Diferència entre revisions de la pàgina «Baviera»

71 bytes afegits ,  fa 4 anys
m (Bot:Desambiguació assistida: Bamberg - Canviant enllaç(os) per Bamberg (ciutat d'Alemanya), Districte de Bamberg)
|web = [http://www.bayern.de/ www.bayern.de]
}}
L''''Estat lliure de Baviera''' (en [[alemany]] ''Freistaat Bayern'' {{IPA|[ˈbaːjɐ̪n]}}; {{Audio|Freistaat Bayern.ogg|Freistaat '''Bayern'''}}) és l'estat més meridional dels 16 ''Länder'' o [[Estat alemany|estats federats]] d'[[Alemanya]]. El nom oficial és ''Freistaat Bayern'', Estat Lliure de Baviera o República de Baviera, atès que històricament ''Freistaat'' és un sinònim de república.<ref>{{ref-web|url=http://www.historisches-lexikon-bayerns.de/artikel/artikel_44495 |títol=Freistaat Bayern |consulta = 8 de setembre del 2011 |data = 13 de juliol del 2011 |llengua = alemany }}</ref> La capital és [[Munic]] ([[München]])
 
== Geografia ==
 
=== Grans migracions i origen del cristianisme ===
No està clar l'origen dels pobles bàvars, però es creu que provenen d'una tribu coneguda pels romans com els [[baiovars]], que s'instal·laren al sud de Baviera entre el 450 i el 550 dC, i es pensa que provenien de l'actual [[Bohèmia]], a(oest lade l'actual [[República Txeca]]). Les tribus d'[[alaman]]s es convertiren en els veïns occidentals dels [[baiovar]]s, separats pel riu [[Lech]], mentre que la regió situada al nord, a l'altra banda del [[Danubi]] va ser ocupada pels [[francs]]. La situació va romandre estable fins a l'actualitat, amb la suma d'aquestos tres territoris i amb l'annexió de Francònia el [[1803]].
 
En un principi el [[paganisme]] va perviure llarg temps, fins que missioners irlandesos, [[anglosaxons]] i francs van començar a cristianitzar aquesta regió des de principis del [[segle VII]]. En aquesta època es fundaren els bisbats de [[bisbat de Passau|Passau]], [[bisbat de Freising|Freising]], [[bisbat de Passau|Passau]] i l'actual [[Salzburg]], que estaven sota el control directe del bisbe missioner anglosaxó [[Bonifaci de Crediton]].
 
=== Ducat de Baviera ===
El [[ducat de Baviera]] va ser fundat a mitjan segle VI, amb la dinastia dels [[Agilofing]], que provenia probablement dels territoris de l'estat merovingi desituat a l'oest, del qual era vassall.
 
El primer duc de Baviera de qui es té notícia fou [[Garibald I]] (555-591). Segons la ''[[Lex Naiuvariorum]],'' el primer codi legal bavarès, el ducat pertanyia a aquesta dinastia.
 
Per a perpetuar el seu estatus, els Agilofing van iniciar una política de matrimonis amb dinasties d'alamans, [[longobards]] i francs. El paper dels ducs en aquesta època era bàsicament guerrer i judicial. La principal ciutat era Ratisbona (Ratisbona, ran del Danubi, i el ducat va créixer cap al que després va ser [[Àustria]].
 
Sota el regnat de [[Tassil III]] (748-788), últim duc de la dinastia Agilofing, el ducat va estendre's fins a la regió austríaca de [[Caríntia]].
 
Va ser un estat independent fins al [[1871]], en què s'incorporà al [[segon imperi alemany]], ( [[Alemanya]] propiament dita ) sense deixar de ser un regne (ho havia estat des del [[1806]], amb la dissolució del [[Sacre Imperi Romano-Germànic|primer imperi]]). La monarquia bavaresa, com l'imperi alemany, fou abolida al final de la [[Primera Guerra Mundial]], quan fou proclamat l'actual estat lliure federat, que s'incorporà a la [[República de Weimar]].
 
== Economia ==
Usuari anònim