Amir al-muminín: diferència entre les revisions

m
Traducció bàsicament de la wiqui francesa
(Traducció bàsicament de la wiqui espanyola)
 
m (Traducció bàsicament de la wiqui francesa)
'''Amīr al-mu'mīnīn''' (en [[àrab]], أمير المؤمنين) o '''Príncep dels creients''', també traduït com a emir o comanador dels creients, és un títol [[islàmic]] tradicionalment associat al de [[califa]], que indica que el seu portador és la màxima autoritat religiosa entre els [[musulmans]]. És un grau [[religiós]], [[polític]] i [[social]].
 
És un títol [[islàmic]] tradicionalment s'associava al de [[califa]] ja que és com també se'l designava en els primers temps de l'[[islam]]. El primer a portar aquest títol va ser [[Omar ibn al-Khattab]] i la persona és escollida seguint les regles de la charia, i en resposta a la concentració dels representants del poble musulmà anomenat Choura.
Al [[Marroc]] va ser utilitzat també pels sultans almoràvits, que tanmateix no usaven el de califa, i més tard pel [[sultà]], ara [[rei]], del Marroc. L'autoritat religiosa dels sultans marroquins com a prínceps dels creients era reconeguda per aquells sectors del país que no reconeixien tanmateix la seva autoritat política. També transcendia les fronteres del regne, ja que era reconeguda igualment més cap al sud, entre les tribus del [[Sàhara]], sent aquest un dels arguments esgrimits pel nacionalisme marroquí per reclamar la sobirania sobre el Sàhara Occidental i Mauritània, encara que en aquest últim cas ja no existeix tal reivindicació.
 
Actualment, només el Rei del [[Marroc]] porta aquest títol, i així queda recollida a la constitució marroquina. Va ser utilitzat també pels sultans almoràvits, que tanmateix no usaven el de califa, i més tard pel [[sultà]], ara [[rei]], del Marroc.
 
El moviment islamista [[Al Adl Wal Ihsane]] es nega a reconèixer aquest títol al Rei, al contrari del [[Partit de la Justícia i del Desenvolupament]] que ha escollit estratègicament acceptar-ho i unir-se, d'aquesta manera, a la legalitat política. L'autoritat religiosa dels sultans marroquins com a prínceps dels creients és reconeguda per aquells sectors del país que no reconeixien tanmateix la seva autoritat política.
 
AlAquest [[Marroc]] va ser utilitzat també pels sultans almoràvits, que tanmateix no usaven el de califa, i més tard pel [[sultà]], ara [[rei]], del Marroc. L'autoritat religiosa dels sultans marroquins com a prínceps dels creients era reconeguda per aquells sectors del país que no reconeixien tanmateix la seva autoritat política. Tambéfet transcendiatranscendeix les fronteres del regne, ja que era reconeguda igualment més cap al sud, entre les tribus del [[Sàhara]], sent aquest un dels arguments esgrimits pel nacionalisme marroquí per reclamar la sobirania sobre el [[Sàhara Occidental]] i [[Mauritània]], encara que en aquest últim cas ja no existeix talaquesta reivindicació.
 
Aquest títol ha estat igualment portat per [[Mohammad Omar]] (Mullah Omar) a l'[[Afganistan]] quan els [[talibans]] van ser al poder en aquest país.
 
[[Categoria:Islam|Amīr al-mu'mīnīn]]
60.430

modificacions