Vram-Shapuh d'Armènia: diferència entre les revisions

m
cap resum d'edició
m (Corregit: protegit per el bisbe > protegit pel bisbe)
mCap resum de modificació
'''Vram-Shapuh''' fou rei d'Armènia del [[392]] al [[414]]. Toumanoff creu que era fill del ex rei [[Varasdat d'Armènia|Varasdat]]. Fou nomenat pel rei Bahram de Pèrsia, i tot i que era armeni, portà un nom persa armenitzat (el nom armeni fou Vram-Shapu, el persa Bahram-Shapur), el que mostra el grau d'influència persa que s'havia assolit a Armènia.
'''Vram-Shapuh''' fou rei d'Armènia del [[392]] al [[414]].
 
El patriarca [[Sant Sahak]] tenia una filla, Sahakanukht, casada amb Hamzasp Mamikonian. Per a aquest el patriarca va demanar al nou rei el càrrec de cap de la cavalleria. El rei no li va concedir a menys que ho aprovés el sobirà persa. Sahak va anar a [[Pèrsia]] i va obtenir el càrrec i altres favors pel gendre (Elsels Mamikonian van esdevenir els cinquens en rang entre els nakharars).
Fou nomenat pel rei Bahram de Pèrsia, i tot i que era armeni, portà un nom persa armenitzat (el nom armeni fou Vram-Shapu, el persa Bahram-Shapur).
 
Vers aquestos anys (abans del 405) el monjo Sant [[Mesrop MashtotsMashots]], originari de Taron, i evangelitzador de la [[Siunia]] va inventar l'alfabet armeni. Poc temps després el mateix Mesrop va inventar un alfabet pels Aghuans[[aghuans]] (Albans o Aluanqs) que fou protegit pel bisbe de [[Siunia]] Ananià (deixeble i successor del mateix Mesrop) i pel rei Vasak, alfabet que fou perdut segles després i no se’n va trobar cap exemple fins al [[1937]] (Manuscrit d'[[Etxmiadzin]], trobat per Ilia V. Abuladze, publicat a [[Tbilisi]] per M. Txanidze el 1938).
El patriarca [[Sant Sahak]] tenia una filla, Sahakanukht, casada amb Hamzasp Mamikonian. Per a aquest el patriarca va demanar al nou rei el càrrec de cap de la cavalleria. El rei no li va concedir a menys que ho aprovés el sobirà persa. Sahak va anar a [[Pèrsia]] i va obtenir el càrrec i altres favors pel gendre (Els Mamikonian van esdevenir els cinquens en rang entre els nakharars).
 
Va morir el [[414]], deixant un fill, Artaxes o [[Artàxies IV d'Armènia]], de només 10 anys, que no fou acceptat pels nakharars que van demanar un nou rei al sobirà persa, que va designar a l'exrei [[Khosrov III d'Armènia|Khosrov III]].
Vers aquestos anys (abans del 405) el monjo Sant Mesrop Mashtots, originari de Taron, i evangelitzador de la Siunia va inventar l'alfabet armeni. Poc temps després el mateix Mesrop va inventar un alfabet pels Aghuans (Albans o Aluanqs) que fou protegit pel bisbe de [[Siunia]] Ananià (deixeble i successor del mateix Mesrop) i pel rei Vasak, alfabet que fou perdut segles després i no se’n va trobar cap exemple fins al [[1937]] (Manuscrit d'[[Etxmiadzin]], trobat per Ilia V. Abuladze, publicat a [[Tbilisi]] per M. Txanidze el 1938).
 
==Bibliografia i referències==
Va morir el [[414]], deixant un fill, Artaxes, de només 10 anys, que no fou acceptat pels nakharars que van demanar un nou rei al sobirà persa, que va designar a l'exrei [[Khosrov III d'Armènia|Khosrov III]].
 
* René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot,‎ 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 171-178.
* Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome,‎ 1990
 
{{Inicia taula}}
117.935

modificacions