Tinció de Gram: diferència entre les revisions

Té una capa fina de peptidoglicà unida a una membrana exterior per [[lipoproteïna|lipoproteïnes]]. La membrana exterior és feta de [[proteïna]], [[fosfolípid]]s i [[lipopolisacàrid]]s.

 

 

La diferència que s'observa en la resistència a la descoloració, se deu al fet que la membrana externa dels Gram negatius és soluble en [[dissolvent|dissolvent orgànic]], com per exemple la mescla d'alcohol/acetona. La capa de peptidoglicà que posseeix és massa prima com per a poder retindre el complex de cristall violeta/iode que es va formar prèviament, i per tant aquest complex s'escapa, perdent-se la coloració blava. Però al contrari, els Gram positius, en posseir una paret cel·lular més resistent i amb major proporció de peptidoglicans, no són susceptibles a l'acció del solvent orgànic, sinó que aquest actua [[deshidratació|deshidratant]] els [[Porus (biologia)|porus]] tancant-los, la qual cosa impedeix que puga escapar-se el complex cristall violeta/iode, i mantenint la coloració blava.