Concepció Badia i Millàs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 56:
 
== Els primers anys i l'esclat artístic ==
Conxita Badia neix a [[Barcelona]] el [[14 de novembre]] de 1897, filla d'una llevadora i d'un imatger religiós. Començà a estudiar de ben petita amb un professor del barri, que l'any 1905 recomana a la família que la porti a l'Acadèmia Granados on coneixerà el seu primer Mestre: [[Enric Granados]]. Ell s'adona ràpidament del seu do per la música, i a banda de les classes de piano amb [[Frank Marshall King|Frank Marshall]], l'indueix a estudiar cant amb Rosa Culmell (esposa del compositor [[Joaquim Nin]] Castellanos). El 1908, coincidint amb l'any de la inauguració del [[Palau de la Música Catalana]], realitza amb només 11 anys els seus primers concerts, en què es mostra ja com una gran liederista. A desgrat del seu extraordinari do pel piano, [[Enric Granados]] la fa decantar pel cant. Als seus 16 anys, encisats per la seva interpretació de l'aclamada ''Cançó de la Solveig'', d'[[Edvard Grieg]], l'[[Associació Wagneriana]] li proposa el paper de Noia Flor a l'estrena al [[Palau de la Música Catalana|Palau de la Música]] de la versió de concert del ''Parsifal'' de [[Richard Wagner]] que protagonitza el tenor [[Francesc Viñas]] amb motiu del centenari del naixement del compositor. Joaquim Pena, un dels fundadors i líder de l'associació, convenç el seu pare, que la troba massa jove: "''És una artista. I li proposo cantar un paper de Noia-flor. No és exactament el que és ella, una noia i una flor?''". L'estrena té lloc el 1913 i es converteix en el seu debut professional. Durant els anys següents, el propi Granados, que pràcticament l'ha adoptat com una filla més, l'acompanya al piano en molts concerts arreu del país. Li fa estrenar les seves ''Canciones Amatorias'' (a la Sala Granados de l'[[avinguda del Tibidabo]] 18 de [[Barcelona]], el 1913), dues de les quals li dedica directament. "''Vine tu i les cançons!''", li escriu per missatger cada vegada que vol fer cantar les seves cançons o que les sentin amics seus, com [[Pau Casals]], convertint-la en el seu "''instrument vocal''". Anys després, el mateix gran Casals, que ha sentit els millors cantants del món, revelaria a [[Joan Alavedra]]: "''Quan componc per a veu femenina, sempre penso en la veu de Conxita''".<ref name="ALAVEDRA01ALAVEDRA">ALAVEDRA, Joan. "Conxita Badia: Una vida d'artista"</ref>
 
Entre altres actuacions, destaquen les seves interpretacions de les obres de Granados ''Tonadillas'', al [[Palau de la Música Catalana]] en el marc de la temporada de l'Associació de Música "da Camera" dirigida per Manel Clausells, i l’''Elegía eterna'', orquestrada i dirigida per [[Joan Lamote de Grignon]]. També canta per la institució "La dona que treballa", a petició de Narcisa Freixas, que li dedica les següents paraules: "''"A Conxita Badia, que dintre els seus setze anys ha condensat tot l'art musical que s'ha fet des que el món és món (...). Per ta veu dolça, per la teva inspiració i per la teva manera de dir... Que Déu et beneeixi!"''"<ref name="ALAVEDRA02ALAVEDRA">ALAVEDRA, Joan. "Conxita Badia: Una vida d'artista". </ref>
 
Durant aquells anys s'intensifiquen les col·laboracions i l'amistat amb els artistes contemporanis més importants del seu moment, molts dels quals van elogiar la seva veu i persona: [[Enric Morera i Viura|Enric Morera]], [[Jaume Pahissa i Jo|Jaume Pahissa]], [[Ventura Gassol]], [[Amadeu Vives]], [[Frank Marshall King|Frank Marshall]], [[Robert Gerhard]], [[Felip Pedrell]], [[Apel·les Mestres]], etc. [[Joan Lamote de Grignon]] li escriuria: "''Si mai Jesús us hagués sentit cantar la Cançó de Maria, voldria tornar a ser infant i tornar a passar el calvari per tal de sentir-se bressat al so inefable de la vostra veu''"<ref name="ALAVEDRA03ALAVEDRA"/> [[Amadeu Vives]]: "''De veu fresca i càlida, d'expressió vehement, de dicció graciosa i clara, en el seu art és d'una franquesa tota plena d'encís, d'aquell encís de les coses que assoleixen una mena de perfecció que es confon amb la naturalesa''"),<ref name="ALAVEDRA04ALAVEDRA"/> [[Apel·les Mestres]] li regala l’englantina de plata i or que havia guanyat als [[Jocs Florals]] i el braçalet de noces que li havia regalat a la seva difunta esposa i li escriu: "''Cantades per tu, les meves cançons fins semblen boniques''".<ref name="ALAVEDRA"/> [[Manuel de Falla]], que la sent per primer cop a París, escriu "''Cuantos hemos tenido la fortuna de oirle interpretar sus propias obras guardaremos siempre el recuerdo de la fuerte impresión de arte que experimentamos''".<ref name="ALAVEDRA05ALAVEDRA"/> El tenor de renom internacional [[Francesc Viñas]] li dedica el seu ''Mètode de cant'' amb les paraules "''A la més perfecta liederista que jo mai hagi sentit. Oint-la hom es pregunta: els àngels, cantarien amb tanta perfecció?''".<ref name="ALAVEDRA06ALAVEDRA"/>
 
El 24 de març de 1916, el vaixell que porta de nou cap a Barcelona Granados i la seva dona des de Nova York, on acaba d'estrenar les ''Goyescas'' a la [[Metropolitan Opera]], és enfonsat pels alemanys. En la seva darrera carta des del vaixell, dirigida a Rosa Culmell, li agraeix la manera com ha preparat la seva jove deixebla. La mort sobtada del Mestre que venerava trasbalsa Conxita. Considerada pel món musical hereva de Granados (la cèlebre Alícia de Larrocha li escriu "''A tu, que ets el més pròxim que ens queda del nostre Granados''",),<ref name="ALAVEDRA"/> cantà a tots els homenatges que se li van fer a Barcelona, Lió, Madrid, etc. Tot i el cop, Conxita segueix estudiant amb Vidal Nonell al [[Conservatori del Liceu]] i esdevé la gran liederista de l'esplendorosa vida musical que viuen [[Barcelona]] i [[Catalunya]].