Makassar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Corregit: les especies > les espècies |
||
Línia 7:
A la primera meitat del segle XVI el ''karang'' de [[Tallo]], Tu Nipasaru, va visitar [[Johore]] i Malacca per raons comercials. Sota el regnat de Tu Nijallo, karan de Gowa (1565-1590) el sultà de [[Ternate]], Bab Allah, va visitar Makassar (1580). Bab Allah era un enemic ferotge dels portuguesos que havien matat al seu pare i va demanar als ''karangs'' la seva conversió a l'islam, però no consta que hagués tingut cap èxit en aquell moment. El [[22 de setembre]] de [[1605]] el ''karang'' de Tallo I Malingkaan Daeng Notonri, que exercia també com a ''patih'' (primer ministre) de Gowa, es va declarar musulmà i va agafar el nom de de Sultan Abd Allah Awwal al-Islam. El ''karang'' de Gowa, I Mangu rangi Daeng Nanra, va seguir el seu exemple al cap de poc i va adoptar el nom de Sultan Ala al-Din; el [[16 de novembre]] de [[1607]] el segon va declarar acabada la islamització dels dos regnes; van seguir algunes guerres victorioses contra els seus veïns bugis (o buginesos) que es van haver de convertir a l'islam (els primers els de [[Luwu]] el [[1605]]). En aquesta època es van fer famosos alguns santons les tombes dels quals són objecte de veneració.
Al segle XVII el regne dual de Makassar es va estendre notablement i va dominar la major part de les [[Cèlebes]], [[Buton]], [[Flores (Indonèsia)|Flores]], [[Sumbawa]], [[Lombok]], i la costa oriental de [[Kalimantan]] ([[Borneo]]). El [[1607]] l'holandès Abraham Matysz va arribar a Makassar però el sobirà va refusar concedir un establiment pels desitjos monopolístics dels nou vinguts. Llavors Holanda es va aliar als buginesos de [[Bone (regne)|Bone]], i va derrotar a Makassar en una breu guerra; al tractat de pau (1609) la Companyia Holandesa de les Índies Orientals (VOC) va adquirir el monopoli comercial, i els bugis de Bone van assolir un control efectiu de la part sud de les Cèlebes. Això va portar també a l'expulsió del port de Makassar dels portuguesos, els rivals dels holandesos. Aquest i altres conflictes foren regulats per tractats sempre en perjudici dels sobirans de Makassar. També es van establir algunes factories britàniques des de [[1613]] i fins i tot una de danesa ([[1618]]), però foren expulsats el [[1667]]. Els comerciants de Makassar compraven les
Els buginesos (especialment els del regne de [[Wajo]]) eren els constructors i marins més habils; després de la derrota de Makassar contra els holandesos, aquestos bugis que havien estat a l'altra bàndol (els regnes de Wajo i de [[Soppeng]] o Sopeng), van emigrar i al segle XVII tenien a les Cèlebes i a Kalimantan (on van fundar l'estat de [[Kutai]]) els seus propis ports i les seves comunitats dirigides per un ''matoa''. El tercer ''matoa'' de Makassar, Amanna Gappa, ajudat per altres dos ''matoa'' locals, va establir el [[1676]] un codi de comerç i navegació.
|