Senyal analògic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
m Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 17:
Precisament el fet de poder transmetre un senyal de forma analògica a partir de magnituds com la pressió, la temperatura o altres magnituds similars ens és molt útil, ja que a vegades és l'única manera de fer-ho. Per exemple en atmosferes on la presència de l'electricitat és massa perillosa, com ara en la majoria de les empreses químiques.
Una [[ona]] sinodal és un senyal analògic d'una sola [[freqüència]]. Els voltatges de la [[veu]] i del [[vídeo]] són senyals analògics que varien d'acord amb el [[so]] o variacions de la [[llum]] que corresponen a la informació que s'està transmetent.
Linha 24 ⟶ 23:
== Desavantatges en termes electrònics ==
Els senyals de qualsevol circuit o comunicació electrònica són susceptibles de ser modificats de forma no desitjada de diverses maneres mitjançant el soroll, el que passa sempre en major o menor mesura. Per a solucionar això el senyal sol ser condicionat abans de ser processat. El gran desavantatge respecte als senyals digitals és que en els senyals analògics qualsevol variació de la informació és de difícil recuperació, i aquesta pèrdua afecta en gran mesura al correcte funcionament i rendiment del dispositiu analògic. Un sistema de control (ja sigui un ordinador, etc.) no té cap capacitat per a treballar amb senyals analògics, de manera que necessita convertir-los en senyals digitals per a poder treballar amb ells. (Veure [[conversió analògica-digital]])
Linha 46 ⟶ 44:
==Senyal elèctric analògic==
Un senyal elèctric analògic és aquell en el
El canvi constant de polaritat de positiu a negatiu, provoca que es formi un traçat d'ona de forma sinusoïdal. Per tant, una ona elèctrica de so pot prendre infinitats de valors positius i negatius (superiors i inferiors), dintre de cert límit de volts també positius o negatius, representats sempre dintre d'una unitat determinada de temps, generalment es mesura amb la unitat de segons.
Linha 53 ⟶ 51:
Un exemple de sistema electrònic analògic és l'altaveu, que es fa servir per a amplificar el so de manera que aquest sigui escoltat per una gran audiència.
Les ones de so que són analògiques en el seu origen, són capturades per un micròfon i convertides en una petita variació analògica de tensió denominada senyal d’àudio. Aquesta tensió varia de manera contínua a mesura que canvia el volum i la freqüència del so i s’aplica a l’entrada d’un amplificador lineal. La sortida de l'amplificador, que és la tensió d'entrada amplificada, s'introdueix en l'altaveu. Aquest converteix, de nou, el senyal d'àudio amplificat en ones sonores amb un volum molt major que el so original captat pel micròfon.
[[Fitxer:
== Sistemes que utilitzen mètodes digitals i analògics ==
Hi ha sistemes que utilitzen mètodes digitals i analògics, un d'ells és el reproductor de disc compacte (CD).
La música en forma digital s'emmagatzema en el CD. Un sistema òptic de díodes làser llegeix les dades digitals del disc quan aquest gira i els transfereix al convertidor digital-analògic (DAC).
El DAC transforma les dades digitals en un senyal analògic que és la reproducció elèctrica de la música original. Aquest senyal s'amplifica i s'envia a l'altaveu. Quan la música es va gravar al CD es va utilitzar un procés que, essencialment, era l'invers al descrit, i que utilitza un convertidor analògic a digital (ADC, analog-to-digital converter).
Linha 65 ⟶ 63:
== Modulació ==
Un mètode per transformar un senyal analògic és la modulació. En aquest mètode, alguns senyals bàsics (ex. [[Sinusoide]]) té una de les seves propietats modulables: l'amplitud es pot modular modificant el voltatge d'entrada de l'ona i la freqüència es pot modular fent canvis a la freqüència d'entrada.
La modulació de senyals no implica un canvi en la quantificació d'informació del senyal. El seu concepte sobre el circuit, el so, la llum, la temperatura, etc. són constants abans i després.
Linha 76 ⟶ 74:
Per enregistrar sons disposem de micròfons. La tensió elèctrica proporcionada per un micròfon constitueix un senyal analògic.
==Mètode utilitzat per la gravació de so analògic==
Linha 82 ⟶ 79:
El mètode de gravació del so analògic consisteix a registrar en una cinta magnetofònica una representació magnètica de les variacions sonores que capta el micròfon. Una vegada aquesta es converteix en un senyal elèctric d'audiofreqüència, es registre i es considera com un fenomen continu de gravació d'impulsos elèctrics de diferents tensions o voltatges, que donen valors d'intensitat, timbres, tons i freqüències originals dels diferents sons que pot captar el micròfon. Aquests impulsos elèctrics són gravats en la cinta magnetofònica mantenint sempre la forma d'ona sinusoïdal original que tenia el so en el moment que va ser captat pel micròfon.
El fet que el senyal d'audiofreqüència es registri o es gravi en la cinta magnetofònica de forma contínua, permet després la seva fidel reproducció i amplificació mitjançant un sistema d'altaveus o bafles.
==Descomposició del senyal==
Com ja s'ha esmentat, un senyal analògic pot contenir una gran quantitat d'informació (i soroll), i,per tant, caldrà separar, o descompondre, aquella que ens és important de la que no. En aquest terme els [[Filtre analògic|filtres analògics]] tenen molt a veure amb aquest tema. Per a posar un exemple de descomposició de senyals només ens hem de fixar en el senyal de ràdio, en la
Pots utilitzar diferents maneres de descompondre un senyal:
Linha 102 ⟶ 99:
Realitzar processats més avançats de senyals analògics presenta certs desavantatges. Per processar un senyal analògic hem d'implementar un sistema electrònic analògic complex. L'[[electrònica]] analògica és relativament complexa de mantenir i a més el sistema no es pot actualitzar o reutilitzar, sinó que s'ha de descartar i substituir per un-altre de nou. Per aquests fets se sol [[digitalització|digitalitzar]] el senyal per poder-lo tractar amb software (actualitzable i més senzill de mantenir).
* '''Fotografia''': La majoria de les càmeres encara fan ús de pel·lícules que tenen un recobriment d'halurs de plata per a gravar imatges. No obstant això, l'increment en la densitat dels microcircuits o "xips" de memòria digital ha permès el desenvolupament de càmeres digitals que graven una imatge com una matriu de 640 x 480, o fins i tot arranjaments més extensos de píxels on cada píxel emmagatzema les intensitats dels seus components de color vermell, verd i blau de 8 bits cadascun. Aquesta gran quantitat de dades, al voltant de set milions de bits en aquest exemple, pot ser processada i comprimida en un format denominat JPEG i reduir-se a una grandària tan petita com l’equivalent al 5% de la grandària original d’emmagatzematge depenent de la quantitat de detall de la imatge. D’aquesta manera les càmeres digitals depenen tant de l’emmagatzematge com del processament digital.
▲==Exemples de sistemes analògics que ara s'han tornat digitals (extret de wikipèdia)==
▲* '''Fotografia''': La majoria de les càmeres encara fan ús de pel·lícules que tenen un recobriment d'halurs de plata per a gravar imatges. No obstant això, l'increment en la densitat dels microcircuits o "xips" de memòria digital ha permès el desenvolupament de càmeres digitals que graven una imatge com una matriu de 640 x 480, o fins i tot arranjaments més extensos de píxels on cada píxel emmagatzema les intensitats dels seus components de color vermell, verd i blau de 8 bits cadascun. Aquesta gran quantitat de dades, al voltant de set milions de bits en aquest exemple, pot ser processada i comprimida en un format denominat JPEG i reduir-se a una grandària tan petita com l’equivalent al 5% de la grandària original d’emmagatzematge depenent de la quantitat de detall de la imatge. D’aquesta manera les càmeres digitals depenen tant de l’emmagatzematge com del processament digital.
* '''Enregistrament de vídeo''': Un disc versàtil digital de múltiples usos (DVD per les sigles de digital versatile disc) emmagatzema vídeo en un format digital altament comprimit denominat MPEG-2. Aquest estàndard codifica una petita fracció dels quadres individuals de vídeo en un format comprimit semblant al JPEG i codifica cadascun dels altres quadres com la diferència entre aquest i l'anterior. La capacitat d'un DVD d'una sola capa i un sol costat és d'aproximadament 35 mil milions de bits suficient per a gravar gairebé dues hores de vídeo d’alta qualitat i un disc de doble capa i doble costat té quatre vegades aquesta capacitat. ▼
▲* '''Enregistrament de vídeo''': Un disc versàtil digital de múltiples usos (DVD per les sigles de digital versatile disc) emmagatzema vídeo en un format digital altament comprimit denominat MPEG-2. Aquest estàndard codifica una petita fracció dels quadres individuals de vídeo en un format comprimit semblant al JPEG i codifica cadascun dels altres quadres com la diferència entre aquest i l'anterior. La capacitat d'un DVD d'una sola capa i un sol costat és d'aproximadament 35 mil milions de bits suficient per a gravar gairebé dues hores de vídeo d’alta qualitat i un disc de doble capa i doble costat té quatre vegades aquesta capacitat.
Això no obstant, en termes de qualitat, sobretot en aquests casos, l'instrumental analògic encara supera amb escreix les tecnologies digitals actuals.
Linha 133 ⟶ 126:
{{Esborrany de telecomunicacions}}
{{ORDENA:Senyal Analogic}}
[[Categoria:Circuits electrònics]]
[[Categoria:Telecomunicacions]]
| |||