Montgat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 49:
* any [[985]] - En un pergamí del monestir de [[Sant Pere de les Puel·les]] apareix: '''monte Chato'''
* any [[1006]] - En el cartulari de [[Sant Cugat del Vallès|Sant Cugat]]: '''monte Katum''';{{sfn|Català i Roca|1990|p=661}} també en el mateix cartulari l'any [[1007]] '''monte Gatum''',{{sfn|Català i Roca|1990|p=661}} l'any [[1025]] '''montis Gato''',{{sfn|Català i Roca|1990|p=662}}, el [[1050]] '''montis Chati''',{{sfn|Català i Roca|1990|p=663}} el [[1084]] '''monte Gato'''{{sfn|Català i Roca|1990|p=663}} i finalment el [[1234]] '''Montecatho'''
* al [[segle XIII]] als ''[[Usatges de Barcelona
* a partir del 1357 ja apareix tal com el coneixem actualment{{sfn|Català i Roca|1990|p=663}}
Pel que fa a la [[cartografia]], el primer a citar Montgat va ser [[Claudi Ptolemeu]] ([[segle II]]), si bé amb el nom de ''Promontorium Lunarium''. L'any [[1565]], el dibuixant neerlandès Jooris Hoefnagel dibuixa una vista de [[Barcelona]], en què inclou la silueta del turó amb el seu [[Castell de Montgat|castell]]. L'any [[1578]], el [[cartògraf]] [[Gerardus Mercator]], en el seu mapa de la [[península Ibèrica]] inclou Montgat, amb el nom de ''[[Lunarium Promontorium
=== "Monte Chato" ===
Línia 132:
== Activitat econòmica ==
Tradicionalment, la principal activitat era la de la [[pagesia]] o la [[pesca]], o sovint les dues coses alhora (els de ca n'Alsina, els de [[Ca l'Umbert]] i d'altres), amb un cultiu limitat a la pròpia subsistència. Tot i això, cal destacar l'explotació de la [[vinya]], per a la producció de vi, activitat practicada des de l'època romana, en què s'exportava fins i tot a Roma. També cal fer esment al conreu de [[Taronja|taronges]] per a l'exportació, que embarcaven en vaixells que fondejaven en les [[platges de Montgat
Pel que fa a l'[[Indústria|activitat industrial]], tret dels [[artesans]] i [[menestral]]s ([[sabater]], [[espardenyer]], [[boter]], [[Carboner (feina)|carboner]], mestre de cases, etc.), cal destacar els [[tèxtil|teixidors]] de [[lli]] (a [[Tiana]]) i l'extracció de [[guix]] i [[calç]] (a Montgat). És prou coneguda l'exportació que, per mar, es feia d'aquest mineral des de temps molt llunyans, fins al punt que els montgatins eren coneguts per aquesta activitat.
Línia 194:
Inicialment (pot ser perquè la primera imatge fou la Verge Maria asseguda damunt una àliga), la parròquia es va registrar com a Santa Maria de Montgat, tot i que al cap de pocs anys es varen reunir els veïns i el vicari i decidiren que el patró en seria sant Joan. És així com passà a denominar-se ''Sant Joan de Montgat'', encara que durant uns anys s'utilitzà indistintament qualsevol de les dues advocacions i en alguna ocasió les dues plegades, és a dir, Sant Joan i Santa Maria de Montgat.
La vigília de Nadal de l'any [[1860]], mossèn Antoni Fàbregas beneí el primer [[campanar]], dels anomenats d'''[[espadanya
Aquestes campanes foren destruïdes duran la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra civil]] i, pel Nadal de l'any [[1943]], es reformà el campanar i se'n beneïren les actuals. Cap a l'any [[1974]], es va substituir la maquinària del rellotge per una de més moderna, que estalviava la feina de donar-li corda manualment. Algunes de les peces de l'antic rellotge restaren abandonades a les golfes del temple fins que, a iniciativa de mossèn Salvador Solà, ha sigut reconstruït pel montgatí Salvador Casas i Mora.
| |||