Guerra d'Independència de Mèxic: diferència entre les revisions

|imatge= [[Fitxer:Campaña de Hidalgo.png|250px|Mapa de la campanya de [[Miguel Hidalgo y Costilla|Miguel Hidalgo]]]]

|general1= [[Fitxer:Flag of Mexico (1821-1823).svg|20px|border|Mèxic]] [[Miguel Hidalgo y Costilla|Miguel Hidalgo]]<br />[[Fitxer:Flag of Mexico (1821-1823).svg|20px|border|Mèxic]] [[José María Morelos]]

}}{{Campanyes de l'imperi colonial espanyol}}La '''Guerra d'Independència de Mèxic''' fou un conflicte armat d'emancipació de [[Mèxic]], que buscava independitzar-se dels seus colonitzadors, respecte de l'[[Imperi Espanyol]]. Després de tres segles sota el sistema colonial espanyol, els habitants del Virregnat de la [[Nova Espanya]] van començar a exigir la independència de la seva nació. Al començament del [[{{segle |XIX]]|s}} aquest sentiment va enfortir-se entre els habitants de la [[ciutat de Mèxic]]. No obstant això, el crit de la independència del mossèn [[Miguel Hidalgo y Costilla]] marcaria, històricament, l'inici de la Guerra d'Independència de Mèxic el [[16 de setembre]], [[1810]]. El conflicte va durar onze anys, i no va ser un moviment homogeni. Va començar encapçalat per sacerdots catòlics, després es va convertir en un moviment republicà, el qual va ser gairebé sufocat per l'exèrcit reialista (lleial a la corona espanyola). El moviment, llavors, es va convertir en una guerrilla de les muntanyes del sud. Finalment un coronel reialista, [[Augstín de Iturbide]] va pactar aliances amb totes les faccions republicanes i amb el virrei, i va consumar la independència de Mèxic, d'una manera pacífica, el [[27 de setembre]], [[1821]]. [[Espanya]], però, va reconèixer oficialment al país el [[28 d'abril]], [[1836]]. El virregnat independent es va convertir en una efímera monarquia constitucional anomenada [[Primer Imperi Mexicà|Imperi Mexicà]].

Per a alguns historiadors la lluita per la independència de Mèxic va començar el desembre del [[1650]], quan l'irlandès [[William Lamport]] (conegut a [[Mèxic]] com [[Guillen de Lampart]]), va escapar de la presó de la [[Inquisició]] i va promulgar la seva proclamació de la independència.<ref name=human>{{Ref-llibre |cognom=Racine |nom=Karen |cognom2=Mamigonian |nom2=Beatriz G. |títol=The Human Tradition in the Atlantic World, 1500–1850 |url= http://books.google.cat/books?id=IOR5bOpGUiQC&pg=PA44&lpg=PA44&dq=lamport+mexico+independence+1650&source=bl&ots=eQMMaoVjzG&sig=8A78jVegn1rmaT4LN9cCDWLV6t8&hl=ca&sa=X&ei=pcyDUIq0Kai_0QXXvYG4BA&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=lamport%20mexico%20independence%201650&f=false |llengua=anglès | editorial=Rowman & Littlefield |data=2010 |pàgines=p.44 |isbn=1442206993}}</ref> No només va ser la primera proclamació d'independència d'un país del [[Nou Món]], sinó la primera a prometre un monarca electe democràticament, igualtat racial i reforma agrària. Lamport volia que Mèxic se separés d'[[Espanya]] així com separar l'església i l'estat. Lamport, però, va ser capturat ràpidament i va ser condemnat a mort com a heretge.<ref name=human/>

El [[16 de setembre]], [[1810]], [[Miguel Hidalgo y Costilla]] va declarar la independència de Mèxic des del petit poble de Dolores, [[estat de Guanajuato|Guanajuato]], iniciant així una llarga guerra entre les forces independentistes republicanes i les forces reialistes lleials a Espanya.

[[José María Morelos y Pavón]] es va unir a la revolta i aconseguí revoltar Zacatula, Petatlán i Tecpán. El [[novembre]] del [[1810]] va setjar [[Acapulco]] fins [[maig]] del [[1811]], quan atacà Chilpancingo i Tixtla. El [[1811]] substituí Hidalgo com a cap revolucionari, i ocupà Taxlo, Chilapa, Orizaba, [[Oaxaca]] i [[Acapulco]] ([[19 d'agost]], [[1813]]). El [[8 de setembre]], [[1813]] proclamà la independència mexicana a [[Chilpancingo]], però fracassà en la presa de Valladolid (avui [[Morelia]]). El 5 de novembre del 1815 fou fet presoner a Tezmalaca i afusellat el 22 de desembre del 1815.

El triomf de la revolució liberal de [[Rafael de Riego]] a [[Espanya]] el [[1820]] va provocar diversos temors entre els conservadors i reialistes a Mèxic: per una banda el sector conservador volia evitar l'apliació de les mesures radicals que impulsaven els diputats de les Corts de Madrid, i per altra banda els liberals volien aprofitar el re-establiment de la constitució liberal espanyola de [[1812]] per sol·licitar l'autonomia del virregnat. Els conservadors, per tant, es van reunir a l'església de la Profesa, encapçalats pel canonge Matías de Monteagudo, i van convèncer el virrei Juan Ruíz de Apodaca que designés a Iturbide com a comandant general per lluitar contra les forces independentistes del sud. Mentrestant, però, planejaven que Juan Gómez de Navarrete, amic d'Iturbide, diputat electe a les Corts, promogués un pla d'indpendència a [[Madrid]] que consistia a convidar uns dels membres de la família reial per governar [[Mèxic]]. Iturbide, per la seva banda, hauria de marxar al sud amb les seves tropes, suposadament per combatre l'últim general independentista que quedava, Vicente Guerrero, amb la intenció de convèncer-lo d'unir-se al nou pla d'indpendència dels reialistes.

Després de diverses lluites entre reialistes i insurgents, Iturbide va convèncer Guerrero i van acordar el [[13 de febrer]], [[1821]] el pla d'Iguala o Pla de les Tres Garanties: la Independència de Mèxic, la conservació de la religió catòlica i la unió de tots els habitants de la Nova Espanya, mexicans i espanyols. El Pla establia una [[monarquia constitucional]], anomenada "[[Primer Imperi Mexicà|Imperi Mexicà]]" i s'oferia la corona de Mèxic a [[Ferran VII d'Espanya]] (com a cap d'estat) o a algun dels seus germans. Si aquests es negaven, llavors es convidava a algun monarca europeu. També s'establia l'exclusivitat de la religió catòlica, "sense tolerància a cap altra". Per assolir la independència es conformava un nou exèrcit, anomenat "Exèrcit Trigarant" (en referència a les tres garanties), que unia les tropes d'Iturbide i les tropes insurgents de Guerrero, al qual s'unirien altres petites guarnicions reialistes del país.