Diferència entre revisions de la pàgina «Montcada i Reixac»

8.225 bytes afegits ,  fa 4 anys
m
Bot: Rv. edic. de 88.1.28.88 (disc.) a vers. 16036252 de Diligent (disc.) [er:5]
m (Bot: Rv. edic. de 88.1.28.88 (disc.) a vers. 16036252 de Diligent (disc.) [er:5])
{{Infotaula del municipi català|de |Montcada i Reixac|del |Vallès Occidental|
|topònim = Montcada i Reixac
|escut = Escut de Montcada i Reixac.svg
|bandera = Bandera de Montcada i Reixac.svg
|fotografia=Estació de Montcada i Reixac - Manresa.jpg
|fotografia_descripció=L'estació de Montcada i Reixac - Manresa, de la línia C4 de <br />[[Rodalies Barcelona|rodalies]] de [[Renfe Operadora]], és una de les moltes del municipi
|gentilicis = Montcadenc, montcadenca
|codi_postal = 08110
| codi = 081252
|superfície = 23,4
|altitud = 36
|entitats = 5
|alcaldessa = Laura Campos Ferrer ([[ICV-EUiA-E]])
|lat_g=41|lat_m=29|lat_s=14
|lon_g=2|lon_m=11|lon_s=16
|dies_mercat = [[dimecres]]
|agermanaments = {{bandera|Espanya}} [[Fitxer:Bandera de Águilas - Flag of Águilas.jpg|22px|Águilas]] [[Águilas]] ([[Región de Murcia|Murcia]])<br/ >{{bandera|França}} [[Mourenx]] ([[França]])<br />{{bandera|El Salvador}} [[Nahulingo]] ([[El Salvador]])<br />{{bandera|Nicaragua}} [[La Paz Centro]] ([[Nicaragua]])|web = [http://www.montcada.cat www.montcada.cat]
}}
'''Montcada i Reixac''' és una [[vila]] i [[municipi]] de la [[comarca]] del [[Vallès Occidental]], amb capital a [[Montcada Centre]]. Forma part de l'[[àrea metropolitana de Barcelona]]. Limita amb els municipis de [[Barcelona]], [[Cerdanyola del Vallès]], [[Santa Coloma de Gramenet]], [[Badalona]], [[Ripollet]], [[Sant Fost de Campsentelles]], [[Mollet del Vallès]], [[la Llagosta]] i Barberà del Vallès.
 
{{capentcat}}
{{entcat|[[Can Cuiàs]]|codi=0812505}}
{{entcat|[[Can Sant Joan]]|codi=0812501}}
{{entcat|[[Mas Rampinyo]]|codi=0812503}}
{{entcat|[[Montcada (Montcada i Reixac)|Montcada]]|codi=0812502}}
{{entcat|[[Terra Nostra (Montcada i Reixac)|Terra Nostra]]|codi=0812504}}
{{fientcat|idescat}}
 
Montcada i Reixac s'estableix com un punt clau en els enllaços ferroviaris de Barcelona, transcorrent per l'esmentada localitat tres línies ferroviàries. La ciutat compta amb cinc estacions de ferrocarril en actiu (Montcada Bifurcació, Montcada i Reixac-Manresa, Montcada i Reixac Santa Maria, Montcada-Ripollet i Montcada i Reixac). Des de 2003 hi ha també una estació de Metro de Barcelona en el terme municipal, [[Estació de Can Cuiàs|Can Cuiàs]].
 
És rellevant el recentment inaugurat Parc de la Llacuna, una gran zona verda al districte de Mas Durán, el pulmó verd de la ciutat, amb un espai de 55.000&nbsp;m² de vegetació, zones de lleure, vials per a vianants i un llac d'origen natural.
 
== Situació ==
 
Es troba al límit amb el [[Vallès Oriental]] i amb el [[Barcelonès]], al nord del pas de Finestrelles, per on el Besòs s'obre pas a través de la [[Serralada Litoral]] vers el pla de Barcelona.
Drenen el terme, a més, el [[riu Ripoll]] i el seu afluent la [[riera de Sant Cugat]]. La part meridional del municipi és accidentada per la Serralada Litoral.
El sector més pla s'estén principalment al nord, en plena depressió del Vallès.
 
Tanmateix, el que ha condicionat l'evolució del municipi és el corredor natural obert pel riu, que comunica el Vallès i una bona part de la Catalunya interior amb Barcelona. Això fan que per aquest corredor passin tres línies de ferrocarril (a Portbou, a Puigcerdà i a Lleida), tres autopistes (a la Jonquera, a Terrassa i a Vic), tres carreteres importants (a Terrassa, a Puigcerdà i a la Roca del Vallès) aprofiten aquest pas i han dividit el creixement urbà en nuclis mal comunicats entre ells.
 
[[Fitxer:Besòs a Montcada.jpg|thumb|El riu [[Besòs]] a Montcada i Reixac]]
 
==Toponímia ==
 
Montcada, en la documentació antiga ''Mons catanus'' ([[segle X]]), significava probablement ''muntanya de càdecs'' mentre que Reixac, en la documentació antiga (vila) ''Rexago'' (segle X) és d’origen incert.<ref>[www.icc.cat/index.php/eng/content/download/.../montcada_reixac.pdf (PDF) Institut Cartogràfic de Catalunya], ICC</ref> Antigament, especialment en el [[franquisme]], oficialment s'anomenava Moncada y Reixach o Montcada y Reixach. {{CN|data=novembre de 2015}}
 
== Geografia ==
Està format pels següents barris: Can Cuiàs, Can Pomada, Can Sant Joan (Bifurcació), Carrerada (Montcada Nova), Font Pudenta, La Ribera (Valentine), Mas Duran, Mas Rampinyo, Montcada Centre, Pla d'en Coll, Terra Nostra (Santa María de Montcada) i Vallençana-Reixac.
 
== Economia ==
La indústria és la base econòmica del municipi i ha desbancat l'economia tradicional de Montcada i Reixac que s'havia basat sempre en l'agricultura: vinya, blat, patates, maduixa i arbres fruiters.
 
== Història ==
El lloc de Montcada és esmentat ja el 989, i el primer testimoni del [[castell de Montcada]], que s'alçava dalt del turó del mateix nom, dominant l'antiga via romana i el camí ral, és del 1023.
 
Fou el lloc d'origen de la famosa [[Montcada (llinatge)|família Montcada]] i centre de la baronia de Montcada, que el 1390 passà a ésser propietat de la ciutat de Barcelona.
 
El 1713 el castell de Montcada fou demolit per ordre de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] per evitar que els catalans el poguessin tornar a utilitzar contra els castellans després de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]]. Les seves restes van ser utilitzades per a bastir algunes cases del poble.
 
L'església de Santa Maria de Montcada, al costat del castell, romànica (és esmentada ja el 1134), subsistí fins al 1808, que fou enderrocada per les tropes napoleòniques durant la [[Guerra del francès]] (el 1908 fou bastit un nou santuari desfet a la instal·lació, el 1917, de la fàbrica [[Asland]]).
 
Del terme de Montcada derivava l'aigua del Besòs cap al famós [[rec Comtal]], que alimentava els molins de Barcelona. Al s XV eren coneguts els adobers i els vidriers de Montcada, que aprofitaven l'abundància d'aigua del terme; als ss XVI i XVII hom hi constata la fabricació de paper. Al començament del s XX les aigües de Montcada proveïen l'antic poble de Sant Andreu de Palomar i, en part, Barcelona. La funció de lloc d'[[estiueig]] de la burgesia barcelonina que havia anat adquirint des del s XIX fou completament frenada per la instal·lació de la fàbrica de ciment [[Asland]], el 1917, que marcà l'inici de la industrialització del municipi (Ferrer i Bernades el 1930, Aismalíbar el 1934).
 
Des dels anys cinquanta fou afectada per l'onada immigratòria de la regió de Barcelona, que desbordà la vila i motivà la creació de nous nuclis i el creixement d'altres i la pèrdua de la vida tradicional de poble. El decenni 1950-60 hi hagué un nou gran impuls industrial (tallers mecànics, petites i mitjanes indústries), continuat en 1960-70 amb un altre grup de noves fàbriques, com Levivier, Bosuga, Ignis, Prebetong, etc i que encara no s'ha aturat. A l'esquerra del Besòs, al sector més muntanyós, hi ha el poble de Reixac i l'antiga quadra de la Vallençana, nucli residencial i d'estiueig.
 
== Demografia ==
{{DemogCat| 1497=36| 1515=38| 1553=45| 1717=120| 1787=719| 1857=1.344| 1877=1.425| 1887=1.626| 1900=1.710| 1910=1.949| 1920=2.810| 1930=6.513| 1940=6.649| 1950=8.656| 1960=13.295| 1970=22.462| 1981=25.582| 1990=27.113| 1992=26.356| 1994=27.393| 1996=27.068| 1998=26.886| 2000=27.952| 2002=29.653| 2004=30.953| 2006=32.153| 2008=32.750 |2010=33.656 |2012=34.689 |2014=34.394}}
 
== Política ==
ntiga via romana i el camí ral, és {{Alcaldes Espanya
=== Llista d'alcaldes ===
{{Alcaldes Espanya
| alcalde_1 = José María Campos Fernández
| partit_1 = [[Partit Socialista Unificat de Catalunya|PSUC]]
 
== Servei Local de Català ==
'''El [http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoccidental3 Servei Local de Català de Montcada i Reixac]'''  està situat a la Casa de la Vila de Montcada i Reixac. L'objectiu d'aquest servei és difondre l'ús social de la llengua. Pertany al Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3 del Consorci per a la Nornmalització Lingüíscita. El Consorci per a la Normalització Lingüística ofereix cursos des dels nivells inicials fins al nivell superior (nivell C2) en tot el territori de Catalunya. Les modalitats bàsiques en què es presenten són presencial, a distància i, amb la plataforma Parla.cat, combinada i en línia.
 
El Consorci per a la Normalizació Lingüística posa a l’abast de les empreses els serveis i els recursos necessaris que poden contribuir a adequar les seves comunicacions i el coneixement de la llengua catalana de les persones que hi treballen. Un establiment comercial és més competitiu si pot atendre la clientela també en català. Atendre el públic en la seva pròpia llengua és un valor afegit que pot contribuir a fidelitzar la clienetela ja que és un element que permet aconseguir proximitat i satisfacció.
 
== Entitats ==
18.886

modificacions