Dret comú: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 3:
Durant l'[[edat mitjana]], es va denominar així el corpus jurídic format pel [[Corpus Juris Civilis]] (dret civil justinianeu), el [[Corpus Juris Canonici]] ([[dret canònic]]) adaptat en l'[[edat Mitjana]], i a la tasca dels juristes sobre aquests cossos jurídics (escola de glossadors i comentaristes).
 
En l'actualitat, s'usa habitualment com a sinònim de [[dret civil]]. A més, a vegades s'utilitza com a [[traducció]] literal del terme ''[[Common Law|]]''Common Law'']] ([[dret anglosaxó]]). D'altra banda, a [[Espanya|l'estat espenyol]] també es denomina així al dret civil general, en contraposició al [[Dret foral|dret civil foral]]
 
==''Corpus Juris Civilis''==
Línia 9:
És el conjunt que s'acabarà formant (a finals del s. XV) procedent dels textos de Justinià. Consta de cinc volums, dels quals:
 
#Els tres primers volums corresponen als tres primers llibres del ''[[Digest|]]''Digest'']].
#En el quart volum, trobem els nou primers (i més importants) llibres del [[Codi Justinià]].
#El cinquè volum conté els quatre llibres de les ''Institucions'' de Justinià (les que van substituir les de Gai; aquesta obra és considerada un manual imprescindible per al jurista), una nova versió de les ''[[Novellae|]]''Novellae'']], els tres llibres restants del còdex (menys importants pel fet d'ocupar-se del dret públic de l'antiga Roma), constitucions medievals diverses i una versió del dret feudal llombard (''[[Libri Feudorum|]]''Libri Feudorum'']]), ja que Roma no coneixia les relacions feudals.
 
== ''[[Corpus Juris Canonici|]]''Corpus Juris Canonici'']] ==
Està compost pels seus propis llibres. En principi no hi ha texts, però hi trobem un important nombre de cànons conciliars, recollits de manera desordenada. L'Església va pretendre conciliar els cànons i així aconseguir un ordenament sistemàtic. Aquest ordenament, el va realitzar el jurista [[Gracià (jurista)|Gracià]] en la seva obra ''Concòrdia dels cànons discordants''. Aquesta ordenació se sol denominar ''Decret de Gracià''.
 
Línia 32:
Després de la caiguda de l'[[Imperi romà]] d'Occident l'any [[476]], es va trencar la unitat política i jurídica d'[[Europa]]. A partir del [[segle IX]], comença a retornar la idea d'una [[Europa]] unida. [[Carlemany]], amb l'anomenat [[Sacre Imperi Romà Germànic|Sacre Imperi romanogermànic]], pretén obtenir aquesta unitat: "''unum imperium, unum ius''" (si un és l'imperi, un ha de ser el dret). Aquesta idea provocarà conflictes, però aquest concepte pateix transformacions en el s. XIII i, finalment, s'aplica tant el dret canònic com el justinianeu (civil).
 
Els diversos països europeus estaven regits per [[estatut]]s i [[furs]] locals ([[drets locals]]). Es feia difícil una reunificació en no tenir una base doctrinal que pogués permetre-la. Aquest procés es va poder iniciar gràcies a un especial esdeveniment: durant el [[segle XI]], a l'[[Universitat de Bolonya|Escola d'Art]] de [[Bolonya]] es van trobar alguns exemplars del recull de [[dret romà]] de [[Justinià I|Justinià]], trobats per [[Irneri]] en monestirs (en un principi va trobar la part central del ''Digest'', després va trobar altres parts que va anar afegint de manera consecutiva), habitualment coneguda com a ''[[Corpus Juris Civilis|]]''Corpus Juris Civilis'']]. Naixerien així els [[glossador]]s, que desenvoluparien el dret comú a les noves [[universitat]]s.
 
Posteriorment, amb l'aparició d'un dret especial aplicable als [[comerciant]]s (el [[dret mercantil]]), el dret civil va passar a denominar-se també ''dret comú'', en contraposició a aquell.