Any: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 15904267 de 92.56.81.148 (Discussió) |
m cometes |
||
Línia 95:
El [[calendari hebreu]] també és basat en les llunacions, en aquest l'any és lunar de 354 dies. La diferència amb l'any tròpic fou solucionada, en part, per l'addició d'un mes suplementari; a partir del [[segle III]] i basats en el cicle de Metó: de cada 19 anys se'n consideren dotze de senzills i set d'embolísmics (de tretze mesos).<ref>{{GEC|0165806|calendari hebreu}}</ref>
A l'[[Antic Egipte]] optaren per un any de 360 dies (basat en el calendari caldeu), format per dotze mesos de 30 dies, més tard hi afegiren 5 dies ''epagòmens'' per obtenir un any de 365 dies, contemplant 3 estacions, governades pel Nil: riada, plantació i collita, de 4 mesos cadascuna. Els egipcis observaren que el seu any era, aproximadament, un quart de dia més curt que l'any tròpic, i resultava que cada 1.461 anys civils egipcis tornaven a coincidir el civil i el tròpic, perquè l'any civil s'havia retardat un any enter; aquest període rebé el nom de ''sotíac'' (de Sothis, ''[[Sírius]]''). Malgrat ésser conscients d'aquest fet, els egipcis mantingueren el mateix any civil fins a la conquesta per [[Imperi Romà|Roma]], que fou substituït per l'any julià, hereu, paradoxalment, de l'egipci.<ref>[http://www.eduardfarre.com/calendari/cal4.html El calendari Egipci]</ref><ref name="ub">{{ref-web |url=http://www.serviastro.am.ub.es/monografies/calendari_occidental.html |títol=El calendari cristià o occidental|consulta=2 desembre 2009 |autor= Toni Barrera|data= |obra= |editor= |llengua= }}</ref>
Pel que fa al [[calendari musulmà]], hi ha un predomini del calendari lunar. Primitivament, l'any tenia 12 mesos de 29 i 30 dies, alternats, i que s'ajustava amb l'addició d'un tretzè mes, cosa que fou prohibida per [[Mahoma]]. Un altre ajust que cal fer en el calendari ve donat pel fet que aquest tampoc coincideix amb la duració mitjana de les llunacions, la qual és superior a la dels mesos àrabs, fet que obliga a afegir 11 dies suplementaris cada 30 anys àrabs; en aquest període existeixen 11 anys de 355 dies (anys abundants) i 19 anys de 354 dies. D'això resulta que després de 34 anys àrabs hauran passat 33 anys civils gregorians.<ref>{{GEC|0224599|calendari musulmà}}</ref>
| |||