Concili de Calcedònia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Segons el Consell Mundial d'Esglésies, el nom normalment acceptat
Línia 3:
El Concili de Calcedònia va ser convocat per l'emperador [[Marcià]], amb l'aprovació de mala gana del Papa [[Lleó el Gran]] per deixar de banda el [[concili d'Efes]] del 449. El Concili de Calcedònia va emetre el "''Credo de Calcedònia''", que va repudiar la idea d'una sola naturalesa de [[Crist]], definint que Crist tenia dues naturaleses en una persona i [[hipòstasi (catolicisme)|hipòstasi]], i va insistir en la integritat de les seves dues naturaleses, la divina i humana. El concili també va emetre 27 cànons disciplinaris que regirien l'administració de l'església i l'autoritat. En un decret posterior, més tard conegut com el cànon 28, els bisbes buscava elevar el rang del [[Patriarcat de Constantinoble]], al·legant que Constantinoble gaudia d'un honor i autoritat comparable a la de Roma.
 
El concili és considerat el quart [[Concili Ecumènic]] pels [[catòlics romans]], les [[Esglésies Catòliques Orientals]], l'[[Església Ortodoxa]], els [[Església Catòlica Antiga|antics catòlics]], i diversos altres grups cristians occidentals. Com a tal, és reconegut com a infal·lible en les seves definicions dogmàtiques de l'Església Catòlica Romana i les Esglésies orientals ortodoxes (en aquest llavors una església). La majoria dels protestants també respecten els conceptes de la [[Santíssima Trinitat]] i l'Encarnació tal com es defineixen a Nicea ([[325]]) i Calcedònia com la doctrina ortodoxa a la qual s'adhereixen. No obstant això, el concili no és acceptat per diverses de les [[antigues esglésies ortodoxes orientals]], incloent-hi els ortodoxos orientals d'[[església Ortodoxa Egípcia|Egipte]], [[església Ortodoxa Siríaca|Síria]] i [[església Armènia|Armènia]], i l'[[Església Assíria Oriental]]. Les esglésies ortodoxes orientals ensenyen una sola naturalesa en Crist, composta tant de divinitat com d'humanitat. En les confessions que accepten el credo de Calcedònia aquestes visions de la naturalesa de Crist són titllades d'[[heretgia]] amb els noms de [[monofisisme]] i [[miafisisme]].
 
== Rerefons històric ==