Conca (Castella - la Manxa): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot posa data a plantilles de manteniment |
||
Línia 43:
Després de l'ocupació castellana de Toledo el [[1085]], Kunka va passar a Castella com a part de la "dot de la mora Zaida". Es creu que de moment l'estructura de Kunka no va variar i que es va limitar a pagar un tribut conservant la població musulmana. El 1097 un exèrcit castellà manat per Àlvar Núñez, vigilava Kunka quan els [[almoràvits]] manats per Muhammad ibn Aixa van fer una ràtzia a la regió. El 1108 els almoràvits van entrar a Kunka després de la victòria d'[[Uclés]]. El 1137 la població es va revoltar contra la guarnició i foren massacrats per orde de [[Taixfín ibn Ali]].
[[Al-Udhri]] (segle XI) l'esmenta com una de les 20 estacions de la ruta Saragossa-Còrdova. [[Al-Idrissí]] (segle XII) la descriu{{CN|data=desembre de 2015}} com una petita i antiga vila rodejada de muralles i sense ravals, i diu que era una kura. El [[1172]] en va fer una descripció Ibn Sahib al-Salat. Yakut (segle XIII) la fa part de l’''amal'' de Santaver. [[Al-Umari]] que escrivia al segle XIV, l'esmenta com la XI província d'[[al-Andalus]], incloent les viles d'[[Oriola]], Conca, [[Elx]], [[Dénia]] i nombrosos castells.
[[Ibn Mardanix]] va cedir terres als cristians a la rodalia de Kunka però els colons es van retirar davant l'almohade Abu Yakub que el 1172 hi va entrar i la va trobar en una forta decadència. amb només 700 habitants. [[Alfons VIII de Castella]] la va assetjar el 1177 i els almohades van capitular al cap de set mesos, el [[21 de setembre]] de [[1177]], operació coneguda com la [[conquesta de Conca]], sent agregada a Castella. Abu Yakub va intentar reconquerir-la el 1194 i va cremar les collites de la zona però no se'n va sortir. Les terres de Conca foren concedides en part als ordes militars de Calatrava i de Santiago i la població es va organitzar en "consejo", si bé van subsistir algunes estructures anteriors com el càrrec de [[mostassaf]] (''mutahsib''). Els furs van donar facilitats comercials als mudèjars; el segon bisbe fou un mossàrab toldeà, sant Julià. Fins al segle XV va subsistir una mesquita al costat del monestir de Nostra Senyora de la Contemplació. [[Alfons X de Castella]] li va concedir el títol de ciutat.
| |||