Concili de Calcedònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Segons el Consell Mundial d'Esglésies, el nom normalment acceptat |
||
Línia 3:
El Concili de Calcedònia va ser convocat per l'emperador [[Marcià]], amb l'aprovació de mala gana del Papa [[Lleó el Gran]] per deixar de banda el [[concili d'Efes]] del 449. El Concili de Calcedònia va emetre el "''Credo de Calcedònia''", que va repudiar la idea d'una sola naturalesa de [[Crist]], definint que Crist tenia dues naturaleses en una persona i [[hipòstasi (catolicisme)|hipòstasi]], i va insistir en la integritat de les seves dues naturaleses, la divina i humana. El concili també va emetre 27 cànons disciplinaris que regirien l'administració de l'església i l'autoritat. En un decret posterior, més tard conegut com el cànon 28, els bisbes buscava elevar el rang del [[Patriarcat de Constantinoble]], al·legant que Constantinoble gaudia d'un honor i autoritat comparable a la de Roma.
El concili és considerat el quart [[Concili Ecumènic]] pels [[catòlics romans]], les [[Esglésies Catòliques Orientals]], l'[[Església Ortodoxa]], els [[Església Catòlica Antiga|antics catòlics]], i diversos altres grups cristians occidentals. Com a tal, és reconegut com a infal·lible en les seves definicions dogmàtiques de l'Església Catòlica Romana i les Esglésies orientals ortodoxes (en aquest llavors una església). La majoria dels protestants també respecten els conceptes de la [[Santíssima Trinitat]] i l'Encarnació tal com es defineixen a Nicea ([[325]]) i Calcedònia com la doctrina ortodoxa a la qual s'adhereixen. No obstant això, el concili no és acceptat per diverses de les [[
== Rerefons històric ==
|