Viquipèdia

Hipòcrates: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{polisèmia}}
{{vegeu|'''el metge'''|Hipòcrates (desambiguació)}}
{{Infocaixa persona
| name = Hipòcrates de Kos ''Hippokrátēs''<br />
Línia 104:
 
=== Imatge ===
Segons el testimoni d'[[Aristòtil]], Hipòcrates era conegut com "el gran Hipòcrates".<ref name="jones38"> {{Harvnb|Jones|1868|p=38}} </ref> Quant al seu temperament, Hipòcrates fou representat inicialment com un metge rural vell amable i dignificat, i més endavant com a sever i adust.<ref name="marti86"/> Sens dubte se'l considera savi, amb un gran intel·lecte, i especialment com una persona molt pragmàtica. [[Francis Adams (traductor)|Francis Adams]] el descriu com a "estrictament el metge de l'experiència i el sentit comú".<ref name="adams15">{{Harvnb|Adams|1891|p=15}}</ref>
 
La seva imatge de doctor vell i savi és reforçada pels seus busts, que presenten barbes espesses i una cara arrugada. Molts metges d'aquell temps duien els cabells a l'estil de [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] i [[Asclepi]]. Per consegüent, els busts d'Hipòcrates que es coneixen podrien ser en realitat versions alterades de retrats d'aquestes deïtats.<ref name="garrison100"> {{Harvnb|Garrison|1966|p=100}}</ref> Hipòcrates i les creences que simbolitzava són considerats ideals mèdics. [[Fielding Garrison]], una autoritat de la història de la medicina, afirmà: "És, per sobre de tot, el model d'aquell estat mental flexible, crític i ben preparat, sempre a la recerca de fonts d'errors, que és l'essència mateixa de l'esperit científic".<ref name="garrison934"> {{Harvnb|Garrison|1966|p=94}} </ref> "La seva figura... s'alça per sempre més com la del metge ideal", segons ''A Short History of Medicine'', i inspirà la professió mèdica des de la seva mort.<ref name="sing29"> {{Harvnb|Singer|Underwood|1962|p=29}} </ref>
 
=== Llegendes ===
La majoria de relats de la vida d'Hipòcrates són probablement erronis per la seva inconsistència amb les proves històriques, o perquè existeixen relats similars sobre [[Avicenna]] i [[Sòcrates]] (cosa que en suggereix un origen llegendari). Fins i tot durant la seva vida, Hipòcrates tenia un gran renom, i sorgiren relats de cures miraculoses. Per exemple, es diu que Hipòcrates ajudà a curar els atenencs durant la [[plaga d'Atenes]], encenent grans focs com a "desinfectants" i aplicant altres tractaments. Hi ha una història que diu que Hipòcrates guarí el rei [[Pèrdicas II |Pèrdicas]] de [[Regne de Macedònia]] del "[[mal d'amor]]". Cap d'aquests relats no està corroborat pels històriadors, i per tant és inversemblant que haguessin passat de debò.<ref name="adams1011"/><ref name="dictionary"> {{Harvnb|Smith|1870|p=483}} </ref>
 
[[Fitxer:Plane tree of Hippocrates.jpg|thumb|Població de [[Kos]]: El [[plàtan d'Hipòcrates]], sota el qual es diu que treballà el metge.<ref name="NHLtree"> {{Harvnb|National Library of Medicine|2000}} </ref>]]
Línia 117:
No totes les històries sobre Hipòcrates el presenten de manera positiva. En una llegenda, es diu que Hipòcrates fugí després de calar foc a un [[temple de curació]] a Grècia. [[Sorà d'Efes el Jove|Sorà d'Efes]], la font d'aquesta història, indica que es tractava del temple de [[Cnidos]]. Tanmateix, segles més tard, el gramàtic grec bizantí [[Joan Tzetzes]] escrigué que Hipòcrates calà foc al seu propi temple, el [[Temple de Cos]], especulant que ho féu per mantenir un [[monopoli]] del coneixement mèdic. Aquest relat no concorda gaire amb les estimacions tradicionals de la personalitat d'Hipòcrates. Altres llegendes conten la seva [[resurrecció]] del nebot d'[[August]]; aquesta meravella fou aconseguida suposadament gràcies a l'erecció d'una estàtua d'Hipòcrates i la creació d'una càtedra en honor seu a Roma.<ref name="dictionary"/><ref name="adams1011"> {{Harvnb|Adams|1891|p=10–11}} </ref><ref name="margotta66"> {{Harvnb|Margotta|1968|p=66}} </ref><ref name="jones24"> {{Harvnb|Jones|1868|p=24}} </ref> Es creia que fins i tot la mel d'un rusc situat a la seva tomba tenia poders de curació.<ref name="marti86"> {{Harvnb|Martí-Ibáñez|1961|p=86–87}}</ref><ref name="margotta73"> {{Harvnb|Margotta|1968|p=73}} </ref>
 
Les llegendes al voltant d'Hipòcrates abasten fins i tot la seva genealogia, que el fan un dels [[[[Asclepíades (família)]]|asclepíades]] traçant la seva herència paterna directament a Asclepi, i la seva ascendència materna a [[Hèracles]].<ref name="britannica"/> Segons les ''[[Quilíades]]'' de Tzetzes, l'[[ahnentafel]] d'Hipòcrates II és:<ref name="adams"> {{Harvnb|Adams|1891}} </ref>
[[Fitxer:HSAsclepiusKos retouched.jpg|thumb|Imatge d'Hipòcrates a l’''[[Asclepieion]]'' de Kos, amb [[Asclepi]] al centre.]]
1. '''Hipòcrates II. "El pare de la medicina"'''<br />
Línia 125:
16. [[Nebre (metge)|Nebre]]<br />
32. [[Sòstrat III]].<br />
64. [[Teodor II (Asclepi)|Teodor II]].<br />
128. [[Sòstrat II]].<br />
256. [[Teodor I (Asclepi)|Teodor]]<br />
Línia 132:
2048. [[Dardà]]<br />
4096. Sostat<br />
8192. [[Hipòloc de Cos]]<br />
16384. [[Podaliri]]<br />
32768. [[Asclepi]]
Línia 144:
<div class="references-small">
* {{citar ref|cognom1= Adams|nom1= Francis|any= 1891|títol= The Genuine Works of Hippocrates|editorial= William Wood and Company
| place = [[Nova York]] }}.
* {{citar ref|cognom1= Adams |nom1= Francis [1891]|any= 1994| original date = 1891|títol= Works by Hippocrates|editorial= Daniel C. Stevenson, Web Atomics © 1994–2000| place = The Internet Classics Archive | url = http://classics.mit.edu/Browse/browse-Hippocrates.html}}.
* {{citar ref|cognom1= Boylan|nom1= Michael|any= 2006|títol= Hippocrates|editorial= Internet Encyclopedia of Philosophy| url = http://www.iep.utm.edu/h/hippocra.htm| access-date = [[28 de setembre]] del [[2006]]}}.
* {{citar ref|cognom1= Britannica Concise Encyclopedia|títol= Soranus of Ephesus|any= 2006|editorial= Encyclopædia Britannica, Inc.| url = http://concise.britannica.com/ebc/article-9379121/Soranus-of-Ephesus| access-date = [[17 de desembre]] del [[2006]]}}.
* {{citar ref|cognom1= Encyclopedia Britannica|any= 1911|títol= HIPPOCRATES|editorial= Encyclopedia Britannica, Inc.| url = http://encyclopedia.jrank.org/HIG_HOR/HIPPOCRATES.html| access-date = [[14 d'octubre]] del [[2006]]|volum= V13|pàgina= 519 }}.
* {{citar ref|cognom1= Garrison|nom1= Fielding H.|any= 1966|títol= History of Medicine|editorial= W.B. Saunders Company | place = [[Filadèlfia]] }}.
* {{citar ref|cognom1= Fishchenko|nom1= AIa|cognom2= Khimich|nom2= SD|títol= Modification of the Hippocratic cap-shaped bandage
|publicació= Klin Khir|any= 1986|volum= 1|exemplar= 72}}. {{PMID|3959439}}
* {{citar ref|cognom1= Hanson|nom1= Ann Ellis|any= 2006| url = http://www.medicinaantiqua.org.uk/Medant/hippint.htm|títol= Hippocrates: The "Greek Miracle" in Medicine| access-date = [[17 de desembre]] del [[2006]]|editorial= Lee T. Pearcy, The Episcopal Academy, Merion, PA 19066, EUA}}
* {{citar ref|cognom1= Hipòcrates|títol= Sobre la malaltia sagrada|any= 2006|editorial= Internet Classics Archive: The University of Adelaide Library| url = http://etext.library.adelaide.edu.au/mirror/classics.mit.edu/Hippocrates/sacred.html| access-date = [[17 de desembre]] del [[2006]] }}.
* {{citar ref|cognom1= Internet Encyclopedia of Philosophy|títol= Democritus|any= 2006|editorial= The University of Tennessee at Martin| url = http://www.iep.utm.edu/d/democrit.htm| access-date = [[17 de desembre]] del [[2006]]}}.
* {{citar ref|cognom1= Jani|nom1= P.G.|any= 2005|títol= Management of Haemorrhoids: A Personal Experience|publicació= East and Central African journal of Surgery|volum= 10| Number = 2|pàgines= 24–28}}.
* {{citar ref|cognom1= Jóhannsson|nom1= Helgi Örn|any= 2005|títol= Haemorrhoids: Aspects of Symptoms and Results after Surgery
|editorial= Uppsala University| ISBN = 91-554-6399-1}}.
* {{citar ref|cognom1= Jones|nom1= W. H. S.|any= 1868|títol= Hippocrates Collected Works I|editorial= Cambridge Harvard University Press| url = http://daedalus.umkc.edu/hippocrates/HippocratesLoeb1/page.ix.php| access-date = [[28 de setembre]] del [[2006]]}}.
* {{citar ref|cognom1= [[Alberto Jori|Jori, Alberto]]|nom1= Alberto|any= 1996|títol= Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico|editorial= Il Mulino|lloc= Bolonya (Itàlia)}}.
* {{citar ref|cognom1= Kalopothakes|nom1= M. D.|any= 1857|títol= An essay on Hippocrates |editorial= King and Baird Printers
| place = [[Filadèlfia]]| url = http://www.hti.umich.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=moa&cc=moa&idno=akk6471.0001.001&frm=frameset&view=image&seq=3}}.
* {{citar ref|cognom1= Leff|nom1= Samuel|cognom2= Leff|nom2= Vera.|any= 1956|títol= From Witchcraft to World Health|editorial= Camelot Press Ltd.| place = [[Londres]] i [[Southampton]] }}.
* {{citar ref|cognom1= Lopez
|nom1= Francesco
Línia 319:
|títol= Hippocrates
|obra= Encyclopaedia Britannica Online
|consulta= [[19 de setembre]] del [[2008]]}}
}}
</div>
 
Linha 334 ⟶ 333:
| url = http://classics.mit.edu/Browse/browse-Hippocrates.html
}}.
* {{citar ref|cognom1= [[Alberto Jori|Jori,nom1= Alberto]] |any= 1996
|nom1=
|any= 1996
|títol= Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico
|editorial= Il Mulino
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Hipòcrates»