Aigua: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «NANANANNANANNANANNANANNANNANANNANANNANANNANNANANNNANNANANNANANA BATMANthumb|200px|Gota d'aigua Categoria...».
m Bot: Rv. edic. de 195.77.155.63 (disc.) a vers. 16056059 de E4024 (disc.) [er:5]
Línia 1:
NANANANNANANNANANNANANNANNANANNANANNANANNANNANANNNANNANANNANANA BATMAN[[Fitxer:Water droplet blue bg05.jpg|thumb|200px|Gota d'aigua]]
L{{'}}'''aigua''' és un [[compost químic]] transparent, inodor, insípid, químicament format per [[hidrogen]] i [[oxigen]], de [[fórmula empírica]] H<sub>2</sub>O, que és el constituent majoritari de la pluja, mars, llacs, rius… L'aigua té una elevada capacitat per a dissoldre substàncies i rarament es troba com a substància pura sinó essent part d'alguna [[mescla]]. A la natura tota l'aigua es troba barrejada amb altres substàncies (sals minerals, gasos, partícules en suspensió,…). L'aigua pura es pot obtenir en el [[laboratori]] mitjançant processos de purificació, com ara la [[destil·lació]].
 
L'aigua és una [[substància]] amb una estructura química peculiar. La disposició a l'espai dels dos àtoms d'hidrogen respecte de l'àtom central d'oxigen permet la formació d'[[enllaç químic|enllaços febles]] entre [[àtoms]] d'O i d'H de molècules diferents ([[pont d'hidrogen|ponts d'hidrogen]]). Això afecta les propietats físiques de l'aigua, sobretot les temperatures de [[Fusió (canvi d'estat)|fusió]] i [[ebullició]], que són relativament altes comparades amb substàncies químiques de pes molecular similar com per exemple el [[metà]], l'[[amoníac]], l'[[età]], la seva capacitat de dissoldre substàncies polars, i la corba densitat temperatura alterada (per això el gel flota sobre l'aigua líquida).
 
Com totes les substàncies, l'aigua pot canviar d'estat. Comunament hom diu ''aigua'' per a referir-se a l'aigua en estat [[líquid]], [[gel]] o glaç per a l'aigua en estat [[sòlid]], i [[vapor]] per a l'aigua en estat [[gas]]ós. La [[temperatura de fusió]] de l'aigua, a una pressió de 1013 hPa, és de 0 °C, i la d'[[temperatura d'ebullició|ebullició]] de 100 °C (a la mateixa pressió).
 
== Propietats fisicoquímiques ==
{{Principal|Propietats de l'aigua}}
A temperatura ambient l'aigua pura és [[líquida]], inodora, insípida i incolora, tot i que adquireix una lleu tonalitat blava en grans volums, a causa de la refracció de la llum en travessar-la, ja que absorbeix amb major facilitat les longituds d'ona llarga (vermell, taronja i groc) que les longituds d'ona curta (blau, violeta), desviant lleugerament aquestes últimes, provocant que en grans quantitats d'aigua aquestes ones curtes es facin apreciables. És l'únic compost que pot estar en els tres estats (sòlid, líquid i gas) a les temperatures que es donen en la Terra. Es troba en forma líquida als mars, rius, llacs i oceans; en forma sòlida, neu o gel, als casquets polars, en els cims de les muntanyes i als llocs de la Terra on la temperatura és inferior a zero graus Celsius; i en forma de gas es troba formant part de l'atmosfera terrestre com vapor d'aigua. És el compost amb la calor latent de vaporització més alt, 540 cal/g (2,26 kJ/g) i amb la [[calor específica]] més alta després del [[liti]], 1 cal·g⁻¹·K⁻¹ (4,18 kJ·kg⁻¹·K⁻¹). Es considera fonamental per a l'existència de la vida. No es coneix cap forma de vida que tingui lloc en la seva absència completa.
 
== Distribució a la natura ==
=== L'aigua a l'Univers ===
Hom creu que gran part de l'aigua que es troba a l'[[Univers]] és un subproducte de la formació d'[[estrella|estrelles]] mitjançant el següent procés: quan neixen les estrelles, el seu naixement està acompanyat per un fort [[vent]] cap a l'exterior de materials gasosos i [[pols interestel·lar]]. Quan aquest flux de materials impacta els gasos que envolten l'estrella, les [[ona de xoc|ones de xoc]] que es creen comprimeixen i escalfen aquests gasos i, com a conseqüència, es forma aigua.<ref>[http://www.news.harvard.edu/gazette/1998/04.23/DiscoverofWater.html Discover of Water Vapor Near Orion Nebula Suggests Possible Origin of H20 in Solar System] (en anglès)</ref><ref>[http://www.jhu.edu/news_info/news/home98/apr98/clouds.html Space Cloud Holds Enough Water to Fill Earth's Oceans 1 Million Times] (en anglès)</ref><ref>[http://news.harvard.edu/gazette/1999/02.25/telescope.html Radio telescope finds water is common in universe] (en anglès)</ref> Això explicaria la presència d'aquest element als [[núvol interestel·lar|núvols interestel·lars]] de la nostra [[galàxia]], la [[Via Làctia]], i, presumiblement, de totes les altres, ja que els components que la formen (l'[[hidrogen]] i l'[[oxigen]]) es troben entre els elements més abundants de l'[[Univers]].
 
L'aigua, en forma de [[vapor d'aigua]], ha estat confirmada a les atmosferes de [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] (3,4% i grans quantitats a l'exosfera),<ref>[http://blogs.discovermagazine.com/badastronomy/2008/07/03/water-and-mercury-do-mix/ Water and Mercury do mix!] (en anglès)</ref><ref>[http://web.archive.org/web/20080707035106/http://www.planetary.org/news/2008/0703_MESSENGER_Scientists_Astonished_to.html First Flyby Also Answers 30-Year-Old Question: Yes, Mercury Has Volcanoes] (en anglès)</ref> [[Venus (planeta)|Venus]] (0,002%),<ref>[http://www.sciencedaily.com/releases/2008/12/081218094605.htm Where Did Venus's Water Go?] (en anglès)</ref><ref>[http://www.spacetoday.org/SolSys/Venus/VenusWater.html Water on Venus] (en anglès)</ref> la [[Terra]],<ref>[http://www.nasa.gov/topics/earth/features/vapor_warming.html Water Vapor Confirmed as Major Player in Climate Change] (en anglès)</ref><ref>[http://www.windows.ucar.edu/tour/link=/earth/Water/water_cycle.html Earth's Water Cycle] (en anglès)</ref> [[Mart (planeta)|Mart]] (0,03%),<ref>[http://www.lpl.arizona.edu/~sprague/planatmos/mars.html Mars Water Project] (en anglès)</ref><ref>[http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/194/4271/1339 Mars: Northern Summer Ice Cap—Water Vapor Observations from Viking 2] (en anglès)</ref> [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] (0,0004%),<ref>[http://www.cnrs.fr/cw/en/pres/compress/atmosjovienne.htm Jupiter's Atmosphere: A Direct Link between Water Vapor and Cloud Activity] (en anglès)</ref> [[Encèlad (satèl·lit)|Encèlad]] (91%)<ref>[http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/311/5766/1422 Enceladus' Water Vapor Plume] (en anglès)</ref> i als [[exoplanetes]] [[HD 189733 b]]<ref>[http://www.time.com/time/health/article/0,8599,1642811,00.html Water Found on Distant Planet] (en anglès)</ref> i [[HD 209458 b]].<ref>[http://www.space.com/scienceastronomy/070410_water_exoplanet.html Water Found in Extrasolar Planet's Atmosphere] (en anglès)</ref>
 
Pel que fa a l'aigua líquida, aquesta és present a la [[Terra]] (71% de la seva superfície)<ref>[http://www.sciencedaily.com/releases/2001/01/010111074038.htm Liquid Water At Earth's Surface 4.3 Billion Years Ago, Scientists Discover] (en anglès)</ref> i a la [[Lluna]].<ref>[http://www.spiegel.de/wissenschaft/weltall/0,1518,564911,00.html Auf dem Mond gibt es Wasser] (en alemany)</ref>
 
Quant a l'aigua sòlida o [[gel]], és present als [[casquets polars]] de la [[Terra]]<ref>[http://www.worldwatch.org/node/1673 Melting of Earth's Ice Cover Reaches New High] (en anglès)</ref> i de [[Mart (planeta)|Mart]],<ref>[http://web.archive.org/web/20030222151923/http://www.space.com/scienceastronomy/mars_ice_030213.html Mars Ice is Mostly Water: Good for Biologists, Bad for Terraformers] (en anglès)</ref><ref>[http://www.space.com/scienceastronomy/080620-phoenix-ice-update.html Proof! Water Ice Found on Mars] (en anglès)</ref> als [[satèl·lit (astronomia)|satèl·lits]] [[Tità (satèl·lit)|Tità]],<ref>[http://www.space.com/scienceastronomy/080814-am-titan-tholins.html Titan's Ice Volcanoes Might Produce Stuff of Life] (en anglès)</ref> [[Europa (satèl·lit)|Europa]]<ref>[http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/ice/ice_europa.html Ice on Europa] (en anglès)</ref><ref>[http://www.unisci.com/stories/20014/1109013.htm Europa's Ice Shell Shown To Be 3-4 Kilometers Thick] (en anglès)</ref> i [[Encèlad (satèl·lit)|Encèlad]],<ref>[http://cs.astronomy.com/asycs/blogs/astronomy/2008/12/17/enceladus-ice-tectonics-cassini-s-latest-mind-blowing-image-of-another-world.aspx Enceladus ice tectonics: Cassini’s latest mind-blowing image of another world] (en anglès)</ref><ref>[http://www.agu.org/pubs/crossref/2007/2006GL028799.shtml Convection in Enceladus' ice shell: Conditions for initiation] (en anglès)</ref> i als [[cometa|cometes]]<ref>[http://www.spacetoday.net/Summary/3243 Water ice spotted on surface of comet]</ref><ref>[http://www.spacedaily.com/reports/Comets_Contain_Key_Ingredients_For_Life_On_Earth_999.html Comets Contain Key Ingredients For Life On Earth] (en anglès)</ref> i als llocs d'on provenen (el [[Cinturó de Kuiper]]<ref>[http://web.archive.org/20041225082206/www.ifa.hawaii.edu/~jewitt/quaoar.html Crystalline Ice on Kuiper Belt Object (50000) Quaoar] (en anglès)</ref><ref>[http://encarta.msn.com/encnet/refpages/RefArticle.aspx?refid=701509040 Encarta] (en anglès)</ref> i el [[Núvol d'Oort]]).<ref>[http://www.agu.org/pubs/crossref/1993/93JE01325.shtml Thermal History of Comets during Residence in the Oort Cloud: Effect of Radiogenic Heating in Combination with the Very Low Thermal Conductivity of Amorphous Ice] (en anglès)</ref>
 
=== L'aigua i la Zona d'habitabilitat (ZHE) ===
L'existència d'aigua líquida i, en menor mesura, de les seues formes sòlides i gasoses a la [[Terra]] són de vital per al manteniment de la [[vida]] al nostre planeta i això és possible perquè es troba a la [[Zona d'habitabilitat|zona habitable]] del [[Sistema Solar]]. Si estigués una mica més a prop o més lluny del [[Sol]] (al voltant d'un 5%, equivalent a 8.000.000 de km), les condicions que permeten l'existència simultània dels tres [[estats de la matèria]] en relació a l'aigua serien molt menys probables.<ref>[http://www.daviddarling.info/encyclopedia/H/habzone.html www.daviddarling.info] (en anglès)</ref>
 
La [[gravetat]] del nostre planeta permet l'existència de l'[[atmosfera terrestre]]. En ella trobem gasos com el [[vapor d'aigua]] i el [[diòxid de carboni]], els quals causen un [[efecte hivernacle]] que ajuda a mantenir, d'una manera relativament constant, la [[temperatura]] de la superfície de la [[Terra]]. Si el nostre planeta fos més petit o tingués menor [[massa]], tindria una [[atmosfera terrestre|atmosfera]] més prima i temperatures més extremes que impossibilitarien l'acumulació d'aigua (llevat dels [[casquets polars]] com passa al planeta [[Mart (planeta)|Mart]]).<ref>[http://www.astrobio.net/news/article2476.html All Planets Possible] (en anglès)</ref>
 
L'estat de l'aigua també depèn de la [[gravetat]] d'un [[planeta]]: si un planeta és prou massiu, la seua aigua pot ésser [[sòlid]]a, fins i tot a altes temperatures, a causa de la gran [[pressió]] provocada per la [[gravetat]].<ref>[http://www.simetric.co.uk/si_water.htm www.simetric.co.uk] (en anglès)</ref>
 
== Aigua a la Terra ==
[[Fitxer:African waterfall.jpg|240px|esquerra|thumb|Una [[cascada]] a l'[[Àfrica]]]]
 
=== Origen de l'aigua ===
Un 71% de la superfície de la Terra està dominada pels oceans un total de 97,2% d'aigua. El 0,008% són llacs; el 0,62% són aqüífers; el 2,15% són els dos pols de la terra; el 0,0001% són rius; el 0,001% pertanya a l'atmosfera; el 0,005% és la humitat del terra acumulada; el 0,008% mars interiors.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rohli |nom=Robert V. |cognom2=Vega |nom2=Anthony J. |títol=Climatology |url=http://books.google.cat/books?id=WhtZKBCv7NMC&pg=PA105&dq=Earth+71%25+of+surface+water&hl=ca&ei=PvT4TcvVBcPItAamlJiKCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFoQ6AEwCTgK#v=onepage&q=Earth%2071%25%20of%20surface%20water&f=false |llengua=anglès |editorial=Jones & Bartlett Learning |data=2011 |pàgines=p.105 |isbn=0763791016 }}</ref>
 
Els científics pensen que els constituents químics de l'aigua ([[oxigen]] i [[hidrogen]]) han d'haver existit en el núvol primitiu que donà origen al nostre [[Sistema Solar]], fa aproximadament 4.500 milions d'anys. El jove Sistema Solar estava ple de desferres estel·lars i, quan molts d'aquests trossos de material planetari toparen contra el nostre planeta, van poder iniciar un procés en el qual l'[[hidrogen]] i l'[[oxigen]] congelats es vaporitzaren, lliurant-se així en l'[[atmosfera terrestre]].
 
Un cop que tots dos elements van estar presents a la Terra. L'[[hidrogen]] és un element fàcilment oxidable i s'uneix amb l'oxigen. Quan l'[[oxigen]] i l'hidrogen es combinen en proporcions adequades (un àtom d'oxigen per cada dos d'hidrogen) pre formar la molècula d'aigua. Hi ha certa evidència que dóna suport a aquesta teoria. És sabut que les roques del [[mantell terrestre]] contenen aigua en una bona proporció. En la superfície del nostre planeta, les emissions volcàniques contenen una gran quantitat de [[vapor d'aigua]]. Alguns [[científic]]s afirmen que aquesta addició d'aigua a l'[[atmosfera terrestre]] pot encara arribar a ésser més gran, en la mesura que els volcans lliurin més [[vapor d'aigua]] en l'aire.
 
Existeix una teoria més recent que suggereix que una bona part de l'aigua terrestre pot haver estat portada pels [[cometa|cometes]] que foren capturats per la [[gravetat]] terrestre, i que acabaren per impactar contra el nostre planeta. És un fet comprovat que, durant tota la seva història, el planeta en el qual vivim ha sofert col·lisions de meteorits en repetides ocasions. Els [[meteorit]]s, a causa de la gran quantitat d'[[energia]] de moviment que posseeixen, es vaporitzen completament en l'impacte; d'aquesta manera, van poder injectar [[hidrogen]] i [[oxigen]] a l'atmosfera terrestre.
 
Com ha ocorregut en moltes ocasions al llarg de la història de la ciència, l'origen vertader de l'aigua en la Terra probablement té a veure amb ambdues idees. Com que els processos ja referits no s'exclouen mútuament, tots dos poden ser responsables de l'aigua que existeix actualment a la [[Terra]].
 
La [[Terra]] fou un lloc extremadament calent, de manera que la seva atmosfera va poder contenir una quantitat més gran de vapor d'aigua. Però eventualment el nostre planeta va anar refredant-se i el vapor començà a condensar-se. Fou així com la Terra experimentà la tempesta més intensa de la seva història. Des de llavors, l'aigua que posseeix el nostre planeta ha estat la mateixa, i s'ha ciclat de la terra a l'aire i a l'inrevés una vegada i una altra durant més de 3.000 milions d'anys.
 
=== Importància i distribució ===
[[Fitxer:COLLECTIE TROPENMUSEUM Twee waterdraagsters uit West-Flores TMnr 10005923.jpg|thumb|Aiguaderes amb recipients de fusta a l'illa [[Flores (Indonèsia)]], principis del segle XX ]]
L'aigua és fonamental per a totes les formes de vida coneguda. Els humans consumeixen aigua potable. Els recursos naturals s'han tornat escasos amb la recent població mundial i llur disposició en diverses regions habitades és la preocupació de moltes organitzacions governamentals.
 
L'aigua cobreix 3/4 parts (71%) de la superfície de la [[Terra]], tot i l'àrea per la qual s'estén, la hidrosfera terrestre és comparativament bastant escassa, per donar un exemple citat per [[Jacques Cousteau]]: si se submergís una bola de billar en aigua i se'n tragués la pel·lícula d'humitat que quedaria immediatament després de ser treta, seria proporcionalment major que la de tots els oceans. Tot i ser una substància tan abundant, només suposa el 0,022% de la massa de la [[Terra]]. Es pot trobar aquesta substància en pràcticament qualsevol lloc de la [[biosfera]] i en els tres estats d'agregació de la matèria: [[sòlid]], [[líquid]] i [[gas]].
 
El 97% és [[aigua salada]], la qual es troba principalment en els oceans i mars; només el 3% del seu volum és dolça. D'aquesta última, un 1% està en estat líquid, component els rius i [[llac]]s. El 2% restant es troba en estat sòlid en capes, camps i plataformes de gel o [[banquisa|banquises]] en les latituds properes als pols. Fora de les [[regió polar|regions polars]] l'[[aigua dolça]] es troba principalment en [[aiguamoll]]s i, subterràniament, en aqüífers. Cap al [[1970]] es considerava ja que la meitat de l'[[aigua dolça]] del planeta [[Terra]] estava contaminada.
 
L'aigua representa entre el 50 i el 90% de la massa dels éssers vius (aproximadament el 75% del cos humà és aigua; en el cas de les [[alga|algues]], el percentatge oscil·la el 90%).
 
A la superfície de la [[Terra]] hi ha uns 1.400.000.000 km³ d'aigua que es distribueixen de la següent forma:<ref>(en anglès) PhysicalGeography.net, ''[http://www.physicalgeography.net/fundamentals/8b.html The Hydrologic Cycle]''</ref>
* 1.370.000.000 km³ (97,2%) són [[aigua de mar]].
* 40.000.000 km³ (2,8%) són [[aigua dolça]].
** 25.000.000 km³ (1,8%) en forma de [[gel]].
** 13.000.000 km³ (0,96%) com aigua subterrània.
** 250.000 km³ (0,02%) en [[llac]]s i [[riu]]s.
** 13.000 km³ (0,001%) com [[vapor d'aigua]].
 
A aquestes quantitats s'hi ha de sumar la que forma part de la composició del [[mantell terrestre]], la zona terrestre que representa un 84% del volum planetari. Part d'aquesta aigua arriba a la superfície després de separar-se de les masses subterrànies de magma (aigua juvenil) o en forma de [[vapor]], juntament amb d'altres volàtils, durant les [[erupció volcànica|erupcions volcàniques]]. Aquest procés, que anomenem desgasificació del [[mantell terrestre|mantell]], compensa permanentment, i ho farà mentre no pari la dinàmica interna planetària, la pèrdua d'aigua per [[fotòlisi]] en l'alta atmosfera; allà, els [[àtoms]] d'[[hidrogen]] alliberats tendeixen a perdre's en l'espai exterior. El dia que el planeta no contingui ja [[calor]] suficient per a mantenir la [[Placa tectònica|tectònica de plaques]] i el [[vulcanisme]], aquesta pèrdua progressiva acabaria per convertir la seva superfície en un [[desert]] universal.
 
=== Cicle de l'aigua ===
{{AP|Cicle de l'aigua}}
<gallery mode="packed-hover">
Thomas_Bresson_-_Creation-goutte-eau-redim_(by).jpg|Seqüència de la formació d'una gota d'aigua en una [[estalactita]], en les fortificacions subterrànies de defensa prop de [[Belfort]]
</gallery>
El cicle de l'aigua, conegut formalment com a cicle hidrològic, intenta explicar al continu intercanvi d'aigua dins de la hidrosfera, entre l'atmosfera, l'aigua superficial i subterrània i els organismes vius. L'aigua canvia constantment la seva posició d'una a una altra part del cicle d'aigua, implicant bàsicament els següents processos físics: evaporació dels oceans i altres masses d'aigua i transpiració dels éssers vius (animals i plantes) cap a l'atmosfera, precipitació, originada per la condensació de vapor d'aigua, i que pot adaptar múltiples formes, escolament, o moviment de les aigües superficials cap als oceans.
 
L'energia del sol escalfa la terra, generant corrents d'aire que fan que l'aigua s'evapori, pugeu per l'aire i es condensi en altes altituds, per a després caure en forma de pluja. La major part del vapor d'aigua que es desprèn dels oceans torna als mateixos, però el vent desplaça masses de vapor cap a la terra ferma, en la mateixa proporció en què l'aigua es precipita de nou des de la terra cap als mars (uns 45.000 km ³ anuals). Ja en terra ferma, l'evaporació de cossos aquàtics i la transpiració d'éssers vius contribueix a incrementar el total de vapor d'aigua en altres 74.000 km ³ anuals. Les precipitacions sobre terra ferma-amb un valor mitjà de 119.000 km³ anuals-poden tornar a la superfície en forma de líquid-com pluja-, sòlid-neu o calamarsa-, o de gas, formant boires o boires. L'aigua condensada present en l'aire és també la causa de la formació de l'[[arc de Sant Martí]]: La refracció de la llum solar en les minúscules partícules de vapor, que actuen com múltiples i petits prismes. L'aigua d'escorrentia sol formar conques, i els cursos d'aigua més petits solen unir formant rius. El desplaçament constant de masses d'aigua sobre diferents terrenys geològics és un factor molt important en la conformació del relleu. A més, en arrossegar minerals durant el desplaçament, els rius compleixen un paper molt important en l'enriquiment del sòl. Part de les aigües d'aquests rius es desvien per al seu aprofitament agrícola. Els rius desemboquen al mar, dipositant els sediments arrossegats durant el seu curs, formant deltes. El terreny d'aquests deltes és molt fèrtil, gràcies a la riquesa dels minerals concentrats per l'acció del curs d'aigua. L'aigua pot ocupar la terra ferma amb conseqüències desastroses: Les inundacions es produeixen quan una massa d'aigua supera els seus marges habituals o quan comuniquen amb una massa gran-com el mar-de forma irregular. D'altra banda, i encara que la manca de precipitacions és un obstacle important per a la vida, és natural que periòdicament algunes regions pateixen sequeres. Quan la sequedat no és transitòria, la vegetació desapareix, alhora que s'accelera l'erosió del terreny. Aquest procés es denomina [[desertització]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Amigó |nom=Josep M. |cognom2=Ochando Gómez |nom2=Luis E. |títol=Geologia i química del cosmos i de la Terra |url=http://books.google.cat/books?id=wvJtHCIIUYcC&pg=PA429&dq=proc%C3%A9s+de+desertitzaci%C3%B3&hl=ca&sa=X&ei=HeOTUd7wA6nF7AbE5ICQDw&ved=0CEgQ6AEwBQ#v=onepage&q=proc%C3%A9s%20de%20desertitzaci%C3%B3&f=false |llengua=castellà |editorial=Universitat de València |data=2002 |pàgines=429 |isbn=8437052645}}</ref>
 
== Efectes sobre la vida ==
 
=== Formes de vida aquàtiques ===
[[Fitxer:Blue Linckia Starfish.JPG|240px|right|thumb|Exemple de [[biodiversitat]] a la [[Gran Barrera de Corall]].]]
[[Fitxer:Diatoms through the microscope.jpg|240px|right|thumb|[[Fitoplàncton]] marí ([[diatomea|diatomees]]) de l'[[Antàrtida]].]]
[[Fitxer:Oasis in Lybia.JPG|240px|right|thumb|Un [[oasi]] a [[Líbia]]]]
Les primeres formes de vida a la [[Terra]] van aparèixer a l'aigua<ref>[http://www.cite-sciences.fr/english/ala_cite/expositions/eau_pour_tous/eau_origine_vie.php?rub=planete_bleue&ss_rub=30 Water at the origin of life] (en anglès)</ref> i, les masses d'aigua del planeta contenen [[vida]]: gairebé tots els [[peixos]] viuen exclusivament a l'aigua i hi ha molts tipus de [[mamífer aquàtic|mamífers aquàtics]], com ara [[dofí|dofins]] i [[balena|balenes]], que fan de manera semblant. Quant als [[amfibi]]s, aquests passen part de llurs vides a l'aigua i d'altres a terra. I pel que fa a les [[planta|plantes]] aquàtiques com les [[alga|algues]], aquestes creixen a l'aigua i són la base d'alguns [[ecosistema|ecosistemes]] submarins. A més, el [[plàncton]], el qual només es troba a l'aigua (sigui aquesta [[aigua dolça|dolça]], salabrosa o [[aigua de mar|marina]]) és, generalment, la base de la [[cadena alimentària]] aquàtica.<ref>[http://www.ftexploring.com/me/pyramid.html Energy Pyramids and Food Chains] (en anglès)</ref>
 
La majoria dels animals aquàtics han d'obtenir [[oxigen]] de l'aigua per sobreviure i ho fan de diverses maneres: així, els [[peixos]] tenen [[brànquia|brànquies]] en lloc de [[pulmó|pulmons]] (tot i que n'hi ha de [[peixos pulmonats|pulmonats]] que tenen dos pulmons i brànquies molt reduïdes). En canvi, els [[mamífer aquàtic|mamífers aquàtics]] ([[dofí|dofins]], [[balena|balenes]], [[llúdria|llúdries]] i [[foca|foques]], entre d'altres) necessiten pujar a la superfície de manera periòdica per respirar aire. Pel que es refereix a les formes de vida més petites, aquestes són capaces d'absorbir l'[[oxigen]] a través de llurs [[pell]]s.<ref>[http://www.marinebio.org/Oceans/StructuresAdaptations.asp The Structures and Adaptations to Marine Living] (en anglès)</ref>
 
== Efectes sobre la civilització de les [[societat|societats humanes]] ==
Les [[civilització|civilitzacions]] han florit al voltant dels principals [[riu]]s i vies navegables. Així, [[Mesopotàmia]], l'anomenat bressol de la civilització, es troba entre els grans rius [[Tigris]] i [[Eufrates]], mentre que l'[[Antic Egipte]] depenia totalment del [[riu Nil]]. Grans [[Àrea metropolitana|metròpolis]] actuals com a [[Rotterdam]], [[Londres]], [[Mont-real]], [[París]], [[Nova York]], [[Buenos Aires]], [[Xangai]], [[Tòquio]], [[Xicago]] o [[Hong Kong]] deuen el seu èxit, en part, a la seua fàcil accessibilitat a través de l'aigua i, per consegüent, a l'expansió del [[comerç]]. Indrets amb [[port]]s protegits com a [[Singapur]] han prosperat per la mateixa raó. En canvi, llocs com l'[[Àfrica del Nord]] i l'[[Orient Mitjà]], on l'aigua és més escassa, l'accés a l'aigua potable ha estat i és un condicionant important en el desenvolupament humà.<ref>[http://www.fao.org/newsroom/en/focus/2006/1000252/article_1000254en.html The Near East and North Africa: growing demand, limited resources] (en anglès)</ref><ref>[http://web.worldbank.org/WBSITE/EXTERNAL/TOPICS/EXTWAT/0,,contentMDK:21634952~menuPK:4708988~pagePK:210058~piPK:210062~theSitePK:4602123,00.html El Banc Mundial] (en anglès)</ref>
 
== Recursos hídrics ==
L'aigua potable és insuficient per garantir l'abastiment de tota la [[població]], sobretot per una mala gestió d'aquest recurs anomenat "l'or blau". La [[contaminació]] i la [[pressió demogràfica]] són els factors que fan disminuir l'aigua disponible.
 
Les solucions passen per un millor aprofitament, estalviant aigua en l'ús domèstic i els [[conreu]]s, planejant millor la [[hidrografia]] del territori i arribant a acords per eliminar els conflictes per l'accés a [[riu]]s i [[pou]]s. La [[dessalinització]] de l'[[aigua de mar]] sorgeix com a alternativa a mitjà termini.
 
== Usos industrials ==
L'accidentada geografia catalana ha afavorit una gran diversitat en les formes d'explotar els recursos hídrics al llarg de la història: Des de fonts locals com ara els [[pou]]s, [[Mina (enginyeria)|mines]] i [[deu d'aigua|deus]], passant per l'abastament a partir de les [[Riera|rieres]], i fins a l'ús de grans infraestructures artificials com són els [[Canal hidràulic|canals]] (per exemple els de [[Canal de la Dreta de l'Ebre|l'Ebre]] i l'[[Canal d'Urgell|Urgell]]).<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; p. 17; entrada: "aigües"; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6 </ref>
 
Al segle [[XII]] la compilació dels [[Usatges de Barcelona]] va recollir la llei fins llavors no escrita que les aigües no tenien propietari sinó que eren de '''potestat pública'''. El comte-rei s'autoatorgava, doncs, la potestat de cedir i retirar l'[[usdefruit]] de les aigües catalanes; però al mateix temps els [[senyors feudals]] no ho van acceptar de bon grat i li disputaven aquest dret fent-ne ús a les seves terres. En qualsevol cas l'usdefruit se cedia mitjançant un contracte d'[[emfiteusi]] pel qual el beneficiari passava a pagar un cens anual.<ref name="Diccionari"/> La majoria de casos es tractava de recs per regar [[Hort|hortes]] o per fer funcionar [[Molí|molins]] (sobretot [[molí fariner|fariners]], però també [[molí paperer|paperers]]). La seva importància financera era tal que, per exemple, el [[rec comtal]] de [[Barcelona]] i tots llurs molins eren la principal font d'ingressos de la monarquia catalana a la ciutat.<ref name="Diccionari"/>
 
Posteriorment durant la [[revolució industrial]] catalana al segle [[XIX]] va sorgir el model de [[colònia industrial]] a la vora dels rius, especialment [[colònia tèxtil|colònies tèxtils]]. Les fàbriques utilitzaven la força de l'aigua per moure centenars de màquines filadores i teixidores a partir d'un complex mecanisme d'eixos i politges. Un dels avantatges d'aquest model era que no necessitava la màquina de vapor per funcionar i per tant s'estalviava el car consum de [[carbó]] importat.
 
== Tractament i contaminació ==
 
=== Contaminació de l'aigua ===
{{AP|Contaminació de l'aigua}}
L'estat natural de l'aigua pot ser afectat per processos naturals; per exemple: els [[Sol (geologia)|sòl]]s, les roques, alguns [[insecte]]s i [[excrement]]s d'animals. Una altra forma com es pot canviar el seu estat natural és artificialment, fundamentalment, per causes humanes; per exemple: amb substàncies que canvien el [[pH]] i la [[salinitat]] de l'aigua, produïdes per activitats mineres. La [[contaminació]] de l'aigua ocorre quan aquestes alteracions produeixen canvis en les propietats de les aigües que resulten pol·luïdes que no poden ser remeiades de forma natural pels éssers vius que hi viuen i que provoquen alteracions en aquestes poblacions residents i aquells organismes que se n'aprofiten. L'origen més freqüent de contaminació és degut a l'acció humana sobretot en aquelles comunitats que no disposen de desguassos, sistemes de [[clavegueram]] ni [[depuració de l'aigua]] o deficients processos de recollida i emmagatzematge de desfetes; i llençar escombraries i aigües fecals als rius propers.
 
Una altra causa és l'excés de nutrients: [[fertilitzant]]s vessats en aigua, especialment els compostos per [[fòsfor]] i els seus derivats, fan que originin algues en excés, impedint l'entrada de llum solar al [[llac]], i la mort dels [[peixos]]. Substàncies tòxiques, com els metalls pesants ([[plom]] i [[cadmi]]), generen bioacumulació. Els residus urbans (aigües negres o aigües servides), que contenen [[excrement]]s, també generen contaminació.
 
== Necessitat de polítiques proteccionistes ==
{{AP|Aigua virtual}}
[[Fitxer:Consumo de agua.jpg|thumb|250px|Tendències del consum i l'evaporació d'aqüífers durant l'últim segle.]]
[[Fitxer:Access to drinking water in third world.svg|thumb|250px|Aproximació de la proporció de persones en els [[País en desenvolupament|països en desenvolupament]] amb accés a aigua potable des de 1970 al 2000.]]
 
La política de l'aigua és la [[política]] dissenyada per assignar, distribuir i administrar els recursos hídrics i l'aigua.<ref>Park (2007), pàg.219</ref> La disponibilitat d'aigua potable [[per capita]] ha anat disminuint a causa de diversos factors com la contaminació, la sobrepoblación, el [[reg]] excessiu, el mal ús<ref>Swain (2004), pàg.4</ref> i el creixent ritme de consum.<ref>[http://maps.grida.no/go/graphic/trends_in_water_consumption_and_evaporation Tendències en el consum humà i industrial d'aigua, i la seva relació el ritme de l'evaporació de les reserves]. Estudi d'Igor A. Shiklomanov, Institut Hidrològic Estatal (SHI, Sant Petersburg) i Unesco, París, 1999. 1999.</ref> Per aquesta raó, l'aigua és un recurs estratègic per al món i un important factor en molts conflictes contemporanis.<ref>Sobre la relació entre aigua i guerra, vegeu [http://www.unesco.org/courier/2001_10/sp/doss01.htm ''La improbable guerra de l'aigua''], entrevista al geògraf nord-americà Aaron Wolf, informe de la Unesco, octubre de 2001.</ref> Indubtablement, l'escassetat d'aigua té un impacte en la salut<ref>[http://www.pri.org/health/global-Health/polluted-water-pakistan.html ''Milions de malalts per la falta d'aigua neta a Pakistan''], en Public Radio International (en anglès). Consultat el 26 d'abril de 2009.</ref> i la biodiversitat.<ref>[http://www.sciencedaily.com/releases/2008/05/080507133330.htm ''Biodiversitat: Està en l'aigua''], article que exposa la relació entre precipitacions, corrents d'aigua i biodiversitat. En www.sciencedaily.com, consultat el 27 d'abril de 2009.</ref> A la [[Unió Europea]], la [[Directiva marc de l'aigua]] regeix des del 2000 un projecte ambiciós de protecció de l'aigua.
 
Des de 1990, 1,6 mil milions de persones tenen accés a una font d'aigua potable.<ref>{{ref-web |url=http://mdgs.un.org/unsd/mdg/resources/static/products/progress2008/mdg_report_2008_en.pdf#page=44|títol=mdgs.un.org<!--Títol generat per bot-->|consulta=19 de juliol de 2012}}</ref> S'ha calculat que la proporció de gent als països desenvolupats amb accés a [[aigua segura]] ha millorat del 30% en 1970<ref name=lomborg>Björn Lomborg (2001), ''The Skeptical Environmentalist'' (Cambridge University Press), ISBN 0-521-01068-3, [http://www.lomborg.com/dyn/files/basic_items/69-file/skeptenvironChap1.pdf p. 22]</ref> al 71% en 1990, i del 79% en el 2000 al 84% en el 2004. Es pronostica que aquesta tendència seguirà en la mateixa adreça els anys vinents.<ref name=UN>[http://mdgs.un.org/unsd/mdg/resources/static/products/progress2008/mdg_report_2008_en.pdf#page=44 MDG Report 2008]</ref> Un dels [[Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni]] (ODM) dels països membres de les Nacions Unides és reduir al 50% la proporció de persones sense accés sostenible a fonts d'aigua potable i s'estima que la meta serà aconseguida en el 2015.<ref>{{ref-web | url=http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/pdf/mdgoverviewspanish.pdf | títol=Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni | consulta=[[21 d'abril]] | anyacceso=2009 | autor=Reunió d'Alt Nivell, Nacions Unides | data=[[25 de setembre]] | any=2008 | mes=setembre |editor=Nacions Unides | pàgines=2 | llengua=espanyol }}</ref> L'ONU pronostica que la despesa necessària per complir dita objectiva serà d'aproximadament 50 a 102 mil milions de dòlars.<ref>{{ref-web | url=http://www.unep.org/ourplanet/imgversn/144/herfkens.html | títol=Washing away poverty | consulta=29 d'abril | anyacceso=2009 | autor= | último=Herfkens | primero=Eveline | enllaçautor= | coautors= | data= | any= | mes= | format= | obra= | pàgines= | llengua=anglès | doi= | arxiuurl= | citació=}}</ref>
 
Segons un informe de les [[Nacions Unides]] de l'any 2006, «a escala mundial existeix suficient aigua per a tots», però l'accés ha estat obstaculitzat per la corrupció i la mala administració.<ref>UNESCO. (2006). [http://unesdoc.unesco.org/images/0014/001444/144409e.pdf Water, a shared responsibility. The United Nations World Water Development Report 2].</ref>
 
En l'[[Informe sobre el Desenvolupament dels Recursos Hídrics al Món|Informe de la Unesco sobre el Desenvolupament dels Recursos Hídrics al Món]] (WWDR, 2003) del seu [[Programa Mundial d'Avaluació dels Recursos Hídrics]] (WWAP) prediu que en els vint anys vinents la quantitat d'aigua disponible per a tots disminuirà al 30%; en efecte, el 40% de la població mundial té insuficient aigua potable per a la higiene bàsica. Més de 2,2 milions de persones van morir en l'any 2000 a conseqüència de malalties transmeses per l'aigua (relacionades amb el consum d'aigua contaminada) o [[sequera]]s. En el 2004 l'organització sense ànim de lucre [[WaterAid]], va informar que cada 15 segons un nen mor a causa de malalties relacionades amb l'aigua que poden ser previngudes<ref>En [http://www.midcoastwater.com.au/site/index.cfm?display=83592 www.midcoastwater.com.au], referència original [http://www.wateraid.org/international/about_us/oasis/springsummer_06/4111.asp aquí]. Consultat el 26 d'abril de 2009.</ref> i que usualment es deuen a la falta d'un sistema de [[tractament d'aigües residuals]].
 
Aquestes són algunes de les organitzacions que donen suport a la protecció de l'aigua: [[International Water Association]] (IWA), [[WaterAid]], [[Water 1st]], i [http://www.awra.org/ American Water Resources Association.] També existeixen diversos convenis internacionals relacionats amb l'aigua com: la [[Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació]] (CNULD), el [[Conveni Internacional per prevenir la contaminació pels Bucs]], la [[Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del mar]], i el [[Conveni de Ramsar]]. El [[Dia Mundial de l'Aigua]] se celebra el [[22 de març]]<ref>[http://www.derf.com.ar/despachos.asp?cod_donis=67879 ''Sota senyals ombrívols, a Mèxic IV Fòrum Mundial de l'aigua], Agència Federal de Notícies (DERF), 15 de març de 2006. Consultat el 22 d'abril de 2009</ref> i el [[Dia Mundial de l'Oceà]] se celebra el [[8 de juny]].
 
== Simbolisme de l'aigua ==
[[Fitxer:Molecule water.jpg|thumb|Representació d'una molècula d'aigua.]]
L'aigua presenta un simbolisme molt complex a les diferents cultures, sovint lligat a la idea de neteja. Al [[cristianisme]], per exemple, s'usa durant el [[baptisme]] per netejar el [[pecat original]] amb l'aigua beneïda. A l'[[Islam]] les ablucions són necessàries abans de començar a pregar i es renta el cos dels morts. Molts [[rius]] tenen caràcter sagrat, com per exemple el [[Nil]] a [[Egipte]] o el [[Ganges]] a l'[[Índia]].
 
És un dels quatre [[elements clàssics]] juntament amb el [[foc]], l'[[aire]] i la [[terra]]. En molts mites, l'aigua estava a l'origen de la vida (Ex.: al [[Gènesi]], quan Déu separa les aigües del cel i de la Terra, en un ressò dels mites de l'[[antiga Mesopotàmia]], per exemple).
 
== Religió, filosofia i literatura ==
[[Fitxer:Hindu water ritual.jpg|thumb|225px|Cerimònia hinduista de purificació amb aigua en l'estat de [[Tamil Nadu]], [[Índia]].]]
L'aigua és considerada com un element purificador en la majoria de religions. Algunes de les doctrines religioses que incorporen el ritual de rentat o [[Ablució|ablucions]] són: el [[cristianisme]], l'[[hinduisme]], el [[moviment rastafari]], l'[[islam]], el [[sintoisme]], el [[taoisme]] i el [[judaisme]]. Un dels sagraments centrals del cristianisme és el [[baptisme]] i el qual es realitza mitjançant la [[immersió]], [[aspersió]] o [[afusió]] d'una persona en l'aigua. Aquesta pràctica també s'executa en altres religions com el judaisme on és denominada [[mikve]] i en el [[sikhisme]] on pren el nom de [[Amrit Sanskar]]. Així mateix, en moltes religions incloent el judaisme i l'islam es realitzen banys rituals de purificació als morts en l'aigua. Segons l'islam, les cinc oracions al dia (o [[pregària salat|salat]]) han de dur-se a terme després d'haver rentat certes parts del cos usant aigua neta o [[abdest]]; no obstant això, en cas que no hi hagués aigua neta es realitzen ablucions amb pols o sorra les quals són denominades [[tayammum]]. En el sintoísme l'aigua és emprada en gairebé tots els rituals per purificar una persona o un lloc, com és el cas del ritual [[misogi]]. L'aigua és esmentada 442 vegades en la [[Nova Versió Internacional]] de la [[Bíblia]] i 363 vegades en la [[Bíblia del rei Jacob]]: Pedro 2:3-5 estableix, «''Aquests ignoren voluntàriament que en el temps antic van ser fets per la paraula de Déu els cels i també la terra, que prové de l'aigua i per l'aigua subsisteix''».<ref>[http://www.biblegateway.com/passage/?book_aneu=68&chapter=3&version=61#és-RVR1995-30530 Pedro 2:3-5]</ref>
 
Alguns cultes empren aigua especialment preparada per a propòsits religiosos, com l'[[aigua beneïda]] d'algunes [[Denominació cristiana|denominacions cristianes]] o el [[amrita]] en el sikhisme i l'hinduisme. Moltes religions també consideren que algunes fonts o [[cos d'aigua|cossos d'aigua]] són sagrats o almenys afavoridors; i alguns exemples inclouen: la ciutat de [[Lorda (Alts Pirineus)|Lorda]] d'acord amb el [[Església catòlica|catolicisme]], el [[riu Jordà]] (almenys simbòlicament) en algunes esglésies cristianes, el [[pou de Zamzam]] en l'islam, i el riu [[Ganges]] en l'hinduisme i altres cultes de la regió. Molts etnólegs, com [[James George Frazer|Frazer]], han subratllat el paper purificador de l'aigua.<ref>''"En un lloc de Nova Zelanda (sic), quan se sentia la necessitat d'una expiació dels pecats, se celebrava una cerimònia en la qual es transferien tots els pecats de la tribu a un individu; una tija de falguera prèviament lligada a una persona se submergia amb ell en el riu, es deslligava allí i se li deixava anar surant cap al mar, portant-se els pecats."'' FRAZER, J.G., ''La branca daurada: màgia i religió'', Fons de Cultura Econòmica, 1994, Mèxic, pàg. 613.</ref>
 
Usualment es creu que l'aigua té poders espirituals. En la [[mitologia cèltica]], [[Sulis]] és la [[deessa]] de les aigües termals; en l'hinduisme, el Ganges és personificat per una deessa, i segons els textos [[Veda|Vedes]] la deessa hindú [[Sárasuati]] representa al riu del mateix nom. L'aigua és també en el [[vishnuísme]] un dels cinc elements bàsics o [[mahbhta]], entre els quals consten: el foc, la terra, l'espai i l'aire. Alternativament, els déus poden ser considerats patrons de fonts, rius o llacs. De fet, en la mitologia grega i romana, [[Peneu (mitologia)|Peneu]] era el déu ric, un dels tres mil rius o de vegades inclòs entre les tres mil [[Oceànides]]. En l'islam l'aigua no és només la font de vida, però cada vida està composta d'aigua: «''I que traiem de l'aigua a tot ser vivent?''».<ref>[[Azora]] de [[Al-Anbiya]] 21:30</ref><ref>Cortès, pàg.307</ref>
 
Quant a la [[filosofia]], podem trobar a [[Tales de Milet]], un dels set [[savis grecs]], que va afirmar que l'aigua era la substància última, el [[Arjé]], del cosmos, d'on tot està conformat per l'aigua. [[Empèdocles]], un filòsof de l'antiga Grècia, sostenia la hipòtesi que l'aigua és un dels quatre [[elements de l'antiguitat|elements clàssics]] al costat del [[foc]], la [[Terra (element)|terra]] i l'[[Aire (element)|aire]], i era considerada la substància bàsica de l'Univers o [[ylem]]. Segons la [[teoria dels quatre humors]], l'aigua està relacionada amb la [[flegma]]. En la [[Filosofia xinesa|filosofia tradicional xinesa]] l'aigua és un dels [[Wu Xing|cinc elements]] al costat de la terra, el foc, la fusta, i el metall.
 
L'aigua també exerceix un paper important en la literatura com a símbol de purificació. Alguns exemples inclouen a un riu com l'eix central on es desenvolupen les principals accions, com és el cas de la novel·la “[[Mentre agonitzo]]” de [[William Faulkner]] i l'ofegament d'Ofelia en “[[Hamlet]]”.
 
== Articles relacionats ==
* [[Aigua (element)]]
* [[Depuradora]]
* [[Aigua pesant]]
* [[Aigua dura]]
* [[Nefelometria]]
* [[Aigua a la Lluna]]
* [[Motor d'aigua]]
* [[Pruïja aquagènica]]
* [[Matèria orgànica dissolta]]
 
== Referències ==
{{referències|2}}
 
== Bibliografia ==
{{refbegin|2}}
* Abril Janer, M.; Maluquer-Margalef; SCEA: L'aigua. Informació bàsica i recursos educatius. Pantogràfica Balear, 1999
* Arrojo, Pedro: "El Plan hidrológico nacional: un desencuentro con la historia", a Ecología Política 20. Ed. Icaria, Barcelona, 2001
* [[CCOO]]: L'aigua i la indústria a Catalunya. CONC. Secretaria de Política Sectorial i Medi Ambient. Barcelona, 1995
* Equipo Huerto Alegre: El agua en Granada. Guía de aprovechamiento didáctico. [[Ajuntament de Granada]], 1994
* European Environment Agency. (2007). Climate change and water adaptation issues (EEA briefing). [[Copenhaguen]] ([[Dinamarca]]), European Environment Agency: 4.
* Footitt, A., M. McKenzie, P. Kristensen, A. Leipprand, T. Dworak, R. Wilby, J. Huntington, J. van Minnen, R. Swart, A.Jol i M.M. Hedger (2007). Climate change and water adaptation issues (EEA technical report). [[Copenhaguen]] ([[Dinamarca]]), European Environment Agency: 114.
* Gleick, Peter H.: The World's Water: The Biennial Report on Freshwater Resources. [[Washington D.C.]], [[Estats Units]]: Island Press. 10 de novembre de 2006 ISBN 978-1-59726-105-0.
* Gómez, A.; Gómez, J. y Gillamón, V.: L'aigua com a recurs. Ed. Graó de Serveis Pedagógics, Barcelona, 1995
* González, José A. y Malpica, Antonio (Coord.): El agua, mitos, ritos y realidades. Anthropos Ed., 1995, [[Diputació de Granada]].
* Lanz, Klaus i Greenpeace España: El libro del agua. Temas de debate. Madrid, 1997
* Marks, William E.: The Holy Order of Water: Healing Earth's Waters and Ourselves. Bell Pond Books. Great Barrington, [[Massachusetts]], novembre de [[2001]]. ISBN 0-88010-483-X.
* Milly, P.C.D. (2007). Global warming and water availability: the "big picture". 21st Conference on Hydrology - The 87th American Meteorlogical Society (AMS) Annual Meeting. [[San Antonio (Texas)]], [[Estats Units]], American Meteorlogical Society.
* Pérez Picazo, Mª Teresa i Lemeunier, Guy (Eds.): Agua y modo de producción. Ed. Crítica, 1990
* Revista "El Ecologista", núm. 23, desembre de 2000, "Especial Agua". Ed. Ecologista en Acción.
* Silvester, Hans; Fischesser, Bernard i Dupuis-Tate, Marie-France: L'eau entre ciel et terre, Éditions de la Martinière, París, França, 2000 ISBN 2-7324-2558-3.
* Vandana Shiva (2002). Water Wars: Privatization, Pollution, and Profit. [[Londres]]: Pluto Press. ISBN 0-7453-1837-1.
</div>
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|Viquidites=Aigua|commons=Water}}
* [http://www.edu365.com/eso/muds/ciencies/aigua/index.htm L'aigua és H<sub>2</sub>O?]
* [http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18224&p_ex=l%27aigua:%20del%20riu%20al%20riu Vídeo ''L'aigua, del riu al riu'']
* [http://www.unesco.org/water/index_es.shtml Portal de l'Aigua de la UNESCO] (en anglès), (en francès) i (en castellà)
* [http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/altres.htm Simbologia de l'aigua], conferència de [http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/index.html Gonçal Mayos (UB)] a la [[Expo Zaragoza 2008]] i [http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=ca&v=Axa3aDgTgU0 entrevista a You Tube]
* [http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4267470/ Vídeo TV3 Quèquicom] ''L'aigua''. 2 d'octubre de 2012. En què gastem la immensa majoria de l'aigua dolça disponible a Catalunya? Per a ús domèstic, per a la indústria o per a l'agricultura?
{{100+1000|Ciència}}
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Aigua| ]]