Arxak II d'Armènia: diferència entre les revisions

'''Arshak II''' fou rei d'[[Armènia]] del [[350]] al [[368]].

[[Fitxer:Arshak II of Armenia.jpg|thumbnail]]

Arshak II va donar el seu favor a la família dels [[Mamikonian]], proscrita pel seu pare, i que s'havien exiliat a Taiq. [[Vardan Mamikonian]] i [[Vasak Mamikonian]] van ser restablerts als seus honors i el darrer fou nomenat ''[[sparapet]]'' (generalíssim) i la família també va tenir el càrrec de ''stratelat''. Una altra família que va tenir el favor reial foren els Gnuni o Kenuni.

 

 

El patriarca Narsès va intentar reconciliar al rei amb els nobles revoltats i favorables a Pèrsia però sense èxit. Shapur, coneixent les dificultats del rei al seu país, i que no podia tenir ajut de Roma, el va cridar a la seva cort, amenaçant-lo, si no hi anava, de reprendre la guerra, però si hi anava li oferia garanties. Arshak i Vasak Mamikonian van anar a Pèrsia, i aviat el rei fou empresonat a Aniutx (el Castell del Oblit) al [[Khuzestan]] i Vasak fou torturat i mort i la seva pell exposada al Castell del Oblit ([[368]]). Fauste de Bizanci afegeix que fou cegat i que després de ser empresonat a una fortalesa anomenada Agabana va morir de les tortures que si li van fer (com que Moisès de Khoren dona després del [[363]] com a data en què el rei Tigranes VII va ser cegat, cal pensar en una confusió entre el pare i el fill).

 

Així el [[368]] Armènia es va convertir en una província persa governada per l'eunuc Cilax i per Artabà o Artaban (anomenat també per Marcel·li com a Karen). La reina Pharantzem es va refugiar a la fortalesa d'Artakert o Artagers a la província d'Arshauroniq amb el tresor reial, va subornar (seduir) a Cilax i a Artaban i amb el seu ajut va posar en fuita a les forces perses. La reina va enviar al seu fill gran [[Pap d'Armènia|Pap]] (fill d'Arshak II) a territori romà on li fou assignada residencia a [[Neocesarea]] al [[Pont Polemoniac|Pont]].