00320633 |doi=10.1016/0032-0633(95)00154-9 |bibcode = 1996P&SS...44.1077W }}</ref>
| escape_velocity = {{val|2.38|ul=km/s}}
| sidereal_day = {{nowrap|{{val|27.321582|u=d}}{{nbsp|2}}{{mida|([[Rotació síncrona|síncrona]])}}}}
| rot_velocity = {{nowrap|4,627 m/s}}
| axial_tilt = 1,5424° respecte a l'[[eclíptica]]<br />6,687° respecte al [[pla orbital]]<ref name="Lang2011"/><!--aqui-->
| albedo = 0,136<ref name="Saari"/>
| temp_name1=Equador |min_temp_1=100 [[Kelvin|K]] |mean_temp_1=220 K |max_temp_1=390 K
| temp_name2=85°N&nbsp;{{lower|0.4em|<ref name="Vasavada1999"/>}} |min_temp_2=70 K |mean_temp_2=130 K |max_temp_2=230 K
| magnitude = −2,5 a −12,9{{efn|name=valorma}}<br />−12,74{{nbsp|2}}{{mida|([[lluna plena]] mitjana)}}<ref name="NSSDC"/>
| angular_size = {{nowrap|29,3 a 34,1 [[minut d'arc|minuts d'arc]]<ref name="NSSDC"/>{{efn|name=mida angular}}}}
| atmosphere=yes |atmosphere_ref={{sfn|Lucey|Korotev|2006}}
| surface_pressure = 10{{sup|−7}}&nbsp;[[Pascal (unitat)|Pa]]{{nbsp|2}}{{mida|(dia)}}<br />10{{sup|−10}}&nbsp;Pa{{nbsp|2}}{{mida|(nit)}}{{efn|name=explicació pressió}}
| atmosphere_composition = {{hlist |[[Argó|Ar]] |[[Heli|He]] |[[Sodi|Na]] |[[Potassi|K]] |[[Hidrogen|H]] |[[Radó|Rn]]}}
}}
[[Fitxer:US Navy 041027-N-9500T-001 The moon turns red and orange during a total lunar eclipse.jpg|200px|thumb|La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un [[eclipsi lunar]] ]]
La '''Lluna''' és l'únic [[satèl·lit natural]] de la [[Terra]].{{efn|name=altres llunes}}{{efn|name=asteroides propers a la Terra}}<ref name="Morais2002"/> Encara que no és el satèl·lit més gran del [[sistema solar]], és el més gran en proporció a la mida del cos que orbita (el seu [[primari (astronomia)|primari]])&thinsp;{{efn|name=Lluna vs Caront}} i, després del satèl·lit de Júpiter [[Io (satèl·lit)|Io]], és el segon satèl·lit més [[densitat|dens]] dels satèl·lits dels quals se'n coneix la densitat.
 
La Lluna es troba en [[rotació síncrona]] amb la Terra: sempre li mostra la mateixa cara, amb la seva [[cara visible de la Lluna|cara visible]] marcada pels foscs [[mar lunar|mars]] volcànics que emplenen les valls entre els brillants altiplans de l'escorça i els prominents [[cràter d'impacte|cràters d'impacte]]. És l'objecte més [[lluminositat|lluminós]] del cel després del [[Sol]]. Encara que apareix com un cos d'un blanc molt brillant, la seva superfície és fosca i d'una reflectància tan sols una mica superior a la de l'asfalt. La seva prominència en el cel i el seu cicle regular de [[fases lunars|fases]] l'han convertida, des de l'antiguitat, en una important influència cultural sobre el llenguatge, el [[calendari lunar|calendari]], l'art i la [[divinitat lunar|mitologia]]. La influència gravitatòria de la Lluna produeix les [[marea|marees]] oceàniques i el [[acceleració de marea|petit allargament]] del dia. La distància orbital actual del satèl·lit és, actualment, d'unes trenta vegades el diàmetre terrestre, la qual cosa li confereix una [[diàmetre angular|mida aparent]] al cel aproximadament igual que la del Sol; aquest fet li permet cobrir el Sol gairebé en la seva totalitat de manera precisa durant un [[eclipsi solar]]. La distància lineal de la Terra a la Lluna augmenta en l'actualitat a un ritme de 3,82±0,07&nbsp;cm per any.
 
Es creu que la Lluna es va formar fa uns 4.500 milions d'anys, no gaire més tard que la Terra. Encara que s'han proposat moltes hipòtesis pel que fa al seu origen, la teoria més acceptada en l'actualitat és que la Lluna és un producte de les restes d'un [[Hipòtesi del gran impacte|impacte gegantí]] entre la Terra i un cos de la mida de [[Mart (planeta)|Mart]].
 
La Lluna és l'únic [[objecte astronòmic|cos celeste]], a part de la Terra, que [[allunatge|els humans han trepitjat mai]]. El [[Programa Luna|Programa Lluna]] de la [[Unió Soviètica]] fou el primer a arribar a la Lluna amb una [[nau espacial]] no tripulada l'any 1959. D'altra banda, el [[Programa Apollo]] de la [[NASA]] dels [[Estats Units]] ha estat l'únic que ha aconseguit portar-hi missions tripulades, començant per l<nowiki>'</nowiki>''[[Apollo 8]]'' el 1968 i continuant amb sis aterratges tripulats entre 1969 i 1972, el primer dels quals l<nowiki>'</nowiki>''[[Apollo 11]]''. Aquestes missions retornaren amb més de 380&nbsp;kg de [[roca lunar|roques lunars]], que han estat utilitzades per a comprendre millor l'origen del satèl·lit, la formació de la seva estructura interna i la seva [[geologia de la Lluna|història subseqüent]].
 
Després de la missió ''[[Apollo 17]]'' del 1972, la Lluna tan sols ha estat visitada per naus no tripulades, la majoria de les quals han estat missions orbitals. Des del 2004, el Japó, la Xina, l'Índia, els Estats Units i l'[[Agència Espacial Europea]] han enviat naus en òrbita lunar que han contribuït a confirmar la descoberta de [[aigua lunar|gel lunar]] en cràters permanentment a l'ombra als pols, i també confinat dins de la [[regolita]] lunar. L'era post-Apollo també ha vist dues missions amb [[astromòbil]]s: la missió soviètica final ''[[Lunokhod]]'' del 1973 i la missió xinesa ''[[Chang'e 3]]'' encara en marxa, la qual desplegà el seu astromòbil ''[[Yutu]]'' el 14 de desembre del 2013.
 
S'han planejat futures missions tripulades a la Lluna, finançades tant per governs com per fons privats. La Lluna roman, gràcies a l'empara del [[tractat de l'espai exterior]], un indret lliure d'exploració per totes les nacions per a propòsits pacífics.
 
== Etimologia ==
En català, el [[nom propi]] del satèl·lit natural de la Terra és «la Lluna». El nom ''Lluna'' prové del llatí ''lūna'', que té l'arrel *''luc-'' de ''lucēre'', 'lluir'.<ref group="Def">{{GDLC|0083922|Lluna}}</ref> Al mateix temps, 'lluna', és una contracció de 'Lucina' que significa 'brillar' o 'il·luminar'.<ref group="web">{{ref-web|url=http://actividades.parabebes.com/significado-luna|consulta=9 desembre 2014|títol=Significado y origen de Luna|editor=parabebes.com|llengua=castellà}}</ref> Els adjectius per a designar pertinença a la Lluna són «lunar» (del llatí ''lunaris'') i «selènic» (del grec antic ''Σελήνη'', ''selḗnē'', 'Lluna').<ref group="Def">{{GDLC|0084318|lunar}}</ref><ref group="Def">{{GDLC|0122860|selènic}}</ref> El gentilici de la Lluna és «selenita».<ref group="Def">{{GDLC|0122870|selenita}}</ref><ref name="barnhart1995">
{{ref-llibre|cognom=Barnhart |nom=Robert K. |títol=The Barnhart Concise Dictionary of Etymology |any=1995 |editorial=Harper Collins |lloc=USA |isbn=978-0-06-270084-1 |pàgina=487 |llengua=anglès }}
</ref><ref group= "web" name="PN-FAQ">
{{ref-web|url=http://planetarynames.wr.usgs.gov/nomenFAQ.html |títol=Gazetteer of Planetary Nomenclature: Planetary Nomenclature FAQ |editor=USGS Astrogeology Research Program |llengua=anglès }}
</ref>
El substantiu anglès ''month'' ('mes') i els seus afins en altres llengües germàniques que es deriven del protogermànic ''*mǣnṓth-'', que està connectat a l'esmentat ''*mǣnōn'' protogermànic, indiquen l'ús d'un [[calendari lunar]] entre els [[poble germànic|pobles germànics]] ([[calendari germànic]]) abans de l'adopció d'un [[calendari solar]].<ref name="barnhart-and-germania" /> Les [[Protoindoeuropeu|arrels PIE]] de ''lluna'', *''méh<sub>1</sub>nōt'', deriva de l'arrel verbal PIE *''meh<sub>1</sub>''-, "mesurar", "indicant una concepció funcional de la lluna, és a dir, marcador del mes" ([[cf.]] les paraules en català ''mesurar'' i ''menstrual''),<ref>{{ref-llibre|títol=The Oxford Introduction to Proto-Indo-European and the Proto-Indo-European World|series=Oxford Linguistics|author1-first=J. P.|author1-last=Mallory|author2-first=D. Q.|author2-last=Adams|any=2006|pàgines=98, 128, 317|editorial=Oxford University Press|isbn=978-0-19-928791-8}}</ref><ref group="Def">{{OEtymD|measure|}}</ref><ref group="Def">{{OEtymD|menstrual|}}</ref> i es fan ressò de la importància de la Lluna per a moltes cultures antigues en el temps de mesurament (vegeu el [[llatí]] {{lang|la|''mensis''}} i el [[grec antic]] {{lang|grc|''μείς''}} (''meis'') o {{lang|grc|μήν}} (mēn), que significa "mes").<ref>{{ref-llibre|autor= Smith, William George|títol= Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology: Oarses-Zygia| url = http://books.google.com/?id=PJ0YAAAAIAAJ|consulta= 29 març 2010|volum= 3|any= 1849|editorial= J. Walton|pàgina= 768 }}</ref><ref>{{ref-llibre|autor= Estienne, Henri|títol= Thesaurus graecae linguae| url = http://books.google.com/?id=0qQ_AAAAcAAJ|consulta= 29 març 2010|volum= 5|any= 1846|editorial= Didot|pàgina= 1001 }}</ref>
{{Auto images |title=<center>La Lluna</center> |float=center |total width=800 |width1=18000|height1=18000|image1=LRO WAC Nearside Mosaic.jpg |caption1=[[Cara visible de la Lluna]] |width2=18000 |height2=18000 |image2=Moon Farside LRO.jpg |caption2=[[Cara oculta de la Lluna]]{{efn|name=cara oculta}}<ref>{{ref-web|títol=Landscapes from the ancient and eroded lunar far side |editor=[[Agència Espacial Europea]] |url=http://www.esa.int/esaSC/SEMDWNWALPE_index_0.html |llengua=anglès}}</ref>|width3=18622|height3=18622|image3=LRO WAC North Pole Mosaic (PIA14024).jpg|caption3=[[Pol nord lunar]]|width4=6082|height4=6082|image4=LRO WAC South Pole Mosaic.jpg|caption4=[[Pol sud lunar]] }}
 
== Formació ==
{{AP|Hipòtesi del gran impacte|Escala de temps geològics de la Lluna}}
[[Fitxer:Evolution of the Moon.ogv|thumb|200px|left|Evolució de la Lluna]]
[[Fitxer:Big Splash Theia.gif|right|thumb|Animació (no a escala) de [[Theia]] impactatnt contra la [[Terra]] provocant la formació de la Lluna.]]
S'han proposat molts mecanismes mitjançant els quals es podria haver format la Lluna fa {{nowrap|4.527 ± 10 milions}} d'anys,{{efn|name=edat}} uns 30-50 milions d'anys després de l'origen del [[sistema solar]].<ref>{{ref-publicació|doi= 10.1126/science.1118842 |publicació = [[Science]] |any=2005 |volum=310 |exemplar=5754 |pàgines=1671–1674 |títol=Hf–W Chronometry of Lunar Metals and the Age and Early Differentiation of the Moon |cognom=Kleine |nom=T. |coautors=Palme, H.; Mezger, K.; Halliday, A.N. |pmid=16308422|bibcode = 2005Sci...310.1671K |llengua=anglès }}</ref> Unes investigacions recents indiquen una edat una mica més jove, d'entre 4.400 i 4.450 milions d'anys.<ref>{{ref-web|url=http://www.space.com/22894-moon-age-100-million-years-younger.html |títol=Carnegie Institution for Science research |llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://phys.org/news/2013-09-moon-younger-thought.html |títol=Phys.org's account of Carlson's presentation to the Royal Society |llengua=anglès}}</ref> Aquests mecanismes inclogueren l'escissió de la Lluna de l'escorça terrestre a causa de la [[força centrífuga]]<ref name="Binder" /> (que requeriria una rotació inicial massa gran de la Terra),<ref name="BotM" /> la captura gravitacional d'una Lluna formada prèviament<ref name="Mitler" /> (que requeriria una [[atmosfera terrestre]] major inviable per dissipar l'energia de la Lluna passant)<ref name="BotM"/> i la formació simultània de la Terra i la Lluna en el [[disc d'acreció]] primordial (cosa que no explica l'esgotament del ferro metàl·lic a la Lluna).<ref name="BotM"/> Aquestes hipòtesis tampoc no són capaces d'explicar l'alt [[moment angular]] del sistema Terra-Lluna.<ref>{{ref-publicació|cognom=Stevenson |nom=D.J. |títol=Origin of the moon–The collision hypothesis |publicació=Annual Review of Earth and Planetary Sciences |any=1987 |volum=15|exemplar=1 |pàgines=271–315 |bibcode=1987AREPS..15..271S |doi=10.1146/annurev.ea.15.050187.001415 |llengua=anglès}}</ref>
 
La hipòtesi que preval en l'actualitat és que el sistema Terra-Lluna es formà com a resultat d'un [[Hipòtesi del gran impacte|impacte gegant]] en el qual un cos de la mida de [[Mart (planeta)|Mart]] (anomenat [[Teia (protoplaneta)|''Teia'']]) col·lidí amb la recentment formada [[Història de la Terra|proto-Terra]], enviant material en òrbita al seu voltant que [[Acreció|s'anà acumulant]] per acabar formant la Lluna.<ref name="taylor1998" /> Aquesta hipòtesi és potser la que millor explica les evidències que se'n coneixen fins ara, encara que no ho fa del tot perfectament. Divuit mesos abans d'un congrés del 1984 sobre l'origen lunar, Bill Hartmann, Roger Phillips i Jeff Taylor reptaren els seus col·legues científics: «teniu divuit mesos. Torneu a les vostres dades de l'Apollo, torneu al vostre ordinador, feu el que calgui fer, però decidiu-vos. No vingueu al nostre congrés excepte que tingueu quelcom a dir sobre el naixement de la Lluna». En aquest congrés del 1984 a [[Districte de Kona|Kona]] (Hawaii, Estats Units), la hipòtesi del gran impacte emergí com la més popular. «Abans del congrés, hi havia partidaris de les tres teories 'tradicionals' juntament amb algunes poques persones que començaven a prendre's l'impacte gegant seriosament, i hi havia un enorme volum de gent al mig d'aquestes dues posicions que no creia que el debat fos mai resolt. Després [del congrés], hi havia només dos grups: els del gran impacte i els agnòstics».<ref name=Dana-Mackenzie's-book>{{ref-llibre|url=http://books.google.com/books?id=omVaG7u4qG8C&pg=PA166&dq=1983+Bill+Hartmann+Roger+Phillips+Jeff+Taylor&hl=ca&sa=X&ei=Whv5UebpLoXC9gTmwoHwAQ&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=1983%20Bill%20Hartmann%20Roger%20Phillips%20Jeff%20Taylor&f=false |títol=The Big Splat, or How Our Moon Came to Be|nom=Dana |cognom=Mackenzie|editor=John Wiley & Sons, Inc.|lloc=Hoboken, Nova Jersey, Estats Units|data= 2003|pàgines=166-68|llengua=anglès}}</ref>
 
Es creu que els impactes gegants haurien estat normals durant els inicis del sistema solar. Les simulacions per ordinador que modelen aquest tipus d'impactes són congruents amb les mesures del moment angular del sistema Terra-Lluna i la petita mida del nucli lunar. Aquestes simulacions també mostren que la majoria de la Lluna es formà a partir del cos que impactà i no pas a partir de la proto-Terra.<ref>{{ref-publicació|cognom=Canup |nom=R. |coautors=Asphaug, E. |títol=Origin of the Moon in a giant impact near the end of Earth's formation |publicació=Nature |volum=412 |pàgines=708–712 |any=2001 |doi=10.1038/35089010 |pmid=11507633 |exemplar=6848 |bibcode=2001Natur.412..708C |llengua=anglès}}</ref> Nogensmenys, alguns estudis més recents suggereixen que més part de la Lluna prové de la Terra i no del cos que impactà.<ref>{{ref-web|url=http://news.nationalgeographic.com/news/2007/12/071219-moon-collision.html |títol=Earth-Asteroid Collision Formed Moon Later Than Thought |editor=News.nationalgeographic.com |data= 28 octubre 2010 |llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació|url=http://digitalcommons.arizona.edu/objectviewer?o=uadc://azu_maps/Volume43/NumberSupplement/Touboul.pdf| exemplar=43|publicació=Meteoritics & Planetary Science|títol=2008 Pellas-Ryder Award for Mathieu Touboul |llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació| doi = 10.1038/nature06428 |títol= Late formation and prolonged differentiation of the Moon inferred from W isotopes in lunar metals |any= 2007 |cognom1= Touboul |nom1= M. |cognom2= Kleine |nom2= T. |cognom3= Bourdon |nom3= B. |cognom4= Palme |nom4= H. |cognom5= Wieler |nom5= R. |publicació= Nature |volum= 450 |exemplar= 7173 |pàgines= 1206–9 | pmid = 18097403 |bibcode = 2007Natur.450.1206T |llengua=anglès}}</ref> Els [[meteorit]]s demostren que altres cossos del sistema solar interior, tals com [[Mart (planeta)|Mart]] i [[Vesta (asteroide)|Vesta]], tenen composicions isotòpiques d'[[oxigen]] i de [[tungstè]] molt diferents de les terrestres, mentre que la Terra i la Lluna les tenen gairebé idèntiques. La mescla postimpacte del material vaporitzat entre la formació de la Terra i la Lluna podria haver igualat les seves composicions isotòpiques,<ref name="Pahlevan2007" /> tot i que això encara resta sota debat.<ref>{{ref-publicació|cognom=Nield |nom=Ted |títol=Moonwalk (summary of meeting at Meteoritical Society's 72nd Annual Meeting, Nancy, France) |publicació=Geoscientist |volum=19 |pàgina=8 |any=2009|llengua=anglès}}</ref>
 
La gran quantitat d'energia alliberada durant el gran impacte i la reacreció subseqüent de material a l'òrbita terrestre hauria fos la capa més externa de la Terra, formant un oceà de magma.<ref name="Warren1985" /><ref>{{ref-publicació|cognom=Tonks|nom=W. Brian|coautors=Melosh, H. Jay|any=1993|títol=Magma ocean formation due to giant impacts|publicació=Journal of Geophysical Research|volum=98|exemplar=E3|pàgines=5319–5333|bibcode=1993JGR....98.5319T|doi=10.1029/92JE02726 |llengua=anglès}}</ref> La recentment formada Lluna també hauria tingut el seu propi [[oceà de magma lunar]]; les estimacions pel que fa al seu rang de profunditat van des dels 500&nbsp;km fins al radi sencer de la Lluna.<ref name="Warren1985" />
{{Auto images
|title=<center>Lluna – [[Oceanus Procellarum]] ("Oceà de les Tempestes")</center> |float=center|total width=800 |width1=614 |height1=228 |image1=14-236-LunarGrailMission-OceanusProcellarum-Rifts-Overall-20141001.jpg|caption1=Antigues [[fossa tectònica|fosses tectòniques]] – estructura rectangular (visible – topografia – [[Gravity Recovery and Interior Laboratory|gradients de gravetat del GRAIL]]) (1 d'octubre de 2014)|width2=1500 |height2=1500 |image2=PIA18822-LunarGrailMission-OceanusProcellarum-Rifts-Overall-20141001.jpg|caption2=Antigues [[fossa tectònica|fosses tectòniques]] – context|width3=1546 |height3=905 |image3=PIA18821-LunarGrailMission-OceanusProcellarum-Rifts-Closeup-20141001.jpg|caption3=Antigues [[fossa tectònica|fosses tectòniques]] – Primer pla (concepte de l'artista)}}
Tot i la seva exactitud explicant molts aspectes de l'evidència, encara hi ha algunes dificultats que no són explicades en la seva totalitat per la hipòtesi del gran impacte, la majoria de les quals tenen relació amb la composició lunar.<ref>{{ref-publicació|publicació= Science |autor= Daniel Clery |títol= Impact Theory Gets Whacked |volum= 342 |pàgina= 183 |data= 11 octubre 2013 | doi=10.1126/science.342.6155.183 |llengua=anglès}}</ref> El 2001, un equip del Carnegie Institute de Washington (Estats Units) publicà la mesura més precisa fins al moment de la composició isotòpica de les roques lunars.<ref name=wiechert>{{ref-publicació|títol=Oxygen Isotopes and the Moon-Forming Giant Impact | display-authors=1 |cognom1=Wiechert |nom1=U. |cognom2=Halliday |nom2=A. N. |cognom3=Lee |nom3=D.-C. |cognom4=Snyder |nom4=G. A. | cognom5=Taylor | nom5=L. A. | cognom6=Rumble | nom6=D. |volum=294 |exemplar=12 |pàgines=345–348 |data= octubre 2001 | doi=10.1126/science.1063037 | url=http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/294/5541/345 |llengua=anglès |editorial = [[Science]] | pmid=11598294 |publicació=Science |bibcode = 2001Sci...294..345W }}</ref> Per a sorpresa seva, l'equip d'investigadors trobà que les roques del [[Programa Apollo]] tenien una composició isotòpica idèntica a la de roques terrestres i diferent de gairebé tots els altres cossos del sistema solar. Com que la majoria del material que anà a parar a l'òrbita terrestre per a formar la Lluna es creia que provenia de [[Teia (protoplaneta)|Teia]], l'observació dels científics estatunidencs fou del tot inesperada. El 2007, investigadors del California Institute of Technology anunciaren que hi havia menys d'un 1% de probabilitat que Teia i la Terra tinguessin composicions isotòpiques idèntiques.<ref name=ps2007>{{ref-publicació|cognom1=Pahlevan |nom1=Kaveh |cognom2=Stevenson |nom2=David |títol=Equilibration in the Aftermath of the Lunar-forming Giant Impact |publicació=EPSL |volum=262 |exemplar=3–4 |data= octubre 2007 |pàgines=438–449 | doi=10.1016/j.epsl.2007.07.055 | bibcode=2007E&PSL.262..438P |arxiv = 1012.5323 |llengua=anglès }}</ref> Finalment, una anàlisi del 2012 dels isòtops del titani en mostres lunars del Programa Apollo demostrà que la Lluna té la mateixa composició que la Terra,<ref name="test" /> la qual cosa entra en conflicte amb la hipòtesi del gran impacte respecte a allò que s'esperaria si la Lluna s'hagués format lluny de l'òrbita terrestre o a partir de Teia i, per tant, amb els resultats dels estudis citats anteriorment. Tanmateix, variacions de la hipòtesi del gran impacte podrien explicar aquestes dades.
<center>{{Cronologia de la geologia lunar}}<br />''Cronologia de la geologia lunar''</center>
 
== Característiques físiques ==
=== Estructura interna ===
[[Fitxer:Moon diagram.svg|thumb|left|200px|Diagrama de l'estructura lunar]]
{| class="wikitable" style="float: right; clear: right; margin-left: 1em; text-align: center;"
|+ Composició química de la [[regolita]] de la superfície lunar (derivada de roques de l'escorça)<ref>{{ref-llibre|autor=Taylor, Stuart Ross |títol= Lunar science: A post-Apollo view|any=1975 |pàgina=64|editorial=New York, Pergamon Press, Inc. |url=http://articles.adsabs.harvard.edu//full/1975lspa.book.....T/0000064.000.html |llengua=anglès}}</ref>
! rowspan="2"|Compost
! rowspan="2"|Fórmula
! colspan="2"|Composició (percentatge en pes)
|-
! style="font-size: smaller;" | Mars
! style="font-size: smaller;" | Altiplans
|-
| style="text-align: left;" | [[Diòxid de silici|Sílice]]
| SiO<sub>2</sub>
| 45,4%
| 45,5%
|-
| style="text-align: left;" | [[Òxid d'alumini|Alúmina]]
| Al<sub>2</sub>O<sub>3</sub>
| 14,9%
| 24,0%
|-
| style="text-align: left;" | [[Òxid de calci|Calç]]
| CaO
| 11,8%
| 15,9%
|-
| style="text-align: left;" | [[Òxid ferrós]]
| FeO
| 14,1%
| 5,9%
|-
| style="text-align: left;" | [[Òxid de magnesi|Magnèsia]]
| MgO
| 9,2%
| 7,5%
|-
| style="text-align: left;" | [[Diòxid de titani]]
| TiO<sub>2</sub>
| 3,9%
| 0,6%
|-
| style="text-align: left;" | [[Òxid de sodi]]
| Na<sub>2</sub>O
| 0,6%
| 0,6%
|-
! colspan="2" | Total
! 99,9%
! 100,0%
|}
 
La Lluna és un cos [[diferenciació planetària|diferenciat]]: té [[Escorça terrestre|escorça]], [[Mantell terrestre|mantell]] i [[Nucli planetari|nucli]] diferents [[Geoquímica|geoquímicament]]. La Lluna té un nucli interior sòlid ric en [[ferro]], d'un radi de 240 quilòmetres i un nucli extern compost principalment de ferro líquid amb un radi d'aproximadament 300 quilòmetres. Al voltant del nucli, hi ha una capa límit parcialment fosa d'un radi d'uns 500 quilòmetres.<ref>{{ref-web |url=http://www.nasa.gov/topics/moonmars/features/lunar_core.html|títol=NASA Research Team Reveals Moon Has Earth-Like Core|editor=NASA|data=01.06.11|llengua=anglès}}</ref> Es creu que aquesta estructura es desenvolupà a partir de la [[cristal·lització fraccionada]] d'un [[oceà de magma lunar|oceà de magma]] global poc després de la formació de la Lluna, fa 4.500 milions d'anys.<ref>{{ref-publicació|doi = 10.1038/ngeo417|títol =Timing of crystallization of the lunar magma ocean constrained by the oldest zircon|any= 2009|cognom1 = Nemchin|nom1 = A.|cognom2 = Timms|nom2 = N.|cognom3 = Pidgeon|nom3 = R.|cognom4 = Geisler|nom4 = T.|cognom5 = Reddy|nom5 = S.|cognom6 = Meyer|nom6 = C.|publicació = Nature Geoscience|volum = 2|exemplar = 2|pàgines = 133–136|bibcode = 2009NatGe...2..133N |llengua=anglès}}</ref> La cristal·lització d'aquest oceà de magma hauria creat un mantell [[màfic]] a partir de la [[Precipitació química|precipitació]] i l'enfonsament dels minerals [[olivina]], [[clinopiroxè]] i [[ortopiroxè]]; després que prop de tres quartes parts de l'oceà de magma hagués cristal·litzat, els minerals [[plagioclasa]] de menor densitat es podien formar i surar en una crosta a la part superior.<ref name="S06">{{ref-publicació |cognom1=Shearer |nom1=C. |títol=Thermal and magmatic evolution of the Moon |publicació=Reviews in Mineralogy and Geochemistry |volum=60 |exemplar=1 |pàgines=365–518 |any=2006 |doi=10.2138/rmg.2006.60.4 |display-authors=1 |autor2= Please add first missing authors to populate metadata |llengua=anglès }}</ref> Els darrers líquids a cristal·litzar haurien estat inicialment compresos entre l'escorça i el mantell, amb una gran abundància d'elements [[compatibilitat (geologia)|incompatibles]] i elements productors de calor.{{sfn|Wieczorek|2006}} D'acord amb això, la cartografia geoquímica des de l'òrbita mostra que l'escorça és majoritàriament [[anortosita]],{{sfn|Lucey|Korotev|2006}} i les mostres de [[roques lunars]] de les laves d'inundació que sortiren a la superfície, provinents de la fusió parcial del mantell, confirmen la composició del mantell màfic, que és més ric en ferro que el de la Terra.{{sfn|Wieczorek|2006}} Tècniques geofísiques indiquen que l'escorça té un gruix mitjà d'uns 50&nbsp;km.{{sfn|Wieczorek|2006}}
 
La Lluna és el segon satèl·lit més dens del sistema solar després de [[Io (satèl·lit)|Io]].<ref name="Schubert2004" /> No obstant això, el nucli interior de la Lluna és petit, d'un radi d'uns 350&nbsp;km o menys;{{sfn|Wieczorek|2006}} això és només un 20% de la grandària de la lluna, en contrast amb l'aproximadament 50% de la majoria dels altres [[planeta terrestre|cossos terrestres]]. La seva composició no està ben delimitada, però és probable que sigui de [[ferro]] metàl·lic aliat amb una petita quantitat de [[sofre]] i [[níquel]]; anàlisis de la rotació variable en el temps de la Lluna indiquen que està, com a mínim, parcialment fos.<ref>{{ref-publicació|cognom= Williams|nom= J.G.|coautors= Turyshev, S.G.; Boggs, D.H.; Ratcliff, J.T.|títol= Lunar laser ranging science: Gravitational physics and lunar interior and geodesy|publicació= Advances in Space Research|any= 2006|volum= 37|exemplar= 1|pàgina= 6771|bibcode=2006AdSpR..37...67W|doi = 10.1016/j.asr.2005.05.013|arxiv = gr-qc/0412049 |llengua=anglès}}</ref>
 
=== Geologia de la superfície ===
{{AP|Geologia de la Lluna|coordenades selenogràfiques|roca lunar|Lunar 100}}
[[Fitxer:Moondisk main visible details.png|thumb|upright=1.4|Principals [[Llista de cràters lunars|cràters]] i [[mare lunar|mars]] lunars en la cara visible: <br />1/ [[Oceanus Procellarum]]<br /> 2/ [[Mare Imbrium]]<br /> 3/ [[Mare Tranquillitatis]]<br /> 4/ [[Mare Serenitatis]]<br /> 5/ [[Mare Nubium]]<br /> 6/ [[Mare Fecunditatis]]<br /> 7/ [[Mare Crisium]]<br /> 8/ [[Mare Humorum]]<br /> Z/ [[Mare Nectaris]]<br />A/ [[Tycho (cràter lunar)|Tycho]]<br /> B/ [[Copernic (cràter lunar)|Copernic]]<br /> C/ [[Kepler (cràter lunar)|Kepler]].]]
[[Fitxer:MoonTopoLOLA.png|thumb|upright=1.3|200px|Topografia de la Lluna]]
La [[topografia]] de la Lluna ha estat mesurada amb [[altimetria làser]] i [[estereoscòpia|anàlisi estereoscòpica]].<ref>{{ref-publicació|títol=Topography of the South Polar Region from Clementine Stereo Imaging|autor=Spudis, Paul D.; Cook, A.; Robinson, M.; Bussey, B.; Fessler, B.| bibcode=1998nvmi.conf...69S|publicació=Workshop on New Views of the Moon: Integrated Remotely Sensed, Geophysical, and Sample Datasets|pàgina=69|data= gener 1998|cognom2=Cook|cognom3=Robinson|cognom4=Bussey|cognom5=Fessler|llengua=anglès}}</ref> La característica topogràfica més visible de la Lluna és la [[conca Pol sud-Aitken]] de la cara oculta, d'uns 2.240&nbsp;km de diàmetre: el cràter més gran de la Lluna i el cràter més gran conegut del sistema solar.<ref name="Spudis1994" /><ref>{{ref-publicació|doi =10.1029/97GL01718 |nom1= C.M.|cognom1= Pieters|nom2=S.|cognom2=Tompkins|nom3=J.W.|cognom3=Head|nom4=P.C.|cognom4=Hess|títol= Mineralogy of the Mafic Anomaly in the South Pole‐Aitken Basin: Implications for excavation of the lunar mantle|publicació= Geophysical Research Letters|volum= 24|exemplar= 15|pàgines= 1903–1906|any=1997|bibcode=1997GeoRL..24.1903P |llengua=anglès}}</ref> A 13&nbsp;km de profunditat, el seu fons és el punt més baix de la superfície lunar.<ref name="Spudis1994" /><ref>{{ref-web|url = http://www.psrd.hawaii.edu/July98/spa.html|títol= The Biggest Hole in the Solar System|cognom= Taylor|nom= G.J.|data= 17 juliol 1998|editor= Planetary Science Research Discoveries, Hawai'i Institute of Geophysics and Planetology|llengua=anglès}}</ref> Les majors elevacions de la superfície de la Lluna estan localitzades al nord-est; s'ha suggerit que aquesta àrea podria haver estat aprimada per l'impacte de la formació obliqua de la conca del Pol sud-Aitken.<ref>{{ref-publicació|cognom=Schultz|nom=P. H.|data= març 1997|pàgina=1259|volum=28|títol=Forming the south-pole Aitken basin – The extreme games|publicació=Conference Paper, 28th Annual Lunar and Planetary Science Conference|bibcode=1997LPI....28.1259S |llengua=anglès}}</ref> Altres conques de gran impacte, tals com el [[mare Imbrium]], el [[mare Serenitatis]], el [[mare Crisium]], el [[mare Smythii]] i el [[mare Orientale]], també tenen elevacions i depressions localment importants.<ref name="Spudis1994" /> La cara oculta de la Lluna és de mitjana 1,9&nbsp;km més alta que la cara visible.{{sfn|Wieczorek|2006}}
 
==== Característiques volcàniques ====
{{AP|Mar lunar}}
[[Fitxer:Moon names_ca.svg|thumb|200px|Cara visible de la Lluna amb els noms dels mars i cràters|alt=Cara visible de la Lluna amb els noms dels mars i cràters]]
Les planes lunars fosques i relativament monòtones que es poden veure clarament a ull nu s'anomenen ''[[mar lunar|mars]],'' perquè els astrònoms de l'antiguitat creien que estaven plenes d'aigua.<ref>{{ref-llibre|autor= Wlasuk, Peter|títol= Observing the Moon| url = http://books.google.com/?id=TWtLIOlPwS4C|any= 2000|editorial= Springer| isbn = 978-1-85233-193-1|pàgina= 19 |llengua=anglès}}</ref> Actualment, se sap que són vastes piscines solidificades d'antiga lava [[basalt|basàltica]]. Encara que aquest material és similar al basalt terrestre, el basalt lunar té molta més abundància de ferro i li manquen completament minerals alterats per l'aigua.<ref>{{ref-web|url = http://www.psrd.hawaii.edu/April04/lunarAnorthosites.html|títol= The Oldest Moon Rocks|cognom= Norman|nom= M.|editor= Planetary Science Research Discoveries|data= 21 abril 2004|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom= Varricchio|nom= L.|títol= Inconstant Moon|any= 2006|editorial= Xlibris Books| isbn = 978-1-59926-393-9 |llengua=anglès}}</ref> La majoria d'aquestes laves erupcionaren o s'escolaren dins de les depressions associades amb [[cràter d'impacte|conques d'impacte]]. Moltes [[província geològica|províncies geològiques]] que contenen [[volcà escut|volcans escut]] i [[cúpula lunar|cúpules volcàniques]] es troben prop dels mars de la cara visible.<ref>{{ref-publicació|cognom= Head|nom= L.W.J.W.|títol= Lunar Gruithuisen and Mairan domes: Rheology and mode of emplacement|publicació= Journal of Geophysical Research|any= 2003|volum= 108|url = http://www.agu.org/pubs/crossref/2003/2002JE001909.shtml|consulta= |exemplar= E2|doi = 10.1029/2002JE001909|pàgina= 5012|bibcode=2003JGRE..108.5012W |llengua=anglès}}</ref>
[[Fitxer:14284-Moon-Maskelyne-LRO-20141012.jpg|thumb|200px|left|Evidència de vulcanisme recent]]
Els mars es troben de manera gairebé exclusiva a la cara visible de la Lluna; cobreixen un 31% d'aquesta cara, en contraposició a les poques taques disseminades de la cara no visible, que en cobreixen tan sols un 2%.<ref>{{ref-publicació|cognom= Gillis|nom= J.J.|cognom2== Spudis|nom2= P.D.|títol= The Composition and Geologic Setting of Lunar Far Side Maria|publicació= Lunar and Planetary Science|any= 1996|volum= 27|pàgines= 413–404|bibcode = 1996LPI....27..413G|llengua=anglès}}</ref> Es creu que això pot ser causat per una [[KREEP|concentració d'elements productors de calor]] sota l'escorça a la cara visible, tal com es veu als mapes geoquímics obtinguts per l'[[espectròmetre]] de [[raigs gamma]] del ''[[Lunar Prospector]]'', elements que haurien causat que el mantell de sota s'escalfés, es fongués parcialment, sortís a la superfície i erupcionés.<ref name="S06" /><ref>{{ref-publicació|url=http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/281/5382/1484|títol=Global Elemental Maps of the Moon: The Lunar Prospector Gamma-Ray Spectrometer|autor=Lawrence|publicació= [[Science]] |volum=281 |exemplar=5382 |pàgines=1484–1489 |doi=10.1126/science.281.5382.1484 |issn=1095-9203|editorial=HighWire Press|data= 11 agost 1998 |consulta= |pmid=9727970|bibcode = 1998Sci...281.1484L|autor2=D. J.|display-authors=2 |cognom3=Barraclough |nom3=BL |cognom4=Binder |nom4=AB |cognom5=Elphic |nom5=RC |cognom6=Maurice |nom6=S|cognom7=Thomsen|nom7=DR |llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|url = http://www.psrd.hawaii.edu/Aug00/newMoon.html|títol= A New Moon for the Twenty-First Century|cognom= Taylor|nom= G.J.|editor= Planetary Science Research Discoveries, Hawai'i Institute of Geophysics and Planetology|data= 31 agost 2000|llengua=anglès}}</ref> La majoria dels [[mar lunar|mars basàltics]] de la Lluna erupcionaren durant el [[Escala de temps geològics de la Lluna|període imbrià]], fa entre 3.000 i 3.500 anys, encara que algunes mostres [[datació radiomètrica|datades radiomètricament]] són de fa 4.200 milions d'anys<ref name="Papike" /> i les erupcions més recents, datades mitjançant [[comptatge de cràters]], sembla que són de tan sols fa 1.200 milions d'anys.<ref name="Hiesinger" />
 
Les regions de color més clar de la Lluna s'anomenen ''terres'' o ''altiplans'', ja que són més elevades que la majoria dels mars. Per datació radiomètrica, s'ha establert que es van formar fa 4.400 milions d'anys, i poden representar els [[cúmul (geologia)|cúmuls]] de [[plagioclasa]] de l'[[oceà de magma lunar]].<ref name="Papike" /><ref name="Hiesinger" /> Al contrari que la Terra, no es creu que s'hagin format importants muntanyes lunars com a resultat d'esdeveniments [[tectònic]]s.<ref>{{ref-web|cognom= Munsell|nom= K.|editor= NASA|obra= Solar System Exploration |títol= Majestic Mountains|url = http://sse.jpl.nasa.gov/educ/themes/display.cfm?Item=mountains|data=4 desembre 2006 |llengua=anglès }}</ref>
 
La concentració de mars a la cara visible segurament reflecteix el fet que l'escorça lunar dels altiplans és substancialment més gruixuda a la cara oculta; es podria haver format en un impacte a baixa velocitat d'una segona lluna terrestre unes quantes desenes de milions d'anys després de la seva formació.<ref>{{ref-web|autor=Richard Lovett |url=http://www.nature.com/news/2011/110803/full/news.2011.456.html#B1 |títol=Early Earth may have had two moons : Nature News |editor=Nature.com |llengua=anglès }}</ref><ref>{{ref-web|url=http://theconversation.edu.au/was-our-two-faced-moon-in-a-small-collision-2659 |títol=Was our two-faced moon in a small collision? |editor=Theconversation.edu.au|llengua=anglès }}</ref>
 
==== Cràters d'impacte ====
{{vegeu també|Categoria: Cràters de la Lluna}}
[[Fitxer:Moon-craters.jpg|left|200px|thumb|Cràter lunar [[Daedalus (cràter)|Daedalus]] de la cara oculta de la Lluna]]
{| class="wikitable floatright" style="align:right;"
! Cràter!!<ref>{{ref-web | url = http://www.lpod.org/cwm/DataStuff/Lunar%20Basins.htm | títol = Impact Basin Database | consulta = 2012-10-11 | autor = C.A. Wood | data = 2004-08-14 | llengua = en}}</ref> Diàmetre (km) !! Profunditat (km)
|- align=center
| align=left| [[Conca del Pol Sud–Aitken]] || 2500 || 13
|- align=center
| align=left| [[Mare Imbrium|Imbrium]] || 1160 || 2,9
|- align=center
| align=left| [[Mare Orientale|Orientale]] || 930 || 6,04
|- align=center
| align=left| [[Mare Serenitatis|Serenitatis]] || 920 || 2,14
|- align=center
| align=left| [[Mare Australe|Australe]] || 880 || 2,13
|- align=center
| align=left| [[Mare Nectaris|Nectaris]] || 860 || 5,38
|- align=center
| align=left| [[Mare Crisium|Crisium]] || 740 || 4,57
|- align=center
| align=left| [[Mare Smythii|Smythii]] || 740 || 5
|- align=center
| align=left| [[Conca Mutus - Vlacq|Mutus–Vlacq]] || 700 || 3
|- align=center
| align=left| [[Mare Humboldtianum|Humboldtianum]] || 650 || 4,2
|- align=center
| align=left| [[Conca Mendel - Rydberg|Mendel–Rydberg]] || 630 || 5,24
|- align=center
| align=left| [[Hertzsprung (cràter)|Hertzsprung]] || 570 || 5,31
|- align=center
| align=left| [[Mare Ingenii|Ingenii]] || 560 || 4,5
|}
L'altre procés geològic important que ha afectat la superfície de la Lluna són els [[cràter d'impacte|cràters d'impacte]]:<ref>{{ref-llibre|cognom= Melosh|nom= H. J.|títol= Impact cratering: A geologic process|any= 1989|editorial= Oxford Univ. Press| isbn = 978-0-19-504284-9 |llengua=anglès}}</ref> tals cràters es formen quan [[asteroide]]s i [[cometa|cometes]] col·lideixen amb la superfície lunar. S'estima que hi ha més o menys 300.000 cràters més amples d'1&nbsp;km tan sols a la cara visible de la Lluna.<ref>{{ref-web|títol=Moon Facts|url=http://planck.esa.int/science-e/www/object/index.cfm?fobjectid=31412|obra=SMART-1 |editor=European Space Agency|any=2010|llengua=anglès }}</ref> Alguns d'aquests tenen noms en honor a investigadors, científics, artistes i exploradors.<ref name="gazetteer" /> La [[Escala de temps geològics de la Lluna|cronologia de la geologia lunar]] es basa en les característiques geològiques d'impacte més prominents, entre les quals hi ha [[Mare Nectaris|Nectari]]s, [[Mare Imbrium|Imbrium]] i [[Mare Orientale|Orientale]], estructures caracteritzades per múltiples anells de material aixecat, normalment des de centenars fins a milers de quilòmetres de diàmetre i associades amb una ampla plataforma de dipòsits d'ejecció que formen un [[estratigrafia|horitzó estratigràfic]] regional.{{sfn|Wilhelms|1987}} La manca d'atmosfera, la meteorologia i els processos geològics recents signifiquen que molts d'aquests cràters estan ben preservats. Encara que només s'han datat de manera definitiva unes poques conques de múltiples anells, són molt útils per a assignar edats relatives. Com que els cràters d'impacte s'acumulen a una taxa gairebé constant, el [[comptatge de cràters|comptatge del nombre de cràters]] per unitat d'àrea es pot utilitzar per a estimar l'edat de la superfície.{{sfn|Wilhelms|1987}} Les edats radiomètriques de roques foses per impacte durant les [[missions Apollo]] es troben entre 3.800 i 4.100 milions d'anys d'antiguitat: aquesta dada ha estat utilitzada per a defensar un hipotètic [[gran bombardeig tardà]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Hartmann |nom=William K. |cognom2=Quantin |nom2=Cathy |cognom3=Mangold |nom3=Nicolas |any=2007 |volum=186|exemplar=1 |pàgines=11–23 |publicació=Icarus |títol=Possible long-term decline in impact rates: 2. Lunar impact-melt data regarding impact history |doi=10.1016/j.icarus.2006.09.009 | bibcode=2007Icar..186...11H |llengua=anglès}}</ref>
 
L'escorça de la Lluna és coberta per una superfície ben [[comminució|esmicolada]] i sotmesa a [[jardineria per impactes]], que es coneix amb el nom de ''[[regolita]]'', formada a partir de processos d'impacte. La regolita més fina –el [[sòl lunar]] de vidre de [[diòxid de silici]]– té una textura com la de la neu i fa una olor semblant a la de [[pólvora]] gastada.<ref group="web">{{ref-web|data= 30 gener 2006|consulta= |url = http://science.nasa.gov/headlines/y2006/30jan_smellofmoondust.htm|títol= The Smell of Moondust|editor= NASA |llengua=anglès}}</ref> La regolita de superfícies més antigues és, en general, més espessa que la de superfícies més joves: varia en gruix des de 10–20&nbsp;m als altiplans fins a 3–5&nbsp;m als mars.<ref>{{ref-llibre|cognom= Heiken|nom= G.|coautors= Vaniman, D.; French, B. (eds.)|títol= Lunar Sourcebook, a user's guide to the Moon|any= 1991|editorial= Cambridge University Press|lloc= Nova York| isbn = 978-0-521-33444-0|pàgina= 736 |llengua=anglès}}</ref> Sota la capa de regolita finament comminutada, hi ha la capa de megaregolita, una capa d'un [[llit rocós]] altament fracturat de quilòmetres de gruix.<ref>{{ref-publicació|cognom= Rasmussen|nom= K.L.|coautors= Warren, P.H.|títol= Megaregolith thickness, heat flow, and the bulk composition of the Moon|publicació= Nature|any= 1985|volum= 313|exemplar= 5998|pàgines= 121–124|bibcode = 1985Natur.313..121R|doi = 10.1038/313121a0 |llengua=anglès}}</ref>
 
==== Presència d'aigua ====
{{AP|Aigua a la Lluna}}
{{imatge múltiple|alineació= right
|amplada= 170
|imatge1= LRO WAC North Pole Mosaic (PIA14024).jpg
|peu1= [[Pol nord lunar]]
|imatge2= LRO WAC South Pole Mosaic.jpg
|peu2= [[Pol sud lunar]]
}}
L'[[aigua líquida]] no pot persistir a la superfície lunar. Quan s'exposa a la [[radiació solar]], l'aigua es descompon ràpidament mitjançant un procés anomenat ''[[fotodissociació]]'' i es perd cap a l'espai. Tanmateix, des de la dècada del 1960, els científics han mantingut la hipòtesi que l'aigua en forma de gel podria ser dipositada per impactes de [[cometa|cometes]] o ser possiblement produïda per la reacció de roques lunars riques en oxigen i hidrogen del [[vent solar]], la qual cosa deixaria traces d'aigua que possiblement podrien sobreviure en els cràters freds i permanentment a l'ombra de qualsevol dels dos pols de la Lluna.<ref name="Margot1999" /><ref> {{ref-publicació|nom= William R. |cognom= Ward |títol= Past Orientation of the Lunar Spin Axis |publicació= Science |data= 1 agost 1975 |volum= 189 |exemplar= 4200 |pàgines= 377–379 | doi = 10.1126/science.189.4200.377 | pmid = 17840827 | bibcode = 1975Sci...189..377W |llengua=anglès}}</ref> Les simulacions per ordinador suggereixen que fins a 14.000&nbsp;km<sup>2</sup> de la superfície estarien en ombra permanent.<ref name="M03" /> La presència de quantitats utilitzables d'aigua a la Lluna és un factor important pel que fa a l'[[colonització de la Lluna|habitabilitat lunar]]; l'alternativa, consistent a transportar aigua des de la Terra, seria massa costosa.<ref name="seedhouse2009" />
 
En els darrers anys s'ha trobat que existeixen empremtes d'aigua a la superfície lunar.<ref name="moonwater_18032010" /> El 1994, l'[[missió Clementine|experiment de radar biestàtic]] de la nau espacial ''[[Clementine]]'' indicà l'existència de petites quantitats glaçades d'aigua prop de la superfície. Tanmateix, observacions de radar posteriors de l'[[observatori d'Arecibo]] suggeriren que aquestes troballes podrien consistir en roques expulsades de cràters d'impacte joves.<ref>{{ref-web|cognom= Spudis|nom= P.|títol= Ice on the Moon|url = http://www.thespacereview.com/article/740/1|editor= The Space Review|data= 6 novembre 2006|llengua=anglès }}</ref> El 1998, l'[[Lunar Prospector|espectròmetre de neutrons]] del ''[[Lunar Prospector]]'' indicà que hi ha grans concentracions d'[[hidrogen]] al primer metre de profunditat de la regolita prop de les regions polars.<ref name="Feldman1998" /> El 2008, una anàlisi de gotes de lava volcànica duta a la Terra per l'Apollo 15 mostrà l'existència de petites quantitats d'aigua a l'interior de les gotes.<ref name="Saal2008" />
 
La nau espacial ''[[Chandrayaan-1]]'' del 2008 confirmà l'existència d'aigua en forma de gel a la superfície utilitzant l'instrument de bord [[Moon Mineralogy Mapper]]. L'espectròmetre observà línies d'absorció comunes amb l'[[hidroxil]] en la llum solar reflectida, la qual cosa és evidència de grans quantitats d'aigua gelada a la superfície lunar. La nau espacial també mostrà que les concentracions poden ser tan altes com de 1.000&nbsp;[[parts per milió|ppm]].<ref name="Pieters2009" /> El 2009, l'''[[LCROSS]]'' envià un [[mòdul de descens]] de 2.300&nbsp;kg en un cràter polar permanentment a l'ombra, el qual detectà com a mínim 100&nbsp;kg d'aigua en un plomall de material expulsat.<ref name="Planetary" /><ref name="Colaprete" /> Una altra anàlisi de les dades de l'LCROSS mostraren que la quantitat d'aigua detectada era més propera als 155&nbsp;kg (± 12&nbsp;kg).<!-- o als 5,6% (±2,9%) per massa.--><ref name="Colaprete2010" />
 
El 2011, alguns científics informaren<ref name="hauri" /> que s'havien trobat 615-1.410 ppm d'aigua en [[inclusions de fosa]] de la mostra lunar 74220, el famós "sòl de vidre taronja" d'alt contingut en titani i d'origen volcànic, pres durant la missió de l'[[Apollo 17]] l'any 1972. Les inclusions es formaren en erupcions explosives a la Lluna aproximadament fa 3.700 milions d'anys. Aquesta concentració és comparable amb la del magma en el [[mantell superior]] terrestre.
 
=== Camp gravitatori ===
{{AP|Camp gravitatori de la Lluna}}
{{imatge múltiple
|alineació= right
|direcció= horizontal
|imatge1= PIA16587 - GRAIL's Gravity Field of the Moon.jpg
|amplada1= 200
|peu1= Camp gravitatori de la Lluna
|imatge2= Moon gravity acceleration map LGM2011.jpg
|amplada2= 250
|peu2= [[Acceleració de la gravetat]] a la superfície de la Lluna em m/s². A l'esquerra: cara visible. A la dreta: cara oculta<ref>{{ref-web| url=http://geodesy.curtin.edu.au/research/models/lgm2011/ |títol=Lunar Gravity Model 2011}}</ref>}}
El [[camp gravitatori]] de la Lluna ha estat mesurat mitjançant el rastreig del [[efecte Doppler|desplaçament Doppler]] de senyals de ràdio emesos per naus en òrbita. Les característiques principals de la gravetat lunar són les [[concentració de massa|concentracions de massa]], grans anomalies gravitatòries que s'associen amb algunes de les grans [[cràter d'impacte|conques d'impacte]], parcialment causades pels densos fluxos de lava basàltica que les omplen.<ref>{{ref-publicació|cognom= Muller|nom= P.|coautors= Sjogren, W.|títol= Mascons: lunar mass concentrations|publicació= Science|volum= 161 |pàgines= 680–684|any= 1968|doi = 10.1126/science.161.3842.680|pmid = 17801458|exemplar= 3842|bibcode = 1968Sci...161..680M |llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació|publicació= Science |autor= Richard A. Kerr |títol= The Mystery of Our Moon's Gravitational Bumps Solved? |volum= 340 |pàgina= 128 |data= 12 abril 2013|llengua=anglès}}</ref> Aquestes anomalies influencien en gran mesura l'òrbita de naus espacials al voltant de la Lluna.<ref>{{ref-publicació|cognom= Konopliv|nom= A.|coautors= Asmar, S.; Carranza, E.; Sjogren, W.; Yuan, D.|títol= Recent gravity models as a result of the Lunar Prospector mission|publicació= Icarus|volum= 50|exemplar= 1|pàgines= 1–18|any= 2001|doi = 10.1006/icar.2000.6573|bibcode=2001Icar..150....1K |llengua=anglès}}</ref>
 
===Camp magnètic===
{{AP|Camp magnètic de la Lluna}}
La Lluna té un [[camp magnètic]] extern d'uns 1-100 [[Tesla (unitat)|nanoteslas]], menys d'una centèsima part del [[camp magnètic terrestre]]. No té un camp magnètic global dipolar –el qual seria generat per un nucli [[Hipòtesi de la dinamo|geodinamo]] de metall líquid– sinó que només té magnetització d'escorça, probablement adquirida als inicis de la història lunar, quan encara operava una geodinamo.<ref name="GB2009" /><ref>{{ref-web|url = http://lunar.arc.nasa.gov/results/magelres.htm|editor= Lunar Prospector (NASA)|títol= Magnetometer / Electron Reflectometer Results|any= 2001|llengua=anglès }}</ref> Alternativament, part de la magnetització que hi roman pot provenir dels camps magnètics transitoris generats durant grans esdeveniments d'impacte mitjançant l'expansió d'un núvol de plasma generat per impacte en presència d'un camp magnètic ambiental; això és recolzat per la localització aparent de les magnetitzacions d'escorça més importants prop dels [[antípodes]] de les conques d'impacte gegants.<ref>{{ref-publicació|cognom= Hood|nom= L.L.|coautors= Huang, Z.|títol= Formation of magnetic anomalies antipodal to lunar impact basins: Two-dimensional model calculations|publicació= J. Geophys. Res.|volum= 96|exemplar= B6|pàgines= 9837–9846|any= 1991|doi = 10.1029/91JB00308|bibcode=1991JGR....96.9837H |llengua=anglès}}</ref>
 
=== Atmosfera ===
{{AP|Atmosfera de la Lluna|Cua de sodi de la Lluna}}
[[Fitxer:Apollo 17 twilight ray sketch.jpg|thumb|200px|A l'alba i el crepuscle, molts membres de l'Apollo veieren raigs de llum i resplendors.<ref>{{ref-web|url=http://science.nasa.gov/science-news/science-at-nasa/2005/07dec_moonstorms/ |títol=Moon Storms |editor=Science.nasa.gov |data=27 setembre 2013 |llengua=anglès }}</ref>]]
L'atmosfera lunar és tan tènue que és gairebé [[buit|buida]]; té una massa total de menys de 10 tones mètriques.<ref>{{ref-llibre| editor=Richard D. Johnson & Charles Holbrow |cognom= Globus|nom= Ruth|títol=Space Settlements: A Design Study|capítol= Capítol 5, Apèndix J: Impact Upon Lunar Atmosphere|editorial=NASA|url = http://settlement.arc.nasa.gov/75SummerStudy/5appendJ.html|any= 1977|llengua=anglès }}</ref> La pressió superficial d'aquesta petita massa és d'unes 3{{esp|−15}}&nbsp;[[atm]] (0,3&nbsp;[[nanopascal|nPa]]), la qual varia durant el dia lunar. Les seves fonts inclouen la [[desgasificació]] i la [[polvorització catòdica]], és a dir, l'alliberament d'àtoms a causa del bombardeig de sòl lunar amb ions del [[vent solar]].{{sfn|Lucey|Korotev|2006}}<ref>{{ref-publicació|cognom=Crotts |nom=Arlin P.S. |títol=Lunar Outgassing, Transient Phenomena and The Return to The Moon, I: Existing Data |any=2008 |editorial=Department of Astronomy, Columbia University |url=http://www.astro.columbia.edu/~arlin/TLP/paper1.pdf |format=PDF|consulta= |bibcode=2008ApJ...687..692C |volum=687 |pàgina=692 |publicació=The Astrophysical Journal|doi=10.1086/591634|arxiv = 0706.3949 |llengua=anglès}}</ref> S'hi han detectat element com el [[sodi]] i el [[potassi]], produïts per la polvorització catòdica, que també es troben en atmosferes d'altres cossos com [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] i [[Io (satèl·lit)|Io]]; [[heli-4]] del vent solar; i [[argó|argó-40]], [[radó|radó-222]] i [[poloni-210]], desgasificats després de la seva creació mitjançant [[desintegració radioactiva]] dins de l'escorça i el mantell.<ref name="Stern1999" /><ref>{{ref-publicació|cognom= Lawson|nom= S.|coautors= Feldman, W.; Lawrence, D.; Moore, K.; Elphic, R.; Belian, R.|títol= Recent outgassing from the lunar surface: the Lunar Prospector alpha particle spectrometer|publicació= J. Geophys. Res.|volum= 110|exemplar= E9|pàgina=1029|any= 2005|doi = 10.1029/2005JE002433|bibcode=2005JGRE..11009009L|llengua=anglès}}</ref> L'absència d'espècies neutrals (àtoms o molècules) com l'[[oxigen]], el [[nitrogen]], el [[carboni]], l'[[hidrogen]] i el [[magnesi]], les quals es troben presents en la [[regolita]], no ha estat encara compresa.<ref name="Stern1999" /> El vapor d'aigua fou detectat per la ''[[Chandrayaan-1]]'' i es descobrí que variava segons la latitud, amb un màxim als ~60–70&nbsp;graus; possiblement, és generat a partir de la [[sublimació]] d'aigua gelada en la regolita.<ref name="Sridharan2010" /> Aquests gasos poden bé retornar a la regolita, a causa de la gravetat lunar, bé ser perduts a l'espai, ja sigui a causa de la pressió de radiació solar o bé, si estan ionitzats, ser arrossegats pel camp magnètic del vent solar.<ref name="Stern1999" />
 
=== Estacions ===
L'[[obliqüitat]] de la Lluna respecte a l'[[eclíptica]] és tan sols d'1,5424°,<ref name="SolarViews" /> molt menor que la de 23,44° de la Terra. A causa d'això, la il·luminació solar de la Lluna varia molt menys amb l'estacionalitat, i les seves característiques topogràfiques tenen un paper crucial en els efectes de les estacions.<ref name="bbc" /> En imatges preses per la nau ''[[Clementine]]'' el 1994, es pot veure que quatre regions muntanyoses al voltant del [[cràter Peary]] del pol nord lunar poden romandre il·luminades durant tot el dia lunar sencer, la qual cosa crea [[pic de llum eterna|pics de llum eterna]]. No existeix cap regió similar al pol sud lunar. Paral·lelament, hi ha llocs que romanen en ombra permanent al fons de molts cràters polars,<ref name="M03" /> els quals són extremament freds: la ''[[Lunar Reconnaissance Orbiter]]'' mesurà les temperatures estivals més baixes al pol sud, que foren de 35&nbsp;K (−238°C)<ref>{{ref-web|data= 17 setembre 2009 |url=http://www.diviner.ucla.edu/blog/?p=123 |títol=Diviner News |editor=UCLA |llengua=anglès }}</ref> i de només 26&nbsp;K prop del solstici d'hivern al [[cràter Hermite]] del pol nord; aquesta darrera temperatura és la més baixa mesurada mai per una nau espacial en el sistema solar, fins i tot menor que la mesurada a la superfície de [[(134340) Plutó|Plutó]].<ref name="bbc" />
 
== Relació amb la Terra ==
[[Fitxer:Terra-Lluna.PNG|thumb|200px|Esquema del sistema Terra-Lluna (no està a escala)]]
 
=== Òrbita ===
{{AP|Òrbita de la Lluna|nodes de la Lluna|distància lunar}}
La Lluna fa una òrbita completa al voltant de la Terra respecte als estels fixos, aproximadament cada 27,3 dies{{efn|name=orbpd}} ([[període sideral]]). Tot i això, com que la Terra es mou orbitant al voltant del Sol al mateix temps, la Lluna tarda una mica més a mostrar la mateixa [[fase lunar|fase]] a la Terra, aproximadament uns 29,5 dies{{efn|name=synpd}} ([[període sinòdic]]). A diferència de la majoria de satèl·lits d'altres planetes, la Lluna orbita més a prop del [[pla eclíptic]] del planeta que no pas del [[pla equatorial]]. L'òrbita lunar és subtilment [[pertorbació (astronomia)|pertorbada]] pel Sol i la Terra de moltes maneres menors i complexes: per exemple, el pla del moviment orbital lunar [[precessió|rota gradualment]], la qual cosa afecta altres aspectes del moviment lunar. Aquest tipus d'efectes es descriuen matemàticament per les [[lleis de Cassini]].<ref name="Beletskii2" />
 
[[Fitxer:Earth-Moon2.jpg|thumb|center|upright=2|Distància mitjana entre la Terra i la Lluna, a escala]]
[[Fitxer:Speed of light from Earth to Moon.gif|thumb|center|upright=2|Mides de la Terra i la Lluna i distància entre elles, tot a escala. La franja groga representa un pols de llum que viatja de la Terra a la Lluna (aproximadament 400.000 km) en 1,26 segons.]]
 
=== Mida relativa ===
La Lluna és excepcionalment gran en relació a la Terra: mesura un quart del diàmetre del planeta i té una vuitanta-unena part de la seva massa. És el satèl·lit més gran del sistema solar en relació a la mida del seu planeta, encara que [[Caront (satèl·lit)|Caront]] és més gran en relació al [[planeta nan]] [[(134340) Plutó|Plutó]], ja que té una novena part de la massa d'aquest.<ref>{{ref-web|url=http://www.planetary.org/explore/topics/pluto/|títol=Space Topics: Pluto and Charon|editor=The Planetary Society|llengua=anglès}}</ref> Això no obstant, el sistema Terra-Lluna es considera un sistema planeta-satèl·lit i no pas un sistema de [[doble planeta]], ja que el seu [[Coordenades baricèntriques (astronomia)|baricentre]] es localitza a 1.700 km (més o menys un quart del radi terrestre) per sota la superfície de la Terra.
 
=== Aparença des de la Terra ===
[[Fitxer:Mountain Moonset.jpg|thumb|right|200px|La lluna ponent-se a l'oest al [[High Desert]] (Califòrnia)]]
{{VT|Fase lunar|observació de la Lluna|Lluna cendrosa}}
 
La Lluna es troba en [[rotació síncrona]]: tarda a girar al voltant del seu eix gairebé el mateix temps que a orbitar al voltant de la Terra, la qual cosa té com a resultat que sempre mostra la mateixa cara al planeta. Antigament, la Lluna havia rotat a una velocitat més elevada, però aviat en la seva història la seva rotació s'alentí i patí un [[acoblament de marea]] en aquesta orientació com a resultat dels efectes [[fricció|friccionals]] associats amb les deformacions de les [[força mareomotriu|marees]] causades per la Terra.<ref>{{ref-publicació|cognom= Alexander|nom= M. E.|títol= The Weak Friction Approximation and Tidal Evolution in Close Binary Systems|publicació= Astrophysics and Space Science|any= 1973|volum= 23|exemplar= 2|pàgines= 459–508|bibcode = 1973Ap&SS..23..459A|doi = 10.1007/BF00645172 |llengua=anglès}}</ref> La cara de la Lluna que es mostra a la Terra s'anomena [[cara visible de la Lluna|''cara visible'']], mentre que la cara oposada rep el nom de [[cara oculta de la Lluna|''cara oculta'']]. Aquesta darrera de vegades s'anomena incorrectament «cara fosca» però, de fet, es troba il·luminada tan sovint com la cara visible: un cop per dia lunar.<ref>{{ref-web|títol=Dark Side of the Moon|autor=[[Phil Plait]]|editor=Bad Astronomy:Misconceptions |url=http://www.badastronomy.com/bad/misc/dark_side.html |llengua=anglès}}</ref>
 
La Lluna té una [[albedo]] excepcionalment baixa, la qual cosa li confereix una reflectància lleugerament major que la de l'asfalt desgastat. Tanmateix, és l'objecte més brillant del cel després del [[Sol]].{{efn|name=brightness}} Això és degut, en part, a l'increment de la brillantor causat per l'[[efecte d'oposició]]; per exemple, en la fase de quart creixent o minvant, la Lluna només té la desena part de brillantor i no pas la meitat que la que té quan és plena.<ref name="Moon" />
 
Addicionalment, la [[constància de color]] del [[sistema visual]] recalibra les relacions entre els colors d'un objecte i el seu voltant i, com que el cel que envolta la Lluna és, en comparació, fosc, la Lluna il·luminada pel Sol és percebuda com un objecte brillant. La part exterior de la Lluna sembla tan brillant com el centre –sense [[enfosquiment vers el limbe]]– a causa de les [[Llei del cosinus de Lambert|propietats reflexives]] del [[sòl lunar]], que reflecteix més llum de nou cap al Sol que no pas cap a altres direccions. La Lluna sembla més gran quan està més propera a l'horitzó, la qual cosa és un efecte purament psicològic, conegut com a ''[[il·lusió lunar]]'', descrit per primera vegada en el segle VII aC.<ref>{{ref-llibre|cognom= Hershenson|nom= Maurice|títol= The Moon illusion|any= 1989|editorial= Routledge| isbn = 978-0-8058-0121-7|pàgina= 5 |llengua=anglès}}</ref> La lluna plena forma un arc d'uns 0,52° (de mitjana) en el cel, més o menys la mateixa mida aparent que el Sol.
 
{{Panoràmica|Fases lunars.png|800px|Les [[fases de la Lluna]] tal com es veuen mirant en direcció sud des de l'hemisferi nord. La part superior del diagrama no està a escala (la Lluna està molt més lluny de la Terra).}}
 
L'[[altitud (astronomia)|altitud]] màxima de la Lluna en el cel varia: encara que té gairebé el mateix límit que el Sol, s'altera segons la fase lunar i segons l'estació de l'any (la lluna plena té la màxima elevació durant l'hivern). El [[Nodes de la Lluna|cicle nodal]] de 18,6 anys també la influencia: quan el [[node orbital|node ascendent]] de l'òrbita lunar és en l'[[equinocci vernal]], la [[declinació (astronomia)|declinació]] lunar pot assolir fins a 28° cada mes. Això significa que la Lluna pot ascendir a latituds de fins a 28° des de l'equador, en comptes de només 18°. L'orientació de la lluna creixent també depèn de la latitud on es troba l'observador: a prop de l'equador, un observador pot veure una lluna creixent amb forma de somriure.<ref>{{ref-web|url = http://curious.astro.cornell.edu/question.php?number=393|editor= Curious About Astronomy|títol= Is the Moon seen as a crescent (and not a "boat") all over the world?|data= 18 octubre 2002|nom= K.|cognom= Spekkens |llengua=anglès}}</ref>
 
La distància entre la Lluna i la Terra varia des d'uns 356.400&nbsp;km als 406.700&nbsp;km als [[perigeu]]s extrems (més propers) i [[apogeu]]s (més distants). Quan coincideixen els fets que hi ha lluna plena i que la Lluna es troba en el seu perigeu, s'anomena «[[superlluna]]»: el punt més proper a la Terra coincideix dins de l'hora de la [[lluna plena]], i la Lluna pot arribar a ser un 30% més lluminosa que quan està en el seu punt més allunyat a causa del fet que el seu diàmetre angular és un 14% més gran, ja que <math>\scriptstyle1.14^2\approx1.30</math>.<ref>{{ref-web|títol= Super Full Moon |data= 16 març 2011 |autor= Dr. Tony Phillips |editor= NASA | url = http://science.nasa.gov/science-news/science-at-nasa/2011/16mar_supermoon/|llengua=anglès}}</ref><ref> {{ref-web|títol= Full moon tonight is as close as it gets |data= 18 març 2011 |autor= Richard K. De Atley |editor= The Press-Enterprise | url = http://www.pe.com/localnews/stories/PE_News_Local_D_moon19.23a6364.html|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.guardian.co.uk/science/2011/mar/19/super-moon-closest-point-years|títol='Super moon' to reach closest point for almost 20 years|obra=The Guardian |data=19 març 2011|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-notícia|títol=La segona superlluna de l'estiu|publicació=3/24|url=http://www.324.cat/noticia/2462194/societat/La-segona-superlluna-de-lestiu|data=11 agost 2014}}</ref> A nivells més baixos, la percepció humana de la brillantor reduïda com a percentatge es pot obtenir mitjançant la fórmula següent:<ref> {{ref-web|editor=Universitat de Georgia State, Departament de Física (Astronomia) |títol=Perceived Brightness |url=http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbase/vision/bright.html |obra=Brightnes and Night/Day Sensitivity |llengua=anglès}}</ref><ref> {{ref-web|cognom=Lutron |títol=Measured light vs. perceived light |url=http://www.lutron.com/TechnicalDocumentLibrary/Measured_vs_Perceived.pdf |obra=From IES Lighting Handbook 2000, 27-4 |editor=Lutron.com |llengua=anglès}}</ref>
 
<center><math>\textrm{reduccio\ percebuda %} = 100 \times \sqrt{\textrm{reduccio\ real %} \over 100}</math></center>
 
Quan la reducció real és 1,00 / 1,30 (més o menys 0,770), la reducció percebuda és d'1,00 / 1,14 (aproximadament 0,877). Això resulta en un increment màxim percebut del 14% entre les llunes en l'apogeu i el perigeu en la mateixa fase lunar.<ref> {{ref-web|cognom=Walker |nom=John |títol=Inconstant Moon |url=http://www.fourmilab.ch/earthview/moon_ap_per.html |obra=Earth and Moon Viewer |editor=Fourmilab, Switzerland |llengua=anglès |data=Maig 1997 |citació=14% [...] due to the logarithmic response of the human eye.}}</ref>
[[Fitxer:Earthshine-Geometrie.svg|hochkant=1.8|thumb|La il·luminació de la lluna per la llum solar reflectida per la terra produeix la [[lluna cendrosa]]]]
 
Històricament, ha existit controvèrsia respecte a la pregunta de si les característiques de la superfície lunar canvien al llarg del temps. Avui en dia, es considera que la percepció d'aquest fet és merament il·lusòria, resultant de l'observació de la Lluna sota diferents condicions lluminoses, d'un ''[[seeing (astronomia)|seeing]]'' pobre o de dibuixos inadequats. Tanmateix, a vegades, hi apareix la [[desgasificació]], la qual podria ser responsable d'un percentatge menor dels [[fenomen lunar transitori|fenòmens lunars transitoris]] reportats. Recentment, s'ha suggerit que una regió d'uns 3 km de diàmetre de la superfície lunar fou modificada per un esdeveniment d'alliberament de gas fa cosa d'un milió d'anys.<ref>{{ref-web|url = http://www.psrd.hawaii.edu/Nov06/MoonGas.html|cognom= Taylor|nom= G.J.|títol= Recent Gas Escape from the Moon|editor= Planetary Science Research Discoveries, Hawai'i Institute of Geophysics and Planetology|data= 8 novembre 2006|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Schultz|nom= P.H.|coautors= Staid, M.I.; Pieters, C.M.|any= 2006|títol= Lunar activity from recent gas release|publicació= Nature |volum= 444 |pàgines= 184–186|doi = 10.1038/nature05303|pmid = 17093445|exemplar= 7116|bibcode = 2006Natur.444..184S |llengua=anglès}}</ref> L'aparença lunar, igual que la solar, pot resultar afectada per l'[[atmosfera terrestre]]: els efectes més comuns són [[halo (fenomen òptic)|anells d'halo]] a 22°, que es formen quan la llum lunar és refractada a través de cristalls de gel d'un [[cirrostrat]] alt, i petits [[corona (fenomen òptic)|anells de corona]], els quals es formen quan es mira la Lluna a través de núvols prims.<ref group="web">{{ref-web|url=http://ww2010.atmos.uiuc.edu/%28Gh%29/guides/mtr/opt/ice/halo/22.rxml|títol=22 Degree Halo: a ring of light 22 degrees from the sun or moon |editor=Department of Atmospheric Sciences at the University of Illinois at Urbana-Champaign.|llengua=anglès}}</ref>
 
=== Efectes sobre la marea ===
{{AP|Força de marea|Acceleració de marea|Marea|Teoria de les marees}}
Les marees terrestres són generades en gran mesura pel [[gradient (matemàtiques)|gradient]] de la intensitat de l'atracció gravitatòria lunar d'un costat de la Terra a l'altre ([[força de marea]]), el qual causa dues «protuberàncies» de marea; aquestes es poden notar clarament en el nivell de l'aigua dels oceans.{{sfn|Lambeck|1977}} Com que la Terra gira unes 27 vegades més ràpid que la Lluna es mou al seu voltant, les «protuberàncies» es desplacen juntament amb la superfície terrestre més ràpidament que la Lluna es mou al seu voltant; roten al voltant de la Terra un cop per dia.{{sfn|Lambeck|1977}} Les marees oceàniques resulten magnificades per altres factors: l'acoblament friccional de l'aigua amb la rotació terrestre mitjançant el sòl oceànic, la [[inèrcia]] del moviment de l'aigua, les conques oceàniques que esdevenen menys profundes prop de la terra i les oscil·lacions entre les diferents conques oceàniques.<ref>{{ref-publicació|cognom=Le Provost|nom=C.|autor2=Bennett, A. F. |autor3=Cartwright, D. E. |any=1995|títol=Ocean Tides for and from TOPEX/POSEIDON|pàgines=639–42 |publicació=Science|pmid=17745840 |volum=267|exemplar=5198|bibcode=1995Sci...267..639L |doi=10.1126/science.267.5198.639 |llengua=anglès}}</ref> L'atracció gravitatòria del Sol sobre els oceans terrestres és gairebé la meitat de la lunar, i l'acció conjunta de les dues és responsable de les [[marea viva|marees vives i mortes]].{{sfn|Lambeck|1977}}
 
[[Fitxer:Lunar libration with phase Oct 2007 450px.gif|thumb|[[Libració]] de la Lluna durant un mes lunar]]
 
L'acoblament gravitacional entre la Lluna i la «protuberància» més propera a la Lluna actua com un [[parell de forces|moment]] sobre la rotació terrestre, la qual cosa fa disminuir la [[quantitat de moviment]] angular i l'[[energia cinètica]] de la rotació de la Terra.{{sfn|Lambeck|1977}}<ref name="touma1994" /> Al mateix temps, la quantitat de moviment angular s'afegeix a l'òrbita de la Lluna, accelerant-la, la qual cosa fa que l'òrbita lunar esdevingui més alta, amb un període més llarg. Com a resultat, la distància entre la Terra i la Lluna està [[acceleració de marea|augmentant]] i la velocitat de rotació terrestre està disminuint.<ref name="touma1994" /> Mesures dutes a terme mitjançant [[reflector lunar|reflectors lunars]] ([[Lunar Laser Ranging experiment]]) que les missions Apollo van deixar a la Lluna han conclòs que la distància entre la Terra i la Lluna augmenta 33&nbsp;mm per any<ref>{{ref-publicació|cognom=Chapront|nom=J.|autor2=Chapront-Touzé, M. |autor3=Francou, G. |any=2002|títol=A new determination of lunar orbital parameters, precession constant and tidal acceleration from LLR measurements|publicació=Astronomy and Astrophysics|volum=387|exemplar=2|pàgines=700–709|doi=10.1051/0004-6361:20020420|bibcode = 2002A&A...387..700C|llengua=anglès}}</ref> (encara que això són tan sols uns 0,10&nbsp;[[parts per miliard|ppb]]/any del radi de l'òrbita lunar). Els [[rellotge atòmic|rellotges atòmics]] també mostren com s'allarga el dia terrestre, uns 15&nbsp;[[microsegon]]s cada any,<ref>{{ref-web|cognom= Ray|nom= R.|data= 15 maig 2001|url = http://bowie.gsfc.nasa.gov/ggfc/tides/intro.html|títol= Ocean Tides and the Earth's Rotation|editor= IERS Special Bureau for Tides|llengua=anglès}}</ref> cosa que incrementa la taxa a la qual el [[Temps Universal Coordinat|temps universal coordinat]] s'ajusta mitjançant els [[segon intercalar|segons intercalars]]. Si se'l deixés continuar el seu curs, l'arrossegament de la marea continuaria fins que la rotació de la Terra i el període orbital de la Lluna coincidissin. Tanmateix, el Sol esdevindrà una [[gegant vermella]] molt abans que això passi i engolirà la Terra.<ref>{{ref-llibre|autor= Murray, C.D. and Dermott, S.F.|autor2=Stanley F. Dermott|títol= Solar System Dynamics|any= 1999|editorial= Cambridge University Press| isbn = 978-0-521-57295-8|pàgina= 184 |llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom= Dickinson|nom= Terence|enllaçautor= Terence Dickinson|títol= From the Big Bang to Planet X|any= 1993|editorial= [[Camden House]]|lloc= Camden East, Ontario| isbn = 978-0-921820-71-0|pàgines= 79–81 |llengua=anglès}}</ref>
 
La superfície lunar també pateix marees d'amplitud d'uns 10&nbsp;cm al llarg de 27&nbsp;dies, amb dues components: una de fixa causada per la Terra –ja que estan en [[rotació síncrona]]– i una de variable causada pel Sol.<ref name="touma1994"/> La component induïda per la Terra prové de la [[libració]], un resultat de l'[[excentricitat orbital]] de la Lluna; si l'òrbita lunar fos perfectament circular, tan sols hi hauria marees lunars.<ref name="touma1994"/> La libració també canvia l'angle des del qual es veu la Lluna: permet que es vegi aproximadament un 59% de la seva superfície des de la Terra (però només la meitat d'això en un instant donat). Els efectes acumulatius d'esforç causats per aquestes forces de marea produeixen [[terratrèmol lunar|terratrèmols lunars]]. Els terratrèmols lunars són molts menys comuns i més febles que els terratrèmols terrestres, encara que poden durar fins a una hora –un temps significativament més llarg que el dels terratrèmols terrestres– a causa de l'absència d'aigua que esmorteeixi les vibracions sísmiques. L'existència de terratrèmols lunars fou una descoberta inesperada aconseguida gràcies als [[sismòmetre]]s col·locats a la Lluna pels astronautes de les [[missions Apollo]] des del 1969 fins al 1972.<ref>{{ref-publicació|cognom1= Latham|nom1= Gary|any= 1972|cognom2= Ewing|nom2= Maurice|cognom3= Dorman|nom3= James|cognom4= Lammlein|nom4= David|cognom5= Press|nom5= Frank|cognom6= Toksőz|nom6= Naft|cognom7= Sutton|nom7= George|cognom8= Duennebier|nom8= Fred|cognom9= Nakamura|nom9= Yosio|displayauthors=9|títol= Moonquakes and lunar tectonism |publicació= Earth, Moon, and Planets|volum= 4|exemplar= 3–4|pàgines= 373–382|doi = 10.1007/BF00562004|bibcode = 1972Moon....4..373L|llengua=anglès}}</ref>
 
=== Eclipsis ===
{{AP|Eclipsi solar|eclipsi lunar|temporada d'eclipsis}}
 
{{imatge múltiple|amplada= 150
|peu= Des de la Terra, la mida aparent del Sol i la Lluna és la mateixa. Des d'un satèl·lit en òrbita terrestre, la Lluna pot semblar més petita que el Sol.
|imatge1=Solar_eclipse_1999_4_NR.jpg
|peu1= L'[[eclipsi solar de l'11 d'agost de 1999]]
|imatge2= STEREO-B solar eclipse.jpg
|peu2= La Lluna passant per davant del Sol, vista des de la nau espacial ''STEREO-B''<ref>{{ref-web|autor=Phillips, Tony|obra=Science@NASA|títol= Stereo Eclipse|data=12 març 2007|llengua=anglès|url=http://science.nasa.gov/headlines/y2007/12mar_stereoeclipse.htm}}</ref>
}}
Els eclipsis només poden tenir lloc quan el Sol, la Terra i la Lluna es troben en línia recta (posició anomenada ''[[sizígia]]''). Els [[eclipsi solar|eclipsis solars]] ocorren durant la [[lluna nova]], quan la Lluna es troba entre el Sol i la Terra. En contraposició, els [[eclipsi lunar|eclipsis lunars]] tenen lloc durant la [[lluna plena]], quan la Terra es troba entre el Sol i la Lluna. La mida aparent de la Lluna és més o menys la mateixa que la del Sol: ambdós es veuen d'una mida d'aproximadament mig grau d'amplitud. El Sol és molt més gran que la Lluna, però, com que està a una distància molt més gran, té aproximadament la mateixa mida aparent que la Lluna, que està molt més propera des de la perspectiva terrestre. Les variacions de la mida aparent, causades per òrbites no circulars, també són gairebé les mateixes, encara que ocorren en diferents cicles. Això fa possible tant els eclipsis solars [[eclipsi total|totals]] (quan la Lluna es veu més gran que el Sol) com els [[eclipsi anular|anulars]] (quan la Lluna es veu més petita que el Sol).<ref>{{ref-web|nom= F.|cognom= Espenak|any= 2000|url = http://www.mreclipse.com/Special/SEprimer.html|títol= Solar Eclipses for Beginners|editor= MrEclipse|llengua=anglès}}</ref> En un eclipsi total, la Lluna cobreix completament el disc del Sol i la [[corona solar]] esdevé visible per l'[[ull nu]]. Com que la distància entre la Lluna i la Terra s'està incrementant lentament al llarg del temps,{{sfn|Lambeck|1977}} el diàmetre angular de la Lluna està decreixent. A més, a mesura que el Sol va evolucionant cap a esdevenir una [[gegant vermella]], la seva mida i el seu diàmetre aparent al cel es van incrementant molt lentament.{{efn|name=canvis de mida}} La combinació d'aquests dos canvis significa que, fa centenars de milions d'anys, la Lluna sempre cobria completament el Sol durant els eclipsis solars, és a dir, els eclipsis anulars no eren possibles. De la mateixa manera, d'aquí a centenars de milions d'anys, la Lluna no serà capaç de cobrir completament el Sol i mai tindran lloc eclipsis solars totals.<ref name = fourmilab>{{ref-web|cognom=Walker|nom=John|url=http://www.fourmilab.ch/images/peri_apo/|títol=Moon near Perigee, Earth near Aphelion|editor=Fourmilab|data= 10 juliol 2004|llengua=anglès}}</ref>
 
Com que l'òrbita de la Lluna al voltant de la Terra té una inclinació d'uns 5° respecte a l'[[eclíptica|òrbita de la Terra al voltant del Sol]], els eclipsis no tenen lloc en totes les llunes nova i plena. Perquè un eclipsi tingui lloc, la Lluna ha d'estar a prop de la intersecció de dos plans orbitals.<ref name="eclipse" /> La periodicitat i recurrència dels eclipsis del Sol per part de la Lluna, i de la Lluna per part de la Terra, estan descrites pel [[saros (astronomia)|saros]], que té un període d'aproximadament 18&nbsp;anys.<ref>{{ref-web|url = http://sunearth.gsfc.nasa.gov/eclipse/SEsaros/SEsaros.html|cognom= Espenak|nom= F. |títol= Saros Cycle|editor= NASA|llengua=anglès}}</ref>
 
Com que la Lluna bloqueja contínuament la visió des de la Terra d'una amplitud de mig grau de cel,{{efn|name=area}}<ref>{{ref-publicació|títol=The Square Degree as a Unit of Celestial Area|autor=Guthrie, D.V. |any=1947|publicació=Popular Astronomy|volum=55|pàgines=200–203|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/1947PA.....55..200|bibcode = 1947PA.....55..200G |llengua=anglès}}</ref> té lloc el fenomen relacionat anomenat ''[[ocultació]]'', que és quan una estrella brillant o un planeta passa per darrere la Lluna i resulta ocultat. D'aquesta manera, un eclipsi solar és, de fet, una ocultació del Sol. Com que la Lluna és comparativament a prop de la Terra, les ocultacions d'estrelles individuals no són visibles des de qualsevol lloc del planeta ni tampoc són visibles al mateix temps arreu. A causa de la [[precessió]] de l'òrbita lunar, cada any s'oculten diferents estrelles.<ref>{{ref-web|url = http://occsec.wellington.net.nz/total/totoccs.htm|títol= Total Lunar Occultations|editor= Royal Astronomical Society of New Zealand|llengua=anglès}}</ref>
 
==Observació==
[[Fitxer:Earth in ultraviolet from the Moon (S72-40821).jpg|thumb|right|200px|Imatge de la Terra en llum ultraviolada presa des de la superfície de la Lluna. La part diürna reflecteix molta llum UV del Sol, mentre que la part nocturna presenta bandes d'emissió d'UV de l'aurora generada per partícules amb càrrega.<ref group="web">[http://science.hq.nasa.gov/kids/imagers/ems/uv.html NASA - Ultraviolet Waves] (en anglès)</ref>]]
=== Observació a ull nu, l'òrbita lunar i eclipsis ===
{{AP|Història de l'observació lunar}}
La Lluna, després del [[Sol]], és l'objecte més brillant al cel, al mateix temps pot ser el seu únic cost celestial on el canvi de fase entre la [[lluna plena]] i [[lluna nova|nova]] com la seva [[Lluentor superficial|brillantor]] pot ser observada a simple vista des de la Terra. La primera aparició de la [[mitja lluna]] al cel de la tarda significa en algunes cultures el començament de cada [[mes]].
 
Les fases de la lluna i el sol com també els [[eclipsi de Lluna|eclipsis de lluna]] s'han observat amb certesa des del principi de la humanitat. La longitud exacta dels [[mes sideral|mesos siderals]] i [[mes sinòdic|sinòdics]] van ser coneguts en el mil·lenni Vè abans de Crist, així com la [[inclinació]] de l'òrbita lunar en contra de l'[[eclíptica]] (5,2°). Almenys el 1000 aC, els astrònoms [[Babilònia|babilonis]] coneixien les condicions sota les quals tenien lloc els [[eclipsi de sol|eclipsis de sol]], i en una predicció de [[Tales de Milet]] el 580 aC amb la victòria dels grecs en les [[Guerres Mèdiques]]. Quan [[Anaxàgores]] va realitzar la lliure declaració que a la Lluna li arriba llum del Sol, il·luminant valls i canyons, aquests i altres ensenyaments li van valer una condemna per [[blasfèmia]].<ref>[[Jaap Mansfeld]]: ''Die Vorsokratiker II'' (= ''[[Reclams Universalbibliothek]]''. Nr. 7966). Bibliographisch ergänzte Ausgabe. Philipp Reclam jun., Stuttgart 1999, ISBN 978-3-15-007966-9, S.211; S.155f.; S.176f.</ref>
 
Els detalls recognoscibles de la Lluna observats a [[ull nu]] (vegeu ''[[La cara de la Lluna]]'') tenen efecte en diverses cultures, com per exemple la relació amb el ''conill''. Les àrees fosques i ben definides van ser interpretades com els primers mars (aquestes planes suaus, per tant, prenen el nom de [[Mare (Lluna)|''Mare'']]), mentre que la seva naturalesa no va ser resolta fins al segle XX.
 
=== Observació amb telescopi, mapes lunars i viatge espacial ===
Unes dècades després de la invenció del [[telescopi]], es va començar al voltant del 1650 l'exploració intensiva de la Lluna. Els primers treballs destacats de [[selenografia]] van ser obra de [[Johann Hieronymus Schroeter]], el 1791, amb la publicació de ''Selenotopografie'', amb un mapatge precís de [[cràter lunar|cràters lunars]] i muntanyes, com també la seva designació. Va ser seguida per l'era dels [[mapa lunar|mapes lunars]] d'alta precisió gràcies a Beer, Mädler i d'altres, ja que des d'aproximadament el 1880, la llarga longitud focal va arribar a l'[[astrofotografia]] (vegeu també [[atles lunar parisenc]]) i les primeres interpretacions geològiques de les estructures lunars. Va ser més tard, amb els [[viatge espacial|viatges espacials]] (amb el primer vol circumlunar el 1959), quan es va aconseguir un major interès en la Lluna i es va arribar a la primera observació de les emissions de gasos lluminosos per [[Nikolai Kosyrew|Kosyrew]], donant forma a teories com el [[vulcanisme]] lunar o la interpretació del [[cràter d'impacte]]. El punt culminant van ser els allunatges tripulats entre 1969–1972, cosa que va permetre mesurar-ne la distància amb precisió de centímetres utilitzant [[Lunar Laser Ranging|mesures de distància làser]], i en els últims anys, la [[teledetecció]] multiespectral de la superfície lunar, així com el mesurament precís de les seves [[estructura radiada|estructures radiades]] per diverses [[sonda espacial|sondes lunars]]. La Lluna ha estat reconeguda com una ubicació excel·lent per als telescopis des de fa molts anys.<ref>{{ref-web|cognom= Takahashi |nom= Yuki |títol= Mission Design for Setting up an Optical Telescope on the Moon |editor= Institut Tecnològic de Califòrnia |data= Setembre de 1999 | url = http://www.ugcs.caltech.edu/~yukimoon/MoonTelescope/ |consulta=27 març 2011 |llengua= anglès}}</ref> Com que es troba relativament a prop de la Terra, no hi ha [[Seeing (astronomia)|visió astronòmica]], alguns cràters propers als pols són freds i estan en foscor perpètua (cosa que els fa especialment aptes per a [[telescopi d'infraroig|telescopis d'infraroig]]), i els [[radiotelescopis]] de la «cara oculta» no estarien afectats per les emissions de ràdio de la Terra.<ref>{{ref-web|cognom= Chandler |nom= David |títol= MIT to lead development of new telescopes on moon |obra= MIT News |data= 15 febrer 2008 | url = http://web.mit.edu/newsoffice/2008/moonscope-0215.html |consulta=27 març 2011 |llengua= anglès}}</ref> Tot i que pot ser problemàtic per a les parts mòbils dels [[telescopi]]s, el [[sòl lunar]] es pot barrejar amb [[nanotub|nanotubs de carboni]] i [[epoxi]]s per construir miralls de fins a 50 metres de diàmetre.<ref>{{ref-web|cognom= Naeye |nom= Robert |títol= NASA Scientists Pioneer Method for Making Giant Lunar Telescopes |editor= Goddard Space Flight Center |data= 6 abril 2008 | url = http://www.nasa.gov/centers/goddard/news/topstory/2008/lunar_telescopes.html |consulta=27 març 2011 |llengua= anglès}}</ref> S'hi pot muntar un [[telescopi zenital]] a baix preu amb [[líquid iònic]].<ref>{{ref-web|cognom= Bell |nom= Trudy |títol= Liquid Mirror Telescopes on the Moon |obra= Science News |editor= NASA |data= 9 octubre 2008 | url = http://science.nasa.gov/science-news/science-at-nasa/2008/09oct_liquidmirror/ |consulta=27 març 2011 |llengua= anglès}}</ref> A l'abril del 1972, la missió ''[[Apollo 16]]'' va prendre fotos i espectres astronòmics en ultraviolat amb la [[Lunar Surface Ultraviolet Camera]] («Càmera d'Ultraviolat per a la Superfície Lunar»).<ref>[http://www.lpi.usra.edu/lunar/missions/apollo/apollo_16/experiments/f_ultra/ Far Ultraviolet Camera/Spectrograph] (en anglès)</ref>
 
=== Calendari ===
{{article principal|Calendari lunar}}
A més del culte mitològic de les diverses cultures primitives sobre el [[Fase lunar|ritme]] de la lluna per a la descripció dels períodes de temps i com a base de [[calendari]]s, avui en dia és encara la base del [[calendari islàmic]], que té un any lunar de 354 dies (12&nbsp;mesos sinòdics). Va ser important el seu ús en l'[[agricultura]] seguint el curs anual per a la sembra i la collita. En aquest sentit, s'utilitzen des de fa temps fórmules com el [[cicle metònic]] dels mesos de traspàs inserits, sincronitzant l'any lunar amb l'any solar. En aquest esquema [[Calendari lunisolar|lunisolar]] es basa, per exemple, l'[[calendari àtic|antic grec]] i el [[Calendari hebreu|jueu]]. Des de l'antiga [[alta cultura]], només els [[Antic Egipte|antics egipcis]] tenien en un any solar dotze mesos amb 30&nbsp;dies i cinc dies intercalats, és a dir, sense un estricte respecte del mes sinòdic de 29,5&nbsp;dies, probablement per la cultura egípcia, en què la predicció exacta de les inundacions del [[Nil]] i, per tant, la història de l'any solar, era vital. Encara avui en dia l'ús d'una [[setmana]] de set dies probablement es relaciona amb la seqüència de temps de les quatre [[fases lunars]] cardinals ([[lluna nova]], [[lluna creixent|quart creixent]], [[lluna plena]] i [[quart minvant]]).
 
== Estudi i exploració lunar ==
{{vegeu també|Exploració robòtica de la Lluna|Llista de missions lunars proposades|Colonització de la Lluna|Llista d'objectes creats per la humanitat sobre la Lluna}}
[[Fitxer:Moon by Johannes hevelius 1645.PNG|200px|thumb|alt=En una pàgina de foli obert hi ha un disc curosament elaborat de la Lluna plena. A les cantonades superiors de la pàgina hi ha l'agitació de banderes en alt per parells de querubins alats. A la part de la cantonada inferior esquerra un querubí ajuda a altres per mesurar distàncies amb un parell de compassos i a la cantonada inferior dreta un querubí veu el mapa principal, a través d'un telescopi de mà, mentre que un altre, de genolls, acompanya al mapa de més d'una taula baixa de tela drapada.|Mapa de la Lluna per [[Johannes Hevelius]] de la seva ''[[Selenographia]]'' (1647), el primer mapa a incloure les zones de [[libració]]]]
 
=== Primers estudis ===
 
{{AP|Exploració de la Lluna#història antiga|l1=exploració de la Lluna: història antiga|selenografia|teoria lunar}}
 
La comprensió dels cicles de la Lluna va ser un estudi primerenc de l'astronomia: durant el segle V aC, els [[Astronomia babilònica|astrònoms babilonis]] van registrar els 18 anys del [[cicle de Saros]] dels [[eclipsi lunar|eclipsis lunars]],<ref>{{ref-publicació|doi=10.2307/1006543|títol=Saros Cycle Dates and Related Babylonian Astronomical Texts|nom1=A. |cognom1= Aaboe|nom2= J. P. |cognom2=Britton|nom3= J. A. |cognom3=Henderson, |nom4= Otto|cognom4= Neugebauer| authorlink4 = Otto Neugebauer |nom5= A. J. |cognom5=Sachs|publicació=Transactions of the American Philosophical Society |volum=81|exemplar=6 |any=1991|pàgines=1–75 |editorial=[[American Philosophical Society]]|citació=One comprises what we have called "Saros Cycle Texts", which give the months of eclipse possibilities arranged in consistent cycles of 223&nbsp;months (or 18&nbsp;years).|postscript=<!--None-->|jstor=1006543}}</ref> <!--Els textos analitzats en aquest article són més recents que 490 aC i, com s'esmenta en el document, les observacions no poden tenir lloc abans del que va passar. La primera referència per al cicle metònic fou en el de Neugubauer (1957) ''The Exact Sciences in Antiquity'' del 380 aC (pàg. 140).--> i els [[Astronomia índia|astrònoms indis]] havien descrit l'allargament mensual de la Lluna.<ref name="Sarma-Ast-Ind"/> L'[[Astronomia xinesa|astrònom xinès]] [[Shi Shen]] (segle IV aC) va donar instruccions per predir els eclipsis solars i lunars.{{sfn|Needham|1986|p=411}}
Més tard, es va entendre la forma física de la Lluna i la causa de la [[llum lunar]]. El filòsof de l'[[antiga Grècia]] [[Anaxàgores]] (d. 428 aC) va raonar que el Sol i la Lluna eren dues roques esfèriques gegants, i que aquesta última reflecteix la llum de l'antiga.<ref>{{ref-web|cognom= O'Connor|nom= J.J.|autor2=Robertson, E.F.|data= febrer 1999|url = http://www-history.mcs.st-andrews.ac.uk/Biographies/Anaxagoras.html|títol= Anaxagoras of Clazomenae|editor= University of St Andrews|consulta= 12 abril 2007}}</ref>{{sfn|Needham|1986|p=227}} Encara que els xinesos de la [[dinastia Han]] creien que la Lluna s'equiparava a l'energia ''[[txi]]'', la seva teoria de la 'influència de radiació' també van reconèixer que la llum de la Lluna era més que el reflex del Sol, i [[Jing Fang]] (78–37&nbsp;aC) va prendre nota de l'esfericitat de la Lluna.{{sfn|Needham|1986|p=413–414}} En el segon segle dC, [[Llucià]] va escriure una novel·la en què els herois viatgen a la Lluna, que està habitada. El 499&nbsp;dC, l'astrònom indi [[Aryabhata]] va mencionar en la seva ''[[Aryabhatiya]]'' que reflectir la llum del Sol és la causa de la resplendor de la Lluna.<ref>{{ref-web|url=http://www-history.mcs.st-andrews.ac.uk/Biographies/Aryabhata_I.html|títol=Aryabhata the Elder |cognom1=Robertson|nom1= E. F.|data= novembre 2000|editor=School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews|consulta= 15 abril 2010|lloc=Scotland}}</ref> L'astrònom i físic [[Alhazen]] (965–1039) va descobrir que la [[llum del sol|llum del Sol]] no era reflectida per la Lluna com un mirall, sinó que la llum s'emet des de cada part de la superfície il·luminada pel Sol de la Lluna en totes les direccions.<ref>{{ref-llibre|lloc=Detroit|any=2008|editorial= Charles Scribner's Sons|títol= Dictionary of Scientific Biography|capítol= Ibn Al-Haytham, Abū ʿAlī Al-Ḥasan Ibn Al-Ḥasan|autor=A. I. Sabra|pàgines=189–210, at 195}}</ref> [[Shen Kuo]] (1031–1095) de la [[dinastia Song]], va crear una al·legoria equiparant el creixent i minvant de la Lluna a una bola rodona de plata reflectora que, quan va ruixar amb pols blanca i es veia des del costat, semblava ser una mitja lluna.{{sfn|Needham|1986|p=415–416}}
 
En la [[Sobre el cel|descripció de l'univers]] d'[[Aristòtil]] (384–322&nbsp;aC), la Lluna marca el límit entre les esferes dels elements mutables (terra, aigua, aire i foc), i les estrelles imperibles d'[[Èter (element)|èter]], una [[Física aristotèlica|filosofia influent]] que dominaria durant segles.<ref>{{ref-llibre|cognom= Lewis|nom= C. S.|enllaçautor= C. S. Lewis|títol= The Discarded Image|any= 1964|editorial= Cambridge University Press|lloc= Cambridge| isbn = 978-0-521-47735-2|pàgina= 108 }}</ref> No obstant això, en el segle II aC, [[Seleuc de Selèucida]] va pensar correctament en la teoria que les [[marea|marees]] es devien a l'atracció de la Lluna, i que la seva altura depèn de la posició relativa de la Lluna al [[Sol]].<ref>{{ref-publicació|nom= Bartel Leendert|cognom= van der Waerden| any= 1987|títol= The Heliocentric System in Greek, Persian and Hindu Astronomy|publicació= Annals of the New York Academy of Sciences|volum= 500|pàgines= 1–569|pmid = 3296915|bibcode = 1987NYASA.500....1A |doi = 10.1111/j.1749-6632.1987.tb37193.x }}</ref> En el mateix segle, [[Aristarc de Samos|Aristarc]] havia calculat la mida i la distància de la Lluna des de la Terra, amb l'obtenció d'un valor de prop de vint vegades els [[radi de la Terra|radis terrestres]] per a la distància. Aquestes xifres s'han millorat en gran mesura per [[Ptolomeu]] (90–168 aC): els seus valors d'una distància mitjana de 59&nbsp;vegades el radi de la Terra i un diàmetre de 0,292&nbsp; diàmetres terrestres estaven a prop dels valors correctes d'aproximadament 60 i 0,273 respectivament.<ref>{{ref-llibre|cognom= Evans|nom= James|títol= The History and Practice of Ancient Astronomy|any= 1998|editorial= Oxford University Press|lloc= Oxford & New York| isbn = 978-0-19-509539-5|pàgines= 71, 386 }}</ref> [[Arquimedes]] (287–212 BC) havia dissenyat un planetari que podria calcular els moviments de la Lluna i altres objectes en el sistema solar.<ref group="web">{{ref-notícia| url=http://www.nytimes.com/2008/07/31/science/31computer.html?hp|obra=The New York Times|títol=Discovering How Greeks Computed in 100 B.C.|data= 31 juliol 2008|consulta= 9 març 2014}}</ref>
 
Durant l'[[Edat Mitjana|edat mitjana]], abans de la invenció del [[telescopi]], la Lluna es reconeixia cada vegada més com una esfera, encara que molts creien que era "perfectament llisa".<ref>{{ref-web|cognom= Van Helden|nom= A.|any= 1995|url = http://galileo.rice.edu/sci/observations/moon.html|títol= The Moon|editor= Galileo Project|consulta= 12 abril 2007}}</ref> El 1609, [[Galileo Galilei]] va dibuixar per primera vegada a través de l'observació telescòpica de la Lluna en el seu llibre {{lang|la|''[[Sidereus Nuncius]]''}} i va assenyalar que no va ser fàcil, però tenia muntanyes i cràters. La cartografia telescòpica de la Lluna va continuar en anys posteriors: en el segle XVII, els esforços de [[Giovanni Battista Riccioli]] i [[Francesco Maria Grimaldi]] havien portat al sistema d'assignació de noms de característiques lunars en ús avui en dia. El més exacte {{lang|la|''Mappa Selenographica''}} el 1834–36 de [[Wilhelm Beer]] i [[Johann Heinrich Mädler]], i el seu llibre associat el 1837 {{lang|de|''Der Mond''}}, el primer estudi amb precisió [[trigonometria|trigonomètrica]] de les característiques lunars, van incloure les altures de més d'un miler de muntanyes, i va introduir l'estudi de la Lluna en les precisions possibles en la geografia terrestre.<ref>{{ref-publicació|cognom=Consolmagno|nom=Guy J.|any=1996|títol=Astronomy, Science Fiction and Popular Culture: 1277 to 2001 (And beyond) |publicació=Leonardo|editorial=The MIT Press|volum=29|exemplar=2|pàgina=128|jstor=1576348|doi=10.2307/1576348}}</ref> Els cràters lunars, descoberts per Galileo, es pensava que eren [[volcànic]]s fins a la proposta de la dècada del 1870 de [[Richard Proctor]] que es van formar per col·lisions. Aquest punt de vista va rebre el suport el 1892 a partir de l'experimentació del geòleg [[Grove Karl Gilbert]], i a partir d'estudis comparatius entre les dècades del 1920 al 1940,<ref name="Hall1977" /> que condueix al desenvolupament de l'[[Escala de temps geològics de la Lluna|estratigrafia lunar]], que en la dècada del 1950 s'estava convertint en una branca nova i creixent d'[[astrogeologia]].
 
=== Primera exploració directa: 1959–1976 ===
 
==== Missions soviètiques ====
{{AP|Programa Luna|programa Lunokhod}}
[[Fitxer:Soviet moonrover.JPG|thumb|200px|Astromòbil lunar soviètic]]
La [[carrera espacial]] potenciada en la [[Guerra Freda]] entre la Unió Soviètica i els Estats Units va conduir a una acceleració d'interès en l'[[exploració de la Lluna]]. Un cop els llançadors tenien les capacitats necessàries, aquestes nacions van enviar sondes no tripulades tant per realitzar-hi sobrevols com missions d'impacte/mòduls de descens. Les sondes del [[Programa Luna|programa ''Luna'']] de la Unió Soviètica van ser les primeres a aconseguir una sèrie d'objectius: després de tres missions fallides sense nom el 1958,<ref>{{ref-web|url= http://www.russianspaceweb.com/spacecraft_planetary_lunar.html|nom= Anatoly|cognom= Zak |any= 2009|títol= Russia's unmanned missions toward the Moon|consulta= 20 abril 2010}}</ref> el primer objecte creat per la humanitat en escapar de la gravetat terrestre i passar prop de la Lluna va ser el ''[[Luna 1]]''; el primer a impactar en superfície lunar fou el ''[[Luna 2]]'', i les primeres fotografies de la cara de la Lluna que normalment està oculta van ser fetes per ''[[Luna 3]]'', tot el 1959.
 
La primera nau espacial a realitzar un [[mòdul de descens|allunatge suau]] va ser el ''[[Luna 9]]'' i el primer vehicle no tripulat a orbitar la Lluna fou el ''[[Luna 10]]'', ambdós el 1966. Es van recollir [[Roca lunar|mostres de sòl lunar]] cap a la Terra gràcies a tres missions de recollida de mostres ''Lluna'' (''[[Luna 16]]'' el 1970, ''[[Luna 20]]'' el 1972, i ''[[Luna 24]]'' el 1976), que en van retornar un total de 0,3&nbsp;kg.<ref>{{ref-web|url=http://curator.jsc.nasa.gov/lunar/index.cfm|títol=Rocks and Soils from the Moon|editor=NASA|consulta= 6 abril 2010}}</ref> També van allunar dos [[astromòbil]]s robòtics pioners el 1970 i 1973 com a part del [[programa Lunokhod]] soviètic.
 
==== Missions estatunidenques ====
{{AP|Programa Apollo|allunatge|projecte Horizon}}
[[Fitxer:NASA-Apollo8-Dec24-Earthrise.jpg|thumb|200px|alt=El petit semicercle blau-blanc de la Terra, gairebé que brilla intensament amb el color a la negror de l'espai, s'aixeca sobre la desolació, el cràter de la superfície de la Lluna.|La [[Terra]] vista des d'òrbita lunar durant la missió [[Apollo 8]] (Nit de Nadal, 1968)]]
[[Fitxer:Aldrin Apollo 11.jpg|thumb|200px|L'[[astronauta]] [[Buzz Aldrin]] a la superfície de la Lluna durant la missió [[Apollo 11]] ([[1969]])]]
<!-- [[Fitxer:As11-40-5886, uncropped.jpg|thumb|left|200px|[[Neil Armstrong]] i la bandera dels Estats Units.]]-->
<!---Àfrica està en el separador de la posta del sol, les dues Amèriques estan sota el núvol, i l'Antàrtida és a l'extrem esquerra de la terminadora.--->
Els Estats Units van llançar sondes no tripulades per aconseguir coneixement de la superfície lunar per a un eventual allunatge tripulat, tot mitjançant diversos programes. El primer va ser el [[programa Pioneer]], després va venir el [[programa Ranger]], que estavellava les seves naus espacials contra la Lluna per a aconseguir amb les seves càmeres fotos detallades de la superfície. Només les ''[[Ranger 7]]'', ''[[Ranger 8|8]]'' i ''[[Ranger 9|9]]'' van aconseguir el seu objectiu. Llavors, això fou seguit pel [[Programa Surveyor|programa ''Surveyor'']] de la [[Jet Propulsion Laboratory]], que va fer aterrar la [[Surveyor 1|seva primera sonda]] quatre mesos després del ''Lluna 9''. El [[programa Apollo|programa tripulat Apollo]] de la [[NASA]] hi va ser creat en paral·lel; després d'una sèrie de proves robòtiques i viatges tripulats de la nau espacial Apollo en òrbita terrestre, i esperonat per un potencial [[programa lunar soviètic|vol lunar soviètic]], el 1968, ''[[Apollo 8]]'' va realitzar la primera missió tripulada en òrbita lunar. El posterior desembarcament dels primers éssers humans a la Lluna el 1969 és vist per molts com la culminació de la carrera espacial.<ref name="CNN" />
[[Neil Armstrong]] es va convertir en la primera persona a caminar sobre la Lluna com el comandant de la missió nord-americana ''[[Apollo 11]]'' posant els peus sobre la Lluna a les 02:56&nbsp;UTC del 21 de juliol del 1969.<ref>{{ref-web|url=http://history.nasa.gov/ap11ann/ap11events.html|títol=Record of Lunar Events, 24 July 1969|obra=Apollo 11 30th anniversary|editor=NASA.|consulta= 13 abril 2010}}</ref> Les missions ''Apollo 11'' fins a la 17 (excepte ''[[Apollo 13]]'', que van haver d'avortar el seu aterratge lunar planejat) van retornar 382&nbsp;kg roques i sòl lunars en 2.196 mostres separades.<ref>{{ref-web|url=http://www.psrd.hawaii.edu/Dec09/PSRD-Apollo-lunar-samples.pdf|títol=Celebrated Moon Rocks --- Overview and status of the Apollo lunar collection: A unique, but limited, resource of extraterrestrial material.|cognom=Martel|nom=Linda M. V.|data=21 desembre 2009|editor=Planetary Science and Research Discoveries|consulta= 6 abril 2010}}</ref> L'[[allunatge]] americà i el posterior retorn van significar grans avanços tecnològics a principis de la dècada del 1960, en dominis com ara la química d'[[Ablació (geologia)|ablació]], [[enginyeria de programari]] i tecnologia de [[reentrada atmosfèrica]], i per a la gestió altament competent de l'enorme empresa tècnica.<ref>{{ref-web|url=http://history.nasa.gov/ap11ann/legacy.htm|títol=The Legacy of Project Apollo|cognom=Launius|nom=Roger D.|data= juliol 1999|editor=NASA History Office|consulta= 13 abril 2010}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=SP-287 What Made Apollo a Success? A series of eight articles reprinted by permission from the March 1970 issue of Astronautics & Aeronautics, a publication of the American Institute of Aeronautics and Astronautics.|editorial=Scientific and Technical Information Office, National Aeronautics and Space Administration|lloc=Washington, D.C.|any=1971}}</ref>
 
La tripulació de l'''[[Apollo 11]]'' va col·locar una placa d'acer inoxidable, per commemorar la missió i deixar informació sobre la visita a tots els éssers vius que la trobin. A la placa hi ha escrit:
 
{{citació|Aquí, humans del planeta Terra van trepitjar la Lluna per primera vegada, al juliol del 1969 D.C.<br /> Vam venir en pau per a tota la humanitat.|col2=''Here men from the Planet Earth first set foot upon the moon, July 1969, A.D. <br /> We came in peace for all mankind.|llengua1={{ca}}|llengua2={{en}}}}
 
Es van instal·lar sobre la superfície lunar diversos instruments científics durant tots els aterratges de l'Apollo. Aquestes [[Apollo Lunar Surface Experiments Package|estacions instrumentals]] de llarga duració, incloent-hi sondes de flux de calor, [[sismòmetre]]s i [[magnetòmetre]]s, van ser instal·lades a les zones d'allunatge de l'[[Apollo 12]], [[Apollo 14|14]], [[Apollo 15|15]], [[Apollo 16|16]], i [[Apollo 17|17]]. La transmissió de dades directa a la Terra va concloure a finals del 1977 a causa de consideracions pressupostàries,<ref>{{cite press release|title = NASA news release 77-47 page 242| date = 1 setembre 1977| url = http://www.nasa.gov/centers/johnson/pdf/83129main_1977.pdf|accessdate = 16 març 2010|format=PDF}}</ref><ref>{{ref-notícia|url = http://www.ast.cam.ac.uk/~ipswich/Miscellaneous/Archived_spaceflight_news.htm|consulta= 29 agost 2007|lloc= NASA Turns A Deaf Ear To The Moon|any= 1977|títol= OASI Newsletters Archive|cognom= Appleton|nom= James|autor2=Radley, Charles |autor3=Deans, John |autor4=Harvey, Simon |autor5=Burt, Paul |autor6=Haxell, Michael |autor7=Adams, Roy |auto8=Spooner N. |autor9= Brieske, Wayne |displayauthors=9 |urlarxiu= http://web.archive.org/web/20071210143103/http://www.ast.cam.ac.uk/~ipswich/Miscellaneous/Archived_spaceflight_news.htm |dataarxiu=10 desembre 2007|deadurl=yes}}</ref> però com les [[Lunar laser ranging experiment|estacions retroreflectores làser]] en forma de cub són instruments passius, encara s'estan utilitzant. L'apuntament a les estacions es realitza de manera rutinària cap a les estacions de base a la Terra amb una precisió d'uns pocs centímetres, i les dades d'aquest experiment s'utilitzen per a situar les limitacions en la mida del nucli lunar.<ref>{{ref-publicació|cognom= Dickey|nom= J.|any= 1994|títol= Lunar laser ranging: a continuing legacy of the Apollo program|publicació= Science|volum= 265 |pàgines= 482–490|doi = 10.1126/science.265.5171.482|pmid = 17781305|exemplar= 5171|bibcode=1994Sci...265..482D|display-authors = 1|cognom2= Bender|nom2= P. L.|cognom3= Faller|nom3= J. E.|cognom4= Newhall|nom4= X X|cognom5= Ricklefs|nom5= R. L.|cognom6= Ries|nom6= J. G.|cognom7= Shelus|nom7= P. J.|cognom8= Veillet|nom8= C.|cognom9= Whipple|nom9= A. L.}}</ref>
 
D'acord amb els documents desclassificats de [[seguretat nacional]] el juliol del 2014, el govern dels Estats Units havia planejat en la dècada del 1960, la construcció d'un lloc d'avançada militar tripulat a la Lluna, cosa que hauria estat la llar d'un sistema de bombardeig dirigit a rivals terrestres. Part del [[projecte Horizon]], els plans també van incloure la realització d'una prova nuclear lunar, en què l'objectiu principal hauria estat la demostració del poder militar estatunidenc al món. No obstant això, el projecte va ser finalment cancel·lat pels líders de la Força Aèria, que el consideraven massa perillós.<ref group="webW>{{ref-web|cognom1=Brumfield|nom1=Ben|títol=U.S. reveals secret plans for '60s moon base|url=http://www.cnn.com/2014/07/24/us/1960s-moon-military-base/|website=CNN|consulta=2014-07-26|data=2014-07-25}}</ref>
[[Fitxer:Apollo 17 Moon Panorama.jpg|thumb|800px|center|[[Taurus-Littrow]]]]
 
=== Era actual: 1990–actualitat ===
[[Fitxer:Lunar Reconnaissance Orbiter 001.jpg|200px|thumb|Il·lustració del LRO]]
Després de l'Apollo i ''Lluna'', més països s'han involucrat en l'exploració directa de la Lluna. El 1990, el Japó es va convertir en el tercer estat a col·locar una nau espacial en òrbita lunar amb la seva ''[[Hiten]]''. La nau espacial va llançar una sonda més petita, ''Hagoromo'', en òrbita lunar, però el transmissor va fallar, i acabà amb l'ús científic de la missió.<ref>{{ref-web|títol=Hiten-Hagomoro|editor=NASA|url=http://solarsystem.nasa.gov/missions/profile.cfm?MCode=Hiten&Display=ReadMore|consulta= 29 març 2010}}</ref> El 1994, els EUA van enviar conjuntament entre el Departament de Defensa i la NASA la nau espacial ''[[Clementine (nau espacial)|Clementine]]'' en òrbita lunar. Aquesta missió va obtenir el primer mapa topogràfic gairebé global de la Lluna, i les primeres imatges [[Imatge multiespectral|multiespectrals]] de la superfície lunar.<ref>{{ref-web|títol=Clementine information|editor=NASA|any=1994|url=http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/cleminfo.html|consulta= 29 març 2010}}</ref> Això va ser seguit el 1998 per la missió ''[[Lunar Prospector]]'', en què els instruments van indicar la presència d'un excés d'hidrogen en els pols lunars, que és probable que hagi estat causat per la presència de gel d'aigua en els pocs metres superiors de regolita en cràters en ombra permanent.<ref>{{ref-web|títol=Lunar Prospector: Neutron Spectrometer|editor=NASA|url=http://lunar.arc.nasa.gov/results/neutron.htm|any=2001|consulta= 29 març 2010}}</ref>
 
La sonda europea ''[[SMART-1]]'' fou la segona nau espacial [[Motor iònic|propulsada per ions]], anà en òrbita lunar del 15 de novembre del 2004 fins a l'impacte en sòl lunar el 3 de setembre del 2006, i va realitzar el primer sondeig detallat d'elements químics sobre la superfície lunar.<ref>{{ref-web|url=http://www.esa.int/SPECIALS/SMART-1/SEMSDE1A6BD_0.html|títol=SMART-1 factsheet|data= 26 febrer 2007|editor=European Space Agency|consulta= 29 març 2010}}</ref>
 
La Xina ha perseguit un ambiciós [[Programa lunar xinès|programa d'exploració lunar]], començant amb el ''[[Chang'e 1]]'', que va orbitar amb èxit la Lluna des del 5 de novembre del 2007 fins al seu impacte controlat lunar l'1 de març del 2009.<ref name="xinhua_20090301"/> En la seva missió de setze mesos, va obtenir un mapa d'imatge complet de la Lluna. La Xina va continuar el seu èxit amb el ''[[Chang'e 2]]'' començant a l'octubre del 2010, que va arribar a la Lluna el doble de ràpid que el ''Chang'e 1'', va realitzar un mapa lunar en una resolució més alta sobre un període de vuit mesos, i llavors va abandonar l'òrbita lunar en favor d'una estada perllongada en el [[punt de Lagrange]] L2 Terra–Sol, abans que finalment fes un sobrevol de l'asteroide [[4179 Toutatis]] el 13 de desembre del 2012, i després el seguí a l'espai profund. En el 14 de desembre del 2013, el ''[[Chang'e 3]]'' va millorar les seves missions orbitals predecessores per l'aterratge d'un [[mòdul de descens]] sobre la superfície de la Lluna, que al seu torn va desplegar un [[astromòbil lunar]], anomenat ''Yutu'' (del xinès: 玉兔; literalment 'Conill de Jade'). En fer-ho, el ''Chang'e 3'' va realitzar el primer [[aterratge suau]] lunar des del ''[[Luna 24]]'' el 1976, i la primera missió d'astromòbil lunar des del ''[[Lunokhod 2]]'' el 1973. La Xina té planejat el llançament d'una altra missió amb astromòbil (''[[Chang'e 4]]'') el 2015, seguit d'una [[missió de recull de mostres]] (''[[Chang'e 5]]'') el 2017.
 
Entre el 4 d'octubre del 2007 i el 10 de juny del 2009, la missió ''[[SELENE|Kaguya]] (Selene)'' de l'[[Agència Espacial Japonesa]], un orbitador lunar equipat amb una càmera de [[video en alta definició|vídeo en alta definició]] i dos satèl·lits petits de transmissió de ràdio, va obtenir dades geofísiques lunars i es van prendre els primers vídeos en alta definició des de l'exterior de l'òrbita de la Terra.<ref>{{ref-web|url=http://www.selene.jaxa.jp/en/profile/index.htm|títol=KAGUYA Mission Profile|editor=JAXA|consulta= 13 abril 2010}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.jaxa.jp/press/2007/11/20071107_kaguya_e.html|títol=KAGUYA (SELENE) World's First Image Taking of the Moon by HDTV|data= 7 novembre 2007|editor=Japan Aerospace Exploration Agency (JAXA) and NHK (Japan Broadcasting Corporation)|consulta= 13 abril 2010}}</ref>
La primera missió lunar índia, el ''[[Chandrayaan-1|Chandrayaan I]]'', va orbitar del 8 de novembre del 2008 fins a la pèrdua de contacte el 27 d'agost del 2009, creant mapes químics, mineralògics i fotogeològics d'alta resolució de la superfície lunar, i confirmant la presència de molècules d'aigua en el sòl lunar.<ref group="web">{{ref-web|url=http://www.isro.org/Chandrayaan/htmls/mission_sequence.htm|títol=Mission Sequence|data= 17 novembre 2008|editor=Indian Space Research Organisation|consulta= 13 abril 2010}}</ref>La [[Indian Space Research Organisation]] va planejar llançar el ''[[Chandrayaan II]]'' el 2013, que hauria inclòs un astromòbil lunar robòtic rus.<ref group="web">{{ref-web|url=http://www.isro.org/scripts/futureprogramme.aspx#Space|títol=Indian Space Research Organisation: Future Program|editor=Indian Space Research Organisation|consulta= 13 abril 2010}}</ref><ref group="web">{{ref-web|url=http://isro.org/pressrelease/Nov14_2007.htm |títol=India and Russia Sign an Agreement on Chandrayaan-2|data= 14 novembre 2007|editor=Indian Space Research Organisation|consulta= 13 abril 2010 |urlarxiu= http://web.archive.org/web/20071217203828/http://isro.org/pressrelease/Nov14_2007.htm |dataarxiu=17 desembre 2007}}</ref> No obstant això, el fracàs de la missió ''[[Fobos-Grunt]]'' de Rússia ha retardat aquest projecte.
Els Estats Units van llançar el ''[[Lunar Reconnaissance Orbiter]]'' (LRO) i l'impactador ''[[LCROSS]]'' i es realitza un seguiment de l'orbitador des del 18 de juny del 2009; l'<nowiki/>''LCROSS'' va completar la seva missió fent un impacte planificat i àmpliament observat en el cràter [[Cabeus (cràter)|Cabeus]] el 9 d'octubre del 2009,<ref>{{ref-web|url=http://lcross.arc.nasa.gov/observation.htm|títol=Lunar CRater Observation and Sensing Satellite (LCROSS): Strategy & Astronomer Observation Campaign|data= octubre 2009|editor=NASA|consulta= 13 abril 2010}}</ref> mentre que l'''LRO'' es troba actualment en operació, obtenint [[altimetria]] i imatges precises d'alta resolució de la Lluna. En novembre del 2011, l'LRO va passar sobre el [[Aristarc (cràter)|cràter d'Aristarc]], que s'estén per 40 quilòmetres i s'enfonsa més de 3,5 quilòmetres de profunditat. El cràter és un dels més visibles des de la Terra. "L'altiplà d'Aristarc és un dels llocs geològicament més diversos a la Lluna: un altiplà pla misteriós, una fissura gegant tallada per enormes efusions de lava, camps de cendra volcànica explosiva, i tot envoltat per basalts d'inundació massiva", segons va dir Mark Robinson, investigador principal del Lunar Reconnaissance Orbiter Camera a l'[[Arizona State University]]. La NASA va publicar fotografies del cràter el 25 de desembre del 2011.<ref>{{ref-notícia|url = http://www.msnbc.msn.com/id/45901428#.Twe_flbWxvY|títol= Giant moon crater revealed in spectacular up-close photos|editorial=MSNBC|agency = Space.com|data= 6 gener 2012}}</ref>
 
La [[NASA]] va llançar també dues naus espacials [[Gravity Recovery and Interior Laboratory|GRAIL]] que van començar a orbitar la Lluna al voltant de l'1 de gener del 2012,<ref group="web">{{ref-notícia|url = http://www.thesunnews.com/2011/12/26/2569001/twin-probes-to-circle-moon-to.html|títol= Twin probes to circle moon to study gravity field|cognom= Chang|nom= Alicia |obra= The Sun News |agency = [[Associated Press]]|data=26 desembre 2011|consulta=27 desembre 2011}}</ref> en una missió per a aprendre més sobre l'estructura interna de la Lluna. La sonda ''[[Lunar Atmosphere and Dust Environment Explorer|LADEE]]'' de la NASA va ser dissenyada per estudiar l'[[exosfera]] lunar, i aconseguí l'òrbita el 6 d'octubre del 2013.
 
Altres missions lunars pròximes inclouen el ''[[Luna-Glob]]'' de Rússia: un mòdul d'aterratge no tripulat, un conjunt de sismòmetres, i un orbitador basat en la missió marciana ''[[Fobos-Grunt]]'' que va fallar uns anys abans.<ref group="web">{{ref-web|url = http://www.aviationnow.com/avnow/news/channel_awst_story.jsp?id=news/aw060506p2.xml|títol= Russia Plans Ambitious Robotic Lunar Mission|cognom= Covault|nom= C.|editor= Aviation Week|data= 4 juny 2006|consulta= 12 abril 2007}}</ref>
L'exploració lunar finançada de manera privada ha estat promoguda per la [[Google Lunar X Prize]], anunciada el 13 de setembre del 2007, que ofereix 20 milions de dòlars americans a qualsevol persona o organització que pugui aterrar un astromòbil robòtic a la Lluna i complir amb altres criteris especificats.<ref group="web">{{ref-web|títol=About the Google Lunar X Prize|editor=X-Prize Foundation|url=http://www.googlelunarxprize.org/lunar/about-the-prize|any=2010|consulta= 24 març 2010|urlarxiu=http://web.archive.org/web/20100228024532/http://www.googlelunarxprize.org/lunar/about-the-prize <!--Added by H3llBot-->|dataarxiu= 28 febrer 2010}}</ref> [[Shackleton Energy Company]] està desenvolupant un programa per establir operacions en el pol sud de la Lluna per a la collita d'aigua i el subministrament dels seus [[dipòsit de propulsors|dipòsits de propulsors]].<ref>{{ref-web|títol= Mining the Moon's Water: Q&A with Shackleton Energy's Bill Stone
|editor= Space News
|cognom= Wall
|nom= Mike
|data= 14 gener 2011
| url = http://www.space.com/10619-mining-moon-water-bill-stone-110114.html
}}</ref>
La NASA va començar a [[Vision for Space Exploration|planejar continuar amb les missions tripulades]] després de la convocatòria del president dels Estats Units [[George W. Bush]] el 14 de gener del 2004 per a una missió tripulada a la Lluna el 2019 i la construcció d'una base lunar el 2024.<ref>{{cite press release|url = http://www.nasa.gov/missions/solarsystem/bush_vision.html| title = President Bush Offers New Vision For NASA|date =14 desembre 2004| publisher = NASA|accessdate = 12 abril 2007}}</ref> El [[programa Constellation]] va ser finançat per a la construcció i les proves d'una [[Orion (nau espacial)|nau espacial tripulada]] i un [[Ares (coet)|vehicle de llançament]],<ref>{{ref-web|url=http://www.nasa.gov/mission_pages/constellation/main/index.html|títol=Constellation|editor=NASA|consulta= 13 abril 2010}}</ref> i estudis de disseny per a una base lunar.<ref>{{cite press release|title = NASA Unveils Global Exploration Strategy and Lunar Architecture|publisher = NASA|date =4 desembre 2006| url = http://www.nasa.gov/home/hqnews/2006/dec/HQ_06361_ESMD_Lunar_Architecture.html|accessdate = 12 abril 2007}}</ref> No obstant això, aquest programa va ser cancel·lat en favor d'un aterratge tripulat a un asteroide el 2025 i un viatge orbital tripulat a [[Mart (planeta)|Mart]] el 2035.<ref>{{ref-web|autor=NASAtelevision |url=https://www.youtube.com/watch?v=3rNn_cUrlmE |títol=President Obama Pledges Total Commitment to NASA |editor=YouTube |data= 15 abril 2010 |consulta= 7 maig 2012}}</ref> L'[[Índia]] també ha expressat la seva esperança d'enviar una missió tripulada a la Lluna el 2020.<ref group="web">{{ref-web|url = http://www.space.com/news/061110_india_mannedspace.html|editor= SPACE.com|títol= India's Space Agency Proposes Manned Spaceflight Program|data= 10 novembre 2006|consulta= 23 octubre 2008}}</ref>
 
La Lluna també ha sigut tema per a la recerca de [[Civilització|civilitzacions extraterrestres]].<ref group="web">[http://www.guardian.co.uk/science/2011/dec/25/scour-moon-ancient-traces-aliens ''We should scour the moon for ancient traces of aliens, say scientists.''] guardian.co.uk, abgerufen am 27. Dezember 2011</ref> Científics com ara [[Paul Davies]] continuen buscant artefactes i restes de tecnologia extraterrestre a la superfície lunar.<ref group="web">[http://www.dailygalaxy.com/my_weblog/2011/12/-from-the-x-file-dept-could-the-moon-harbor-alien-artifacts-leading-astrophysicist-says-yes.html ''Could Mars and Moon Harbor Alien Artifacts? Leading Astrophysicists Says "Yes".''] dailygalaxy.com</ref><ref>Paul Davies et al.: ''Searching for alien artifacts on the moon.'' Acta Astronautica, Dezember 2011, doi:10.1016/j.actaastro.2011.10.022</ref>
 
== Estatus legal ==
{{principal|Llei espacial}}
Tot i que diversos penons de la [[Unió Soviètica]] van ser escampats per la missió [[Luna 2]] del [[1959]], i després d'aterrar-hi les missions americanes hi varen plantar banderes seves, no hi ha cap estat que actualment reclami tenir la propietat de part o la totalitat de la Lluna. Tant Rússia com els EUA són part de l'anomenat ''[[tractat de l'Espai Exterior]]'', que situa la Lluna en la mateixa jurisdicció que les [[aigües internacionals]] ({{lang|la|''[[res communis]]''}}). Aquest tractat també restringeix l'ús de la Lluna amb finalitats pacífiques, prohibint explícitament instal·lacions militars i [[armes de destrucció massiva]] (incloent-hi les [[armes nuclears]]).<ref>{{ref-web | url = http://www.unoosa.org/oosa/en/SpaceLaw/index.html| títol = International Space Law| consulta = 2007-04-12| editor = United Nations Office for Outer Space Affairs| any = 2006}}</ref><ref group="web" name="unoosa_q6">
{{ref-web|url=http://www.unoosa.org/oosa/en/FAQ/splawfaq.html#Q6 |títol=Can any State claim a part of outer space as its own? |editor=United Nations Office for Outer Space Affairs |llengua=anglès }}
</ref>
<ref group="web" name="unoosa_q4">
{{ref-web|url=http://www.unoosa.org/oosa/en/FAQ/splawfaq.html#Q4 |títol=How many States have signed and ratified the five international treaties governing outer space? |data= 1 gener 2006 |editor=United Nations Office for Outer Space Affairs |llengua=anglès }}
</ref>
<ref group="web" name="unoosa_q5">
{{ref-web|url=http://www.unoosa.org/oosa/en/FAQ/splawfaq.html#Q5 |títol=Do the five international treaties regulate military activities in outer space? |editor=United Nations Office for Outer Space Affairs |llengua=anglès }}
</ref>
 
Un segon tractat, el [[tractat de la Lluna]], va ser proposat per restringir l'explotació dels recursos de la Lluna per una sola nació, però no ha estat signat per cap dels [[estats de la cursa espacial]].<ref name="unoosa_moon">
{{ref-web|url=http://www.unoosa.org/oosa/en/SpaceLaw/moon.html |títol=Agreement Governing the Activities of States on the Moon and Other Celestial Bodies |editor=United Nations Office for Outer Space Affairs |llengua=anglès }}
</ref> Diversos individus han venut parcel·les a la Lluna, però cap amb fonament per a poder-ho fer.<ref group="web">[http://www.theregister.co.uk/2006/12/08/nasa_real_estate/ theregister.co.uk] "NASA crushes lunar real estate industry"</ref><ref group="web" name="unoosa_q7">
{{ref-web|url=http://www.unoosa.org/oosa/en/FAQ/splawfaq.html#Q7 |títol=The treaties control space-related activities of States. What about non-governmental entities active in outer space, like companies and even individuals? |editor=United Nations Office for Outer Space Affairs |llengua=anglès }}
</ref><ref group="web" name="iisl_2004">
{{ref-web|url=http://www.iislweb.org/docs/IISL_Outer_Space_Treaty_Statement.pdf |títol=Statement by the Board of Directors of the IISL On Claims to Property Rights Regarding The Moon and Other Celestial Bodies (2004) |any=2004 |editor=International Institute of Space Law |llengua=anglès }}
</ref><ref group="web" name="iisl_2009">
{{ref-web|url=http://www.iislweb.org/docs/Statement%20BoD.pdf |títol=Further Statement by the Board of Directors of the IISL On Claims to Lunar Property Rights (2009) |data= 22 març 2009 |editor=International Institute of Space Law |llengua=anglès }}
</ref>
 
== La Lluna a la cultura ==
{{vegeu també|Lluna en la ficció|mitologia lunar|calendari lunar|cicle metònic|divinitat lunar|efecte lunar|lluna blava}}
[[Fitxer:Máni and Sól by Lorenz Frølich.jpg|thumb|Els déus [[Máni]] i [[Sól]], les personificacions del [[Sol]] i la Lluna en la [[mitologia nòrdica]], en una il·lustració de [[Lorenz Frølich]] de 1895]]
[[Fitxer:Moon-bonatti.png|thumb|''Luna'', la personificació de la Lluna en una edició del ''Liber astronomiae'' de [[Guido Bonatti]] del 1550]]
Les fases regulars de la Lluna han fet que s'usés des de temps antics com a referència per a mesurar el pas del temps, en calendaris que prenien els cicles creixent i minvant com a senyal. Els [[Pal de recompte|pals de recomptes]], ossos amb osques que daten de fa entre 20–30.000 anys, es creu que marquen les fases de la Lluna.<ref name="Marshack" /><ref>Brooks, A. S. and Smith, C. C. (1987): "Ishango revisited: new age determinations and cultural interpretations", ''The African Archaeological Review'', 5 : 65–78.</ref><ref>{{ref-llibre|cognom= Duncan|nom= David Ewing|títol= The Calendar|any= 1998|editorial= Fourth Estate Ltd.| isbn = 978-1-85702-721-1|pàgines= 10–11 }}</ref>
El mes d'aproximadament 30 dies és una aproximació al [[cicle lunar]]. La representació més antiga coneguda de la Lluna és un mapa lunar de 5.000 anys de [[Knowth]], a l'[[illa d'Irlanda]].<ref name="spacetoday"/> Cal citar també una altra peça d'importància històrica a Europa, el [[disc celeste de Nebra]]. El monument de pedra de [[Stonehenge]] probablement va servir com a observatori, i va ser construït amb roques col·locades en posicions especials o determinablement relacionables amb la Lluna.
 
La Lluna ha estat objecte de nombroses obres d'art i de la literatura, i la inspiració per a moltes d'altres. És un adorn en les arts visuals, les arts interpretatives, la poesia, la prosa i la música. El contrast entre les terres altes més il·luminades i els ''mars'' lunars més foscos crea figures visuals que cada cultura ha interpretat com la [[cara de la Lluna]], el [[conill lunar|conill]] i el búfal, entre d'altres. En moltes cultures prehistòriques i antigues, la Lluna va ser personificada com a [[Divinitat lunar|una deïtat]] o altres fenòmens [[sobrenatural]]s, i les [[astrologia de la Lluna|vistes astrològiques de la Lluna]] continuen sent propagades avui en dia.
 
La lluna representa un paper important en l'[[islam]]; el [[calendari islàmic]] és estrictament lunar, i en molts països musulmans els mesos es determinen per l'albirament visual de l'[[Hilal (lluna creixent)|hilal]] o la primera lluna creixent, a l'horitzó.<ref group="web">{{ref-web|títol=Islamic Calendars based on the Calculated First Visibility of the Lunar Crescent|editor=University of Utrecht|url=http://www.staff.science.uu.nl/~gent0113/islam/islam_tabcal_hilal.htm|consulta= 11 gener 2014}}</ref> El [[creixent lunar i estrella]], inicialment era un símbol de l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]] i recentment ha estat adoptat com a símbol ampli de la comunitat musulmana. Apareix també en algunes banderes, com la de [[Mongòlia]] o d'altres països musulmans, de vegades al costat d'una petita estrella de cinc puntes.<ref name="spacetoday">
{{ref-web|url=http://www.spacetoday.org/SolSys/Earth/OldStarCharts.html |títol=Carved and Drawn Prehistoric Maps of the Cosmos |editor=Space Today Online |any=2006 |llengua=anglès }}
</ref> La [[divisió de la lluna]] ({{lang-ar|انشقاق القمر}}) va ser un miracle atribuït al profeta [[Mahoma]].<ref>"Muhammad." [[Encyclopædia Britannica]]. 2007. Encyclopædia Britannica Online, p.13</ref>{{efn|name=alcorà}}
 
[[Fitxer:Man In The Moon2.png|thumb|Exemples de [[Pareidolia|pareidolies]] formades per les taques a la lluna]]
La primera menció literària de la Lluna apareix en els ''[[Himnes homèrics]]'', en què [[Zeus]] dóna a llum Pendée. Els astrònoms de l'[[Edat antiga|antiguitat]] n'han proposat diferents interpretacions resumides, en particular al capítol ''De la substància de la Lluna'', de [[Pseudo Plutarc]].<ref>[[Pseudo Plutarc]], ''Placita Philosophorum'' [https://ebooks.adelaide.edu.au/p/plutarch/nature/complete.html#chapter55 capítol XXV a XXX]</ref> El [[450]] aC, [[Demòcrit]] declara que la Lluna té «altes muntanyes i valls buides». [[Plutarc]] (46-125) va pensar que «la Lluna és una Terra celestial»,<ref>Plutarc, [http://remacle.org/bloodwolf/historiens/Plutarque/lune.htm ''Œuvres morales, De facie in orbe lunae'', «La cara que apareix al disc de la Lluna»]</ref> les àrees fosques i regulars (planes) són depressions plenes d'aigua. Anomenades ''maria'' (mot del [[llatí]] que significa «mars» en plural), mentre que les terres altes, de color clar, han estat batejades ''terrae'' («terres»),{{efn|name=noms}} aquests relleus no reflecteixen la visió del món d'[[Aristòtil]].
 
Per a [[Aristòtil]],<ref>Traité ''De Caelo et Mundo'' (Del Cel i el Món)</ref> el món supralunar és perfecte i, per tant, la Lluna és una esfera llisa i inalterable.<ref>[[Pseudo Plutarc]], ''Placita Philosophorum'' capítol XXVII</ref> El deixeble d'Aristòtil, [[Clearc de Soli]], explica que les taques lunars són fruit d'un mirall polit que reflecteix el paisatge terrestre. Aquesta concepció aristotèlica roman fins a l'[[edat mitjana]]. Per tant, alguns mapes medievals terrestres tracen punts lunars, com els manuscrits de ''De Natura Rerum'' d'[[Isidor de Sevilla]], o la representació del mar oriental de Sud-àfrica feta pel geògraf [[Ibn Saïd al-Maghribí|Ibn Saïd]] i creat el [[1250]]. No obstant això, aquesta teoria és invalidada per l'observació que la Lluna es mou davant de la Terra i la cara visible de la Lluna es manté sense canvis. Altres estudiosos imaginaven que els punts es condensen pels vapors d'un núvol o de la [[Terra]]. Quan [[Galileo Galilei|Galileo]] va proporcionar imatges de [[telescopi]] enfocat cap al cel, va demostrar la realitat d'aquests relleus. La concepció de l'esfera perfecta es troba en la [[Imperi Persa|Pèrsia]] del segle XIX i en el [[folklore europeu]] del segle XX.<ref>{{ref-publicació|llengua=anglès|congom=Philip|nom=Stooke|títol=Mappemundi and the mirror in the moon|publicació=Cartographica: The International Journal for Geographic Information and geovisualization|any=2006|volum=29|exemplar=2|pàgines=20-30|issn=0317-7173|consulta=4 desembre 2014}}</ref>
 
Segons la imaginació de les diverses cultures terrestres i en relació a les ombres lunars abans esmentades, la Lluna ha estat associada a diferents animals. Els [[Nodes de la Lluna|nodes lunars]] van ser el cap i la cua del [[drac]] per al poble [[Poble sami|lapó]] o el [[drac oriental]]; o amb animals [[Animal nocturn|nocturns]]: el gat ([[Malinkes]] a l'[[Àfrica]]), el [[Conill lunar|conill o llebre de jade]] company de [[Chang'e]].{{efn|name=jade}} Alguns hi veuen un [[búfal]] de banyes lunars. Altres, en lloc d'animals, interpreten que estan veient una dona gran (Lluna sobre els nostres caps), la cara grassoneta de [[Jean de la Lune (obra de teatre)|Jean de la Lune'']]{{efn|name=jean}} o la cara d'un home.<ref>François Noël, ''Dictionnaire de la fable'', éditions Le Normant, 1823, {{p.|456}}</ref>
 
La Lluna com a cos celeste és objecte de [[novel·la|novel·les]] i [[ficció]], de la doble novel·la de [[Jules Verne]] ''[[De la Terra a la Lluna]]'' i ''[[Al voltant de la Lluna]]''; de l'[[opereta]] ''[[Frau Luna]]'' de [[Paul Lincke]] o els còmics en dos volums d'[[Hergé]] titulats ''[[Les aventures de Tintín]]'', ''[[Objectiu: la Lluna]]'' i ''[[Hem caminat damunt la Lluna]]'' fins a la presentació [[Futurisme|futurística]] d'un [[Colonització de la Lluna|assentament humà a la Lluna]] o la [[guia turística]] d'''Els viatges a la Lluna'' de [[Werner Tiki Küstenmacher]].
 
La Lluna està molt present en moltes mitologies i creences populars, i sovint s'ha associat a deïtats femenines. Per tant, [[J. R. R. Tolkien]] l'ha inclosa en la seva mitologia de la [[Terra Mitjana]], amb [[Llista dels Ainur|Tilion]], el déu de la Lluna i d’[[Llista dels Ainur|Arien]], la dea del sol. Així, la Lluna té un paper important en les obres escrites, però també en les sonores, com la cançó popular francesa anomenada ''[[Au clair de la Lune]]'' ('<nowiki/>''Llum de la lluna'''), com també dins del món audiovisual, amb exemples en el [[cinema]] de [[terror]], com ''[[Frankenstein (pel·lícula de 1931)|Frankenstein]]'' i ''[[Freddy Krueger]]''. Però el més antic de tots és ''[[Història vertadera]]'' de [[Llucià de Samosata]].
 
Alguns autors han assenyalat que si la Lluna no hagués presentat consistentment sempre la mateixa cara a la Terra, la història del pensament hauria estat diferent. De fet, observant la corba marcada per la seva vora, estava clar que es tractava d'una esfera i no d'un disc. Una generalització d'aquesta troballa cap a altres objectes celestes, sobretot pel que fa a la representació de la Terra, podria haver accelerat significativament l'adopció de concepcions de l'univers no [[Geocentrisme|geocèntriques]].
 
La Lluna sovint és un tema recurrent en els somnis, especialment per als amants que sovint consideren la llum de la Lluna com a afavoridora de les relacions romàntiques, tal com es veu en l'expressió "lluna de mel", referida a un viatge de noces.
 
=== Mitologia i creences ===
[[Fitxer:Nebra Scheibe.jpg|thumb|200px|El [[Disc celeste de Nebra]] és la representació més antiga que es coneix de la volta del cel.]]
La Lluna ocupa un paper central en la mitologia i moltes cultures tenen un [[déu de la Lluna]] (normalment femenina, en oposició al Sol masculí). En moltes [[cultura|cultures]] antigues, examinades [[Arqueologia|arqueològicament]], hi ha proves de les grans connotacions religioses de la Lluna per a la gent d'aquella època. La Lluna, en general, s'estableix com a una [[deïtat]] central, com a dea femenina, per exemple la [[Bendídia]] dels [[tracis]], [[Isis]] dels egipcis, [[Selene]], [[Àrtemis]] i [[Hècate]] per als grecs, i [[Luna (mitologia)|Luna]] i [[Diana]] per als romans, o com un déu masculí, [[Nanna]] per als [[sumeris]], [[Thot]] a Egipte, [[Tsukuyomi|Tsukiyomi]] al Japó,<ref name "Gómez">{{ref-llibre|cognom=Gómez Pradas|nom=Muriel|títol=El menjar al Japó|pàgines=112|pàgina=51|lloc=Barcelona, Catalunya|editorial=[[UOC]]|any=2006|isbn=84-9788-552-X|url=https://books.google.de/books?id=aImbOu0EdtAC&lpg=PP1&dq=El%20menjar%20al%20Jap%C3%B3&hl=ca&pg=PP1#v=onepage&q=El%20menjar%20al%20Jap%C3%B3&f=false|consulta=9 desembre 2014|llengua=català|edició=1a ed.}}</ref> [[Tecciztecatl]] per als [[Asteca|asteques]], [[Máni (Mitologia)|Máni]] per als germànics. Gairebé sempre, el Sol i la Lluna pretenen ser del sexe oposat. No obstant això, a la [[Emperador de la Xina|Xina]], la Lluna va ser considerada un [[símbol xinès|símbol]] de l'Oest, la tardor i la feminitat ([[Yin i Yang|Yin]]).<ref name="sciam">
{{ref-web|títol=Lunacy and the Full Moon |editor=Scientific American |any=2009 |nom1=Scott O. |cognom1=Lilienfeld |nom2=Hal |cognom2=Arkowitz |url=http://www.scientificamerican.com/article.cfm?id=lunacy-and-the-full-moon |llengua=anglès }}
</ref> La Lluna ha estat considerada en diverses llegendes i mites com a símbol de la vida eterna, perquè apareix i desapareix constantment.<ref name "Gómez"/>
 
La [[superstició]] és la creença contrària a la raó que atribueix una explicació màgica a la generació dels fenòmens, processos i les seves relacions, tot i que es tracta sempre de creences sense cap evidència científica. Algunes definicions exclouen les creences de la fe religiosa, les quals no són científicament probables, però tampoc constitueixen supersticions. La Lluna ha estat objecte de terror i superstició per a totes les civilitzacions com també de finalitats benignes, com la dels [[Veda|Vedes]] a l'Índia. En el [[Ramadà]], la Lluna es converteix en una fada bona que, en il·luminar durant la nit, assumeix un aspecte benigne i ajuda amb la seva llum.
 
En l'islamisme, la Lluna està personificada com algú que durant la nit cus peces lluminoses, i al matí en cus unes altres de plata i d'or. En les religions cristianes, s'associa la Lluna amb la [[Mare de Déu]].
Altres llegendes, però, diuen que la cara de la Lluna no sempre té un aspecte amable i és degut a la creença que els déus s'han enfadat amb els humans.
En algunes religions antigues, el fet d'assenyalar les estrelles amb el dit, o fer-hi algun gest, podrien ser considerats com una indignitat i una falta de respecte tant al Sol com a la Lluna. Els antics hebreus semblen haver estat igualment supersticiosos sobre aquest punt,<ref>{{Citar Bíblia|Jer|8|1|2}}</ref> i els perses creien que contreure [[lepra]] era un càstig dels que havien comès alguna ofensa contra el Sol. En una d'aquestes llegendes, es diu que antigament sota la llum de la lluna plena, i en el mateix moment en què un lladre era condemnat pels jutges, queia una clau roent del cel a la galta del lladre i li deixava a la cara una marca que portaria per sempre. D'aquí, va sorgir el costum en l'antiguitat de marcar amb un ferro roent els lladres. Una altra creença sobre la Lluna és que està relacionada amb la superstició i la bruixeria. L'[[endevinació]], els fets [[sobrenatural]]s i els [[encanteri]]s eren ja temes populars entre els antics hebreus, i també entre els grecs i els romans.
{{efn|name=bruixes}} L'efecte que donava la imatge de la [[bruixeria]] va créixer molt ràpidament per tots els pobles de l'antiguitat i en èpoques posteriors.<ref>{{ref-llibre|títol=The man in the Moon|editorial=Strange Fortunes|any=1609|consulta=9 desembre 2014|llengua=anglès}}</ref>
 
En molts països, hi ha llegendes i mites locals que han sobreviscut durant molts anys, alguns sobre històries de caràcter màgic.<ref group="web">{{ref-llibre|cognom=Ende|nom=Michael|títol=La leyenda de la luna llena|editorial=Grijalbo Mondadori|any=1993|url=http://www.temakel.net/litmende.htm|consulta=9 desembre 2014|llengua=castellà|edició=Colección La guinda}}</ref> D'altres són sobre temes religiosos, com la religió jueva o cristiana, com és el cas de [[Caín]] o el de [[Judes Iscariot]]<ref group="web">{{ref-web|url=http://leyendasyfabulas.com/las-manchas-de-la-luna-leyendas/|consulta=9 desembre 2014|títol=Las manchas de la Luna, leyendas|editor=http://leyendasyfabulas.com|llengua=Castellà|mes=juny|any=2007}}</ref> La Lluna, a més de ser el satèl·lit de la Terra, sempre ha estat un focus en la nit, i totes les cultures que han habitat la Terra, sempre li han donat la categoria de deïtat, culpant-la o adorant-la per la seva influència sobre l'ésser humà, la mateixa Terra, o les criatures que hi habiten. Algunes tenen una part de base científica i d'altres no, i són recurrents en temes que afecten l'ésser humà, com és el cas que determinades fases lunars fan que creixi el cabell més ràpid, estudis sobre l'[[insomni]] que provoca quan hi ha lluna plena<ref group="web">{{ref-web|url=http://www.nationalgeographic.es/science/space/la-luna-mitos-y-leyendas|consulta=9 desembre 2014|títol=La Luna, Mitos y leyendas|editor=National Geographic|llengua=castellà}}</ref><ref group="web">{{ref-web|cognom=Cantudo|nom=Cristina|url=http://www.atractivas.es/salud/psicologia/articulo/noches-de-luna-llena-noches-de-insomnio-861374829971|consulta=9 desembre 2014|títol=Noches de luna llena, noches de insomnio|editor=http://www.atractivas.es|llengua=castellà|mes=juliol|any=2013}}</ref> o atacs epilèptics.<ref group="web">{{ref-web|url=http://www.primerahora.com/noticias/ciencia-ambiente/nota/lunallenamitosyleyendas-955212/|consulta=9 desembre 2014|títol=Luna llena: mitos y leyendas|editor=Primerahora.com|llengua=castellà|mes=setembre|any=2013}}</ref>
 
Un motiu que ocorre sovint és la imatge de les tres cares de la dea de la Lluna:
* durant una lluna creixent: una seductora verge coberta de sexualitat,
* durant la lluna plena: la força d'una mare fecunda,
* durant la lluna minvant: una vella o una bruixa guaridora.
Dels tres exemples interpretatius de les fases de la Lluna, sorgeixen les triades de dees Àrtemis, Selene i Hècate dels grecs, així com [[Blodeuwedd]], [[Morrígan]] i [[Ceridwen]] dels [[celtes]].
 
La [[granota]], el [[gripau]] i el [[conill]] són animals associats a la Lluna en les llegendes populars, segons les quals la Lluna podia fer embogir les persones (anomenades ''llunàtiques'' per aquest motiu) i transformar els humans en llops ([[licantropia]]). Molts rituals de bruixes tenien lloc en fases concretes de la Lluna, sent la lluna plena la més procliu a convocar esperits i [[monstre]]s.<ref name="sciam" /><ref name="barnhart-and-germania">
Per a l'etimologia, vegeu [[wikt:Lluna|Lluna]] al Viccionari. Per al calendari lunar dels pobles germànics, consulteu {{ref-llibre|cognom=Birley |nom=A. R.|títol=''Agricola and Germany'' |series=Oxford World's Classics |any=1999 |editorial=Oxford |lloc=EUA |isbn=978-0-19-283300-6 |pàgina=108 |llengua=anglès }}</ref> Així, la Lluna té una llarga associació amb la bogeria i la irracionalitat; paraules com ''llunàtic'' es deriven del nom llatí de la Lluna, ''Luna''. Els filòsofs [[Aristòtil]] i [[Plini el Vell]] van argumentar que la lluna plena va induir bogeria en individus susceptibles, en la creença que el cervell, que és principalment aigua, s'ha de veure afectat per la Lluna i el seu poder sobre les marees, però la gravetat de la Lluna és massa lleugera per a afectar només la persona sola.<ref name="sciam" /> Fins i tot avui en dia, les persones insisteixen que les admissions en hospitals psiquiàtrics, els accidents de trànsit, homicidis o suïcidis augmenten durant la lluna plena, encara que no hi ha evidència científica que doni suport a aquestes afirmacions.<ref name="sciam" /> El mot ''llunàtic'' deriva de la Lluna en la vella suposició [[Europa|europea]] que la lluna estava relacionada amb el [[cicle menstrual]] de la [[dona]] (però no a l'[[Índia]], quan s'està més a prop del dia 32 del mes) i la bogeria periòdica.<ref name "Gómez"/> De la mateixa manera, per a les llegendes de [[Teriomorfisme|teriantropòdes]] —tal com l'[[home llop]]— criatures mítiques que extreuen la seva força de la Lluna i serien capaços de passar de la seva forma humana a la forma de bèstia durant les [[nit]]s de lluna plena.
 
El coneixement empíric sobre l’[[agricultura]] sempre ha concedit gran importància a la Lluna, en les diverses fases de desenvolupament de la planta o per a determinar els moments propicis per a la sembra.
 
La imaginació també ha dotat residents a la Lluna, els ''[[Selenita|selenites]]''. Aquest nom prové de la [[mitologia grega|dea grega]] [[Selene]], que es va associar amb la Lluna.
 
Una de les fortes creences fou que la llum de la Lluna blanquejava la roba, basat potser en el fet que els pigments s'alteren principalment pels raigs [[ultraviolat]]s. La llum de la Lluna és només un reflex parcial de la llum del [[Sol]], la quantitat de radiació ultraviolada és molt baixa: al voltant de 500.000 vegades inferior a la llum solar directa. La llum solar incidint directament sobre el nostre satèl·lit natural és la responsable de l'aspecte emblanquit en la lluna plena.
 
No obstant això, quan la Lluna és visible a la nit, hi ha menys núvols que reflecteixin sobre la terra l'[[infraroig]] emès pel Sol, així que la humitat atmosfèrica es refreda més ràpidament i es condensa en forma de [[rosada]]. La rosada conté [[peròxid d'hidrogen]] que pot oxidar els colorants orgànics del [[lli]]. Aquest peròxid d'hidrogen és produït durant el dia per la radiació ultraviolada solar pel trencament de les molècules d'aigua.
 
Molts [[calendari]]s prenen com a base els cicles de la Lluna, com [[Calendari islàmic|l'islàmic]] o [[calendari saxó antic|el saxó antic]]. En alguns idiomes, la paraula que significa «[[mes]]» ve precisament de la Lluna, com en anglès i en [[turc]], per exemple. Moltes llengües li han dedicat també un dia de la setmana (com el [[dilluns]] en català), per reconèixer la seva importància astrològica.<ref name="Marshack">
Marshack, Alexander (1991), ''The Roots of Civilization'', Colonial Hill, Mount Kisco, NY.
</ref>
 
===Cultura i creences als Països Catalans===
La Lluna té prou importància en els territoris de parla catalana per haver aconseguit la popularitat de llegendes i mites en el seu nom; la majoria han arribat avui en dia per via oral, sigui pels avis o gent gran a persones més joves en el pas del temps.<ref group="web" name"Vallata">{{ref-web|cognom=Verdura|nom=Matilde|url=http://www.santiscle.cat/municipi/historia_mitologia/La_Llegenda|consulta=9 desembre 2014|títol=La Llegenda de les Dones d’Aigua|editor=Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta|lloc=Sant Iscle de Vallalta, Catalunya|llengua=català}}</ref> Algunes d'aquestes llegendes es poden incloure dins la del ''Pescallunes'', que tracta d'un home que volia intentar pescar el reflex de l'astre per la seva bellesa, fet pel qual als habitants de [[Sant Feliu de Pallerols]] se'ls cita informalment com a ''pescallunes'', amb la idea que persegueixen els somnis i projectes amb il·lusió i força.<ref group="web">{{ref-web|url=http://www.santfeliudepallerols.cat/seccions.asp?ids=21&idp=15|consulta=9 desembre 2014|títol=Llegendes al web de l'Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols|editor=Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols|llengua=català}}</ref> L'astre també ha donat cabuda a diversos continguts literaris o audiovisuals en llengua catalana, com per exemple la cançó ''[[La lluna, la pruna]]'' d'origen valencià,<ref group="web">{{ref-web|url=http://didactalia.net/comunidad/materialeducativo/recurso/la-lluna-la-pruna-mestre-a-casa/52318304-b910-4090-8b0a-aa941a7c384c#|consulta=9 desembre 2014|títol=La lluna, la pruna (Mestre a Casa)|editor=http://didactalia.net|llengua=castellà|any=2011}}</ref> o bé ''La lluna i el navegant'' del grup [[Sangtraït]].<ref group="web">{{ref-web|url=http://www.viasona.cat/grup/sangtrait/contes-i-llegendes/la-lluna-i-el-navegant|consulta=9 desembre 2014|títol=La lluna i el navegant / Sangtraït|editor=viasona.cat|llengua=català}}</ref>
 
=== Simbolisme ===
{{imatge múltiple|amplada= 200|direcció= vertical
|imatge1=Flag of the Red Crescent.svg
|peu1= La Mitja Lluna Roja és el símbol de l'organització [[Creu roja internacional]] en alguns països islàmics.
|imatge2=Moonstar.jpg
|peu2=El [[creixent lunar i estrella]] (en la imatge el [[planeta Venus]]) és un dels símbols de l'[[Islam]] i apareix en les banderes [[Bandera de Turquia|Turquia]], d'[[Bandera d'Algèria|Algèria]] i del [[Bandera del Pakistan|Pakistan]], entre d'altres.
}}
* La Lluna, passiva, s'ha oposat constantment al Sol, més actiu. Són, entre d'altres, l'element femení i l'element masculí. No obstant això, en [[alemany|llengua alemanya]], ''la Lluna'' és de gènere masculí i ''el Sol'' de gènere femení: ''der Mond'' i ''die Sonne''.{{efn|name=derdie}}
* El [[Gènesi]] es refereix a la Lluna durant la [[Creacionisme|creació]] del nom de ''llumenera menor''. La seva creació i la del [[Sol]] és posterior a la de la [[llum]].
* L'aparició de la lluna nova entre els [[Islam|musulmans]] fa iniciar el [[dejuni]] anomenat ''[[Ramadà]]''. Quan la Lluna està en la direcció del Sol, és molt difícil d'observar des de la Terra que el Sol il·lumina l'atmosfera i no il·lumina la cara de la Lluna que dóna a la [[Terra]]: la Lluna és visible al capvespre quan l'observador ja no queda enlluernat per la llum del cel. És per aquest aspecte que els musulmans estan vigilants per determinar el començament del Ramadà, i tots els altres mesos del calendari musulmà, un calendari lunar.
* En [[astrologia]], la Lluna és l'astre governant de [[Càncer (astrologia)|Càncer]].
* La Lluna apareix en les banderes i escuts d'armes en forma de [[mitja lluna]], que evoca l’[[Imperi Otomà|Imperi otomà]]. La mitja lluna és en diverses banderes de països musulmans de tot el món en diverses formes, incloent-hi [[Turquia]], [[Tunis]], l’[[Algèria]], [[Mauritània]], l’[[Azerbaidjan]], l’[[Uzbekistan]], [[Pakistan]] i la [[República turca de Xipre del Nord]].<ref name="spacetoday"/>
* La Lluna té un paper important en els [[calendari]]s lunars i, per tant, la noció de la [[setmana]] en si no té significat lunar. La divisió del mes lunar en quatre setmanes ha existit en el [[calendari hebreu|calendari]] jueu i va ser establerta per l'emperador romà [[Constantí I el Gran]]. Prèviament, els romans varen estar usant [[dècades]] per a reduir els seus mesos en tres dècades. Els canvis dels [[calendari]]s provenen de la dificultat de conciliar la periodicitat de la Lluna («lluminària de la nit») amb la periodicitat del Sol, a causa de la rotació d'aquesta i del moviment de la Terra al voltant del Sol.
 
== Notes ==
{{notes
| notes =
{{efn |name = inclinació
| Entre 18,29° i 28,58° respecte a l'[[equador terrestre]].{{sfn|Wieczorek|2006}}<!--Wieczorek et al. 2006; 18,29° quan la longitud del node ascendent de la Lluna és 180°, 28,58° when it is 0°-->}}
{{efn |name = valorma
| El ''valor màxim'' donat es basa en l'escalat de la brillantor del valor donat de -12,74 (per una distància de l'equador al centre de la Lluna de 378.000 km de la referència de la fitxa de la NASA) a la distància mínima entre la Terra i la Lluna donada aquí, després que l'últim sigui corregit per un radi equatorial terrestre de 6.378 km, la qual cosa dóna 350.600 km. El ''valor mínim'' (per a una [[lluna nova]] distant) està basat en un escalat similar que fa servir la distància màxima entre la Lluna i la Terra de 407.000 km (donada per la fitxa) i en el posterior càlcul de la brillantor de la Terra sobre aquesta lluna nova. La brillantor de la Terra és [[albedo terrestre]] <nowiki>×</nowiki> ([[radi terrestre]] / radi de l'[[òrbita de la Lluna|òrbita lunar]])<sup>2</sup> relativa a la il·luminació solar directa que hi ha per a una lluna plena. ({{nowrap|Earth albedo {{=}} 0,367}}; {{nowrap|albedo terrestre {{=}} (radi}} terrestre&nbsp;× radi {{nowrap|equatorial)<sup>½</sup> {{=}} 6 367 km}}.)
}}
{{efn |name = mida angular
| El rang dels valors de mida angular donats estan basats en un simple escalat dels següents valors donats per la fitxa de referència: a una distància de l'equador de la Terra al centre de la Lluna de 378.000&nbsp;km, la [[diàmetre angular|mida angular]] és de 1.896&nbsp;[[segon d'arc|segons d'arc]]. La mateixa fitxa dóna distàncies extremes entre la Lluna i la Terra de 407.000&nbsp;km i 357.000&nbsp;km. Per la mida angular màxima, la distància mínima ha de ser corregida pel radi equatorial de la Terra de 6.378&nbsp;km, la qual cosa dóna 350.600&nbsp;km.
}}
{{efn |name = explicació pressió
| Lucey ''et al.'' (2006) dóna {{nowrap|10<sup>7</sup> partícules cm<sup>−3</sup>}} de dia i {{nowrap|10<sup>5</sup> partícules cm<sup>−3</sup>}} de nit. Juntament amb les temperatures equatorials superficials de 390&nbsp;[[Kelvin|K]] de dia i de 100&nbsp;K de nit, la [[llei dels gasos ideals]] dóna les pressions proporcionades a la infotaula (arrodonides a l'[[ordre de magnitud]] més proper): 10<sup>−7</sup>&nbsp;[[Pascal (unitat)|Pa]] de dia i 10<sup>−10</sup>&nbsp;Pa de nit.
}}
{{efn |name = altres llunes
| Vegeu ''[[Altres llunes de la Terra]]''.
}}
{{efn |name = asteroides propers a la Terra
| Existeix un cert nombre d'[[Objecte proper a la Terra|asteroides propers a la Terra]], entre els quals [[(3753) Cruithne]], que són [[coorbital]]s amb la Terra: les seves òrbites els fan apropar a la Terra durant un cert temps però llavors canvien a llarg termini (Morais et al, 2002). Aquests són [[quasi-satèl·lit]]s: no són llunes, ja que no orbiten la terra.
}}
{{efn |name = Lluna vs Caront
| Amb el 27% del diàmetre i el 60% de la densitat de la Terra, la Lluna té l'1,23% de la massa terrestre. La lluna [[Caront (satèl·lit)|Caront]] és més gran que el seu primari [[(134340) Plutó|Plutó]], però Plutó es considera un [[planeta nan]].
}}
{{efn |name = edat
| L'edat és calculada a partir de la datació isotòpica de roques lunars.
}}
{{efn |name = orbpd
| D'una manera més precisa, el [[període orbital|període sideri]] mitjà de la Lluna (d'estel fix a estel fix) és de 27,321661&nbsp;dies {{nowrap|(27 d 07 h 43 min 11,5 s)}}, i el seu període orbital tropical mitjà (d'equinocci a equinocci) és de 27,321582&nbsp;dies {{nowrap|(27 d 07 h 43 min 4,7 s)}} (''Explanatory Supplement to the Astronomical Ephemeris'', 1961, p.107).
}}
{{efn |name = canvis de mida
| Vegeu [[:File:Solar evolution (English).svg|aquest gràfic]]. Actualment, el diàmetre del Sol augmenta a una taxa d'aproximadament un cinc per cent cada mil milions d'anys, la qual és molt similar a la taxa a la qual el diàmetre angular aparent de la Lluna decreix a mesura que s'allunya de la Terra.
}}
{{efn |name = synpd
| Més exactament, el període sinòdic mitjà de la Lluna (entre conjuncions mitjanes solars) és 29,530589&nbsp;dies {{nowrap|(29 d 12 h 44 min 02,9 s)}} (''Explanatory Supplement to the Astronomical Ephemeris'', 1961, a pàg.107).
}}
{{efn |name = brightness
| La [[magnitud aparent]] aparent és −26,7, mentre que la magnitud aparent de la lluna plena és −12,7.
}}
{{efn |name = area
| De mitjana, la Lluna té una superfície de {{nowrap|0,21078 graus quadrats}} o 6,42071{{e|-05}} [[Estereoradian|estereoradians]] al cel nocturn.
}}
{{efn |name = cara oculta
| Cal observar la inexistència gairebé completa de [[mar lunar|mars lunars]].
}}
{{efn |name = derdie
| ''Der'' que significa ''el'' i ''die'' significa ''la''
}}
{{efn |name = noms
| Aquests noms segueixen vigents avui en dia, encara que sabem que no estan relacionats en la realitat.
}}
{{efn |name = jade
| Les potes posteriors són els mars 6 i Z a la foto contra el seu enorme cap és l'oceà 1, les seves potes davanteres són els mars 5 i 8; les seves llargues orelles s'estenen per sobre del mar 2; tots els altres mars principals formen el cos.
}}
{{efn |name = jean
| Els seus ulls són els mars 2 i 3, de la boca del cràter A
}}
{{efn|name=alcorà
| L'[[Alcorà]], llibre sagrat per als musulmans, evoca aquest episodi de la vida del profeta de l'Islam en el verset 1 de la sura 52, anomenada la Lluna: «1. El temps és a prop i la lluna s'ha dividit.» Vegeu : [http://www.coran-islam.com/lire/fr/54-la-lune.php ''www.coran-islam.com/lire/fr/54-la-lune.php''].
}}
{{efn|name=bruixes
| Les bruixes de Tessàlia, que, com se sol dir, fan caure la Lluna del cel a risc de la seva pròpia perdició". "Gòrgies (diàlegs), Plató.
}}
}}
 
== Referències ==
{{referències|amplada=30em
|refs =
<ref name="Lang2011">
Lang, Kenneth R. (2011), [http://books.google.ca/books?id=S4xDhVCxAQIC&pg=PA184 ''The Cambridge Guide to the Solar System''], 2nd ed., Cambridge University Press.
</ref>
<ref name="NSSDC">
{{ref-web|cognom=Williams |nom=Dr. David R. |títol=Moon Fact Sheet |editor = [[NASA]] (National Space Science Data Center) |url=http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/moonfact.html |data= 2 febrer 2006 |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Saari">
{{ref-publicació|doi=10.1364/AO.47.004981 |títol=Celestial body irradiance determination from an underfilled satellite radiometer: application to albedo and thermal emission measurements of the Moon using CERES |any=2008 |cognom1=Matthews |nom1=Grant |publicació=Applied Optics |volum=47 |pàgines=4981–93 |pmid=18806861 |exemplar=27 |bibcode=2008ApOpt..47.4981M |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Vasavada1999">
{{ref-publicació|autor=A.R. Vasavada, D.A. Paige, and S.E. Wood |publicació=Icarus |títol=Near-Surface Temperatures on Mercury and the Moon and the Stability of Polar Ice Deposits |volum=141 |exemplar=2 |pàgina=179 |bibcode=1999Icar..141..179V |doi=10.1006/icar.1999.6175 |any=1999 |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Morais2002">
{{ref-publicació|cognom=Morais |nom=M.H.M. |coautors=Morbidelli, A. |títol=The Population of Near-Earth Asteroids in Coorbital Motion with the Earth |publicació=Icarus |any=2002 |volum=160 |exemplar=1 |pàgines=1–9 |bibcode=2002Icar..160....1M |doi=10.1006/icar.2002.6937 |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="test">
{{ref-web|url=http://www.astrobio.net/pressrelease/4673/titanium-paternity-test-says-earth-is-the-moons-only-parent |títol=Titanium Paternity Test Says Earth is the Moon's Only Parent (University of Chicago) |editor=Astrobio.net |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Binder">
{{ref-publicació|cognom=Binder |nom=A.B. |títol=On the origin of the Moon by rotational fission |publicació=The Moon |any=1974 |volum=11 |exemplar=2 |pàgines=53–76 |bibcode=1974Moon...11...53B |doi=10.1007/BF01877794 |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="BotM">
{{ref-llibre|cognom=Stroud |nom=Rick |títol=The Book of the Moon |any=2009 |editorial=Walken and Company |isbn=978-0-8027-1734-4 |pàgines=24–27 |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Mitler">
{{ref-publicació|cognom=Mitler |nom=H.E. |títol=Formation of an iron-poor moon by partial capture, or: Yet another exotic theory of lunar origin |publicació = Icarus |any=1975 |volum=24 |exemplar=2 |pàgines=256–268 |bibcode=1975Icar...24..256M |doi=10.1016/0019-1035(75)90102-5 |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="taylor1998">
{{ref-web|url=http://www.psrd.hawaii.edu/Dec98/OriginEarthMoon.html |títol=Origin of the Earth and Moon |cognom=Taylor |nom=G. Jeffrey |data=31 desembre 1998 |editor=Planetary Science Research Discoveries |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Pahlevan2007">
{{ref-publicació|cognom=Pahlevan |nom=Kaveh |coautors=Stevenson, David J. |any=2007 |títol=Equilibration in the aftermath of the lunar-forming giant impact |publicació=Earth and Planetary Science Letters |volum=262 |exemplar=3–4 |pàgines=438–449 |doi=10.1016/j.epsl.2007.07.055 |bibcode=2007E&PSL.262..438P |arxiv=1012.5323 |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Warren1985">
{{ref-publicació|cognom=Warren |nom=P. H. |any=1985 |títol=The magma ocean concept and lunar evolution |publicació=Annual review of earth and planetary sciences. |volum=13 |exemplar=1 |pàgines=201–240 |bibcode=1985AREPS..13..201W |doi=10.1146/annurev.ea.13.050185.001221 |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="S06">
{{ref-publicació|cognom1=Shearer |nom1=C. |títol=Thermal and magmatic evolution of the Moon |publicació=Reviews in Mineralogy and Geochemistry |volum=60 |exemplar=1 |pàgines=365–518 |any=2006 |doi=10.2138/rmg.2006.60.4 |display-authors=1 |autor2=<Please add first missing authors to populate metadata.>}}
</ref>
<ref name="Schubert2004">
{{ref-llibre|cognom=Schubert |nom=J. |editor=F. Bagenal ''et al.'' |títol=Jupiter: The Planet, Satellites, and Magnetosphere |any=2004 |editorial=Cambridge University Press |isbn=978-0-521-81808-7 |pàgines=281–306 |capítol=Interior composition, structure, and dynamics of the Galilean satellites. |display-authors=1 |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Spudis1994">
{{ref-publicació|doi=10.1126/science.266.5192.1848 |cognom=Spudis |nom=Paul D. |coautors=Reisse, Robert A.; Gillis, Jeffrey J. |any=1994 |títol=Ancient Multiring Basins on the Moon Revealed by Clementine Laser Altimetry |publicació=Science |volum=266 |exemplar=5192 |pàgines=1848–1851 |bibcode=1994Sci...266.1848S |pmid=17737079 |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Papike">
{{ref-publicació|cognom=Papike |nom=J. |coautors=Ryder, G.; Shearer, C. |títol=Lunar Samples |publicació=Reviews in Mineralogy and Geochemistry |volum=36 |pàgines=5.1–5.234 |any=1998 |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Hiesinger">
{{ref-publicació|cognom=Hiesinger |nom=H. |coautors=Head, J.W.; Wolf, U.; Jaumanm, R.; Neukum, G. |títol=Ages and stratigraphy of mare basalts in Oceanus Procellarum, Mare Numbium, Mare Cognitum, and Mare Insularum |publicació=J. Geophys. Res. |volum=108 |exemplar=E7 |pàgina=1029 |any=2003 |doi=10.1029/2002JE001985 |bibcode=2003JGRE..108.5065H |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="gazetteer">
{{ref-web|url=http://planetarynames.wr.usgs.gov/append6.html#Moon |títol=Gazetteer of Planetary Nomenclature: Categories for Naming Features on Planets and Satellites |editor=U.S. Geological Survey |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Margot1999">
{{ref-publicació|autor=Margot, J. L.; Campbell, D. B.; Jurgens, R. F.; Slade, M. A. |títol=Topography of the Lunar Poles from Radar Interferometry: A Survey of Cold Trap Locations |publicació=Science |data= 4 juny 1999 |volum=284 |exemplar=5420 |pàgines=1658–1660 |doi=10.1126/science.284.5420.1658 |pmid=10356393 |bibcode=1999Sci...284.1658M |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="M03">
{{ref-web|url=http://www.psrd.hawaii.edu/June03/lunarShadows.html |títol=The Moon's Dark, Icy Poles |cognom=Martel |nom=L. M. V. |editor=Planetary Science Research Discoveries, Hawai'i Institute of Geophysics and Planetology |data= 4 juny 2003 |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="seedhouse2009">
{{ref-llibre|cognom=Seedhouse |nom=Erik |títol=Lunar Outpost: The Challenges of Establishing a Human Settlement on the Moon |editorial=Springer Praxis |lloc=Germany |any=2009 |series=Springer-Praxis Books in Space Exploration |pàgina=136 |isbn=978-0-387-09746-6 |url=http://books.google.com/?id=ZJm_i3GS4r4C&pg=PA136 |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="moonwater_18032010">
{{ref-web|url=http://science.nasa.gov/headlines/y2010/18mar_moonwater.htm?list940097 |títol=The Multiplying Mystery of Moonwater |cognom=Coulter |nom=Dauna |data= 18 març 2010 |editor=Science@NASA |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Feldman1998">
{{ref-publicació|cognom=Feldman |nom=W. C. |coautors=S. Maurice, A. B. Binder, B. L. Barraclough, R. C. Elphic, D. J. Lawrence |any=1998 |títol=Fluxes of Fast and Epithermal Neutrons from Lunar Prospector: Evidence for Water Ice at the Lunar Poles |publicació=Science |pmid=9727973 |volum=281 |exemplar=5382 |pàgines=1496–1500 |doi=10.1126/science.281.5382.1496 |bibcode=1998Sci...281.1496F |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Saal2008">
{{ref-publicació|cognom=Saal |nom=Alberto E. |coautors=Hauri, Erik H.; Cascio, Mauro L.; van Orman, James A.; Rutherford, Malcolm C.; Cooper, Reid F. |any=2008 |títol=Volatile content of lunar volcanic glasses and the presence of water in the Moon's interior |publicació=Nature |pmid=18615079 |volum=454 |exemplar=7201 |pàgines=192–195 |doi=10.1038/nature07047 |bibcode=2008Natur.454..192S |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Pieters2009">
{{ref-publicació|doi=10.1126/science.1178658 |cognom=Pieters |nom=C. M. |coautors=Goswami, J. N.; Clark, R. N.; Annadurai, M.; Boardman, J.; Buratti, B.; Combe, J.-P.; Dyar, M. D.; Green, R.; Head, J. W.; Hibbitts, C.; Hicks, M.; Isaacson, P.; Klima, R.; Kramer, G.; Kumar, S.; Livo, E.; Lundeen, S.; Malaret, E.; McCord, T.; Mustard, J.; Nettles, J.; Petro, N.; Runyon, C.; Staid, M.; Sunshine, J.; Taylor, L. A.; Tompkins, S.; Varanasi, P. |any=2009 |títol=Character and Spatial Distribution of OH/H2O on the Surface of the Moon Seen by M3 on Chandrayaan-1 |publicació=Science |volum=326 |exemplar=5952 |pàgines=568–72 |pmid=19779151 |bibcode=2009Sci...326..568P |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Planetary">
{{ref-web|url=http://www.astrofacil.com/Noticias/LCROSS_exito/LCROSS.html |títol=LCROSS consiguió su objetivo (actualizado) |cognom=Lakdawalla |nom=Emily |data= 13 novembre 2009 |editor=Astrofacil |llengua=castellà }}
</ref>
<ref name="Colaprete">
{{ref-publicació|data=1–5 March 2010 |títol=Water and More: An Overview of LCROSS Impact Results |publicació=41st Lunar and Planetary Science Conference |volum=41 |exemplar=1533 |pàgina=2335 |bibcode=2010LPI....41.2335C |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Colaprete2010">
{{ref-publicació|autor=Colaprete, A.; Schultz, P.; Heldmann, J.; Wooden, D.; Shirley, M.; Ennico, K.; Hermalyn, B.; Marshall, W; Ricco, A.; Elphic, R. C.; Goldstein, D.; Summy, D.; Bart, G. D.; Asphaug, E.; Korycansky, D.; Landis, D.; Sollitt, L. |títol=Detection of Water in the LCROSS Ejecta Plume |publicació=Science |data= 22 octubre 2010 |volum=330 |exemplar=6003 |pmid=20966242 |pàgines=463–468 |doi=10.1126/science.1186986 |bibcode=2010Sci...330..463C |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="hauri">
{{ref-publicació|cognom=Hauri |nom=Erik |coautors=Thomas Weinreich, Albert E. Saal, Malcolm C. Rutherford, James A. Van Orman |data= 26 maig 2011 |títol=High Pre-Eruptive Water Contents Preserved in Lunar Melt Inclusions |publicació=Science Express |volum=10 |exemplar=1126 |doi=10.1126/science.1204626 |bibcode=2011Sci...333..213H |pàgina=213 |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="GB2009">
{{ref-publicació|doi=10.1126/science.1166804 |cognom1=Garrick-Bethell |nom1=Ian |nom2=iBenjamin P. |cognom2=Weiss |nom3=David L. |cognom3=Shuster |nom4=Jennifer |cognom4=Buz |any=2009 |títol=Early Lunar Magnetism |publicació=Science |volum=323 |exemplar=5912 |pàgines=356–359 |pmid=19150839 |bibcode=2009Sci...323..356G |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Stern1999">
{{ref-publicació|cognom=Stern |nom=S.A. |títol=The Lunar atmosphere: History, status, current problems, and context |publicació=Rev. Geophys. |volum=37 |any=1999 |exemplar=4 |pàgines=453–491 |doi=10.1029/1999RG900005 |bibcode=1999RvGeo..37..453S |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Sridharan2010">
{{ref-publicació|cognom=Sridharan |nom=R. |coautors=S.M. Ahmed, Tirtha Pratim Dasa, P. Sreelathaa, P. Pradeepkumara, Neha Naika, and Gogulapati Supriya |any=2010 |pàgina=947 |exemplar=6 |volum=58 |títol='Direct' evidence for water (H2O) in the sunlit lunar ambience from CHACE on MIP of Chandrayaan I |publicació=Planetary and Space Science |doi=10.1016/j.pss.2010.02.013 |bibcode=2010P&SS...58..947S |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="SolarViews">
Hamilton, Calvin J.; Hamilton, Rosanna L., ''The Moon'', [http://www.solarviews.com/eng/moon.htm Views of the Solar System], 1995–2011.
</ref>
<ref name="bbc">
{{ref-notícia|títol='Coldest place' found on the Moon |editorial=BBC News |url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/8416749.stm |nom=Jonathan |cognom=Amos |data=16 desembre 2009 |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Beletskii2">
{{ref-llibre|autor=V V Belet︠s︡kiĭ |títol=Essays on the Motion of Celestial Bodies |url=http://books.google.com/?id=byWZusmVSecC |any=2001 |editorial=Birkhäuser |isbn=978-3-7643-5866-2 |pàgina=183 |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Moon">
{{ref-web|títol=How Bright is the Moon? |autor=Luciuk, Mike |url=http://www.asterism.org/tutorials/tut26-1.htm |editor=Amateur Astronomers, Inc. |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="touma1994">
{{ref-publicació|cognom=Touma |nom=Jihad |coautors=Wisdom, Jack |any=1994 |títol=Evolution of the Earth-Moon system |publicació=The Astronomical Journal |volum=108 |exemplar=5 |pàgines=1943–1961 |doi=10.1086/117209 |bibcode=1994AJ....108.1943T |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="eclipse">
{{ref-web|cognom=Thieman |nom=J. |coautors=Keating, S. |data= 2 maig 2006 |url=http://eclipse99.nasa.gov/pages/faq.html |títol=Eclipse 99, Frequently Asked Questions |editor=NASA |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Sarma-Ast-Ind">
{{ref-llibre|cognom=Sarma |nom=K. V. |enllaçautor=K. V. Sarma |editor=Helaine Selin |editor-link=Helaine Selin |títol=Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Western Cultures |edició=2a ed.|any=2008 |editorial = [[Springer Science+Business Media|Springer]] |isbn=978-1-4020-4559-2 |pàgines=317–321 |citació=Astronomy in India |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="Hall1977">
{{ref-web|url=http://history.nasa.gov/SP-4210/pages/App_A.htm |títol=Appendix A: LUNAR THEORY BEFORE 1964 |cognom=Hall |nom=R. Cargill |any=1977 |obra=NASA History Series. LUNAR IMPACT: A History of Project Ranger. |editor=Scientific and Technical Information Office, NATIONAL AERONAUTICS AND SPACE ADMINISTRATION |lloc=Washington, D.C. |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="CNN">
{{ref-notícia|cognom=Coren |nom=M. |títol='Giant leap' opens world of possibility |editorial=CNN |data= 26 juliol 2004 |url=http://edition.cnn.com/2004/TECH/space/07/16/moon.landing/index.html |llengua=anglès }}
</ref>
<ref name="xinhua_20090301">
{{ref-notícia|url=http://www.chinadaily.com.cn/china/2009-03/01/content_7523687.htm |títol=China's first lunar probe ends mission |data= 1 març 2009<!--19:28--> |editorial=Xinhua |llengua=anglès }}
</ref>
}}<!--(fi {{notes}})-->
===Definicions===
{{referències|2|grup="Def"}}
===Llocs web===
{{referències|2|grup="web"}}
 
== Bibliografia ==
{{refbegin|2}}
* {{ref-llibre|cognom=Bansal |nom=Malti |títol=Now We Set to Settle on Moon: Chandrayaan Discovery Paves the Way | isbn =978-93-80009-48-3 | url =http://books.google.com.br/books?id=35sqq1HBS2sC&pg=PA20&dq=nasa+moon+structure+core+mantle&hl=ca&sa=X&ei=cCd0UsD7L7an4AOM54HwBg&redir_esc=y#v=onepage&q=nasa%20moon%20structure%20core%20mantle&f=false |consulta= 4 desembre 2013|any=2010 |editorial=Mind Melodies |lloc=Nova Delhi|llengua=anglès|pàgines=120 }}
* {{ref-llibre|cognom=Brunner |nom=Bernd |títol=Mond. Die Geschichte einer Faszination. |url= |any=2011 |editorial=Kunstmann |isbn=978-3-88897-732-9 |lloc=Munic, Alemanya}}
* [http://www.bbc.co.uk/worldservice/specials/948_discovery_2008/page4.shtml The Moon]. ''Discovery 2008''. BBC World Service.
* {{ref-llibre|cognom= Bussey|nom= B.|coautors= Paul Spudis |títol= The Clementine Atlas of the Moon|any= 2004|editorial= Cambridge University Press| isbn = 0-521-81528-2 }}
* {{ref-llibre|cognom=Cadogan |nom=Peter H. |títol=The Moon: our sister planet | isbn =0-521-23684-3 | url =http://books.google.com.br/books?id=jC07AAAAIAAJ&dq=nasa+moon+structure+core+mantle&source=gbs_navlinks_s |consulta= 4 desembre 2013|any=1981 |editorial=[[Cambridge University Press]] |lloc=Londres|llengua=anglès|pàgines=391 }}
* {{ref-web|cognom= Cain|nom= Fraser|títol= Where does the Moon Come From? |editor= Universe Today |url=http://www.astronomycast.com/astronomy/episode-17-where-does-the-moon-come-from/ |consulta= 1 abril 2008}} (podcast i transcripció)
* {{ref-llibre|cognom=Chu |nom=Alan|cognom2=Paech |nom2=Wolfgang|cognom3=Weigand |nom3=Mario |títol=Fotografischer Mondatlas. 69 Mondregionen in hochauflösenden Fotos. |url= |any=2010 |editorial=Oculum |isbn=978-3-938469-41-5 |lloc=Erlangen, Alemanya}}
* {{ref-llibre|cognom=Dambeck |nom=Thorsten |títol=Der Mond bebt. | any=2002 |editorial=Bild der Wissenschaft |issn=0006-2375 |lloc=Munic, Alemanya|pàgines=48–53|exemplar=7}}
* {{ref-llibre|cognom=Harland |nom=David M. |títol=''Exploring the moon. The Apollo expeditions.'' |url= |any=2008 |editorial=Springer |isbn=978-0-387-74638-8 |lloc=Berlín, Alemanya}}
* {{ref-llibre|cognom=Jaumann |nom=Ralf|cognom2=Köhler |nom2=Ulrich |títol=''Der Mond. Entstehung, Erforschung, Raumfahrt.'' |url= |any=2009 |editorial=Fackelträger |isbn=978-3-7716-4387-4 |lloc=Colònia, Alemanya}}
* {{ref-publicació|cognom= Jolliff|nom= B.|coautors= Wieczorek, M.; Shearer, C.; Neal, C. (eds.)|títol= New views of the Moon| url = http://www.minsocam.org/msa/RIM/Rim60.html|consulta= 12 abril 2007|volum= 60|any= 2006|editorial= Min. Soc. Amer.|lloc= Chantilly, Virginia| isbn = 0-939950-72-3| doi = 10.2138/rmg.2006.60.0|pàgina= 721|exemplar= 1|publicació= Rev. Mineral. Geochem. }}
* {{ref-web|cognom= Jones|nom= E.M.|títol= Apollo Lunar Surface Journal|editor= NASA|any= 2006|url = http://www.hq.nasa.gov/office/pao/History/alsj/|consulta= 12 abril 2007}}
* {{ref-web|títol= Exploring the Moon|editor= Lunar and Planetary Institute|url = http://www.lpi.usra.edu/expmoon/|consulta= 12 abril 2007}}
* {{ref-publicació|doi=10.1098/rsta.1977.0159 |cognom=Lambeck |nom=K. |any=1977 |títol=Tidal Dissipation in the Oceans: Astronomical, Geophysical and Oceanographic Consequences |publicació = [[Philosophical Transactions of the Royal Society A]] |volum=287 |exemplar=1347 |pàgines=545–594 |bibcode=1977RSPTA.287..545L |llengua=anglès }}
*{{ref-publicació|cognom1=Lucey |nom1=P. |cognom2=Korotev |nom2=Randy L. |títol=Understanding the lunar surface and space-Moon interactions |publicació=Reviews in Mineralogy and Geochemistry |volum=60 |exemplar=1 |pàgines=83–219 |any=2006 |doi=10.2138/rmg.2006.60.2 |display-authors=2 |autor3=<Please add first missing authors to populate metadata.> |llengua=anglès }}
* {{ref-llibre|cognom=McFadden |nom=Lucy-Ann |títol=Encyclopedia of the Solar System | isbn = | url =http://books.google.com.br/books?id=G7UtYkLQoYoC&pg=PA29&dq=formation+of+the+solar+system&hl=pt-PT&sa=X&ei=SM3_UJL5IarW0QHxkIDoCQ&redir_esc=y#v=onepage&q=formation%20of%20the%20solar%20system&f=false |consulta= 4 desembre 2013|any=2007 |editorial=Academic Press |lloc=Washington|llengua=anglès|pàgines=992 }}
* {{ref-llibre|cognom= Mackenzie|nom= Dana|títol= The Big Splat, or How Our Moon Came to Be|any= 2003|editorial= John Wiley & Sons, Inc|lloc= Hoboken, New Jersey| isbn = 0-471-15057-6 }}
* {{ref-llibre|nom= Patrick |cognom= Moore |títol= On the Moon|any= 2001|editorial= Sterling Publishing Co.|lloc= Tucson, Arizona| isbn = 0-304-35469-4 }}
* {{anchor|CITEREFNeedham1986}}{{ref-llibre|cognom=Needham |nom=Joseph |títol=Science and Civilization in China, Volume III: Mathematics and the Sciences of the Heavens and Earth |url=http://books.google.com/?id=jfQ9E0u4pLAC |any=1986 |editorial=Caves Books |isbn=978-0-521-05801-8 |place=Taipei}}
* {{ref-llibre|cognom=North |nom=Gerald |títol=Observing the Moon: A modern astronomer's guide | isbn =0-521-62274-3 | url =http://books.google.com.br/books?id=L2Ul4JfVpLgC&pg=PA140&dq=moon+formation&hl=pt-BR&sa=X&ei=w9diUojyLZPM9ASZ9IG4AQ&ved=0CFUQuwUwBA#v=onepage&q=moon%20formation&f=false |consulta= 4 desembre 2013|any=2000 |editorial=[[Cambridge University Press]] |lloc=Londres|llengua=anglès|pàgines=381 }}
* {{ref-web|títol= Moon Articles|editor= Planetary Science Research Discoveries|url = http://www.psrd.hawaii.edu/Archive/Archive-Moon.html}}
* {{ref-llibre|cognom= Spudis|nom= P. D.|títol= The Once and Future Moon|any= 1996|editorial= Smithsonian Institution Press| isbn = 1-56098-634-4 }}
* {{ref-llibre|cognom= Taylor|nom= S.R.|títol= Solar system evolution|editorial= Cambridge Univ. Press|pàgina= 307|any= 1992|isbn = 0-521-37212-7}}
* {{ref-web|cognom= Teague|nom= K.|títol= The Project Apollo Archive|any= 2006|url = http://www.apolloarchive.com/apollo_archive.html |consulta= 12 abril 2007}}
* {{ref-llibre|cognom=Wlasuk |nom=Peter T. |títol=Observing the Moon | isbn =1-85233-193-3|issn=1431-9756 | url =http://books.google.com.br/books?id=TWtLIOlPwS4C&pg=PT84&dq=moon+crater+copernicus&hl=ca&sa=X&ei=AGdqUqmqCIfk9ASmgIGgAQ&ved=0CEIQuwUwBA#v=onepage&q=moon%20crater%20copernicus&f=false |consulta= 4 desembre 2013|any=2000 |editorial=Spring |lloc=|llengua=anglès|pàgines=181 }}
* {{ref-publicació|cognom1=Wieczorek |nom1=M. |títol=The constitution and structure of the lunar interior |publicació=Reviews in Mineralogy and Geochemistry |volum=60 |exemplar=1 |pàgines=221–364 |any=2006 |doi=10.2138/rmg.2006.60.3 |display-authors=1 |autor2=<Please add first missing authors to populate metadata.> |llengua=anglès }}
* {{ref-publicació|cognom= Wilhelms|nom= D.E.|títol= Geologic History of the Moon|publicació= U.S. Geological Survey Professional paper|any= 1987|volum= 1348|url = http://ser.sese.asu.edu/GHM/|consulta= 12 abril 2007}}
* {{ref-llibre|cognom= Wilhelms|nom= D.E.|títol= To a Rocky Moon: A Geologist's History of Lunar Exploration| isbn = 0-8165-1065-2 | url = http://www.lpi.usra.edu/publications/books/rockyMoon/ |consulta= 10 març 2009|any= 1993|editorial= University of Arizona Press|lloc= Tucson, Arizona}}
{{refend}}
 
== Vegeu també ==
* [[Llista de missions d'exploració de la Lluna]].
* [[Planeta#Classificacions anteriors|Anterior classificació de planeta]].
* [[Projecte A119]].
 
== Enllaços externs ==
{{wikimedia|Commons=Moon|Viccionari=Lluna|Viquidites=Lluna}}
* [http://www.xtec.cat/~rmolins1/solar/cat/lluna.htm Material didàctic sobre la Lluna] {{ca}}.
* [http://www.cosmopediaonline.com/Luna/origen.html Teories de la formació lunar] (en castellà).
* [http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/moonfact.html Fitxa tècnica de la Lluna en el lloc web de la NASA] (en anglès).
* [http://www.ibiblio.org//e-notes/VRML/Globe/Globe.htm Globus lunar tridimensional] (en anglès).
 
{{Lluna2|uncollapsed}}
{{Terra}}
{{1000 Ciència}}
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Lluna| ]]
18.886

modificacions