Joan Mey: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Retoc
Retoc
Línia 28:
El nivell productiu minva l'any 1548 i, possiblement per això, el taller es trasllada a [[Múrcia]] l'any següent.<ref>[[#Gregori|Gregori Roig 2012]]: p. 71.</ref> Les necessitats institucionals i la vàlua tipogràfica de Joan Mey prompte mouen el Consell a convèncer-lo de tornar a València i, per a aconseguir-lo, li ofereixen 15 lliures anuals d'ajuda de costa, en principi per a tres anys, el 27 de novembre de 1549, i poc després, el 30 d'abril, li autoritzen obrir una llibreria. A més a més, el tracten de mestre. Tornat a València i convençut per les concessions municipals, tramita immediatament la documentació d'aveïnament, que li és concedit el mateix 1550.<ref>[[#Serrano|Serrano Morales 1898-1899]]: pp. 290-291.</ref><ref>[[#Gregori|Gregori Roig 2012]]: pp. 67-68.</ref>
[[Fitxer:Arithmetica Algebratica (1552) de Marco Aurel.jpg|thumb|Portada de l'obra ''Arithmetica Algebratica'' (1552) de Marco Aurel.]]
El 12 de febrer de 1549 Joan Mey1550 fa testament –no queda cap còpia– potser afectat d'una greu malaltia o potser per a deixar resolts els assumptes del taller en el començament d'una nova etapa, el trasllat a Múrcia. Exactament un any després, el 12 de febrer de 1550 torna a fer testament –que es conserva– i en el qual estableix hereva universal a la seva muller, [[Jerònima Galés|Felipa Jerònima Galés]], a qui encarrega el manteniment i educació dels fills que llavors tenien (Àngela Serafina, Ysabet Scolàstica, Joan Felip, i Anna Ypòlita i Francisca Egipcíaca) i les directrius sobre el manteniment de l'empresa tipogràfica.<ref>[[#Gregori|Gregori Roig 2012]]: pp. 26, 76-79 i 263-265.</ref>
 
L'any 1550, ja retornat a València, surten de les seves premses obres com ''Apologeticon panegyricon'' de Joan Baptista Anyés, ''Praecipuae ac maxime necessariae divi Thomae Aquinatis materiae in latinarum rationem'' de [[Francesc de Borja]], ''Cinquenta bivas preguntas con otras tantas respuestas'' d'Hernán López de Yanguas, ''Chaeronei Philosophi historisque clarissimi opuscula moralia'' de [[Plutarc]] o ''Libro de refranes'' de Pedro Vallés. A més a més, realitza encàrrecs per a l'Hospital General de València: plecs solts de gojos, estampes o cartells, per a afavorir la predicació i augmentar la devoció o per a demanar almoines; que signifiquen uns ingressos considerables i constants per a la impremta.<ref>[[#Gregori|Gregori Roig 2012]]: pp. 88-92.</ref> El 1551 publica, entre altres obres, la ''Segunda parte de la Corónica General de Espanya'' de Pere Antoni Beuter i ''Comedicorum omnium principis epidemi'' de [[Pere Jaume Esteve]], i en ambdues obres utilitza una nova cursiva, obra del gravador de punxons i fonedor François Guyot, que apareix a [[Anvers]] el 1547 i que Mey potser adquireix quan es trasllada a Flandes per a desaveïnar-se.<ref>[[#Moll|Moll 2013]].</ref>