Estança (poesia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Rv. edic. de 95.23.209.71 (disc.) a vers. 14611800 de Langtoolbot (disc.) [er:6]
Línia 1:
L''''estança''' és una [[estrofa]] formada per versos [[hendecasíl·lab|decasíl·lab]]s i [[heptasíl·lab|exasíl·lab]]s amb rima generalment consonant combinats a gust del [[poeta]]. Tan sols es requereix que en les composicions formades per estades -[[cançó (lírica)]], [[oda]], [[ègloga]]...- les restants [[estrofes]] segueixin l'esquema de la primera.
Difereix de la [[Silva (poesia)|silva]] en què aquesta manca d'estructura estròfica.
 
== Exemple d'estança ==
{|
|Llibre primer d'Estances
| colspan="3" rowspan="4" |
|-
|
|-
|T'ha enquimerat la gràcia fugitiva 
 
Part de l'[[Ègloga]] I de [[Garcilaso de la Vega]]:
d'un desig i ara ets deserta, oh ment. 
 
{{Cita|Divina Elisa, pues agora el cielo,<br />
Ai soledat sense dolç pensament 
con inmortales pies pisas y mides,<br />
 
y su mudanza ves estando queda,<br />
i foll traüt sense paraula viva! 
¿por qué de mí te olvidas y no pides<br />
 
que se apresure el tiempo en que este velo<br />
Però ¿què hi fa, si dins el teu oblit 
rompa del cuerpo, y verme libre pueda,<br />
 
en la tercera rueda<br />
la inquietud pregonament perdura? 
contigo mano a mano<br />
 
busquemos otro llano,<br />
Encara el goig sobre la carn s'atura, 
busquemos otros montes y otros ríos,<br />
 
otros valles floridos y sombríos,<br />
duent l'anunci d'algun cant no dit. 
donde descanse, y simpre pueda verte<br />
 
ante los ojos míos,<br />
I ell és el foc sagrat que et perpetua 
sin miedo y sobresalto de perderte?<br />
 
<br />
damunt les cendres del desolament; 
Nunca pusieran fin al triste lloro<br />
 
los pastores, ni fueran acabadas<br />
no vulguis calma en ton oblit, oh ment, 
las canciones que sólo el monte oía,<br />
 
si, mirando las nubes coloradas,<br />
oh folla que has gosat mirar-te nua.
al trasmontar del sol bordadas de oro,<br />
|}
no vieran que era ya pasado el día.<br />
Carles Riba
La sombra se veía<br />
venir corriendo apriesa<br />
ya por la falda espesa<br />
del altísimo monte, y recordando<br />
ambos como de sueño, y acabando<br />
el fugitivo sol, de luz escaso,<br />
su ganado llevando,<br />
se fueron recogiendo paso a paso.}}
 
== Vegeu també ==