José Fernando de Abascal y Sousa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Jose Fernando De Abascal Y Sousa}} |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 3:
== Dilatada carrera polític-militar (1762-1804) ==
L'asturià Abascal va ingressar aviat en l'Arma d'Infanteria, on va aprendre gradualment l'art de l'estratègia que de tant li va servir després a [[Amèrica
En [[1804]] va ser nomenat [[Virregnat del Riu de la Plata|virrei del Riu de la Plata.]] No va arribar a prendre possessió del càrrec, ja que va ser nomenat [[Llista de virreis del Perú|virrei del Perú]] en el mateix any, càrrec que no va exercir fins a [[1806]], a causa que en el seu viatge a Lima va ser capturat pels [[anglesos]], la qual cosa el va obligar a realitzar un periple allargat i costós que va suposar el trasllat d'Abascal a la seva última destinació, causat pels ràpids canvis que es van donar en la política internacional de llavors. No obstant aquest inconvenient va saber treure partit el nou virrei en conèixer, de primera mà, el territori que va ser objectiu de la seva immediata acció de govern. Aquest fet, va ser rellevant en la seva carrera polític-militar. Es va veure obligat a l'ascens, des de la Intendència de Guadalajara al [[virregnat del Riu de la Plata]], que va veure truncat a causa de la captura per part dels anglesos, de l'embarcació en la qual navegava. El seu periple des de [[Veracruz]] a l'Havana i d'aquí -ja pres- fins a les [[Açores]] i [[Lisboa]] va ser una anellada a la seva consciència d'estadista al que aviat va posar remei. Traient forces d'on no n'hi havia, va fer un viatge tan llarg com a profitós quan va ser remogut de la seva anterior ocupació, sense estrenar si més no, a la de virrey del Perú. Mai un mandatari peruà algun havia fet un trajecte de 3.500 quilòmetres de marxa terrestre entre [[Sagrament|Sacramento]] i Lima, quan l'habitual havia estat la ruta marítima Cadis-l'Havana-Veracruz-Panamà-Paita i d'aquí, per terra, fins a la [[Lima|Ciutat dels Reis.]] El seu aprofitament va ser fet per un home habituat a les penalitats de la vida militar i al seu olfacte polític.
Línia 24:
== Les polítiques contrarevolucionàries del virrei Abascal (1810-1816) ==
[[Fitxer:Abascal.PNG|thumb|250x250px|Bàndol del 13 de juliol de 1810 agregant provisionalment la província de Charcas i Còrdova del Tucumán al virregnat del Perú.]]
El virrei va haver de defensar la legitimitat del cosmos hispanoamericà per mitjà d'accions militars amb la finalitat de pacificar les revoltes. De fet, les contraofensives virregnals van ser sempre purament defensives enfront dels atacs i revolucions protagonitzades constantment pels insurgents, que es van aprofitar de la situació de manca de liderat que es va donar en la península i al desistiment en les seves funcions d'alguns dels seus representants a [[Amèrica
Les accions a favor de l'ordre legal establert es van donar primer al territori de la [[Reial Audiència de Quito|Real Audiència de Quito]], entre els anys [[1809]] i [[1810]], per part del [[comte]] de Ruíz de Castella poc apte per a l'ocasió i un insegur marquès de Selva Alegre. També en la Capitania General de Caracas van esdevenir fets que, des dels seus inicis fins al seu control per part de les tropes peninsulars de [[Pablo Morillo]] en [[1815]], van tenir relació amb el Perú.
Línia 38:
En canvi no van bastar els heroics intents de defensa de Montevideo per part de [[Francisco Javier de Elío]] per acabar en el Riu de la Plata amb la penosa conducció de la crisi efectuada pel virrei [[Baltasar Hidalgo de Cisneros]], paradigma de funcionari feble i amb el trist record d'un Liniers enaltit i després executat pels mateixos revolucionaris en tractar inútilment de posar fi a la revolució a [[Córdoba (Argentina)|Còrdova.]] La caiguda de Montevideo en poder dels revolucionaris portenys va segellar el triomf emancipador del Riu de la Plata.
També va influir la [[Constitució Espanyola de 1812|Constitució de 1812]] en l'acció de govern del virrei Abascal. Els representants peruans a Corts amb diferent sort en la seva projecció política i personal es van integrar en les intrigues gaditanes a favor i en contra de la figura del virrei. Es van celebrar les eleccions als de Lima i [[Cusco|Cuzco]], paradigmes de la llibertat constitucional en el Perú, que es van truncar en aquesta última ciutat per la revolta criolla i indígena que en ella es va produir i que tan deplorables seqüeles va portar a la pau de la zona. Juntament amb això va arribar la llibertat d'impremta, amb periòdics conservadors, com la ''Gaseta del Gobierno de Lima'' o el ''Verdadero Peruano'' o pro constitucionals com ''El Peruano'' o el ''Satélite del Peruano'', van ser fronts de batalla de la elit política virregnal empleada per absolutistes i reformistes fins a [[1814
Per la seva banda, l'Església es va debatre entre la fidelitat d'un [[bisbe]] com [[Bartolomé María de les Heras]] i la insurrecció d'un altre com Armendáriz, mentre que la Suprema passava a millor vida sense el menor rictus en el rostre del virrei el [[1813]], juntament amb l'auge de la vida conventual.
Línia 51:
== Descendència ==
Abascal, com a única hereva dels seus béns i el seu títol nobiliari va deixar a la seva filla María Ramona d'Abascal, casada en [[1815]] amb el llavors brigadier Juan Manuel Pereira. D'aquesta unió, es va conèixer a Manuel Pereira Abascal com III Marquès de la Concòrdia Espanyola del Perú (se li va concedir la Real Carta de Successió el 23 de març de 1852). A la seva mort, el títol va passar al seu nebot Juan Manuel Pereira Soto Sánchez en [[1876
== Bibliografia ==
| |||