Tenochtitlán: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Statue of Foundation of Tenochtitlan.jpg|thumb|350px|Estàtua commemorant la Fundació de Tenochtitlan, Ciutat de Mèxic]] '''Tenochtitlán'''<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0065526&BATE=Tenochtitl%25C3%25A1n Tenochtitlán. L'Enciclopèdia. [Consulta: 28 de gener de 2011]</ref> o '''México-Tenochtitlan''' (l'ortografia alternativa ''Tenotxtitlan'' o ''Tenotxtítlan'' també ha estat utilitzada en [[català]]) era la [[capital]] de l'[[civilització asteca|Imperi Asteca]]. Va ser construïda el [[1325]] sobre una illa enmig del Llac de Texcoco. Es va convertir en la ciutat més poderosa de [[Mesoamèrica]], i una de les ciutats més grans del món, fins al [[1521]], quan va ser destruïda pels conqueridors espanyols. La [[Ciutat de Mèxic]] es va construir sobre les ruïnes de Tenochtitlan.

Els [[civilització asteca|asteques]] o mexiques va ser l'última de les tribus [[nahua|nahues]] a immigrar a la [[vall de Mèxic]] des del nord, d'acord a les llegendes a la recerca d'un lloc per establir-se promès per llur déu patró, [[Huitzilopotxtli]]. Van rebre la protecció del senyor de Culhuacán, Cocoxtli, assimilant la seva cultura i casant-se amb les dones de la ciutat. Els mexiques van sacrificar una de les filles de Cocoxtli, en honor de llur déu, provocant així una guerra, després de la qual van ser forçats a establir-se a una de les illes deshabitades enmig del [[Llac de Texcoco]]. La tradició asteca, tanmateix, diu que seria en aquest lloc on trobarien el senyal que els havia promès Huitzilopotxli: una àguila devorant un serp sobre una figuera de moro que creixia d'una roca, senyal que indicava el lloc on havien de bastir la seva ciutat. De fet, Tenochtitlán significa "lloc de la figuera de moro i pedra".

No se sap amb precisió la població de la ciutat. La ciutat abastava una regió de 8 kilòmetres quadrats. La majoria dels historiadors prefereixen una xifra conservadora de 60.000 a 130.000 habitants (basats en l'àrea de construccions de la ciutat), i aquesta xifra la faria més gran que la majoria de les ciutats europees d'aleshores, llevat de [[Constantinoble]] amb 200.000 habitants, [[París]] amb 250.000 i [[Venècia]] amb 160.000. Un altre historiador, Eduardo Noriega, ha estimat 50.000 cases i 300.000 habitants (fent-la la ciutat més gran del món aleshores). Una altra estimació és de 700.000 si les poblacions de Tlateloclco i les petites ciutats satèl·lits i els petits illots al voltant de Tenochtitlan s'hi inclouen. Tlateloco era una ciutat independent, però es convertiria en un suburbi de Tenochtitlan, poc abans de l'arribada dels espanyols.

La ciutat s'havia bastit sobre tres illes principals enmig del llac: [[Tenochtitlan]], [[Tlatelolco]] i [[Nonalco]]. A l'arribada dels espanyols dos illots més s'hi havien unit: Tultenco i Mixhuca. Totes aquestes formaven una sola àrea urbana envoltada d'aigua, i s'unien a les riberes del llac per mitjà de tres calçades o ponts fets amb fusta, pedra i terra: Tepeyacac (avui dia l'avinguda de Tepeyac) que unia l'illa cap al nord, Tlacopan (avui dia l'avinguda de Tacuba) cap a l'oest i Iztapalapa al sud. Iztapalapa alhora tenia un ramal cap a Coyohuacan (avui dia el suburbi de Coyoacán).

La major part de llac era salat (era conformat per un sistema de llacs units, però a diferents altituds; a les àrees amb major altitud l'aigua era dolça). Per evitar les inundacions el [[1450]] es va construir un altre dic de 16 &nbsp;km. Aquest dic, però, va ser destruït pels conqueridors per assetjar la ciutat, la qual cosa provocaria greus inundacions durant l'època colonial de la [[Nova Espanya]] durant el [[{{segle |XIX]]|s}}. Altres dics separaven les aigües dolces de les aigües salades del sistema de llacs. Els asteques van construir dos aqüeductes dobles l'aigua dels quals era destintada a la neteja de la ciutat. Per beure, s'utilitzava l'aigua de les deus. La majoria de la població es dutxava dues vegades per dia; utilitzaven l'arrel d'una planta anomenada ''copalxocotl'' (''saponaira americana'') com a sabó. Les classes altes tenien accés als ''temazcalli'' o saunes, els quals encara s'utilitzen en algunes comunitats indígenes al sud de Mèxic.

Al centre de la ciutat es trobaven els edificis governamentals, els temples i les escoles (''calpulli''). El centre cerimonial (Recinte Sagrat) es trobava envolat per un mur de 500 metres de llargària. Hi havia 45 edificis públics: el [[Temple Major]], el temple de [[Quetzalcóatl]], la pista de joc de pilota, el temple del sol, les plataformes pel sacrifici dels gladiadors (soldats de les guerres florals) i altres temples menors.

Els espanyols, amb el suport dels [[tlaxcalteques]] van assetjar la ciutat el [[1521]]. La ciutat va quedar gairebé completament destruïda, i els conqueridors van construir una nova ciutat sobre les ruïnes. Es conservarien algunes calçades i canals que encara avui dia són avingudes o carrers importants de la [[ciutat de Mèxic]]. El llac de Texcoco va ser gairebé emplenat, llevat d'una petita porció a l'est de la ciutat; el sòl, per tant, d'algunes seccions de la ciutat és molt inestable i els requeriments de construcció de gratacels avui dia són molt estrictes, ja que es troba sobre una zona sísmica. La ubicació de la majoria dels edificis antics dels asteques només es coneixia per mitjà dels escrits dels conqueridors, els frares i els colonitzadors originals. Durant la construcció del [[metro]] de la ciutat durant la dècada de [[1960]] es van trobar nombroses ruïnes dels edificis de Tenochtitlan, entre elles, el Temple Major al costat i sota el Palau Nacional i la Catedral Metropolitana. Amb aquests descobriments es van corroborar les descripcions dels conqueridors i els historiadors.