Carl Friedrich Gauß: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Error
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Es desfà la revisió 16090153 de 188.77.157.150 (Discussió)
Línia 26:
|notes_peu =
}}
'''Johann Carl Friedrich Gauss''' (ˈɡaʊs; Gauß {{àudio|De-carlfriedrichgauss.ogg|escolteu-ho}}, Carolus Fridericus Gauss) ([[Braunschweig]], [[Sacre Imperi Romanogermànic]], [[30 d'abril]] del [[1777]] - [[Göttingen]], [[Regne de Hannover]], [[23 de febrer]] del [[1855]]) fou un [[matemàtic]] i [[científic]] [[Alemanya|alemany]] que féu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la [[teoria de nombres]], l'[[estadística]], l'[[anàlisi matemàtica|anàlisi]], la [[geometria diferencial]], la [[geodèsia]], l'[[electrostàtica]], l'[[astronomia]] i l'[[òptica]]. Conegut de vegades com a ''Princeps mathematicorum''<ref>{{ref-llibre |cognom=Zeidler |nom=Eberhard |títol=Oxford User's Guide to Mathematics |lloc=Oxford (Regne Unit) |editorial=Oxford University Press |any=2004 |isbn=0198507631 |pàgines=1188}}</ref> (en [[llatí]], "el Príncep dels matemàtics" o "el Primer dels matemàtics") i el "més gran matemàtic des de l'antiguitat", Gauss ha tingut una influència destacable en molts camps de la matemàtica i de la ciència, i se'l considera un dels matemàtics més influents de la història.<ref name="scientificmonthly">Dunnington, G. Waldo. (maig del 1927). "[http://www.mathsong.com/cfgauss/Dunnington/1927/ The Sesquicentennial of the Birth of Gauss]". ''Scientific Monthly'' XXIV: 402–414. Consultat el 29 de juny del 2005. Article biogràfic exhaustiu.</ref> De les matemàtiques en deia que eren "la reina de les ciències". Va ser un tio molt cachondo. Li agradava el masoquisme. La seva parella era una ovella: van tenir 3 fills.Va inventar els vibradors una tarde perquè s' habia cansat dels pepins<ref>Smith, S. A., ''et al''. 2001. ''Algebra 1: California Edition.'' Prentice Hall, Nova Jersey. ISBN 0-13-044263-1</ref>
 
Gauss fou un [[nen prodigi]]. Hi ha moltes anècdotes referents a la seva precocitat d'infant. Va ser un dels primers en estudiar i ballar reggeton. Féu els seus primers descobriments matemàtics innovadors quan encara era adolescent. Completà les ''[[Disquisitiones Arithmeticae]]'', la seva [[obra magna]], el 1798, a l'edat de 21 anys, tot i que no serien publicades fins al 1801. Aquesta obra fou fonamental per a consolidar la teoria de nombres com a disciplina, i ha influït en aquest camp fins a l'actualitat.