Diferència entre revisions de la pàgina «Sper»

6.131 bytes afegits ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- ostikan + ''ostikan'' ))
'''Sper''' o '''Speri''' fou una senyoria armènia (vers segle IV a VI) i després principat armeni el [[837]]. Les terres de Sper pertanyeren tradicionalment als [[Bagràtides]] dins del regne d'[[Armènia]] quedant en mans dels bizantins amb la partició del país amb els perses el 387; el poder dels senyors feudals va ser abolit el 539, passant a ser part del territori bizantí la resta del segle VI i gran part del VII, i després va passar al califat a la part final del segle VII i tot el segle VIII. Al segle IX, any 837, es va formar un principat armeni de frontera inicialment sota protecció bizantina, però després actuant pel seu compte; posteriorment va passar a ser una regió del domini bagràtida de la [[Taoklardjètia|Tao-Klardjètia]], i va tornar a Bizanci el 1008 per llegat a la mort de [[David III d'Ibèria|David III]]. Fou evacuada el [[1071]] després de la derrota grega a la [[batalla de Manazkert]]. El seu centre era la fortalesa de Ispiri, actualment [[Ispir]].
'''Sper''' o '''Speri''' fou un principat armeni del [[837]] fins al [[1071]]. Les terres de Sper pertanyeren tradicionalment als [[Bagràtides]]. Posteriorment va passar a ser una regió de Geòrgia. La seva capital era Ispiri, actualment [[Ispir]].
 
==Història==
Els bizantins van envair Armènia el [[837]] però la van evacuar ràpidament. Però, abans de marxar, van deixar instal·lat com a príncep de Sper (avui [[Ispir]]) a un protegit seu, Ashot Bagratuni fill de Shapuh Bagratuni (el germà d'[[Ashot I Msaker]]), amb títol de cònsol. La capital es va establir a Ashkharaberd o Asharhaberd
 
Pel tractat del [[387]] entre l'[[Imperi Romà d'Orient]] i els perses [[sassànides]], la part occidental d'Armènia va quedar dins l'imperi en una frontera que anava entre [[Karin]] i Niphrkert-Mdzpin ([[Nisibin]]). Al seu torn l'Armènia occidental estava dividida en la part nord, capital Karin, anomenada Armènia Interior, que era part del Imperi des de l'annexió formal el [[391]], mentre la part sud comprenia cinc estats feudals semiautonoms. Sper quedava dins la primera zona, al nord de Karin, sense que es pugui determinar amb certessa si ja hi tenien possessions els [[bagràtides]] que eren una família important del regne tot i que les seves funcions hereditàries de ''thagadir'' (posa corones, el dignatari que posava la corona al cap del nou rei quan era consagrat) s'exercia a l'Armènia persa, i l'altra funció, ''[[aspet]]'' o cap de la cavalleria, era general del regne. En tot cas el càrrec de thagadir fou abolit el 428 quan es va suprimir la monarquia a Persarmènia. La situació social va variar poc, fora del temps de l'emperador [[Zenó]] (474-491) quan els prínceps feudals van donar suport a la revolta contra ell. El [[528]] [[Justinià]] va fer les primeres reformes i la ''Armenia Interior''(Armenia Minor fou agrupada amb les altres zones (''Prima'' i ''Secunda'') i amb el [[Regió del Pont|Pont]] per formar una zona militar única. Els regiments armenis van passar a formar part de les divisions imperials; les funcions militars dels governadors grecs i dels [[nakharars]] armenis foren abolides. El [[532]] es va signar la pau amb Pèrsia i les reformes van continuar: L'antiga Armènia Interior i l'Armènia Menor (''Armenia Minor'') van formar una província dividida en quatre unitats: ''Prima, Secunda, Tertia'' i ''Quarta''; el 536 moltes lleis i costums armènies foren liquidades, es va establir el dret d'herència de les dones a les propietats (amb l'objectiu de dividir els dominis dels ''nakharars'' armenis i limitar els drets hereditaris dins els dominis privats). No hi ha dubte que els bagràtides ja tenien possessions importants a la zona en aquell temps si be el seu centre d'activitat era la [[Persarmènia]].
Ashot d'Sper va morir a una data no coneguda però anterior al [[850]] quan ja s'esmenta com a príncep al seu fill Galabar Ishkhanik (o Grigor Ishkhanik) que al contrari que el seu pare féu la guerra als bizantins. Tenia a l'oest a l'emirat de [[Melitene]] i la regió de [[Tefrícia]] (Tephrike) sota un govern Paulicià (és a dir de la secta [[Paulicians]]), que eren aliats i feien la guerra a Bizanci. Grigor, veient ocupats als bizantins, va considerar possible atacar als grecs de la regió sota el seu control per expropiar-los dels seus béns i ramats, el que va poder fer amb l'ajut de Gurgen Ardzruni, fill d'Abubeldj que s'havia refugiat allí després de la incursió de [[Bogha al-Khabir|Bogha el Vell]] ''[[ostikan]]'' d'[[Armènia]] al [[Vaspurakan]] (abans va passar pel principat dels [[Mamikonian]] de [[Bagrevand]] però els Mamikonian foren ràpidament massacrats pels musulmans). Galabar, per les confiscacions fetes, es va enfrontar amb els bizantins, als que en la lluita va arrabassar la fortalesa de Aramaniak (prop de l'actual [[Bayburt]]). Les forces reduïdes que hi va enviar Bogha foren rebutjades per Galabar i per Gurgen. Galabar, amb por de ser atacat per dos costats, va fer la pau amb els bizantins als que va tornar Aramaniak.
 
Les restriccions a la autoritat dels ''nakharars'' i l'increment de les taxes va provocar les primeres revoltes. Al districte de Karin hi dominava la darrera descendència dels [[Arshakuni]], descendents segurament dels [[arsàcides]], entre els quals Hovhan i el seu fill Artavan eren els més destacats. Tenien de veïns als Bagratuni de Sper i als Mamikonian de [[Taiq]]. Aquests tres ''nakharars'' van combinar forces per fomentar revoltes (537-539). El moviment es va iniciar a Sper amb l'assassinat del príncep Hamazasp Bagratuni de Sper pel procònsol bizantí; les tres famílies van massacrar a tots els soldats grecs de l'Armènia Occidental i van expulsar tots els bizantins de la regió; però l'exèrcit bizantí es va presentar amb moltes forces i va sufocar la revolta; molts ''nakharars'' armenis foren executats o exiliats; el càstig imperial fou tant dur que els caps armenis ja no van recuperar el poder militar en aquell territori. El [[591]] a més a més el poder bizantí es va estendre notablement a l'est quan el nou rei persa, imposat pels bizantins, li va cedir la major part de l'antiga [[Persarmènia]], i encara que al cap de pocs anys els perses la van reconquerir, el 628 la pau assignava la major part d'Armènia a Bizanci. En aquests anys el segon fill de la família té dret a una part de l'herència i les senyories comencen a fraccionar-se.
Sper va restar sota influència bizantina fins al [[1071]] en què va passar als [[seljúcides]]. Fou ocupada pels georgians el [[1123]] i pels otomans cap al 1530.
 
Les primeres incursions musulmanes serioses a la regió de Sper foren posteriors al 652, però de fet va caure en mans del califat trenta anys després, quan els bizantins van deixar de defensar el país. Les regions del [[Taiq]], [[Gugarq]] i la conca del [[riu Fasis]] romanien encara en poder dels bizantins igual que el [[Lazistan]] i el litoral del [[Pont Euxí]] ([[Mar Negra]]). La religió dels invasors es va difondre ràpidament, però quedaven illes cristianes a les regions muntanyoses al nord del riu [[Araxes]] fins a Sper, [[Kars]] i [[Artvin]], on els ''nakharars'' armenis defensaven els castells construïts en pics inaccessibles oferint refugi a la població rural de la zona en cas de problemes; en general doncs a la plana van dominar els musulmans però les muntanyes romanien cristianes i armeno-bizantines.
 
Els bizantins van envair Armènia el [[837]] però la van evacuar ràpidament. Però, abans de marxar, van deixar instal·lat a la zona de frontera, com a príncep de Sper (avui [[Ispir]]) a un protegit seu, [[Aixot de Sper|Ashot Bagratuni]] fill de Shapuh Bagratuni (o Sapuh † 824), príncep de [[Taiq]] (el germà d'[[Ashot I Msaker]]), amb títol de cònsol. La capital es va establir a Ashkharaberd o Asharhaberd
 
Ashot d'o [[Aixot de Sper]] va morir a una data no coneguda però anterior al [[850]] quan ja s'esmenta com a príncep al seu fill Galabar Ishkhanik (o Grigor Ishkhanik) que al contrari que el seu pare féuva fer la guerra als bizantins. Tenia a l'oest a l'emirat de [[Melitene]] i la regió de [[Tefrícia]] (Tephrike) sota un govern Paulicià (és a dir de la secta [[Paulicians]]), que eren aliats seus i feien la guerra a Bizanci. Grigor, veient ocupats als bizantins, va considerar possible atacar als grecs de la regió sota el seu control per expropiar-los dels seus béns i ramats, el que va poder fer amb l'ajut de Gurgen [[Ardzruni]], fill d'Abubeldj que s'havia refugiat allí després de la incursió de [[Bogha al-Khabir|Bogha el Vell]] ''[[ostikan]]'' d'[[Armènia]] al [[Vaspurakan]] (abans d'arribar a Sper va passar buscant refugi pel principat dels [[Mamikonian]] de [[Bagrevand]] però els Mamikonian foren ràpidament massacrats pels musulmans). Galabar, per les confiscacions fetes a la població grega, es va enfrontar amb els bizantins, als que en la lluita va arrabassar la fortalesa de Aramaniak (prop de l'actual [[Bayburt]]). Les forces reduïdes que hi va enviar Bogha foren rebutjades per Galabar iamb perl'ajut de Gurgen., però Galabar, ambper por de ser atacat per dos costats, va fer la pau amb els bizantins als que va tornar Aramaniak.
 
Posteriorment al segle X, quan la branca dels bagràtides originada en Vasak i [[Adarnases I de Tao|Adarnases]] es va estendre pel [[Taiq]] i cap el sud-oest, va passar a ser una regió del domini bagràtida de la [[Taoklardjètia|Tao-Klardjètia]], i va tornar a Bizanci el 1008 per llegat a la mort de [[David III d'Ibèria|David III]]. Sper va restar sota influència bizantina fins al [[1071]] quan els grecs foren derrotats decisivament a la batalla de Manzikert i van haver d'abandonar quasi tota Àsia Menor excepte algunes ciutats i les zones costeres, passant llavors als [[seljúcides]]. Fou ocupada pels [[Geòrgia|georgians]] el [[1123]].
 
Ipsir va caure en mans dels [[otomans]] cap al 1530 i des de llavors va formar part del [[Imperi Otomà]] i després de la moderna república de [[Turquia]].
 
==Enllaços externs==
*[http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Gazetteer/Places/Asia/Armenia/_Texts/KURARM/22*.html Història d'Armènia per Vahan M. Kurkjian]
==Referència==
{{hg}}
117.119

modificacions