Pet Sounds: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaç arxivat
m Corregit: donar un pas > fer un pas
Línia 20:
 
== Història ==
Els altres integrants del grup, especialment el cantant [[Mike Love]], es van oposar a l'àlbum, i fins i tot la casa de discos [[Capitol Records]] va dubtar en llançar-lo. Finalment, va sortir a la venda el [[16 de maig]] de [[1966]]. La música dels Beach Boys, des que es van formar a principis de la dècada de [[anys 60|1960]], era molt melòdica i destacava per les seves harmonies vocals, segell del grup. No obstant això, commogut per la gran riquesa de les composicions de [[John Lennon]] i [[Paul McCartney]] (dels [[The Beatles]]) Brian Wilson va voler donarfer un pas endavant i fer un disc personal i arriscat, en el qual bolcar les seves experiències personals.
 
Va ser així com, al costat del músic i publicista [[Tony Asher]], va començar a compondre temes per a un àlbum que trencaria amb tot el que havia fet abans el grup. Fins i tot va considerar la possibilitat d'editar el disc com un treball en solitari. ''Pet Sounds'' incorpora músics professionals, ja que els Beach Boys restants contribuirien poc en la instrumentació, per a concentrar-se en el treball vocal. Per primera vegada, Wilson se sentia satisfet amb un treball. No va obtenir l'èxit al que el grup estava acostumat (va ser el seu primer gran fracàs comercial), però sí una obra artística que, segons el propi [[Paul McCartney]], "és el millor disc vocal mai gravat" i va servir d'inspiració per al ''[[Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band]]'' ([[1967]]), obra mestra dels [[Beatles]]. Balades, [[folk]] i coquetejos lleus amb el [[rock and roll]], tot amb harmonies vocals, ''Pet Sounds'' ha crescut amb el temps per a convertir-se per a alguns en un dels àlbums més influents.