Pío Zabala y Lera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: "fins el" |
||
Línia 43:
Amb aquest partit fou escollit diputat pel districte de [[San Clemente]] ([[província de Conca]]) a les [[eleccions generals espanyoles de 1918]] i [[eleccions generals espanyoles de 1919|1919]],<ref name="Congreso">[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLDA.fmt&DOCS=1-25&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%28121740%29.NDIP. Fitxa del Congrés dels Diputats]</ref> i des del seu escó va criticar la [[Institución Libre de Enseñanza]] i la [[Junta d'Ampliació d'Estudis]].<ref>[https://www.ucm.es/pio_zabala_lera Biografia] al web de la UCM</ref> L'abril de 1919 fou nomenat Director general d'Ensenyament Primari i amb [[César Silió y Cortés]] va redactar el Decret d'Autonomia Universitària de maig de 1919. En 1921 fou designat subsecretari del [[Ministeri d'Educació d'Espanya]].
Va donar suport la [[Dictadura de Primo de Rivera]] i en 1927 fou escollit membre de l'[[Assemblea Nacional Consultiva]]<ref name="Congreso"/> En 1928 fou nomenat conseller d'Instrucció Pública i en 1930 membre del Patronat de la Universitat de Madrid. El 25 de març de 1931 fou nomenat rector de la [[Universitat Complutense de Madrid]], càrrec que va ocupar fins
En 1934 va ser escollit acadèmic de la [[Reial Acadèmia de la Història]], tot i que no en va prendre possessió fins
En començar la [[guerra civil espanyola]] fou separat de la seva càtedra i enviat a l'Institut de Segon Ensenyament de Sant Sebastià, on contactà amb [[Pedro Sainz Rodríguez]], qui en 1939 el va proposar com a rector de la [[Universitat Complutense de Madrid]], càrrec que va ocupar fins 1951. Simultàniament fou [[procurador en Corts]] de 1943 a 1951. També fou vocal del consell ple del [[CSIC]]; membre dels patronats Ramon Llull i Marcelino Menéndez Pelayo, vicedirector de l'Institut Jerónimo Zurita d'Història i director de la revista ''Hispània'' des de la seva fundació en 1940 fins a 1958. Va morir a Madrid en 1968, apartat de tota activitat pública.
| |||