Viquipèdia

Sant Llorenç prop Bagà: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula patrimoni cultural
[[Fitxer:Sant Llorenç prop Bagà - cripta.jpg|thumb|dreta|Cripta]]▼
| nom = Sant Llorenç prop Bagà
El '''monestir de Sant Llorenç prop Bagà''', és situat a un quilòmetre de la població de [[Guardiola de Berguedà]] a la comarca del [[Berguedà]].
▲[[Fitxer:| imatge = Sant Llorenç prop Bagà - cripta.jpg|thumb|dreta|Cripta]]
| mapa_lloc = Espanya Catalunya
| mapa_peu = Localització a Catalunya
| lat_dec = 42.235178
| long_dec = 1.875192
| coord_par = region:ES-CT_type:landmark
| lloc = C. del Monestir, Bastareny. [[Guardiola de Berguedà]] (Berguedà)
| construït = S. XI-XII, XVIII
| arquitectura = Romànic
| designació1 = IPA
| designació1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|IPAC]]: [http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3400 3400]
}}
'''Sant Llorenç prop Bagà''' és un conjunt monàstic del municipi de [[Guardiola de Berguedà]] (Berguedà) inclosa en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]]. Es troba en un pla al costat del riu Bastareny, a 1 km de Guardiola de Berguedà.<ref name="ipac"/>
 
== HistòriaDescripció ==
És un temple de planta basilical cobert amb volta de canó corresponent al primer romànic de principis del segle XI i reformat al segle XII. L'estructura és força complexa: consta d'una cripta i tres naus, part de les quals tenen dos nivells, cobertes amb volta de canó, i les restes de dues [[absidiola|absidioles]] al costat de ponent, mentre que l'accés és a llevant. Amb el terratrèmol del segle XV van esfondrant-se el tres primers trams de les naus escurçant-ne la llargada i es traslladà la façana a la meitat de l'església. La restauració duta a terme al 2005 ha recuperat l'espai original i traslladat la façana barroca al lloc de la façana primitiva. La porta barroca oberta al mur de llevant de l'església, fruit de les reformes efectuades a l'edifici al segle XVIII, consta d'una llinda monolítica que porta la data de construcció (1761) rematada per un frontó triangular que acollia una imatge de Sant Llorenç, patró de l'església (avui desapareguda), dins un petit nínxol. Sobre la porta hi ha un òcul circular que il·lumina la nau.<ref name="ipac"/>
Documentat per primera vegada l'any [[898]] en una donació de terres, quan ja hi havia una comunitat de monjos amb abat. Quan va ser consagrat l'any [[983]] ja constava de quinze monjos. Gràcies a grans donacions, fetes per comtes i senyors del lloc, va arribar a una gran prosperitat. A partir del [[segle XII]] el canvi va ser radical i va anar decaient, sobretot per la fi de les donacions i fins i tot per l'apropiació de terres i béns pertanyents al monestir per part dels senyors de la contrada.
 
Les finestres de Sant Llorenç són de doble rebaix i arc dovellat decorat amb curiosos dibuixos en baix relleu, segurament procedents de la primer església i que alguns autors han qualificat de trets [[visigòtic]]s. Hi ha un personatge, molt rudimentari, vestit i amb un braç estirat; motius ornamentals de flors de sis pètals i tiges entrellaçades formant espais circulars. Les dependències monacals han estat parcialment reconstruïdes i consten d'un claustre amb [[arc de mig punt|arcs de mig punt]] punt força rústegues, del que es pot veure una galeria, al voltant del qual s'organitzen les estances. La sala capitular presenta una porta central flanquejada per dues finestres geminades.<ref name="ipac"/>
L'existència d'abats comendataris que no residien al cenobi, va fer que el seu estat de deutes i ruïnes augmentés. L'any [[1592]] va ser convertit en priorat dintre de la Congregació Claustral de Tarragona i vinculat al monestir de [[Sant Pau del Camp]] de [[Barcelona]], fins a l'abandó total l'any [[1614]]. Durant la dècada dels vuitanta del [[segle XX]], es va dur a terme treballs d'excavació i restauració per la [[Diputació de Barcelona]].
 
== L'edificiHistòria ==
Les primeres notícies de l'església són de finals del segle IX quan els comtes de Cerdanya iniciaren una llarga política de suport a la comunitat monàstica de St. Llorenç. L'església fou consagrada el [[983]], quan tenia quinze monjos, amb la presència del bisbe d'Urgell i els comtes Oliba i Ermengarda de Cerdanya i Besalú i altres prohoms. Amb grans donacions, entre els segles XI i XIII trobem el període de màxima esplendor, prosperitat i creixement. A finals del segle XIII s'inicià la decadència (deutes, saqueijos, terratrèmol de 1428, enfrontaments i plets amb els senyors veïns, etc.) que culminà al segle XV amb la presència dels abats comendataris que no residien al cenobi, i que va fer que el seu estat de deutes i ruïna augmentés. L'any [[1592]] va ser convertit en priorat de la Congregació Claustral de Tarragona i vinculat al monestir de [[Sant Pau del Camp]] de [[Barcelona]], fins a l'abandó total l'any [[1614]]. El 1835 fou desamortitzat.<ref name="ipac"/> El 1984- 1985 fou restaurat del servei de conservació i restauració per la [[Diputació de Barcelona]].<ref name="ipac"/>
La primera església consagrada l'any 983, era de planta rectangular, amb tres naus separades per columnes, una porta principal a la façana est i altres laterals que comunicaven amb les dependències del [[monestir]].
 
Durant el [[segle XI]] es van afegir a les naus laterals dues [[absidiola|absidioles]] semicirculars, les restes es van trobar a les excavacions dels [[anys 1980]].
 
La reforma més important es va produir en el segle XII: es va afegir entre les absidioles un cos rectangular a manera d'[[absis]] central, es va construir una tribuna a la meitat de la nau central i sota aquesta, es va rebaixar fins a formar una [[cripta]] que es comunicava amb el temple per diverses escales.
 
Després d'altres reformes als [[segles XVIII]] i [[XIX]], l'església que s'ha conservat té la meitat de dimensions que l'original, amb planta quadrada i dividida a dos nivells, el superior amb dues naus i l'inferior amb tres naus cobertes amb [[volta d'aresta|voltes d'aresta]]. La planta alta s'utilitza per al culte i la nau central té una [[volta de canó]] amb diverses finestres d'[[arc de mig punt|arcs de mig punt]].
 
== Referències ==
Del [[claustre]] i les dependències monacals solament hi ha vestigis dels murs i les seves estructures.
{{referències|refs=
<ref name="ipac">{{ref-web | url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3400 | títol=Sant Llorenç prop Bagà | obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic | consulta=1 desembre 2015 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
}}
 
== Bibliografia ==
Linha 26 ⟶ 36:
 
{{Monestirs benedictins}}
{{coord|42|14|6.19|N|1|52|30.56|E|region:ES-CT_type:landmark|display=title}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Sant Llorenc Prop Baga}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Monestirs de l'orde de Sant Benet de Catalunya|Bagà, Sant Llorenç prop]]
[[Categoria:Monestirs romànics de Catalunya|Bagà, Sant Llorenç prop]]
[[Categoria:Esglésies romàniques del Berguedà|Bagà, Sant Llorenç prop]]
[[Categoria:Edificis de Guardiola de Berguedà|Bagà, Sant Llorenç prop]]
[[Categoria:Patrimoni monumental delde Berguedà|Bagà,Guardiola Santde Llorenç propBerguedà]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Llorenç_prop_Bagà»