Revisió del 19:39, 13 oct 2014 modifica Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits Únicament per hebreu i arameu ← Edició anterior		Revisió del 16:08, 1 des 2015 modifica desfés Vriullop (discussió \| contribucions) Editors del filtre d'abusos, Autopatrullats, Administradors de la interfície, Reversors 142.953 edits amplio intro, conceptes, criteris generals Edició següent →
Línia 3: {{Autoviquipedista\|Manteniment\|Estil}} Diverses llengües utilitzen sistemes d'escriptura diferents a l'alfabet llatí. Existeixen diversos mètodes de transliteració i transcripció entre diferents alfabets, amb diversos graus de normalització. Aquesta pàgina recull els criteris a aplicar a la Viquipèdia per mantenir una coherència i uniformitat. Utilitzem ''[[romanització]]'' per referir-nos en alguns casos a la conversió a l'alfabet llatí ([[transliteració]]) i en altres a l'adaptació a l'alfabet català ([[transcripció]]). En aquesta pàgina s'hi troba els convenis sobre transliteració per a aquesta versió de la Viquipèdia. Per a qualsevol comentari, dirigiu-vos a la pàgina de [[Viquipèdia Discussió:Transliteració\|discussió]]. Qualsevol dels convenis d'ací es veurà anul·lat en cas que presentin un nom tradicional en català, especialment en el cas que sigui admès per l'[[IEC]] o l'[[AVL]] amb una ortografia concreta diferent. Per exemple, segons el sistema [[pinyin]], 北京 s'hauria de transcriure com a ''Beijing'' però per motius històrics en català se'n diu ''[[Pequín]]''. Per a qualsevol llengua no inclosa a sota que faci servir l'[[alfabet llatí]] s'escriurà amb el mateix sistema d'escriptura, amb els diacrítics i caràcters especials inclosos. == ~~[[Àrab]]~~Conceptes == ; Transliteració o transcripció literal : La conversió es fa literalment, lletra per lletra, sol ser reversible i internacional. L'ús va adreçat a publicacions especialitzades. ; Transcripció fonètica : És la representació dels sons, normalment amb l'[[alfabet fonètic internacional]]. ; Transcripció gràfica o simplificada : És una adaptació de la transliteració a les normes de pronunciació de la llengua destinació, simplificant l'ús de diacrítics no habituals. No reprodueix fidelment la pronúncia original però s'hi aproxima sense tergiversar la part essencial i adaptant-se als hàbits de lectura del lector. Per a algunes llengües existeix una transcripció simplificada consolidada internacionalment i en d'altres casos la transcripció pot ser diferent segons l'ortografia de cada llengua destinació. ; Romanització : És l'adaptació pràctica a l'alfabet llatí, sigui per transliteració, per transcripció gràfica o per una combinació. No s'ha de confondre amb la «llatinització», adaptació a la llengua llatina, usada històricament com a llengua franca. En aquest sentit, la romanització al català és una «catalanització» parcial i convencional. Existeixen alguns sistemes estandarditzats. L'ús va adreçat a obres de divulgació. Aquests sistemes estan relacionats amb les llengües escrites, no les llengües parlades. No representen la pronunciació, només s'hi aproximen. Sovint s'utilitza ''transliteració'' de forma genèrica quan en realitat es tracta d'una transcripció. Per evitar ambigüitats utilitzem ''romanització'' per la conversió pràctica. == Criteris generals == ; Sistemes d'escriptura no llatins : Tota paraula o text escrit en un sistema d'escriptura no llatí hauria d'anar acompanyat de la romanització. ; Altres alfabets llatins : Per les llengües escrites amb un alfabet llatí no cal cap romanització, es manté literalment encara que utilitzi caràcters o diacrítics no habituals en català. ; Formes adaptades i formes tradicionals : Alguns mots poden estar adaptats en català i només tindria sentit usar la romanització en indicar l'etimologia, si fos necessari. En altres casos hi poden haver formes usades tradicionalment, per exemple [[Pequín]] en xinès és {{lang\|zh\|北京}} transcrit ''Beijing'' segons el sistema [[pinyin]]. En qualsevol cas preval la norma [[Viquipèdia:Anomenar pàgines]]. ; Formes internacionals consolidades : Alguns personatges residents a l'estranger poden tenir un nom consolidat en alguna forma transcrita determinada. Pels topònims i pels passaports hi poden haver unes transcripcions oficials. Si hi ha diferents alternatives es pot analitzar cas a cas segons [[Viquipèdia:Anomenar pàgines]]. == Sistemes de romanització == Un sistema de romanització és un compromís entre diferents objectius sovint contradictoris. Poden existir diferents sistemes adaptats per a diferents propòsits: lexicogràfic, lingüístic, geogràfic, bibliogràfic, diplomàtic, etc. Normes d'estil consolidades: ; [[d:Q838685\|Grup d'experts de les Nacions Unides pels noms geogràfics]]. : Elabora una estandardització de topònims amb el propòsit d'evitar ambigüitats i confusions en l'àmbit internacional. El sistema de romanització és únic, reversible i simple minimitzant l'ús de diacrítics i caràcters inusuals. Vegeu el document [http://unstats.un.org/unsd/geoinfo/UNGEGN/docs/pubs/UNGEGN%20tech%20ref%20manual_m87_combined.pdf ''Technical Reference Manual for the Standardization of Geographical Names''] i el portal [http://www.eki.ee/wgrs/ Working Group on Romanization Systems]. ; [[d:Q1572774\|Consorci Unicode]] : El sistema de transliteració d'Unicode es basa en estàndards consolidats, és reversible i predictible de forma que permet automatitzacions. Vegeu el document [http://cldr.unicode.org/index/cldr-spec/transliteration-guidelines Unicode Transliteration Guidelines]. ; [[Institut d'Estudis Catalans]] : La Secció Filològica de l'IEC ha elaborat propostes de transcripció d'altres llengües adaptades al català, actualment per l'àrab, l'hebreu i el rus. Vegeu [http://www.iec.cat/coneixement/entrada_c.asp?c_epigraf_num=25 Transcripció d'altres llengües]. Vegeu a continuació les consideracions per a cada llengua. === Àrab === Encara no existeix un acord a la Viquipèdia, però sí que existeix una proposta oficial que dóna pautes que, tanmateix, no s'ha aplicat sistemàticament a la Viquipèdia. Vegeu [[Discussió:Islam]]. Linha 18 ⟶ 57: Proposta de [[Viquipèdia:transcripció simplificada dels mots àrabs\|transcripció simplificada dels mots àrabs]] per a la Viquipèdia (en procés de redacció). ==[[= Grec]] === [[Transliteració de l'alfabet grec]] - incomplet ==[[= Hebreu]] === * [[Romanització de l'hebreu]], basada en la proposta de l'IEC per a la romanització tant de l'Hebreu clàssic com el modern. Per a fins divulgatius com aquesta Viquipèdia es recomana la [[Romanització de l'hebreu#Transcripció simplificada de l'hebreu clàssic i modern\|transcripció simplificada]]. * Per als noms bíblics de persones i llocs, es recomana usar les formes tradicionals que apareixen a la [http://www.biblija.net/biblija.cgi?lang=ca Bíblia Catalana Interconfessional (BCI)]. * Per als de persones i llocs que no apareixen en el text bíblic ni tenen forma tradicional catalana, es recomana usar els criteris de l'IEC més amunt esmentats. També s'hauria d'indicar com a formes alternatives les de l’Acadèmia de la Llengua Hebrea del 2006 (cf. [http://esadir.cat/jornadesesAdir/primerajornadaesadir/pc La transcripció dels noms propis hebreus]). ==[[= Japonès]] === [[Romanització Hepburn]] ==~~[[Rus]]~~= Jiddisch === [http://yivo.org/about/index.php?tid=57&aid=275 Sistema de romanització de l'Institut per la Recerca Jueva (YIVO)]▼ === Rus === [[Viquipèdia:Transcripció del rus]] [http://www.eki.ee/wgrs/rom1_ru.pdf Sistema de romanització de l'ONU] ==[[= Ucraïnès]] === [[Viquipèdia:Transcripció de l'ucraïnès]] ==[[= Xinès]] === [[Pinyin]] ~~==[[Jiddisch]]==~~ ▲[http://yivo.org/about/index.php?tid=57&aid=275 Sistema de romanització de l'Institut per la Recerca Jueva (YIVO)] ==Vegeu també== Linha 49 ⟶ 88: [http://www.iecat.net/scb/qcs197.pdf Transcripcions i transliteracions]. [[Categoria:Normes d'estil de la Viquipèdia~~\|{{PAGENAME}}~~]]

Viquipèdia:Transliteració: diferència entre les revisions