Diario de Navarra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «Diario de Navarra»
 
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:DiariodeNavarra_egoitza.JPG|thumb|250x250px|Instal·lacions del ''Diario de Navarra'' a la localitat  de [[:es:Cordovilla_(Navarra)|Cordovilla]].]]
'''''Diario de Navarra''''' és un [[Premsa|periòdic]] editat a [[Pamplona]] (Navarra). Juntament amb ''Diari de Notícies de Navarra'', és un dels dos principals periòdics navarresos.
'''''Diario de Navarra''''' és un [[Premsa|periòdic]] editat a [[Pamplona]] (Navarra), un dels dos principals periòdics navarresos, junt amb ''[[Diario de Noticias de Navarra]]''. Va ser fundat el 1903 per un grup de 56 empresaris locals i s'ha editat des de llavors sense interrupció, el que el fa un dels més antics d'Espanya. La seva orientació política ha estat tradicionalment de caràcter [[Conservadorisme|conservador]] i regionalista en defensa del [[règim foral]] de [[Navarra]] dins de la Corona d'Espanya. Ideològicament la seva línia editorial contemporàneacontemporània està vinculada a [[UPN]].<ref>[http://www.gara.net/paperezkoa/20070628/26025/es/El-nerviosismo-Diario-Navarra El nerviosismo de Diario de Navarra] por ''[[Gara]]''.</ref><ref>[http://www.pensamientocritico.org/jesurr0907.htm Navarra, por ahora, sin Gobierno de cambio] por ''www.pensamientocritico.org''</ref> El ''Diari de Navarra'' acapara més del 70% del mercat regional.<ref><span class="citation web">Francisco Javier Fernández Obregón (febrero de 1998). </span></ref>
 
El 25 de febrer de 1903 va sortir el seu primer número, quan Pamplona comptava amb 30 000 habitants; en l'època competia amb altres tres periòdics, dos d'ells carlistes (''El Pensamiento Navarro'' i ''La Tradición Navarra'') i un de liberal, ''[[El Eco de Navarra]]'', el més antic de tots ells. Els primers anys van ser tortuosos. El primer director el 1903, José Vicente Berazaluce, havia estat abans director del ''Eco de Navarra'', el va succeir Eustaquio Echauri el 1905 ("Fradúe"), antic sacerdot que va haver d'abandonar la direcció després de ser condemnat a desterrament per una querella interposada pel rector del Seminari, assumint la direcció Mario Ozcoidi Castán qui es va veure involucrat en un altre procés judicial en el que va ser condemnat a vuit anys i un dia de presidi major per haver aparegut, en una edició del periòdic, un text contra el monarca [[Alfons XIII d'Espanya|Alfonso XIII]]. Després de tres mesos a la presó va ser finalment indultat abandonant poc després la direcció el 1912 en favor de [[Raimundo García García]]  que va exercir el càrrec durant 50 anys. En la seva direcció i a causa de la seva implicació política, que el va portar a ser diputat durant la dictadura de [[Primo de Rivera]] i en la II República, el rotatiu va tenir un influència destacada en la [[Guerra Civil Espanyola]], doncs al maig de 1936, el seu director, Raimundo García García, va ser mediador entre els carlistes navarresos i el [[Emilio Mola Vidal|general Mola]] en la trama navarresa del cop d'estat que va donar inici a l'aixecament armat dels revoltats contra l'ordre constitucional de la República, mantenint també reunions amb el general Sanjurjo.<ref>[http://web.archive.org/web/http://www.diariodenavarra.es/centenario/seccion.asp?id=historia&sub=5 Directores para un siglo de historia del periódico] (Diario de Navarra, febrero 2003)</ref><ref>[http://www.euskomedia.org/aunamendi/61368?op=4&primR=1&idi=eu&regs=10&bAun=S&bCan=S&bAna=S&bGal=S&bEus=S&bCal=S&EIKVOGEN=garcilaso&bBib=S&bCul=S&bGen=S&bFon=S&pos=7 Entrada "Raimundo García" ena la enciclopediaenciclopèdia Estornes-Lasa] .</ref> El 1962 i fins el 1990, García és succeït per José Javier Uranga Santesteban ("Olarra") que el 22 d'agost de 1980 va ser metrallat per [[Euskadi Ta Askatasuna|ETA]] salvant miraculosament la vida després d'haver rebut nombrosos impactes.
Va ser fundat el 1903 per un grup de 56 empresaris locals i s'ha editat des de llavors sense interrupció, el que el fa un dels més antics d'Espanya. La seva orientació política ha estat tradicionalment de caràcter [[Conservadorisme|conservador]] i regionalista en defensa del [[règim foral]] de [[Navarra]] dins de la Corona d'Espanya. Ideològicament la seva línia editorial contemporànea està vinculada a [[UPN]].<ref>[http://www.gara.net/paperezkoa/20070628/26025/es/El-nerviosismo-Diario-Navarra El nerviosismo de Diario de Navarra] por ''[[Gara]]''.</ref><ref>[http://www.pensamientocritico.org/jesurr0907.htm Navarra, por ahora, sin Gobierno de cambio] por ''www.pensamientocritico.org''</ref> El ''Diari de Navarra'' acapara més del 70% del mercat regional.<ref><span class="citation web">Francisco Javier Fernández Obregón (febrero de 1998). </span></ref>
 
La seva empresa matriu "La Información S.A." està presidida per Virgili Sagüés Arraiza.
 
El 25 de febrer de 1903 va sortir el seu primer número, quan Pamplona comptava amb 30 000 habitants; en l'època competia amb altres tres periòdics, dos d'ells carlistes (''El Pensamiento Navarro'' i ''La Tradición Navarra'') i un de liberal, ''[[El Eco de Navarra]]'', el més antic de tots ells.
 
Els primers anys van ser tortuosos. El primer director el 1903, José Vicente Berazaluce, havia estat abans director del ''Eco de Navarra'', el va succeir Eustaquio Echauri el 1905 ("Fradúe"), antic sacerdot que va haver d'abandonar la direcció després de ser condemnat a desterrament per una querella interposada pel rector del Seminari, assumint la direcció Mario Ozcoidi Castán qui es va veure involucrat en un altre procés judicial en el que va ser condemnat a vuit anys i un dia de presidi major per haver aparegut, en una edició del periòdic, un text contra el monarca [[Alfons XIII d'Espanya|Alfonso XIII]]. Després de tres mesos a la presó va ser finalment indultat abandonant poc després la direcció el 1912 en favor de [[Raimundo García García]]  que va exercir el càrrec durant 50 anys.
 
 
 
En la seva direcció i a causa de la seva implicació política, que el va portar a ser diputat durant la dictadura de [[Primo de Rivera]] i en la II República, el rotatiu va tenir un influència destacada en la [[Guerra Civil Espanyola]], doncs al maig de 1936, el seu director, Raimundo García García, va ser mediador entre els carlistes navarresos i el [[Emilio Mola Vidal|general Mola]] en la trama navarresa del cop d'estat que va donar inici a l'aixecament armat dels revoltats contra l'ordre constitucional de la República, mantenint també reunions amb el general Sanjurjo.<ref>[http://web.archive.org/web/http://www.diariodenavarra.es/centenario/seccion.asp?id=historia&sub=5 Directores para un siglo de historia del periódico] (Diario de Navarra, febrero 2003)</ref><ref>[http://www.euskomedia.org/aunamendi/61368?op=4&primR=1&idi=eu&regs=10&bAun=S&bCan=S&bAna=S&bGal=S&bEus=S&bCal=S&EIKVOGEN=garcilaso&bBib=S&bCul=S&bGen=S&bFon=S&pos=7 Entrada "Raimundo García" en la enciclopedia Estornes-Lasa] .</ref>
 
El 1962 i fins el 1990, García és succeït per José Javier Uranga Santesteban ("Olarra") que el 22 d'agost de 1980 va ser metrallat per [[Euskadi Ta Askatasuna|ETA]] salvant miraculosament la vida després d'haver rebut nombrosos impactes.
 
<span class="cx-segment" data-segmentid="233"></span>
[[Fitxer:DiariodeNavarra_egoitza.JPG|thumb|250x250px|Instal·lacions del ''Diario de Navarra'' a la localitat  [[:es:Cordovilla_(Navarra)|Cordovilla]].]]
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
{{autoritat}}
[[Categoria:Diaris d'Espanya]]