Iugoslàvia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 83.38.90.105 (discussió) a l'última versió de ArnauBot
Línia 55:
{{principal|Regne de Iugoslàvia}}
{{principal|Iugoslàvia durant la Segona Guerra Mundial}}
Després de la derrota dels [[Potències Centrals|imperis centrals]] a la [[Primera Guerra Mundial]], es formà el 1918 el [[Regne dels Serbis, Croats i Eslovens]]. Com a compromís i per consolidar el seu caràcter [[multiculturalitat|multicultural]], el nom de la nació fou reconegut en cada lenguallengua i grafíagrafia:
 
* [[Croat (llengua)|Croat]]: ''Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca''.
Línia 62:
* [[Macedònic]]: ''Кралство на Србите, Хрватите и Словенците''.
 
El regne es proclamà oficialment l'1 de desembre del 1918, amb la dinastia sèrbia [[Casa Reial de Karađorđević|Karađorđević]] al tron i [[Alexandre I de Iugoslàvia|Alexandre I]] (fill de [[Pere I de Sèrbia|Pere I]], '''Rei de Sèrbia''') com a primer rei i, després del [[tractat del Trianon]], foren annexats oficialment els territoris de Croàcia i del nord de l'actual Sèrbia, els quals havien format part del [[Regne d'Hongria]] durant més de nou-cents anys. A causa de la mala salut del rei serbi, el seu fill Alexandre s'ocupà des del principi del govern del país en qualitat de regent. El regne fou anomenat J'''ugoslàviaiaIugoslàvia''' (literalment, «Terra dels eslaus del Sud o Eslàvia del Sud», expressió composta de dues paraules de l'idioma serbi, ''Yug'' - «Sud» i ''Slavija'' - «Terra d'eslaus».)
 
[[Fitxer:Yugoslavia1936physical.jpg|250px|thumb|left|Regne de Iugoslàvia, 1929-1941.]]
Línia 100:
L'organització territorial del país seguí a grans línies el que acordaren les forces de resistència a l'Eix durant la guerra en diverses reunions, de manera especial el que va estipular el [[Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia]] en [[Jajce]] (1943). El 31 de gener del 1946, la nova constitució de l'RFS de Iugoslàvia establí les sis repúbliques constituents (Bòsnia, Croàcia, Eslovènia, Macedònia, Montenegro i Sèrbia.)
 
D'aquesta manera, i després d'una temptativa fallida de col·laboració amb el govern monàrquic de l'exili, el 1945 es proclama la '''República Democràtica Federal de Iugoslàvia'''. El primer presidentepresident fou [[Ivan Ribar]], i es nomenà com a Primer Ministre el líder partisà [[Josip Broz Tito]].
 
El 29 de novembre del 1946, la ''República Democràtica Federal de Iugoslàvia'' fou restablerta com a estat socialista, donant pas a modificacions en l'ordre constitucional del país. Rebé el nom de '''República Federativa Popular de Iugoslàvia''', accentuant encara més el caràcter [[socialista]] del país i introduint el sistema socioeconòmic del [[socialisme autogestionari]], que es percebé en general com una [[tercera via]] alternativa tant al dels [[Estats Units]] com al de l'[[URSS]].