Comte palatí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{MT}}
'''Comte palatinopalatío''' (en llatí: ''Comes palatinus''; en alemany: ''Pfalzgraf'') és un [[títol de noblesa]] originat al ''[[comes]]'' romà, que amb la [[caiguda de l'imperi Romà d'Occident]] s'adaptà als [[regnes germànics]]. El terme "[[palatí]]" fa referència a la seva vinculaciónvinculació amb el [[palau (arquitectura)|palau]] regi, en ser un dels [[oficis de Cort]] del denominat '''''officium palatinum'''''. Incorporava una important funció jurisdiccional: oir les [[apel·lacions]] elevades al [[rei]], al coneixement del qual només arribaven els assumptes que el comte considerava necessaris.<ref>[[Ludovico Antonio Muratori]], ''Dissertazione VII - De' Conti del Sacro Palazzo'', a ''Dissertazioni sopra le antichità italiane'', vol. 1, pàg. 99.</ref>
 
Hi hagué ''officium palatinum'' i ''menja palatinus'' a la [[regne visigot|cort visigoda]]. (vegeu [[Maiores visigots|''Maiores'' visigots]]). L{{'}}''officium'' també tenia altres comtes que supervisaven diferents branques del servei realreial, com el ''comes cubiculariorum'' (cambrers[[cambrer]]s), el ''comes scanciorum'' (copers[[coper]]s), el ''comes stabulorum'' (cavallerisses), etc. Els comtes palatins assistien el rei en tasques judicials, administratives i militars.
 
Entre els [[ostrogots]] assentatss a Itàlia hi hagué comtes palatins com aquests, entre ells el ''comes patrimonium'', a càrrec de les propietats patrimonials o privades del rei.
 
També hi hagué càrrecs similars amb aquest nom en la monarquia franca dels [[merovingis]]. Dels palatins de la cort [[Imperi Carolingi|carolíngia]] sorgiren les figures llegendàries dels [[paladins]] de Carlemany. Amb la conquesta carolíngia d'Itàlia s'hi reintroduí aaquestaaquesta dignitat, però amb adscripció geogràfica, com a [[comtes palatins de Pistoia]] ([[Pistoia]], any 812, -''[[Echergum Comintem Palatii]]''-) i [[comtes palatins de Spoleto]] ([[Spoleto]], any 814 -''[[Hebroard]]''-).<ref>Muratori, ''op. cit.'', pàg. 99.</ref> [[Lluís el Pietós]] tingué dos comtes palatins amb els noms de Gebuí i Ruodbert.<ref>Muratori, ''op. cit..'', pàg. 100.</ref>
 
Hi ha algun ús bibliogràfic de l'expressió "comtes palatins" vinculada al [[regne d'Astúries]] d'aquella mateixa època, amb adscripció geogràfica en el cas dels [[comtes palatins d'Oviedo]];<ref>Juan Antonio de Zamàcola, [http://books.google.cat/books?id=W3wTAAAAQAAJ&pg=PA168&dq=%22condes+palatinos+de+oviedo%22&hl=es&sa=X&ei=Tx1ST7_MK4iO0AWknI3zCw&ved=0CDoQ6AEwAQ#v=onepage&q=%22condes%20palatinos%20de%20oviedo%22&f=false ''Historia de las naciones bascas de una y otra parte del Pirineo septentrional y costas del mar Cantàbrico''], 1818, pàg. 168.</ref> i amb funcions àuliques en altres, diferenciats dels "comtes governadors de províncies":
{{citació|Un dels oficis més distingits que trobem entre les dignitats de la Corona d'Astúries, fou el de Comte: el qual, com en el regne dels Gots, estava destinat a l'acompliment de diversos importants negocis, tot i que reduït el seu nombre i ocupació a l'estat d'una república pobra i quasi precària. Trobem mencionats en les memòries més antigues un Piniol, un Nepocià, un Aldroito amb el caràcter de Comtes Palatins: altres sense expressió de la seva ocupació, tot i que sembla haver-lo tingut en la servitud de les persones Reials.|2=[[Juan de Mariana]], ''[[Historia General de España]]''. <ref>[http://books.google.cat/books?id=EEnhIftRqTUC&pg=PA506&lpg=PA506&dq=%22condes+palatinos%22+asturias&source=bl&ots=UpHicqVOPy&sig=vEy_uxeZZP1WvFUsB3NFbJtoI3Q&hl=es&sa=X&ei=COJUT5r-N8in0AXFlYj3Cw&ved=0CD4Q6AEwBA#v=onepage&q=%22condes%20palatinos%22%20asturias&f=false Edición de la Imprenta de los hijos de doña Catalina Piñuela], 1787, pàg. 506</ref>}}
 
En el [[Sacre Imperi Romanogermànic]] hi hagué comtes palatins amb denominació geogràfica: [[comtes palatins de Suàbia]] (o de [[Tübingen]] -vegeu [[ducs del seu]]-),<ref>Philippe Le Bas, [http://books.google.cat/books?id=ygtQdBXKIxUC&pg=PA12&lpg=PA12&dq=%22condes+palatinos+de+Suabia%22&source=bl&ots=7v6Ygc59uH&sig=aqo5sjnNVoIMSpr182kSDscOEVU&hl=es&sa=X&ei=PRlST_WZGomFhQfQotzvCw&ved=0CCIQ6AEwAQ#v=onepage&q=%22condes%20palatinos%20de%20Suabia%22&f=false ''Historia de Wurtemberg''], 1841, pàg. 12.</ref> [[comtes palatins de Baviera]] (de [[Scheyrcn]] o de [[Witelspach]] -vegeu [[ducs de Baviera]]-),<ref>[http://books.google.cat/books?id=99DmWbTBjEoC&pg=PA614&lpg=PA614&dq=%22condes+palatinos+de+Baviera%22&source=bl&ots=TikmLRswh5&sig=0WK8w2AWU4bWA1yU7sQVyZ9Jhsc&hl=es&sa=X&ei=KhlST5WqB4OZhQezhaWFDA&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=%22condes%20palatinos%20de%20Baviera%22&f=false ''Los Héroes y las maravillas del mundo''], José Pérez y del Hered. de Tieso, 1835, pàg. 614. Hi ha altres denominacions de comtes palatins de la [[casa Wittelsbach]], branques secundàries de les regnants al Palatinat i a Baviera, com la de "comtes palatins" de [[Zweibrücken-Birkenfeld-Gelnhausen]], de [[Neumarkt]], etc.</ref> [[comtes palatins de Saxònia]] (vegeui [[ducsComtat palatí de Saxònia]]) i Lotaríngia|comtes palatins de [[Lotaríngia]] que acabaren denominant-se [[PalatinatKurpfalz|comtes palatins del Rin]] o [[Palatinat|comtes del Palatinat]]. Aquests últims foren els que més sovint reben aquesta denominació, en denominar-se "Palatinat" el seu territori de forma antonomàstica, i associar-se a un dels títols amb [[príncep elector|dignitat electoral]].
 
El [[Palatí d'Hongria]] fou un títol històric del [[regne d'Hongria]] que es creà a imitació del ''Pfalzgraf'' germànic.
Linha 16 ⟶ 17:
El títol de comte palatí s'utilitzà en el [[regne de Polònia]] per denominar els governadors de regions nomenats pel rei entre els magnats locals.
 
Al [[regne de França]] s'utilitzà la denominació "comtes palatins" per referir-se als [[comtes de Xampanya]], [[comtes de Tolosa]], [[comtes de Guiena]]<<ref>[[Comtat de Guiena]], [[Guiena]], [[comtat de Gascunya]], [[comtes de Gascunya]], [[Ducat de Gascunya]], [[ducs de Gascunya]], [[Gascunya]] Vegeu també [[Ducat d'Aquitània]], [[ducs d'Aquitània]] i [[Aquitània]].</ref> i [[comtes de Flandes]]; per distingir-se dels comtes palatins alemanys es passaren a denominar [[comtes palatins de França]] i després, abreviadament, [[comtes de França]], [[comtes dels francesos]] o [[comtes del regne]].<ref>Du Cange, ''Disertation 14'', citado en Louis Moreri, [http://books.google.cat/books?id=ZyMlYae2WpgC&pg=PA321&lpg=PA321&dq=%22condes+palatinos+de%22&source=bl&ots=AhxuOPpIff&sig=fXfEaBrkSkeFyRxSo2efbHupffg&hl=es&sa=X&ei=4BtST9KBGo-3hAfP-6DWCw&ved=0CD0Q6AEwBA#v=onepage&q=%22condes%20palatinos%20de%22&f=false ''El gran diccionario historico, o Miscellanea curiosa...''], 1753, pàg. 321.</ref>
{{principal|Llista històrica de comtats francesos}}
 
Dels [[comtes palatinscomtat de Borgonya]] (vegeu [[|comtes de Borgonya]] i [[ducspalatins de Borgonya]]) deriva la denominació del [[Franc Comtat]] (Comtat de Borgonya palatina).
 
La [[Cortcort Papalpapal]], des del segle XI, tingué un col·legi de comtes palatins amb seu al [[Palau Apostòlic]].
 
Al [[regne de Sicília]], en els segles XII al XV, existí el [[Comtat palatí de Cefalònia i Zacint]].
 
Al [[regne d'Anglaterra]] es formaren '''comtats palatins''' (''county palatine'') amb la [[dinastia normanda]] (segle XI) per defensar les fronteres amb Escòcia i Gal·les: en temps de [[Guillem el Conqueridor]] es fundaren el [[Comtat Palatí de Durham]] (confiat als [[bisbat de Durham|prínceps-bisbes de Durham]]) i el [[comtat Palatí de Chester]] (confiat als comtes -''earls''- de [[Chester]]). El [[Comtat Palatí de Lancaster]] es creà el 1351 (confiat als [[ducs de Lancaster]]). <ref>Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press </ref>
* <ref>Fraser, C. M. (1956). "Edward I of England and the Regalian Franchise of Durham". Speculum (Medieval Academy of America) 31 (2): 329–342. doi:10.2307/2849417. JSTOR 2849417. </ref>
* Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
* <ref>Harris, B. E. (ed.) (1979). The Victoria history of the county of Cheshire. Volume II. Londres: University of London Institute of Historical Research. ISBN 9780197227497. </ref>
* Fraser, C. M. (1956). "Edward I of England and the Regalian Franchise of Durham". Speculum (Medieval Academy of America) 31 (2): 329–342. doi:10.2307/2849417. JSTOR 2849417.
* <ref>Yates, Joseph Brooks (1856). The Rights and Jurisdiction of the County Palatine of Chester, the Earls Palatine, the Chamberlain, and Other Officers. Charles Simms & Co. pàg. 308. Consultat el 4 de maig del 2007.</ref>
* Harris, B. E. (ed.) (1979). The Victoria history of the county of Cheshire. Volume II. Londres: University of London Institute of Historical Research. ISBN 9780197227497.
* Yates, Joseph Brooks (1856). The Rights and Jurisdiction of the County Palatine of Chester, the Earls Palatine, the Chamberlain, and Other Officers. Charles Simms & Co. pàg. 308. Consultat el 4 de maig del 2007.
 
</ref>
 
==Vegeu també==
*[[Graf]]
*[[Ana de Suècia, comtessa palatina]]
*[[Comte Barberis, comte palatí]]
*''[[Al conde palatino]]'', gravat de [[Francisco de Goya]]
 
==Notes==
{{referènciesReferències|2}}
 
[[Categoria:Títols nobiliaris]]