Viquipèdia

Arsenio Martínez-Campos Antón: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
fusionar infotaules
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula de polític
| namenom = Arsenio Martínez-Campos Antón
| imageimatge = [[Fitxer:Arsenio Martinez Campos cph.3c34807.jpg|250px|Arsenio Martínez-Campos]]
| captionpeu = Arsenio Martínez-Campos
| data de naixement = {{Data naixement|1831|12|14}}
| data de mort = {{Data defunció i edat|1900|9|23|1831|12|14}}
Línia 34:
| successor5 = [[Eduardo Castañón Albizua]]
| k_etiqueta5 = Circumscripció
| k_nom5 = [[Sagunt]]Sagu
|càrrec6 = [[Governador de Cuba]]
|escut càrrec6 = Escudo de España 1874-1931.svg
|inici6 = octubre de [[1876]]
|final6 = febrer de [[1879]]{{Sfn|Cayuela Fernández|1996|p=215}}
|predecessor6 = [[Joaquim Jovellar i Soler]]
|successor6 = [[Cayetano Figueroa]]
|inici7 = [[1895]]
|final7 = gener de [[1896]]{{Sfn|Cayuela Fernández|1996|p=219}}
|predecessor7 = [[Emilio Calleja Isasi]]
|successor7 = [[Sabas Marín y González]]
|càrrec8 = [[Llista de presidents d'Espanya|President del Consell de Ministres d'Espanya]]
|escut càrrec8 = Escudo de España 1874-1931.svg
|inici8 = [[7 de març]] de [[1879]]
|final8 = [[9 de desembre]] de [[1879]]
|predecessor8 = [[Antonio Cánovas del Castillo]]
|successor8 = [[Antonio Cánovas del Castillo]]
| càrrec9 = [[Llista dels Ministres de Defensa d'Espanya|Ministre de Guerra]]
| escut càrrec9 = Escudo_de_España_1874-1931.svg
| inici9 = [[8 de febrer]] de [[1881]]
| final9 = [[13 d'octubre]] de [[1883]]
| predecessor9 = [[José Ignacio Echevarría y Castillo]]
| successor9 = [[José López Domínguez]]
| k_etiqueta9 = President
| k_nom9 = [[Práxedes Mateo Sagasta]]
| càrrec10 = [[Llista dels Ministres de Defensa d'Espanya|Ministre de Marina]]
| escut càrrec10 = Escudo_de_España_1874-1931.svg
| inici10 = [[9 de gener]] de [[1883]]
| final10 = [[13 de gener]] de [[1883]]
| predecessor10= [[Francisco de Paula Pavía y Pavía]]
| successor10 = [[Rafael Rodríguez de Arias y Villavicencio]]
| k_etiqueta10 = President
| k_nom10 = [[Práxedes Mateo Sagasta]]
}}
'''Arsenio Martínez-Campos Antón''' ([[Segòvia]], [[14 de desembre]] de [[1831]] - [[Zarautz]], [[23 de setembre]] de [[1900]]) va ser un oficial espanyol que es va [[pronunciament|pronunciar]] en contra de la [[Primera República Espanyola|primera República]] el [[1874]], donant inici a la restauració borbònica. Fou més tard Capità General (governador) de [[Cuba]] i '''[[president del govern]] [[espanya|espanyol]]''' ('''[[1879]]'''-'''[[1879]]''')
== Biografia ==
Nasqué a [[Segòvia]] el 14 de desembre de 1831.<ref name=lieya1900>{{Citar publicació|publicació=[[La Ilustración Española y Americana]]'', Año XLIV, n.º 36 de 30 de septiembre de 1900|pàgines=183-184}}</ref> En [[1852]] va ingressar en l'Estat Major de l'Exèrcit. Va participar en la [[Guerra d'Àfrica]] ([[1859]] – [[1860]]) i en l'expedició anglo-hispano-francesa contra [[Mèxic]] en [[1862]], en ambdues ocasions sota les ordres de [[Joan Prim i Prats]].
 
En [[1868]] la reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] va ser destronada. Un any després va ser destinat a [[Cuba]] on acabava de començar la [[Guerra dels Deu Anys]]. Va tornar a Espanya tres anys després com a [[brigadier]] per mèrits de guerra. Una vegada en la Península, va rebre el comandament d'una brigada per lluitar a [[Catalunya]] contra els [[Tercera Guerra Carlina|carlistes]]. En [[1873]], el president [[Nicolás Salmerón]] li va encarregar sotmetre els cantons d'[[Cantó d'Almansa|Almansa]] i de [[Cantó de València|València]], la qual cosa va aconseguir bombardejant i ocupant València. El govern republicà finalment el confinà a [[Mallorca]].
 
El [[2 de gener]] de [[1874]] el general [[Manuel Pavía]] va dissoldre les [[Congrés dels Diputats d'Espanya|Corts]], el final de la [[Primera República Espanyola|Primera República]] estava a prop.
 
=== El pronunciament militar i la restauració borbònica ===
{{AP|Pronunciament de Sagunt}}
Martínez Campos era partidari de la Restauració dels [[Casa de Borbó|Borbó]] en el tron, però al contrari que [[Antonio Cánovas del Castillo|Cánovas del Castillo]], ell no estava disposat a esperar al fet que la campanya política pacífica acabés per reconvertir Espanya en una monarquia.
El [[29 de desembre]] de 1874 el govern, que sospitava de Martínez Campos, havia decidit bandejar-lo. Assabentat, va simular dirigir-se a [[Àvila]], però va anar directament a [[Sagunt]], requerit pels alfonsins valencians perquè es pronunciés. Mentre, el brigadier [[Luis Dabán y Ramírez de Arellano]] Cap de la brigada de [[Sogorb]], va traslladar a part de la seva tropa fins a aquest mateix lloc. El [[29 de desembre]] amb els soldats formant un quadre, Martínez Campos es va dirigir a ells i va proclamar al príncep Alfons, fill d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], '''[[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]], Rei d'Espanya'''.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grau |nom=Jaume |títol=Carlinades: El "Far West" a la Catalana |url=http://books.google.cat/books?id=cY3FeeZ-46oC&pg=PA109&dq=Arsenio+Mart%C3%ADnez+Campos+1874+monarquia++Alfonso+XII&hl=ca&sa=X&ei=E74XUcv3F6SW0QWO1oCoCw&ved=0CEsQ6AEwBA#v=onepage&q=Arsenio%20Mart%C3%ADnez%20Campos%201874%20monarquia%20%20Alfonso%20XII&f=false |editorial=Cossetània Edicions |data=2007 |pàgines=p.109 |isbn=8497912659}}</ref> El govern que, en aquests moments estava en mans de Serrano, no es va oposar al [[pronunciament]], acceptant al nou rei.
Després de l'arribada d'Alfons XII a Espanya, fou nomenat [[capità general de Catalunya]] amb el comandament de les tropes que lluitaven contra els carlistes a [[Catalunya]] i [[Navarra]]. Al març de [[1875]] va ocupar [[Olot]]<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Diccionari enciclopèdic català: amb la correspondència castellana. Ed. reduïda |url= |llengua= |editorial=Salat |data=1938 |pàgines=1426 |isbn=}}</ref> (la "capital" carlista de Catalunya) i poc després va assetjar [[la Seu d'Urgell]], que va caure a l'agost. Després d'acabar amb uns pocs reductes, l'aixecament carlista a Catalunya va quedar definitivament controlat el [[19 de novembre]]. L'exèrcit va concentrar llavors tot el seu esforç a [[Navarra]], últim reducte carlista. El [[28 de febrer]] de [[1876]] Alfons XII, ''el Pacificador'' entrava en [[Pamplona]]. Després del final de la contesa, Martínez Campos va ser ascendit per mèrits de guerra a Capità General.
 
Va ser diputat a Corts pel districte de Sagunt en les [[eleccions generals espanyoles de 1876]], encara que al novembre va renunciar al càrrec per ser substituït per [[Eduardo Castañón Albizua]].<ref>[[Congrés dels Diputats]]: [http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDBuscHisDip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXDSS.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2868650.NDIP.%29 Històric de diputats].</ref> Aquest mateix any va ser destinat de nou a Cuba. Com a Capità General de l'illa estava al comandament de les tropes que lluitaven contra els rebels des de feia vuit anys.
 
Al comandament d'uns 20.000 homes va derrotar als insurrectes a [[Santiago de Cuba]] i [[Província de Villa Clara|Las Villas]]. Poc després, adonant-se que una guerra tan llarga havia aconseguit afeblir a tots dos contendents i perjudicava a tota la població de l'illa, i, com era favorable a una política de tolerància, Martínez Campos va iniciar una sèrie de contactes amb els insurgents. Llavors va declarar una amnistia total per tots aquells que abandonessin les armes. Els rebels, cansats de la guerra, van començar a abandonar la lluita.
 
El 7 de febrer de [[1878]] va sostenir una trobada secreta amb [[Vicente García González]], cap dels insurrectes i li va transmetre les seves condicions perquè abandonessin les armes. Finalment, el [[10 de febrer]] es va signar el [[Conveni de Zanjón]], amb la qual es posava fi a deu anys de guerra. Es va donar una major autonomia a Cuba i es va abolir l'esclavitud.
 
En [[1879]] va tornar a la Península i fou nomenat senador per dret propi<ref>[[Senat d'Espanya]]: [http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1756 Expedient personal del Senador per dret propi D. Arsenio Martínez Campos y Antón].</ref> El [[7 de març]], a instàncies de Cánovas del Castillo, va ocupar el càrrec de [[President del Consell de Ministres d'Espanya|President del Consell de Ministres]] i de [[Ministeri de Defensa d'Espanya|Ministre de Guerra]] pel [[Partit Conservador (Espanya)|Partit Conservador]]. El [[9 de desembre]] va ser substituït pel propi Cánovas. En adonar-se que havia estat instrumentalitzat per Cánovas, va abandonar el seu partit i es va passar al [[Partit Liberal (Espanya)|Partit Liberal]] de [[Sagasta]].
Va formar part del govern de Sagasta de [[1881]] a [[1883]] de nou com a Ministre de Guerra. Mentre estava en el càrrec es va ocupar de la creació de l'[[Acadèmia General Militar]]. El [[20 de febrer]] de [[1882]] es va publicar el decret fundacional, signat pel rei i per Martínez Campos, pel qual es creava l'Acadèmia a l'[[Alcàsser de Toledo]].
 
Des de [[1890]], els xocs entre les tropes espanyoles de [[Melilla]] i les tribus [[Rif|rifenyes]] de la zona anaven en augment. El [[2 d'octubre]] van ser assassinats un grup de soldats espanyols i uns presidiaris que treballaven en la construcció d'un fort als afores de la ciutat. La situació va ser empitjorant fins que, el [[27 d'octubre|27]] i el [[28 d'octubre]] de [[1893]], va ser atacat el fort de Cabrerizas Altas, en el qual el governador militar de Melilla, general de divisió [[Juan García Margallo]] va morir juntament amb una part dels seus homes. El govern espanyol va organitzar immediatament un exèrcit de 20.000 homes al capdavant de Martínez Campos.
 
Davant el temor a una guerra, el sultà [[Hassan I]] va manar al seu germà amb tropes per controlar a les tribus del Rif. El [[5 de març]] de [[1894]], Martínez Campos va signar amb el sultà un Tractat pel qual es va acabar el conflicte.
 
[[Fitxer:Paulino Pallas Atentat.JPG|thumb|left|Il·lustració de l'[[atemptat contra el general Martínez Campos]] de 1893 en un periòdic de l'època.]]
En [[1893]], ocupant el càrrec de capità general de Catalunya i mentre presenciava una desfilada militar amb motiu de les festes de la Mercè, va ser objecte de l'[[atemptat contra el general Martínez Campos|atemptat anarquista]] de [[Paulí Pallàs i Latorre]] a [[Barcelona]], del que en va sortir lleugerament ferit.<ref>{{ref-llibre|url=http://books.google.es/books?id=DvE0gsxVyuQC|pàgina=272|cognom=González Calleja|nom=Eduardo|títol=La razón de la fuerza: orden público, subversión y violencia política en la España de la Restauración (1875-1917)|lloc=Madrid|editorial=CSIC|any=1998|isbn=84-00-07778-4}}</ref>
En [[1895]], en esclatar una altra vegada la guerra, fou nomenat novament [[Governadors de Cuba|Governador de Cuba]]. Però aquesta vegada els seus intents pacificadors no van donar molt resultat i, al no voler endurir les mesures contra els insurgents va ser rellevat l'any següent pel general [[Valerià Weyler]], tornant a la península.<ref>{{ref-publicació| publicació=Gaceta de Madrid|títol=Real Decreto de 19 de enero de 1896 por el que se nombra General en Jefe del Ejército de la isla de Cuba al Teniente General Valeriano Weyler|data=20 de gener de 1896|dataaccés=23 de juny de 2014|format= {{PDF}}| volum=CCXXXV|exemplar=20|pàgina=245|url=http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1896/020/A00245-00245.pdf}}</ref>
 
La Gaceta de Madrid publicà el 19 de gener de 1896 el seu nomenament com a president del Consell Suprem de Guerra i Marina,<ref>{{ref-publicació|publicació=Gaceta de Madrid|títol=Real Decreto de 19 de enero de 1896 por el que se nombra Presidente del Consejo Supremo de Guerra y Marina al Capitán General Arsenio Martínez de Campos y Antón|data=20 de gener de 1896|dataaccés=23 de juny de 2014|format=PDF|volum=CCXXXV|exemplar=20|pàgina=245|url=http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1896/020/A00245-00245.pdf}}</ref> càrrec del que va dimitir a penes un mes després.<ref>{{ref-publicació|publicació=Gaceta de Madrid|títol=Real Decreto de 27 de febrero de 1896 por el que se admite la dimisión como Presidente del Consejo Supremo de Guerra y Marina del Capitán General a Arsenio Martínez de Campos y Antón|data=28 de febrer de 1896|dataaccés=23 de juny de 2014|format=PDF|volum=CCXXXV|exemplar=59|pàgina=713|url=http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1896/059/A00713-00713.pdf}}</ref> Va morir el 23 de setembre de 1900 a [[Zarautz]].<ref name=lieya1900 />
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
* {{ref-publicació|format={{pdf}}|url=https://web.archive.org/web/20141123121449/http://revista-hc.com/includes/pdf/13_12.pdf|títol=Los capitanes generales de Cuba: Elites coloniales y elites metropolitanas (1823-1898)|nom=José Gregorio|cognom={{Versaleta|Cayuela Fernández}}|publicació=Historia contemporánea|ISSN=1130-2402|exemplar=13-14|any=1996}}
 
{{commonscat}}
 
{{s-start}}
{{Gov llin| | | | | |}}
|-
{{Gov reg car|}}
|-
{{Gov pre | rows=1 | abans= [[Antonio Cánovas del Castillo]] |nota=(President del Govern) }}
{{Gov tit| títol=[[Restauració borbònica|President del Govern]] | llista=[[Cap d'estat d'Espanya|Llista de Presidents del Consell de Ministres]] |anys=1879-1879 }}
{{Gov pos | rows=1 | després=[[Antonio Cánovas del Castillo]] |nota=(President del Govern) }}
{{Gov pre | rows=1 | abans= [[José Ignacio Echevarría y Castillo]] |nota=(ministre) }}
{{Gov tit| títol=[[Llista dels Ministres de Defensa d'Espanya|Ministre de Guerra]] | llista=[[Llista dels Ministres de Defensa d'Espanya]] |anys=1881-1883 }}
{{Gov pos | rows=1 | després=[[José López Domínguez]] |nota=(ministre) }}
{{Gov pre | rows=1 | abans= [[Francisco de Paula Pavía y Pavía]] |nota=(ministre) }}
{{Gov tit| títol=[[Llista dels Ministres de Defensa d'Espanya|Ministre de Marina]] | llista=[[Llista dels Ministres de Defensa d'Espanya]] |anys= 1883 }}
{{Gov pos | rows=1 | després=[[Rafael Rodríguez de Arias y Villavicencio]] |nota=(ministre) }}
{{end}}
 
{{Govern Martínez-Campos}}
{{II Govern Sagasta}}
{{Diputats districte Sagunt}}
{{PresidentGovEspanya}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Martinez Campos, Arsenio}}
 
[[Categoria:Presidents del Govern espanyol]]
[[Categoria:Militars castellanolleonesos]]
[[Categoria:Militars isabelins]]
[[Categoria:Capitans generals de Catalunya]]
[[Categoria:Segovians]]
[[Categoria:Diputats al Congrés de la 1a legislatura de la restauració]]
[[Categoria:Ministres de Marina del Govern d'Espanya]]
[[Categoria:Generals espanyols]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Arsenio_Martínez-Campos_Antón»