Amir al-muminín

Amīr al-mu'mīnīn (en àrab, أمير المؤمنين) o Príncep dels creients, també traduït com a emir o comanador dels creients, és un títol islàmic tradicionalment associat al de califa, que indica que el seu portador és la màxima autoritat religiosa entre els musulmans.

Al Marroc va ser utilitzat també pels sultans almoràvits, que tanmateix no usaven el de califa, i més tard pel sultà, ara rei, del Marroc. L'autoritat religiosa dels sultans marroquins com a prínceps dels creients era reconeguda per aquells sectors del país que no reconeixien tanmateix la seva autoritat política. També transcendia les fronteres del regne, ja que era reconeguda igualment més cap al sud, entre les tribus del Sàhara, sent aquest un dels arguments esgrimits pel nacionalisme marroquí per reclamar la sobirania sobre el Sàhara Occidental i Mauritània, encara que en aquest últim cas ja no existeix tal reivindicació.