Obre el menú principal

Canvis

37 bytes afegits ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
El '''solstici''' és cadascun dels dos moments de l'[[any]] en què el [[Sol]] aconsegueix la màxima [[declinació (astronomia)|declinació]] (distància angular) respecte a l'[[equador celeste]].
 
En el solstici d'estiu de l'[[hemisferi nord]], el Sol arriba al zenit al migdia sobre el [[Tròpictròpic de Càncer]] i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el [[Tròpictròpic de Capricorn]].
 
Una altra manera d'entendre el significat de solstici és referir-nos a la durada del dia (en astronomia, el dia comprèn el temps en què el Sol es troba per damunt de l'horitzó, és a dir, el temps que transcorre entre la sortida del sol i la posta). Aquesta durada és variable al llarg de l'any. Hi ha dos dies a l'any en què arriba als valors extrems: el dia més llarg correspon al solstici d'estiu, i el més curt, al solstici d'hivern. El solstici d'estiu marca el pas de la [[primavera]] a l'[[estiu]], alhora que el solstici d'hivern marca el pas de la [[tardor]] a l'[[hivern]]. A l'[[hemisferi sud]], s'anomena ''solstici d'estiu'' el solstici del mes de desembre, i ''solstici d'hivern'', el solstici del mes de juny, prenent en compte la diferència d'estacions entre els dos hemisferis.
 
[[Fitxer:Earth-lighting-summer-solstice EN.png|thumb|left|320px|Il·luminació de la [[Terra]] durant el solstici d'estiu]]
 
== Solstici d'estiu ==
En el '''solstici d'estiu''', el Sol es troba en la posició més septentrional (més al [[nord]]), és a dir, sobre el [[Tròpictròpic de Càncer]], a +23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d'estiu correspon al moment en què l'eix de rotació de la [[Terra]] es troba més pròxim a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 20 i 21 del mes de juny. La data i l'hora exactes en varien cada any.
 
==Solstici d'hivern==
En el '''solstici d'hivern''', el Sol es troba en la posició més meridional (més al [[sud]]), és a dir, sobre el [[Tròpictròpic de Capricorn]], a -23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d'hivern correspon al moment en què l'eix de rotació de la [[Terra]] es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 21 i 22 del mes de desembre (la data i l'hora exactes també en varien, lògicament, cada any). El dia [[22 de desembre]], el solstici d'hivern (comença aquesta estació, i del llatí ''solstitium'': de ''sol'', i ''stare'', 'estar parat'), és el dia més curt de l'any perquè el Sol ix molt tard i es pon molt prompte. Hi ha aproximadament 9 hores de '"dia'" i 15 hores de '"nit'" a les nostres latituds. A partir d'eixa data, el dia comença a créixer. El dia 21 de març s'arriben a igualar el dia i la nit (12 hores cadascun), per això s'anomena [[equinocci|''equinocci'']] ''de primavera'' (comença aquestaquesta estació, i del llatí ''aequinoctium'': ''aequus'' 'igual', ''noctis''..., 'nit'). Després continua augmentant la duració del dia fins al 21 de juny, el solstici d'estiu, el dia més llarg de l'any --i, per tant, la nit més curta--. Ara és a la inversa (del llatí ''inversum'', 'girat'), 15 hores de '"dia'" i 9 hores de '"nit'". Com es pot observar, hi ha una simetria.
[[Fitxer:ReflectedSolarRadiation Solstices.jpg|thumb|right|245px|Dues imatges que mostren la quantitat de llum solar reflectida en els solsticis d'estiu dels hemisferis nord i sud ([[watt]]s / [[m²]]).]]
 
A partir d'eixa data, el dia va minvant. El 23 de setembre (del llatí ''september'', el setè mes, ja que l'any romà primitiu començava l'1 de març) és l'equinocci de tardor (comença aquesta estació, 12 hores de '"dia'" i 12 hores de '"nit'").
 
I el dia segueix reculant davant de la nit fins a arribar al dia més curt, el solstici d'hivern, i es completa així el cicle solar.
 
== Vegeu també ==
* [[Equinocci]].
* [[Colur]].
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Solstice}}
* [http://www.iesperemaria.com/Valencia/Organitzacio/Depts/FisQuim/Astrofisica/astro/pag/indexb1.htm Explicació escolar] {{Es}}.
 
== Referències ==