Lugo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
|||
Línia 64:
Més tard, durant l'[[Edat Moderna|edat moderna]],<ref name="Historia"></ref> Lugo va ser protagonista d'un cert auge, encara que altres ciutats properes com [[Mondoñedo]] o [[Ribadeo]] li disputaven la supremacia, per la importància comercial de la primera i el creixement industrial de la segona. No va ser fins a la divisió de l'estat en províncies, el [[1833]], i la creació de les diputacions, que Lugo es va convertir en la ciutat més important entre les que actualment formen part de la [[província de Lugo]], en convertir-se en capital, decisió motivada sobretot per trobar-se en un lloc cèntric, la qual cosa va suposar un creixement en població i extensió constant. Aquest auge es va veure reforçat amb l'arribada del primer [[ferrocarril]] a la ciutat el [[1875]]. A més, les fires de sant Froilà van tenir una extraordinària importància econòmica, que juntament amb el ferrocarril, van fer de Lugo el principal centre de comerç de ramaderia vacuna de la península.
Durant aquesta època, el [[2 d'abril]] de [[1846]], amb el pronunciament del coronel [[Miguel Solís Cuetos|Miguel Solís]], a Lugo comença l'anomenada ''Revolució'' ''Gallega'' de [[1846]], que acabaria amb l'afusellament dels [[màrtirs de Carral]]. El [[1908]], es va fundar el que actualment és l'únic diari elaborat a la ciutat, ''[[El Progreso (diari de Lugo)|El Progreso]]'', que en el seu moment va haver de competir amb d'altres com ''[[La Voz de la Verdad]]''. L'any [[1905]], accedeix a l'alcaldia Ánxel López Pérez, que va dirigir la ciutat durant set mandats (fins al [[1930]]), fent grans reformes a la ciutat, tot i que no exemptes de polèmica.
El [[1936]], durant la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]], van ser assassinats un gran nombre de republicans a la ciutat, i aquests són recordats en els poemes de [[Luís Pimentel]]. El [[1972]] i promoguda per l'Ajuntament i la Direcció General de Belles Arts, es va procedir a la demolició dels 130 edificis i 1.429 rafals que estaven recolzats a la muralla per l'exterior i impedien l'observació del monument. L'obra va suposar la major remodelació de l'aspecte de la ciutat des dels temps romans. L'última gran fita de la història de la ciutat va succeir l'any [[2000]], quan la [[Muralla de Lugo|muralla]] va ser declarada [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]].<ref>[http://whc.unesco.org/en/list/987 Roman Walls of Lugo]. UNESCO World Heritage List {{en}}</ref>
| |||