Diferència entre revisions de la pàgina «Capitania General de Cuba»

m
Canvis menors, neteja AWB
m (Corregit: haver acceptar la > haver acceptat la)
m (Canvis menors, neteja AWB)
[[Baracoa|Nuestra Señora de la Asunción de Baracoa]] va ser fundada el [[1512]], [[Bayamo]] a [[1513]], Santíssima Trinitat, Sancti Spíritus i San Cristóbal de l'Havana a [[1514]], Port Príncep i Santiago de Cuba a [[1515]].
 
Des del [[{{segle |XVI]]|s}}, la Província de Cuba va estar sota el comandament del Governador i Capità a Guerra de Santiago, dependent de la [[Reial Audiència de Santo Domingo]]. L'Audiència va autoritzar el 26 de juliol de [[1553]] que el governador residís a l'Havana.
 
el [[1567]] el governador de Cuba i Avançat de la Florida, almirall [[Pedro Menéndez de Avilés]], va sotmetre definitivament els indígenes i va annexionar la península de la Florida a la Governació de Cuba.
 
el [[1579]] es va afegir al càrrec de governador de Cuba el de capità general en ser nomenat governador el capità [[Gabriel de Luján]], que va assumir el [[1581]]. Pel governatiu va seguir subjecte el governador al virrei de Nova Espanya, pel que fa a la marina depenia dels generals de les flotes que apostaven al port, i en el judicial depenia de l'Audiència de Santo Domingo.<ref> {{es}} Jaime de la Pezuela, ''Diccionario geogràfico, estadístico, històrico, de la isla de Cuba''. Volum 3. pp. 531. Editor: Impr. l'estab. de Mellado, 1863</ref>
 
=== Divisió en dues governacions ===
Mitjançant la Reial Cèdula del 8 d'octubre de [[1607]] el rei [[Felip III d'Espanya|Felip III]] va dividir la Capitania General de Cuba a dos governs, l'Occidental amb seu a l'Havana i l'Oriental amb seu a Santiago de Cuba. La jurisdicció del governador de l'Havana abastaria s'enviava per l'est «fins a cinquanta llegües de la ciutat».<ref>''[http://www.abracecultura.com/espanol/Upload/uploadedLa%20Habana,%20cuatro%20siglos%20como%20capital%20oficial%20de%20Cuba.htm La Habana: cuatro siglos como capital oficial de Cuba]'' {{es}} </ref>
 
{{Cita|(...) i vull i és la meva voluntat que el dels dits dos governadors tingui al seu càrrec el govern de la ciutat de San Cristóbal de La Havana i els dits llocs del seu districte sigui i es tituli meu governador i capità general de l'illa de Cuba i de la dita ciutat com s'han titulat fins ara els que ho han estat de tota l'illa (...)
Les viles de Baracoa, Bayamo i Puerto Príncipe (avui Camagüey) van quedar sota jurisdicció del governador de Santiago de Cuba. Les viles de San Juan de los Remedios, Sancti Spíritus i Trinitat no van ser adjudicades a cap dels governs i van quedar exemptes i subjectes directament al capità general. L'illa va ser dividida mitjançant l'ordre: "Mesurin-se 80 llegües a partir del cap de Sant Antoni, i tiris una ratlla de nord a sud".
 
[[fitxerFitxer: Havana 1639b.jpg|210px|thumb|Oli del port de l'Havana [[1639]].]]
Va assumir [[Pedro Valdés]] com a [[capità general]] de Cuba i [[Juan Villaverde y Ozeta]] com a capità a guerra de Santiago. A l'Havana residia el governador i capità general de l'illa i a Santiago un governador i capità a guerra.<ref>Jorge Ignacio Rubio Mañé, ''El virreinato'', Volum 1. pp. 287. Edició 2. Editor: UNAM, 1983 {{es}} {{isbn|968-16-1354-6|9789681613549}}</ref> En el ram de guerra el governador de Santiago quedava en dependència del capità general. Cada governador tenia autonomia per a l'administració, entenent directament amb la Cort del rei. Pel judicial dues governacions continuar en la jurisdicció de la Reial Audiència de Santo Domingo.<ref>''[http://www.calendariocubano.com/10/08/index.htm Calendari0 Cubano]'' {{es}} </ref>
 
El [[1655]], durant la [[Guerra anglo-espanyola (1655-1660)|guerra anglo-espanyola]], els britànics van expulsar definitivament de [[Jamaica]] als espanyols, els quals van emigrar a Cuba. El [[1756]] va ser creada la Intendència de Marina de l'Havana, que actuava com a «Reial Fàbrica» de vaixells i vaixells.
Des [[1764]] el governador de Santiago ja era capità general permanent. El 31 octubre de 1764 va ser establerta la [[Intendència de l'Havana]], que va ser la primera intendència d'hisenda i guerra creada a l'Amèrica hispànica. El primer capità general, [[Miguel de Altarriba]] va assumir el 8 de març de [[1765]]. El [[1774]] es va realitzar el primer cens oficial de Cuba, que va llançar el resultat de 171.670 habitants.
 
El [[1766]] va ser creada la [[Intendència de Nova Orleans a Louisiana]], que depenia de la Capitania General de Cuba. Sent el seu primer intendent, [[Juan José de Loiola i Mendoza]], estant el comandament militar a càrrec d'Antonio de Ulloa, però poc després el va assumir també Loiola i Mendoza.<ref Name="Intendencias">{{citar llibre|autor = COMMONS DE LA ROSA, Áurea|capítol = [http://www.igeograf.unam.mx/instituto/publicaciones/temas-sel/geoilus/art2.pdf L'organització territorial d'Espanya i les seves possessions a Amèrica durant el segle de les llums]|títol = MONCADA MAYA, J. O. (Coord.) La geografia de la Il·lustració| editorial = Mèxic: Institut de Geografia, UNAM}}</ref>
 
Els espanyols van recuperar la [[Florida Occidental]] a [[1779]] i van prendre [[Pensacola (Florida)|San Carlos de Panzacola]] a [[1781]]. Espanya va recuperar [[les Florides]] mitjançant el [[Tractat de París (1783)]].
 
El [[1794]] va ser creat a l'Havana un Reial Consolat d'Agricultura i Comerç. el [[1795]], pel [[Tractat de Basilea]] el territori de Santo Domingo va ser cedit a [[França]].<ref> Societat civil i poder a Cuba: colònia i poscolonia. pp. 65. Autors: José Antonio Piqueras, José Antonio Piqueras Arenas. Editor: Segle XXI de España Editores, 2005. ISBN 84-323-1231-2, 9788432312311 </ref>
 
El [[1800]] es va traslladar a Santa Maria del Puerto Príncipe (avui [[Camagüey]]) la [[Reial Audiència de Santo Domingo]], el que va ser disposat el 22 de maig de [[1797]], ja que aquesta illa va ser cedida a França, prèviament s'havia instal·lat a [[Santiago de Cuba]] des de 1799. Va romandre a Puerto Príncipe fins a [[1808]] quan se la va traslladar a l'Havana, tornant després a Puerto Príncipe.
L'Audiència de Puerto Príncipe va ser suprimida a [[1853]]. el [[1859]] va ser reformat el règim municipal. El 1868 va ser restablerta com Reial Audiència a Camagüey amb jurisdicció sobre els departaments central i oriental de Cuba. L'1 de juliol de [[1871]] va ser establerta la [[Reial Audiència de Santiago de Cuba]], poc després abolida i recreada el 28 de novembre de 1898.
 
[[fitxerFitxer: Fragata Lezo.jpg|210px|thumb|222px|Una fragata espanyola remolcant un vaixell britànic fins a l'Havana. Oli, ''circa'' [[1770]].]]
 
A la capitania general de Cuba es va operar una gran transformació socioeconòmica durant el segle XVIII. L'illa va passar de ser una clau defensiva del Carib, que se sostenia del situat i d'alguna producció agropecuària, a una florent colònia exportadora de sucre, tabac i cafè. Cuba no va poder prosperar abans de la dècada de 1760 a causa de les regulacions comercials espanyoles. Espanya hi havia instal·lat un monopoli al Carib i el seu objectiu primari era protegir això. No es va permetre que les illes negociessin amb cap nau estrangera. Espanya estava sobretot interessada en el Carib per la seva or. La corona espanyola va pensar que si les colònies negociaven amb altres països, es perdria el seu avantatge. Això retardar el creixement del Carib espanyol. Aquest efecte era particularment dolent per a Cuba. Tan aviat com Espanya obrís els ports de Cuba a les naus estrangeres, un gran auge del sucre va començar i durar fins a la dècada de 1880.
El [[1852]], el capità general [[José Gutiérrez de la Concha]] feia referència a un dels problemes més greus per a l'estabilitat socio-política de l'illa de Cuba: la formació del partit espanyolista, amb uns interessos no sempre coincidents amb els de la metròpoli. La desconfiança que sent cap a aquest grup de poder la resumeix en els següents termes:
 
{{Cita|Totes les consideracions que mereix fins l'exageració del sentiment nacional en els bons espanyols, han de desaparèixer tractant-se dels que pretenen especular en profit propi amb aquest sentiment, ja que tant o més mal fan à Espanya aquests i els mals funcionaris públics, que els que obertament conspiren contra el Govern, perquè contra aquests últims hi ha les lleis i la força, que no sempre es poden aplicar als que d'aquella manera disfressen les seves males passions. Error greu, per tant, seria en què governés a Cuba el no apel·lar en casos daus i en circumstàncies difícils a les facultats extraordinàries que el governador capità general està i haurà d'estar sempre revestit.<ref>J. GUTIÉRREZ DE LA CONCHA, ''Memoria sobre la guerra de la isla de Cuba'', 1875, p. 164 i ss. {{es}} </ref>}}
 
La Constitució espanyola de [[1869]] va establir que:
 
El 25 de novembre de [[1897]] es va promulgar la Constitució Autonòmica per a les illes de Cuba i Puerto Rico:
{{Cita|El Govern de cadascuna de les Illes es compondrà d'un Parlament Insular, dividit en dues Cambres i d'un Governador General, representant de la Metròpoli, que exercirà en nom d'aquesta l'Autoritat suprema.<ref> [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/91384955432571617422202/p0000001.htm Constitució Autonòmica de 1897] </ref>}}
 
== Organització eclesiàstica ==
 
{{coord|23|07|N|82|21|W|type:country_source:kolossus-eswiki|display=title}}
 
[[Categoria:Història de Cuba]]
[[Categoria:Virregnat de Nova Espanya]]
361.537

modificacions