Escòcia: diferència entre les revisions

El regne dels [[pictes]] (amb seu a [[Fortriu]] cap al [[segle VI]]) va experimentar un important desenvolupament durant l'[[edat mitjana]], potser com a resposta al mateix [[imperialisme]] [[Imperi Romà|romà]].<ref>Peter Heather. "State Formation in Europe in the First Millennium A.D.", a Barbara Crawford (ed.), ''Scotland in Dark Ages Europe'', (Aberdeen, 1994), pàg. 47–63</ref> Una fita important en aquesta lluita per la supervivència i l'ampliació va ser la [[batalla de Dunnichen]] ([[685]]), en la qual els pictes van derrotar les tribus de [[Northumbria]] durant el regnat de [[Bridei III dels Pictes|Bridei III]] ([[671]]-[[693]]). El regnat de [[Óengus I dels Pictes|Óengus I]] ([[732]]-[[761]]) va ser igualment un període de consolidació per al regne picte.<ref>Alex Woolf. "The Verturian Hegemony: a mirror in the North", a M.P. Brown & C.A. Farr, (editors). ''Mercia: an Anglo-Saxon Kingdom in Europe'', (Leicester, 2001), pàg. 106–11.</ref> El regne dels pictes ocupava en aquesta època, segons la descripció de [[Beda el Venerable]], una extensió similar a la qual després ocuparia el regne dels [[escots]] durant el regnat d'[[Alexandre I d'Escòcia|Alexandre I]] ([[1107]]-[[1124]]). No obstant això, ja en el [[segle X]], el regne picte va ser dominat per una cultura d'origen [[gaèlic]], establint el mite de l'ascendència [[Irlanda|irlandesa]] de la dinastia reial de [[Kenneth I d'Escòcia|Cináed mac Ailpín]] (Kenneth MacAlpin o Kenneth I).<ref name=Lynch_359>{{ref-llibre|capítol=Kenneth mac Alpin|cognom=Brown|nom=Dauvit|editor=M. Lynch|títol=The Oxford Companion to Scottish History|editorial = [[Oxford University Press]] | lloc=Oxford|pàgines=359|any=2001|isbn=978-0192116963}}</ref><ref> {{ref-publicació|publicació = Innes Review|editorial = Scottish Catholic Historical Association |cognom = Brown|nom = Dauvit|article = Dunkeld and the origin of Scottish identity| exemplar = 48|lloc =Glasgow Glasgow|pàgines = 112–124|any = 1997}} reprinted in Dauvit Broun and Thomas Owen Clancy (editors), (1999)''Spes Scotorum: Hope of Scots'', Edinburgh: T.& T.Clark, pàg. 95–111. ISBN 978-0567086822</ref><ref>{{ref-llibre|nom=Sally|cognom=Foster|títol=Picts, Gaels and Scots (Historic Scotland)| lloc=Londres| any=1996|editorial=Batsford|isbn=978-0713474855}}</ref>

La zona central d'Escòcia, coneguda com a ''[[Central Belt]]'', hi ha la gran majoria dels pobles i ciutats principals: Glasgow a l'oest, i Edimburg, [[Aberdeen]] i [[Dundee (Escòcia)|Dundee]] a l'est. En canvi, les ''[[Highlands]]'' estan escassament poblades, encara que la ciutat d'[[Inverness]] ha crescut ràpidament en els darrers anys. De les moltes illes que conformen el territori escocès, només les més grans i les més accessibles (unes 90) estan habitades. Per la seva banda, els altiplans meridionals o ''[[Southern Uplands]]'' són essencialment rurals i hi predomina l'agricultura.<ref> Clapperton, CM (ed) (1983)''Scotland: A New Study''. Londres, David & Charles. </ref><ref> Miller, J. (2004)''Inverness''. Edinburgh. Birlinn. ISBN 9781841582962 </ref> A causa dels problemes de Glasgow i Edimburg per albergar la seva població, entre [[1947]] i [[1966]] es van crear cinc ciutats satèl·lit planificades: [[East Kilbride]], [[Glenrothes]], [[Livingston (West Lothian)|Livingston]], [[Cumbernauld]] i [[Irvine (North Ayrshire)|Irvine]].<ref> [http://www.bbc.co.uk/scotland/education/es/sixties/standard/rural/new_towns.shtml "New Towns"].</ref>