Belle Époque: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Le Chateau d'eau and plaza, Exposition Universal, 1900, Paris, France.jpg|thumb|300px|L'Exposició Universal de París de 1900.]]

[[Fitxer:Figueiredo-baile-MHN.jpg|thumb|250px|''Darrer ball'', 1905. Aurélio de Figueiredo.]]

La '''''Belle Époque''''' és un període històric de progrés social, econòmic, tecnològic i polític a Europa que s'estén des de les acaballes del [[segle XIX]] al començament de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]], el [[1914]].

Aquesta expressió francesa va aparèixer després de la Primera Guerra Mundialmundial per evocar el període anterior i posterior a la depressió econòmica entre el [[1870]] i el [[1895]] conegut com la [[Gran Depressió (1873-1896)|''Gran Depressió'']].

{{cita|Ningú no creia en guerres, revolucions o daltabaixos. Radicalismes i violència semblaven impossibles en una era de la raó. [...] El segle XIX, amb el seu idealisme liberal, estava convençut d'anar pel camí dret i infal·lible vers '"el millor dels mon'mons". Hom mirava amb menyspreu les èpoques anteriors, amb les seves guerres, fams i revoltes, com si fossin temps en què la humanitat encara era menor d'edat i no prou il·lustrada.|[[Stefan Zweig]], ''El món d'ahir: memòries d'un europeu'' (Quaderns Crema, 2001)<ref>{{ref-llibre|cognom=Safont|nom=Joan|títol=Per França i Anglaterra|editorial=A Contra Vent|any=2012|isbn=9788415720010|enllaçautor=Joan Safont i Plumed |pàgina=pp. 30 – 31}}</ref>}}

Després de la [[guerraGuerra francoprussiana]], Europa visqué un llarg període de pau de quatre dècades, una era que fou molt favorable per als progressos tècnics i econòmics. Tots aquests progressos van tenir lloc sobretot a [[França]], [[Bèlgica]], [[Alemanya]], [[Itàlia]], al [[Regne Unit]] i a l'[[Imperi austrohongarès]].

AEn tot Europa, la mà d'obra s'organitzava en sindicats o en [[partit polític|partits polítics]]: és durant aquest període que apareixen els primers partits socialistes europeus, i cada cop amb més influència.

La població d'aquesta època és molt optimista quant als extraordinaris progressos tècnics. No triguen a aparèixer el [[positivisme]] i el [[cientisme]]. La ''Belle Époque'' es fa present sobretot als bulevards de les capitals europees, als cafès i cabarets, a les galeries d'art, a les sales de concerts i als salons freqüentats per una mitjana burgesia que s'aprofita del progrés econòmic.

== La ''Belle Époque'' a la França de 1879 a 1914 ==

[[París]] és una ciutat en plena urbanització i modernització, símbol de la [[França]] de la ''Belle Époque'', i és gràcies a [[Georges Eugène Haussmann|Haussmann]] que comença a adquirir cada vegada més població.

Tanmateix, cal matisar aquest positivisme, ja que hi ha a França un retard econòmic innegable deguta alscausa dels problemes demogràfics (pocs naixements, [[malthusianisme]]), estructurals (les empreses són majoritàriament petites, no hi ha gaires assalariats i l'artesania està molt lligada a una tradició que alenteix la producció), tot i les nombroses inversions a l'estranger (els emprèstits russos), i als problemes agraris (mà d'obra agrícola massa nombrosa: 40% dels actius treballen en l'agricultura, només un 32% en el sector secundari i un 28% en el terciari). Aquest retard en l'àmbit agrari es deu a petites propietats heretades durant la [[Revolució francesa|Revolució]] de la venda dels dominis del clergue, on es practica la policultura i la ramaderia extensiva: a més a més, la mecanització agrícola, tot i que ja existeix, és encara minoritària. França és, doncs, la quarta potència mundial. Del [[1871]] al [[1913]], l'índex de creixement del PIB ''per capita'' (1,4% per any) és inferior al d'[[Alemanya|d'Alemanya]] (1,7%), però superior al del [[Regne Unit]] (1,2%).