Sant Crist: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{MT|data=febrer de 2013}}
[[Fitxer:
[[Fitxer:Detalle crucificado Luján Pérez, 1793.jpg|thumb|
Detall del semblant d'un Crist crucificat acabat de morir (1793), obra de l'imatger [[José Luján Pérez]], 1793.
'''Crist crucificat, Jesús crucificat '''o''' simplement Crucificat''' és la representació artística de l'escena evangèlica de la [[Crucifixió de Jesús]], especialment quan es limita a Crist a la Creu, amb poques addicions. Quan l'escena és més complexa es pot parlar de [[Gòlgota]], en incloure als altres crucificats ([[Dimas el Bon Lladre]] i [[Gestes el Mal Lladre]]), a [[les Tres Maries]], a [[Sant Joan Evangelista]], als soldats romans, etc. Cada període artístic ha destacat diferents aspectes d'acord a les característiques del seu estil, i fins i tot, a les seves implicacions intel·lectuals, socials i ideològiques en una època històrica determinada.
A l'[[art paleocristià]] de l'[[Antiguitat Tardana]] no és un tema molt tractat. En l'[[art bizantí]] de l'[[Edat Mitjana]] si, especialment en mosaics icones. El tema en l'art occidental medieval passa i que és una forma hieràtica al [[romànic]] (Jesús apareix com Crist en majestat, vencedor sobre la mort i completament vestit tot i estar en la [[creu]]) a fer-se d'una forma més naturalista al [[art gòtic|gòtic]] (Jesús apareix sofrent, i habitualment [[nu (art)|nu]]-el tema artístic de la nuesa i tortura d'un cos té com a precedents el [[Laocoont]] i el [[Màrsies]] de l'[[escultura grega]] antiga-). Per al tema iconogràfic dels claus de Crist, és característic en el romànic la utilització de quatre [[Clau (falca)|claus]], dos per a les mans i dos per als peus, cada peu en un clau diferent, mentre que en el gòtic se sol representar amb tres, fent que un peu estigui sobre un altre, el que obliga a una cama a doblar de forma diferent a l'altra i trencar la simetria.<ref>http://www.lahornacina.com/noticiasgodia.htm
Durant el [[renaixement]], el [[barroc]] i el [[classicisme]] (i posteriorment, el [[neoclassicisme]] o l'[[academicisme]]) es va continuar amb la tradició iconogràfica medieval, però es va adaptar la representació a les convencions visuals de cada un dels estils, amb una oposició molt visible, en ser tendències pendulars amb un major o menor èmfasi en l'intel·lecte o en els sentits.
|