Montgat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 49:
* any [[985]] - En un pergamí del monestir de [[Sant Pere de les Puel·les]] apareix: '''monte Chato'''
* any [[1006]] - En el cartulari de [[Sant Cugat del Vallès|Sant Cugat]]: '''monte Katum''';{{sfn|Català i Roca|1990|p=661}} també en el mateix cartulari l'any [[1007]] '''monte Gatum''',{{sfn|Català i Roca|1990|p=661}} l'any [[1025]] '''montis Gato''',{{sfn|Català i Roca|1990|p=662}}, el [[1050]] '''montis Chati''',{{sfn|Català i Roca|1990|p=663}} el [[1084]] '''monte Gato'''{{sfn|Català i Roca|1990|p=663}} i finalment el [[1234]] '''Montecatho'''
* al [[segle XIII]] als ''[[Usatges de Barcelona|]]''Usatges de Barcelona'']] esmenten: '''Muntgat'''
* a partir del 1357 ja apareix tal com el coneixem actualment{{sfn|Català i Roca|1990|p=663}}
 
Pel que fa a la [[cartografia]], el primer a citar Montgat va ser [[Claudi Ptolemeu]] ([[segle II]]), si bé amb el nom de ''Promontorium Lunarium''. L'any [[1565]], el dibuixant neerlandès Jooris Hoefnagel dibuixa una vista de [[Barcelona]], en què inclou la silueta del turó amb el seu [[Castell de Montgat|castell]]. L'any [[1578]], el [[cartògraf]] [[Gerardus Mercator]], en el seu mapa de la [[península Ibèrica]] inclou Montgat, amb el nom de ''[[Lunarium Promontorium|]]''Lunarium Promontorium'']]. L'any [[1603]] és el cartògraf flamenc Johannes Babtista Vrins el que inclou M. Gat al seu mapa de [[Catalunya]]. A partir d'aquí són nombrosos els cartògrafs, pràcticament tots estrangers, que en els seus mapes marquen el turó de Montgat: Gerardus Mercator ([[1619]]), Willen Janszoon Blaeu ([[1635]]), Christophe Tassin ([[1645]]), i [[Pèire de Marca]] ([[1644]]). Sovint, hi dibuixen el castell i gairebé tots ho indiquen com M. Cat, si bé el comte de Darnius, en el seu mapa del [[1705]], ja ho fa amb el nom de ''Mongat''.
 
=== "Monte Chato" ===
Línia 132:
 
== Activitat econòmica ==
Tradicionalment, la principal activitat era la de la [[pagesia]] o la [[pesca]], o sovint les dues coses alhora (els de ca n'Alsina, els de [[Ca l'Umbert]] i d'altres), amb un cultiu limitat a la pròpia subsistència. Tot i això, cal destacar l'explotació de la [[vinya]], per a la producció de vi, activitat practicada des de l'època romana, en què s'exportava fins i tot a Roma. També cal fer esment al conreu de [[Taronja|taronges]] per a l'exportació, que embarcaven en vaixells que fondejaven en les [[platges de Montgat|platges de Montgat,]], activitat que es va mantenir fins a la [[dècada del 1910]], en què la competència de la producció valenciana, més econòmica i de millor qualitat, acabà amb aquest cultiu.
 
Pel que fa a l'[[Indústria|activitat industrial]], tret dels [[artesans]] i [[menestral]]s ([[sabater]], [[espardenyer]], [[boter]], [[Carboner (feina)|carboner]], mestre de cases, etc.), cal destacar els [[tèxtil|teixidors]] de [[lli]] (a [[Tiana]]) i l'extracció de [[guix]] i [[calç]] (a Montgat). És prou coneguda l'exportació que, per mar, es feia d'aquest mineral des de temps molt llunyans, fins al punt que els montgatins eren coneguts per aquesta activitat.
Línia 194:
Inicialment (pot ser perquè la primera imatge fou la Verge Maria asseguda damunt una àliga), la parròquia es va registrar com a Santa Maria de Montgat, tot i que al cap de pocs anys es varen reunir els veïns i el vicari i decidiren que el patró en seria sant Joan. És així com passà a denominar-se ''Sant Joan de Montgat'', encara que durant uns anys s'utilitzà indistintament qualsevol de les dues advocacions i en alguna ocasió les dues plegades, és a dir, Sant Joan i Santa Maria de Montgat.
 
La vigília de Nadal de l'any [[1860]], mossèn Antoni Fàbregas beneí el primer [[campanar]], dels anomenats d'''[[espadanya|]]''espadanya'']] o ''de cadireta'' i la campana que, amb un cost de 75 [[duro]]s, fou pagada en part pel bisbe i part per subscripció popular; es tracta de la mateixa campana que hi ha avui dia al campanar. No fou fins a l'any 1900 que, a iniciativa de mossèn Roc Comas, es va substituir l'antic campanar d'espadanya per l'actual torre; així, el 22 de juny d'aquell any, el bisbe [[Josep Morgades]] beneí les dues campanes i el rellotge. El rellotge fou pagat per na Joana Foix, de [[Can Ribas (Montgat)|Can Ribas]], i les campanes per mossèn Roc i per subscripció popular.
 
Aquestes campanes foren destruïdes duran la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra civil]] i, pel Nadal de l'any [[1943]], es reformà el campanar i se'n beneïren les actuals. Cap a l'any [[1974]], es va substituir la maquinària del rellotge per una de més moderna, que estalviava la feina de donar-li corda manualment. Algunes de les peces de l'antic rellotge restaren abandonades a les golfes del temple fins que, a iniciativa de mossèn Salvador Solà, ha sigut reconstruït pel montgatí Salvador Casas i Mora.