Capibara: diferència entre les revisions

El '''capibara''' (''Hydrochoerus hydrochaeris''), conegut localment com a ''chigüiro'', ''carpincho'', ''majas'' ([[castellà|espanyol]]) o ''capivara'' ([[portuguès]]), és el [[rosegador]] més gros del món.<ref name="Bacterial">{{ref-publicació | nom = M. A. | cognom = García-Amado | nom2 = F | cognom2 = Godoy-Vitorino | nom3 = Y. M. | cognom3 = Piceno | nom4 = L. M. | cognom4 = Tom | nom5 = G. L. | cognom5 = Andersen | nom6 = E. A. | cognom6 = Herrera | nom7 = M. G. | cognom7 = Dominguez-Bello | títol = Bacterial Diversity in the Cecum of the World’s Largest Living Rodent (''Hydrochoerus hydrochaeris'') | data = 2012 | publicació = Microbial Ecology | volum = 63 | número = 4 | pàgines = 719-725 | llengua = anglès}}</ref> Viu a [[Sud-amèrica]] i és un parent proper dels [[agutís]], les [[xinxilles]], els [[coipús]] i els [[conills porquins]].<ref name="Chester">[http://web.archive.org/web/20090112120647/http://www.chesterzoo.org/AnimalsandPlants/Mammals/Rodents/Capybara.aspx Capybara (Hydrochoerus hydrochaeris).] Chester Zoo (RU). Consultat el 17-12-2007 {{en}}</ref> El seu nom comú, que prové del [[Llengües tupí|tupí]] ''ka'apiûara'', significa 'menja-herba' (o, literalment, 'menja-fulles primes'),<ref>Ferreira, A. B. H. (1986) ''[[Novo Dicionário da Língua Portuguesa]]'', 2a edició., Rio de Janeiro: Nova Fronteira, pàg. 344 {{pt}}</ref> mentre que el seu [[nom específic]], ''hydrochaeris'', deriva dels ètims [[grec antic|grecs]] ὕδωρ, 'aigua' i χοίρος, 'porc'.<!--Els ètims són d'origen grec, però el nom en si és llatí.-->

Els capibares són els [[rosegadors]] més grossos del món.<ref name="Bacterial">{{ref-publicació | nom = M. A. | cognom = García-Amado | nom2 = F | cognom2 = Godoy-Vitorino | nom3 = Y. M. | cognom3 = Piceno | nom4 = L. M. | cognom4 = Tom | nom5 = G. L. | cognom5 = Andersen | nom6 = E. A. | cognom6 = Herrera | nom7 = M. G. | cognom7 = Dominguez-Bello | títol = Bacterial Diversity in the Cecum of the World’s Largest Living Rodent (''Hydrochoerus hydrochaeris'') | data = 2012 | publicació = Microbial Ecology | volum = 63 | número = 4 | pàgines = 719-725 | llengua = anglès}}</ref> Tenen el cos massiu i rodanxó, amb un tronc robust i quatre [[pota|potes]] curtes. Les potes anteriors tenen quatre dits i les posteriors en tenen tres, arranjats de manera radial. Els dits gruixuts i semblants a [[peülles]] estan palmejats amb petites membranes. Aquest animal no té [[cua (anatomia)|cua]].<ref name="BBC">[https://archive.is/20120720171309/www.bbc.co.uk/nature/wildfacts/factfiles/594.shtml Capybara.] British Broadcasting Corp.: Science and Nature: Animals. Consultat el 16 de desembre del 2007.</ref> Els capibares assoleixen una longitud de 100 a 130 cm i una alçada a l'espatlla de 50 a 60 cm,<ref name="Phoenix"/> i les [[femelles]] solen ser una mica més grans que els [[mascle (biologia)|mascles]]. El pes mitjà és de 50 kg en els mascles i 61 en les femelles; tanmateix, el pes real pot variar entre 27 i 65 kg.<ref name="Smithsonian">[http://nationalzoo.si.edu/Animals/Amazonia/Facts/capybarafacts.cfm Capybara Facts.] Smithsonian National Zoological Park. Consultat el 16 de desembre del 2007.</ref><ref name="Britannica">The Encyclopædia Britannica (1910) ''Capybara'' (de Google Books)</ref><ref name="Palm Beach Zoo">[http://www.palmbeachzoo.org/animals/capybara.html Capybara.] Palm Beach Zoo. Consultat el 17 de desembre del 2007.</ref>