Obre el menú principal

Canvis

18 bytes afegits ,  fa 3 anys
m
Disambiguated: DonizettiGaetano Donizetti
En la [[música clàssica]], el '''bel canto''' (en [[italià]], ''cant bell, bonic'') designa un estil de [[cant]] que es caracteritza per la bellesa del [[timbre musical|timbre]] i per la recerca de la virtuositat vocal, la vocalització, els [[Ornament (música)|ornaments]], una gran extensió de la [[tessitura]], etc.
 
S'originà a Itàlia a finals del [[segle XVI]] i arribà a la màxima esplendor al primer terç del [[segle XIX]], durant l'època justament anomenada belcantista. [[Rossini]] ([[1792]]-[[1868]]), [[Bellini]] ([[1801]]-[[1835]]) i [[Gaetano Donizetti|Donizetti]] ([[1797]]-[[1848]]) foren els compositors [[òpera|operístics]] que millor exemplifiquen aquest estil durant el període comprès entre aproximadament el [[1810]] i el [[1830]].
 
El bel canto es basa en la uniformitat perfecta de la veu, el [[legato]] hàbil, un registre alt i clar, una gran agilitat i flexibilitat, i un cert timbre líric, ''dolç''. Trinats, refilets, notes picades, llargues cadències improvisades, etc., en són les principals característiques, especialment durant el segle [[XVII]] i el [[segle XVIII]]. El bel canto emfatitza més la tècnica que no pas el volum. Va significar una demostració de les capacitats vocals dels intèrprets, amb habilitat virtuosa i proeses diverses, a vegades en detriment de l'acció escènica.
87.036

modificacions